Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan al món apareix un geni, es pot identificar per aquest senyal: tots els necis es conjuren contra ell"
Johnathan Shift «Thoughs on various subjects, moral and diverting».
ARTICLES » 12-01-2022  |  MEMòRIA HISTòRICA
2562

Tal dia com hui del 1706 el Borbó Felip V va cremar Vila-real

Nosaltres la Veu ens informa que el 12 de gener de l'any 1706 el rei Felip V de Borbó va fer cremar Vila-real (la Plana Baixa) i va provocar l'assassinat en tres hores de 253 persones d'un total de 3000. És un episodi d'extraordinària importància i molt desconegut en la història dels valencians. L'Associació Cultural Socarrats ha editat un videu d'uns 12 minuts sobre aquesta salvatjada militar. El reproduïm al final de l'article.

Tal dia com hui del 1706 el Borbó Felip V va cremar Vila-real. Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

El 12 de gener del 1706 Felip V va ordenar cremar la ciutat de Vila-real (la Plana Baixa). La desfeta d’Almansa i la crema de Xàtiva són els dos episodis amb què se sol evocar la guerra de Successió al País Valencià. Però hi ha altres fets d’una extraordinària importància o, si més no, d’un notable impacte, que mereixerien figurar en un lloc destacat entre l’enumeració dels successos més rellevants del conflicte.

És el cas de la crema de Vila-real per part de les tropes de Felip V, un capítol repressiu que va posar fi a la vida de 253 dels seus vora 3.000 habitants en només una vesprada. El ràpid avanç dels aliats després de la rebel·lió de Basset al Regne de València i el desembarcament a Barcelona de l’armada angloholandesa, van obligar Felip V a organitzar una contraofensiva.

El Borbó va enviar el comte de Las Torres des de Castella per recuperar terreny. El militar castellà va entrar pel Maestrat i després d’un frustrat intent per conquerir Sant Mateu va passar per Vila-real, anant cap a València. En arribar a la ciutat de la Plana, partidària de l’arxiduc Carles, va demanar la seua rendició. Després d’un rebuig inicial, les autoritats de la plaça emmurallada accediren a permetre l’entrada de les tropes a condició que fora una acció pacífica. Però els borbònics, entre les provocacions d’alguns vila-realencs i la constatació de l’escassa entitat de les forces allà concentrades —la majoria dels veïns en disposició de fer front a l’atac es trobaven a Castelló de la Plana en aquell moment—, iniciaren a traïció una matança. Van ser tres hores interminables d’una crueltat de la qual han deixat constància els cronistes de l’època. En acabat de la carnisseria, la ciutat va ser saquejada i cremada, un precedent del que, l’any següent, ocorreria a Xàtiva (la Costera).

L’actual i escassa difusió d’aquells esdeveniments contrasta amb la importància que els coetanis li atorgaren. L’episodi de Vila-real no només apareix a la crònica De bello rustico valentino, de José Manuel Miñana, sinó també a les memòries del general Peterbourough, austriacista, i fins i tot en l’obra del famós escriptor Daniel Defoe, Memoirs of Captain George Carleton, traduïda al castellà per Virginia León, de la Universitat d’Alacant.

Ja al segle XX, el treball de mossén Benet Traver, Villarreal en la Guerra de Sucesión, premiat en els Jocs Florals de València del 1924, va contribuir a recuperar uns fets silenciats durant dos segles. L’obra de Traver inclou una relació dels veïns de la ciutat morts en aquella operació. L’incendi i la matança de la ciutat, una tàctica de guerra comuna a l’època, van contribuir immediatament al fet que ciutats, com ara Nules, no oferiren cap resistència al comte de Las Torres. Tot i que Vila-real fou destrossada, no va caure definitivament en mans de Felip V fins al 1707. En l’interval que va des de la crema a l’ocupació borbònica definitiva del país, l’arxiduc Carles hi va fer una visita durant el viatge de València a Barcelona el 9 de març del 1707. Carles d’Àustria va agrair als veïns el suport a la seua causa i va concedir a Vila-real el títol de Ciutat Lleial.

Les conseqüències per a la població de Vila-real, que en aquell moment devia comptar amb poc menys de tres mil cinc-cents habitants, foren devastadores. Segons els Llibres de Batejos i de Matrimonis d’aquells anys, podem dir que la crisi de desnatalitat fou brutal entre els anys 1707 i el 1714. D’una mitjana de 150 naixements a l’any, es va passar a menys de 100 batejos. La crisi de matrimonialitat fou també intensa, però més breu. Va morir un 8% del total dels habitants, força més que en les epidèmies del còlera del segle XIX.

Vila-real va deixar d’ocupar el lloc de privilegi de què gaudia mentre va existir el regne. Al segle XIV, el municipi s’havia incorporat a les Corts Valencianes pel braç reial, on formava part d’una selecta llista de «ciutats de primera», al costat d’Alcoi, Alzira, Castelló de la Plana o Morella. No és casual que el responsable que el retrat de Felip V al museu de l’Almodí de Xàtiva penge cap per avall fora un vila-realenc: Carles Sarthou. El gest s’acostuma a relacionar amb una espècie de revenja per la crema de Xàtiva, però caldria afegir a la intencionalitat del director del museu el record de l’episodi de Vila-real.

Com que aquest episodi històric és encara molt desconegut en la història dels valencians, convé remarcar la important tasca que l’Associació Cultural Socarrats desenvolupa des del 1994 en la recuperació de la memòria col·lectiva de tots nosaltres.

Fonts:
Antoni Pitarch, «12 de gener de 1706. La guerra de Successió a Vila-real», Ciències Socials, 2008
Antoni Pitarch, «La guerra de Successió a Vila-real», Des de Vila-real, 2015 
Antoni Pitarch, «El 12 de gener de 1706 a Vila-real, una efemèride oblidada», Saó, 2021

per NLV

Efemèrides

Dimecres, 12 de gener de 2022 - 06:00h

https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/66575/tal-dia-com-hui-del-1706-el-borbo-felip-v-va-cremar-vila-real?id_butlleti_enviar=1034&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=tal-dia-com-hui-del-1706-el-borbo-felip-v-va-cremar-vila-real#.Yd55m6ACWQ8.whatsapp



Autor: Nosaltres La Veu




versió per imprimir

  1. Edmund Cooke
    15-01-2022 14:10

    … doncs tota la rao Lluis!… una llàstima que aquestes fets no es coneguin tot i ser la pitjor pandèmia que ens ha afectat mai, les conseqüències de la qual encara patim avui dia!

  2. LluísLluís
    15-01-2022 11:28

    Vaja, dades demostrables les exposades al video, dades científiques que dirien alguns.

    Van generar més mortalitat sobre la població de Vila-real els borbònics (8%) que la malària (6%), així doncs podriem parlar d'una vella malaltia pandèmica: la peste borbònica.

  3. LluísLluís
    15-01-2022 11:11

    M'interessa molt la recuperació de la memòria i articles com aquest són d'agrair la seva publicació.
    Quan escolto a blavers dir que València i Catalunya no tenen cap lligam nacional...

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34990
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Un fet poc conegut de la vida del genial arquitecte modernista és la seva detenció un Onze de Setembre, durant...[+]
És normal que quan es tradueix al francès la història de Don Quixote de la Mancha, se li digui precisament Dom...[+]
La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+]
Tots els estudiosos reconeixen que tota la cartografia mediterrània fins al segle XVI era feta per cosmògrafs...[+]