Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 16-04-2012  |  PROJECTE SERVENT
12151

La traducció del títol de Don Quixot en diverses llengües i la seva relació amb la llengua catalana

En aquest article, en Dídac Cabrera ens exposa que, a la quasi majoria de llengües, el llibre de Don Quixote es tradueix gairebé sempre amb un mot que, quan es pronuncia no acaba en “e”, sinó en “ot”, i sospita que aquesta curiosa anomalia lingüística només tindria sentit si el títol original fos en català.

Si examinem els títols de les edicions del Quixot en algunes de les llengües a les quals ha estat traduït, podem arribar a conclusions d'allò més interessants. I així, podem trobar (utilitzaré la grafia anglesa per a la pronunciació): en anglès, "Don Quixote" o "Don Quixot" (pronunciat Don Kishote o Don Kishot); en alemany, "Don Kichote" (pronunciat Don Kishote); en francès, "Don Quichotte"; en espanyol, "Don Quixote" o "Don Quijote" (pronunciat sempre Don Kikhote); en italià, "Don Chisciotte" (pronunciat "Don Kishot") o "Don Chicotte"; en holandès, "Don Quichot" (Don Kishot); en rus, en búlgar, en serbi, en eslovè o en jiddisch, "Don Kikhot"; en hebreu o en àrab, "Don Quixot" (Don Kishot); en japonès, "Don Quixot", en maltès "Dun Kixott"; en persa, "Don Quixot"; en grec, "Don Kikhote" o "Don Kissot". I així en d'altres llengües.

Si ens hi fixem bé, de seguida ens adonem que a molts idiomes no ha pogut arribar la terminació amb "E" com en espanyol, ni tampoc el fonema "KH", que correspon a la jota castellana . Cal notar, per exemple, la completa coincidència de pronunciació entre l'hebreu, l'àrab i el català. Al web del mateix Instituto Cervantes es diu, en referència a una traducció a l'àrab: "conocido por los àrabes por Don Quixot". En el cas de l'italià, la situació és molt curiosa, perquè, malgrat que s'escrigui de les dues maneres, sempre és acabat en "E". Llavors, si fos una paraula italiana, es pronunciaria aquesta "E", però, per contra, es pronuncia "Don Quixot" o "Don Kishot", de manera idèntica al català. Els lingüistes italians no es posen d'acord sobre aquest fenomen de pronunciació particular que va en contra de les regles ortoèpiques de la llengua italiana. La versió més estesa és que això és degut a "la influència francesa". A Itàlia, les empremtes francoprovençals, occitanes o catalanes, sovint són tractades com a "francesismes". ¿Què té a veure la pronunciació francesa amb l'obra magna de la literatura hispànica, quan, a més a més, la relació entre Espanya i Itàlia sempre va ser directa? A l'anglès, el Quixot és traduït per Thomas Shelton l'any 1612 amb el títol "Don Quixote". Nogensmenys, el 1644 Edmund Gayton publica "Pleasant Notes upon Don Quixot", una selecció de passatges clau a partir de la traducció d'en Shelton.

En el cas de l'idioma rus, cal remarcar que a Rússia, des del principi, el títol va ser "Don Kishot", com en català, i que així va ser sempre pronunciat fins a la segona meitat del segle XIX. Recentment, en un programa de ràdio de la principal emissora estatal russa, dedicat a l'evolució de les paraules de la llengua russa, es posa com a exemple la paraula "Don Kikhot" a fi de remcarcar que l'actual "Kikhot" era , al segle XIX, "Kishot". Personatges cabdals de la literatura russa com en Nikolai Gògol o com l'Alexander Puixkin sempre l'anomenen "Don Kishot", i és més tard que començarà a dir-se "Don Kikhot", encara que, fins i tot, avui dia hi ha alguns autors russos que segueixen dient "Don Kishot" . La primera edició en rus (Moscou, 1815) es titula "Don Kishot". Cal notar sempre que en rus mai no s'afegeix la E final. Fins avui dia la terminació és "OT" (Kikhot).

S'ha de dir també que el cavall de "Don Quixot" en rus sempre és "Rocinant". En aquest punt, investigadors russos parlen de "russificació " de l'obra . Autors russos es pregunten per què en rus el títol evoluciona només a mitges, de "SH" es passa a "KH" , però no s'arriba mai a adoptar la terminació "E", com en espanyol . Els erudits russos constaten un fet: provençals (en referència als occitans) i aragonesos (en referència als catalans) sempre deien (i encara diuen) "Kishot".

Així veiem que, sense entrar en el mateix text de l'obra magna de la literatura universal, i només repassant els títols de les traduccions a les diverses llengües, trobem moltes contradiccions. Són les contradiccions que ens fan pensar que, amb tota probabilitat, la llengua original d'aquest llibre podria ser el català. Això només és la punta de l'iceberg dels misteris que pot amagar aquest relat genial.


Dídac Cabrera




versió per imprimir

  1. Lluís
    18-01-2015 10:47

    Em sembla que a Europa de l'est El Quixot va arribar principalment traduït del francès. La primera traducció russa crec que és del XIX i és del francès, per exemple. El cas del polonès és semblant?

  2. Basia
    17-01-2015 19:24

    En polonès també és Don Quixot.

  3. Poluektova
    16-01-2015 12:41

    Estimo Catalunya

  4. Poluektova
    15-01-2015 15:27

    Desde Rússia continuarem investigant.

  5. Lluís
    13-01-2015 23:53

    Muraviova: o sigui, nam eto slishkom daleko.

  6. Lluís
    13-01-2015 23:51

    Muraviova: espero que ho puguis investigar. ??? ??? ??????? ??????. :)

  7. Putin
    13-01-2015 23:32

    M'ha agradat aquest article.

  8. Sòcrates
    12-01-2015 12:34

    Espanya és l'ignorància feta llei.

  9. Muraviova
    11-01-2015 19:59

    El descubriment d'Amèrica va tenir lloc en temps del tsar Ivan III. Crec que hi ha informació a la Biblioteca Lenin de Moscou.

  10. Lluís
    11-01-2015 14:36

    Penseu que el primer manual d'aritmètica imprès en rus és del s.XVIII. No hi ha res d'abans. Per una o altra raó, quan aquí parlem de manuals d'aritmètica del s.XV, i després amb tot el renaixement, res d'això ho podem comparar amb Rússia.

  11. Muraviova
    11-01-2015 14:19

    Interessant

  12. Lluís
    10-01-2015 21:03

    No és tan fàcil, això de que "a Moscou tenien raó". El castellà màgicament va passar de pronunciar les x com en català a pronunciar-les com "jota castellana" just al tombant del s.XVI.

    És un tema que estic estudiant, i a veure si en puc publicar res.

    Per altra banda, els russos en temps dels reis catòlics van decidir que el millor invent espanyol era la Inquisició, i que muntarien una cosa així a casa seva (segons diu explícitament la relació del viatge d'un rus per espanya a l'època dels catòlics).

  13. Muraviova
    10-01-2015 20:30

    El que està clar és que la censura espanyola no pot arribar a les biblioteques de Moscou.

  14. Jan Renard
    05-01-2015 13:12

    Sol, no t'entenem. Pots escriure normal? Gràcies.

  15. No enganyeu a ningú
    05-01-2015 03:02

    ¿Quién es ese tonel?» referinse a un llibre.

    le dejó ir a la buen hora

    yo soy muy contento

    bonísimas razones

    dar una mano de coces

    dieron la bienllegada

    peor cocido bacallao

    etc...

  16. sol
    04-01-2015 14:13

    El Quijote se escribió en castellano, por Miguel de Cervantes. Todo lo demás son delirios o mentiras bobas del nacionalismo catalán. Ya se darían con un canto en los dientes, los nacionalistas catalanes por tener un idioma como el portugués, que, por lo menos, tiene la salida de Brasil, y varios países de lengua portuguesa. Hay mucha envidia en esos colmillos nacionalistas catalanes.

  17. Charles Hahne
    24-04-2014 16:29

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  18. David
    18-08-2013 12:28

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  19. Poluektova
    16-05-2013 18:46

    A Rússia son moltes persones les que sabem la veritat sobre Catalunya.

  20. Rudi
    09-05-2013 22:42

    El Quixot fa ser escrit en Lapao.

  21. Poluektova
    30-04-2013 23:33

    A Rússia ja és publiquen mapes reflexant la Catalunya Independent.

  22. Ivanov
    15-04-2013 21:13

    Conec Catalunya gracies a aquesta web.

  23. Socrates
    15-04-2013 21:09

    A l antiga Grecia no teniem pas una web tan bona com aquesta.

  24. Lo Gaiter
    09-04-2013 17:29

    Visca Catalunya independent !!!

  25. Cabot
    02-04-2013 19:52

    Very good !!!

  26. Rasputin
    23-03-2013 16:32

    L any 2005 al teatre Marinski de Sant Petersburg es representava el ballet Don Quixot. Al decorat destacava una finestra amb una persiana pintada de les quatre barres catalanes.

  27. Francis Drake
    19-03-2013 17:13

    I like very much this item.

  28. Alfonso
    06-03-2013 00:07

    ¿Puede ser que sea yo el único que crea que Quijote es un despectivo de Alonso Quijano?. puede ser que la parte mas llamativa de alguien tan flaco como don Quijote ¿sea su mandíbula o quijada?. Pero bueno, sois muy libres de seguir practicando el onanismo mental. Lo digo sin animo de ofender.

  29. Servent
    18-12-2012 19:32

    Al Raco Catala fan divulgació d´aquest article.

  30. Lleonard
    08-07-2012 13:13

    Fa poc vaig parlar amb un italià. Em va dir que en italià es diu "Quixot". Pensa que és diu així per influència francesa.

  31. Pep
    12-05-2012 00:32

    Felicito de debò en Vidal per la seva magnífica i ben argumentada aportació. Jo tinc molt present, ara mateix, la prominència de la mandíbula inferior de Carles I en els seus retrats de joventut. És l'exemple mèdic per antonomàsia del prognatisme. En els quadres de la maduresa el veiem ja sempre amb barba, segurament perquè havien notat que es dissimulava una mica aquest tret tan marcat. Felip II va rebre aquesta herència i també el costum de dur barba, suposo que per la mateixa raó. Per tant, la possibilitat que la paraula en l'original català fos "Quixalot" em sembla molt versemblant. Felip II, alhora, havia de ser un rei "queixós" els deu últims anys de la seva vida (1588-1598), que és quan recollim les seves queixes pel desastre de l'Armada Invencible, quan esclata tot l'afer de l'Antonio Pérez, el seu secretari que s'acaba escapant a França, quan les malalties de ric (l'àcid úric d'una dieta amb massa carn) el feien cargolar-se de dolor, i quan nota que li està arribant l'hora i comença a tenir por d'anar a l'Infern per tot el mal que ha infligit i es fa dur a la seva cambra els quadres apocalíptics del Bosco, que el torturen amb les seves imatges terrorífiques, amb la idea de preparar-se per allò que va dient als seus curadors que li espera quan es mori. El boig que ha castellanitzat l'Imperi, retratat en genial caricatura com a Dom Quixalot de la Manxa.

  32. David
    11-05-2012 15:21

    De fa temps que tinc la teoria que la majoria o fins i tot immensa majoria de paraules que en castellà acaben en -e és perquè són manlleus, bé del català, bé del francès, ja que aquestes llengües acostumen a acabar moltes paraules en consonant impossible en castellà. Em vaig adonar amb el cognom del gentilici italià "lombardo" que passa al català "llombard" i després passa al castellà "llombarte" o "lombarte". Sense el pas previ pel català, en que perd la -o i la -d sona -t, no s'entén que en castellà es digui "lombarte" i no "lombardo".

  33. uri
    10-05-2012 15:53

    Si algun tret físic defineix la Casa d'Àustria és aquesta deformació de la mandíbula, gairebé omnipresent en tota la dinastia, per més que el photoshop dels retratistes ho intentés dissimular.

  34. Paolo
    09-05-2012 20:29

    perdona Uri, el de queix jo l'he llegit al llibre del Lluís, no és cap teoria meva. Només, quina casualitat, tenia a ma una imatge d'un retrat familiar dels Hasburg, on surt Felip "el Bell" (??) de jove, amb un queix desproporcionat... Si ell, avi del Felip, li passa el patrimoni genètic correctament, el Queixot de l'època del Sirvent pot ben ser el mateix Felip. No cal dir que els retrats més comuns de Felip, ja adult, no detallen tant el seu bell queix, potser els artistes prudentment es autocensuraven....

  35. uri
    09-05-2012 14:47

    La hipòtesi d'en Vidal i en Paolo em sembla molt plausible. Sirvent s'estaria rient del Rei a la seva cara!

  36. PAolo
    04-05-2012 16:19

    a http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/63/Bernhard_Strigel_003b.jpg pots veure el nen del centre, que seria el Felip el bell (?), avi del Felip II, amb el seu prominent maxil·lar inferior (queix). Si el net hereda també el queix de l'avi, es possible que vingui anomenat queixot?

  37. vidal valiente
    03-05-2012 21:11

    Permeteu-me la meua humil aprotació al debat, i perquè no dir-ho, discusió que s’ha format al voltant de la interpretación i possible significat el nom del personatge central de l’obra de Cervantes: ‘El Quixote’. Si donem per fet l’obra és una traducció del català al castellà, com pensem la majoria dels que estem aquí, se’ns presenten algunes consideracions a fer que em sembla que estan allunyades del debat que ací s’ha estat portant, sense entrar a valorar les vàlides aprotacions que puguem fer tots. Per tant, m’explique, el mot Quixot per nosaltres és um mot totalment conegut i aplicat al dia a dia, allò que seria un mot normalitzat i fins i tot normativitzat perquè hi apareix als diccionaris. Però, pense que és la traducció que hem fet, en general tots, fins i tots els més erudits quan van traduir (es pot dir, de nou) l’obra de Cervantes del castellà al català. Açò és, la traducció literal de Quijote (castellà) a Quixot (català) per fonètica i per ortografia. També és veritat que els estudiosos, fins i tot, el meu paisà Francesc Martínez i Martínez, de qui recomane la lectura de “El folklore valenciano en el Don Quijote” (http://archive.org/details/elfolklorevalenc00mart) no podien ni imaginar-se la tesis de la traducció que defesem hui en dia. D’aquesta manera el que hem de considerar és de quin mot es fa la traducció al castella, és a dir, quin era el mot original en català que dona origen a ‘Quixote’. Per arribar a ell hauríem de fer la lectura dels següents passatges de l’inici de l’obra: “Quieren decir que tenía el sobrenombre de Quijada (Quixada a l’original) o Quesada que en esto hay alguna diferencia en los autoroes que deste caso escriben: aunque por conjeturas verosímiles se deja enener que se llamaba Quejana (Quixana a l’original)” “[...]y al cabo se vino a llamar Don Quixote, de donde, como queda dicho, tomaron ocasión los autores desta tan verdadera historia que, sin duda, se debía de llamar Quixada y o Quesada, como otros quisieron decir” Tot i això al final de l’obra se’ns dirà que li deien “Alonso Quijano”. A la vista de tot plegat, no sabem si és l’autor qui vol amagar el nom o està fent un joc de paraules ja previent que la traducció de l’obra i del nom pels censors no correspondria mai a l’original; o el/els censors no troben el mot exacte que han de traduir. Jo m’incline per esta última. I em torne a preguntar, Quina seria eixa paraula que no sabem dir si es Quixada, Quesada, Quixana o Quixote? D’aquestes quatre està clar que la que està fora de lloc per fonètica i per un original similar és Quesada, fins i tot, ja veiem que el mateix autor diu que li volen atribuir aquest nom, però que en cap cas li correspon. Per tant, obviament, l’hem de descartar. Les altres tres veiem que tenen la mateixa arrel, Quixada, Quixana i Quixote. Hem de parar atenció a la pronúncia, i més concretament a la pronúnica o fonètica valenciana, on en les formes quei, cau la pronúncia de la e i deriva una fonètica kiʃ. Per exemple, de queixal es fa la pronúncia kiʃal: Per tant, seria com els valencians pronunciaríem si estigués escrit així, Queixada, Queixana i Queixote. Lògicament, al segle XVII no existia una ortografia ni gramatica catalana i qui escrivia seguia la pornúcia i fonètica dels vocables. Vull dir que Cervantes/Sirvent va escriure, si és així, Quixada, quan volia dir Queixada, Quixana quan volia dir Queixana i Quixote quan volia dir Queixote. I ací tenim els noms originals, Queixada, segons el diccionari Alcover-Moll és un colp als llavis, derivat de queix. Fins ara no ho he trobat, però es possible que Quixote tingués alguna ferida o colp gran als llavis, fins i tot que li fes alguna deformació. I per tant, de queix, si fos gran tindira un Queixot (Quixot-Quixote) També un Queixot és una persona que es queixa molt i de totes les coses. I fins i tot, por derivar, de Queixalot que, també segons, l’Alcover-Moll és una personal molt cridanera o que riu o que plora sorollosament, en aquest, tindríem com a nom a Don Quixalot (Quixot-Quixote) Gràcies per l’atenció i espere comentaris al respecte.

  38. Pep
    30-04-2012 16:51

    Bona argumentació i felicitats pel to, Jo. Tota aportació raonada i versemblant és digna de consideració, en aquest estadi de besllum inicial en què ens trobem. Només vull pinzellar que "Cervantes" era conegut com al "príncipe de los ingenios". Si Cervantes és Sirvent i és, per tant, un escriptor en català, segurament era tingut pel "príncep dels enginys", en el sentit que la seva obra funcionava com un enginy, un artefacte mitjançant el qual, el lector avisat podia reconèixer i llegir episodis i consideracions de la Història que la censura no permetia de publicar. De fet, pensant que els anglesos, d'un motor en diuen "engin", no seria sobrer de considerar si aquest mot, com el "paper" o el "parliament", no venia del català i d'aquella època. Catalunya era terra d'enginys a la segona meitat del XVI: des dels mecanismes dels rellotges dels campanars fins al sistema de sínia, politges i canals que nodria la font de Canaletes (i que la documentació distorsiona i situa a Toledo com una invenció del cremonès Juanello Turriano), passant per la col·leció d'autòmates que distragueren l'emperador Carles V en el seu retir de Sant Jeroni de la Murtra i que tota Europa feia cua per admirar en aquest monestir després de la mort de l'emperador. L'enginy, aleshores, pres com a motor o artifici, també es posà al servei de la Història que només es podia contar de forma encoberta per esquivar l'escomesa de la censura. I és en aquest sentit que potser cobra més versemblança la proposició de lectura "Tòxic" que fa en Jordi Bilbeny per al títol del magne Quixot. Sigui com sigui, un cop ens endinsem al llibre, la lectura esdevé tòxica, en el sentit més indesitjable per a un censor, atesa la gran quantitat i ingent subtilesa dels enginys que bateguen en cada capítol.

  39. Admin
    29-04-2012 13:26

    Us recordem que en aquest fil de comentaris no s'acceptaran missatges que continguin desqualificacions personals directes o indirectes dirigides a altres persones o grups. L'ànim d'aquest fil és aportar reflexions i arguments al voltant de l'article que és comenta, no per a debats personals entre membres d'aquest fil. Gràcies a tots per participar-hi i per la vostra comprensió.

  40. Francesc
    27-04-2012 14:51

    En temps de manca de llibertat d'expressió, amb una censura reial i eclesiàstica que tots sabem que va ser brutal a Espanya -fins al punt de poder perdre-hi la vida o ser torturat o patir la confiscació dels béns o haver de marxar a l'exili així com va fer un dels continuadors del Llàtzer de Tormos - és molt possible i versemblant que, des de Felip II fins a l'acabament del Tribunal de la Inquisició cap als anys 30 del segle XIX i que va retornar amb força durant el franquisme, els intel.lectuals crítics haguessin de parlar en clau. Com va deixar escrit Ramon Llull, ja al segle XIII, "de les semblances reals, davallen les fantàstiques e pus altament entén, aquell qui aquella semblança entén". Evidentment, Lllull ho enfocava amb un esperit religiós. Però molts intel.lectuals.es van aprofitar d'aquestes doctrines en clau per fer crítica. Tenim també el cas d'en Gracián, per exemple. I a França, el Gargantua i Pantagruel. És curiós, així mateix, que la novel.la anglesa s'engega a començaments del XVIII quan la censura en majúscula a Anglaterra plega veles el 1690 arran de la revolució del 1688. D'aleshores, llurs intel.lectuals hi passen de parlar en clau a fer sàtira a través de la novel.la: Jonathan Swift, per exemple. I és que no tenen tanta pressió al damunt. I el que és curiós és que prenen com a models el Quixot i la novel.la picaresca valenciana. També és molt simptomàtic que la novel.la castellana moderna neix amb tots els ets i els uts l'endemà d'acabada la Inquisició i que el fenomen de la Renaixença de la literatura catalana també començi quan apareix la llibertat d'impremta. Penso que l'esplèndida Oda a la Pàtria d'Aribau -del 1833, sota l'elogi, de Madrid estant i al bell mig dels àmbits de poder castellans, al seu tutor Gaspar de Remisa- també cal llegir-la en clau. A l'Europa central dels segles XVI i XVII -França, Anglaterra, els Estats Germànics,Flandes, Holanda Anglaterra i Escòcia, la llibertat d'expressió es va veure afavorida, paradoxalment, per les terribles i sagnants lluites de religió. Com que no hi va haver un poder clar i omnipotent entre els diferents bàndols, el control total de la impremta no estava assegurat. Aquestes guerres de religió es varen acabar en taules, vist que un bàndol no es podia sobreposar totalment damunt de l'altre. I doncs, van pactar. I, per tant, s'arriba a la tolerància religiosa i a la tolerància d'expressar per escrit a través de la impremta moltes de les creences, de les crítiques i del replantejament d'aquelles. Tot això no passa a Espanya, ni a Portugal ni a Rússia. Una altra cosa, dius que ets un estudiós del llibre, un erudit sobre la història del llibre. Et proposo un tema a desenvolupar i a aprofundir. La història de la biblioteca de Ferran Colom: la més esplèndida d'Europa durant la primer meitat del segle XVI. Única. Es conserva en força mal estat a Sevilla. I molt expurgada. Per què les autoritats no s'hi han esmerçat a conservar aquest tresor que de ben segur es podria comparar amb la Biblioteca d'Alexandria? Per què ha estat expurgada? Quina mena de llibres han estat sostrets? Es conserven en alguna banda o han estat cremats? M'agradaria molt que ho estudiessis a fons i en publiquessis les conclusions.

  41. Francesc
    26-04-2012 21:50

    No és qüestió d'argument d'autoritat, El Teu Nom, és qüestió d'adonar-se que alguns han tingut l'habilitat de saber trobar el vel sota el qual s'amaga la veritat, aïllar-lo i treure'l. I resulta evident que el que s'elimina són els comentaris maleducats. No hauríem de caure en la demagògia.

  42. pajilleru
    26-04-2012 21:30

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  43. El teu nom
    26-04-2012 18:48

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  44. Gustau
    26-04-2012 18:29

    Benvolgut desconegut, He estat pegant voltes a allò de cuixot o tòxic, és entrar en el món de les interpretacions, i sense el coneixement de l’argot d’aleshores. I això és la genialitat d’un Príncep dels genis , la interpretació dels seus textos. Pel que fa a cuixot, la part de l’armadura més coneguda d’en Quixot és l’elm(bacina) de “Mambrino”. Qui era aquest príncep moro “Mambrino”? I per què “Mambrino” quan és conegut com a Manricardo a l’Orlando? Salut.

  45. El teu nom
    26-04-2012 16:37

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  46. El teu nom
    26-04-2012 11:05

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  47. El teu nom
    26-04-2012 07:07

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  48. El teu nom
    26-04-2012 01:24

    La paraula "tòxic" sí que existia en català dels selges XVI i XVII, però la majoria de textos on auria d'aparèixer han estat traduïts al castellà o els han fet desaparèixer. Amb tot, el mot i el verb existeix en textos castellans escrits per catalans i que han estat traduïts del català, com per exemple Lo Cortesà, d'en Lluís del Milà, escrit vers al 1535, però editat, en la primera edició coneguda fins ara, al 1561. El text, farcit de frases en català i ple de catalanades i catalanismes, s'hi pot llegir: diessen adobo, soy venido, después de mañana (despús demà), hexe d'ahí (ix d'ací), todo eclypsi, sentimos la voz, mielrosate colado, uno otro ciego (un altre cec), los doze pares (els dotze pares), pollastres, porcellas, las mesas estan paradas, i molts d'altres que no escric per no cansar-vos, tot i que serien molt il·lustratius. Doncs, bé: dins d'aquest context lingüístic d'una obra catalana traduïda al castellà, ja pels volts del 1535, és quan hi podem llegir: "que yerbas fueron vuestras crueldades que entossicaron nuestras voluntades". O encara, seguint parlant de la voluntat: "la mia siento d'esto intossicada". Amb la qual cosa sabem que si una obra castellana traduïda del català conté el verb "intossicar" és que en l'original català també hi avia de ser i s'avia d'escriure "intoxicar", de "tòxic" i per això "tòxic" al revés serà "Quixot".

  49. El teu nom
    25-04-2012 14:53

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  50. Martí
    25-04-2012 10:28

    1. La troballa sobre la possible lectura del mot "tòxic" és enginyosa, però, en honor de la veritat, no demostra res. Cal dir que la paraula "quixot", que és una catalana (variant formal de "cuixot", una part de l'armadura d'un cavaller), ja té sentit per ella mateix. 2. Ni atorgo no nego, però, és cert que el barroc es caracteritza per tota mena de jocs. El DQ és ben ple de paraules i frases amb doble sentit. F. Rico assenyala, per exemple, que alguns d'aquests sentits s'han perdut i resulten incomprensibles per a un lector d'avui en dia, cosa, altrament, completament lògica perquè els nostres referents culturals i quotidians són diferents. 3. Sobre el mot "tòxic" en català, trobem les següents variants: túixec, tuxec, tóxec, tòxic, totes elles ben antigues i documentades i amb el sentit de metzina o verí que ja té el llatí toxicum. 4. Quant als títols de DQ en les altres llengües, penso que s'explica per una doble raó: a) la majoria dels parlants de les llengües esmentades, en trobar la paraula "quixote", tendirien a llegir-la amb la fonètica "quixot"), això és clar, per exemple, en francès i anglès, i, b) els noms que no tenen correspondència solen adaptar-se a la fonètica pròpia de cada idioma. Com que la primera traducció de DQ va ser l'anglesa, i la segona, si no vaig errat, va ser la francesa, és fàcil pressuposar que es va incórrer en un defecte habitual que continua passant avui en dia: es traduïa a partir d'una traducció i no pas de l'original.

  51. El teu nom
    24-04-2012 10:50

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  52. El teu nom
    24-04-2012 10:46

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  53. El teu nom
    24-04-2012 10:39

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  54. El teu nom
    24-04-2012 00:38

    Estic convençut que l'original en català es diu el "Cuixot" de Cuixa i el Quixot és una traducció mal feta de la paraula Cuixot. Crec que Servent era un escriptor d'un humor molt irònic.

  55. El teu nom
    23-04-2012 14:32

    No és que hagi canviat de parer sinó que li feia l'apreciació a la Lluïsa que QUIXOT al revés es llegeix TÒIXIUQ. Abans el que dec haver dit és que pronunciat al revés QUIXOT és TÒIXIC (que encara tampoc TÒXIC, tot i que en aquest cas, segurament la diferència entre ambdós no valdria com a argument per la desacreditació de la hipòtesi bilbenyaiana). Gustau: no sóc dit el meu parer perquè estic insegur... per ara. Per això demanava debatre (contructivament, com es pot fer amb tu i d'altres, i s'agraeix). Ara per ara, si em demanes que em defineixi, sóc molt escèptic amb la teoria d'en Bilbeny. Vull fer algunes comprovacions, com a mínim. Si les vull fer amb aquest assumpe i no amb qualsevol altre (amb el qual se'm pot dir que no vaig a comprovar les fonts, per exemple) és simplement perquè ho trobo prou aleatori i i veig diversos problemes convergents: 1) El tema de l'existència i/o ús del mot en català a l'època (que ja n'hem mig parlat i vull comprovar... em sap greu però no puc respondre immediatament abans de mirar-m'ho.. en tot cas em comprometo a dir el què ací mateix) 2) El tema semàntic 3) La questió de la dificultat, malgrat els dos punts anteriors, d'entendre un símbol, un issatge amagat, o digueu-li com vulgueu, en el context. em refereixo que perquè un llenguatge en clau sigui útil, cal que algú el desxifri (i se'm fa difícil pensar que a l'època de la qual parlem els lectors anessin pensant en llegir al revés). En aquest punt és on s'inclouria el que comentava el castellà que intervé més avall sobre aquest fet com a recurs literari o com a peça dins d'un tot (el tema específic dels missatges en clau al revés); i 4) L'existència, amb tot plegat, d'altres possibilitats. De fet dins d'aquestes, justament s'hi manifesta la mateixa feblesa que veig a la teoria TÒXIC. Més avall, mig en broma es deia el tema de l'anagrama com EXÒTIC, que en català podria ser XÒTIC, per què no? Si es vol negar, només queda el refugi d'agafar-se al fet que TÒXIC encaixaria (segons la semàntica actual i la medieval potser, però no n'estic segur) amb més justesa que EXÒTIC. Per no parlar del meu XICOT. Aleshores vol dir el que ja se sap, que l'únic recolzament de la teoria és la teoria on s'encaixa. I, encara dins del punt 4, hi ha teories més fefaents. Una (per què no?) la de la RAE (es diu així?), que (ho dic de memòria) era la Cuixot, oi? Vull dir la part de l'armadura. O alguna altra teoria que conec lleument, o que crec haver sentit. Aquesta darrera que no us dic per poc que la conec, perquè vull explicar-la bé (si és que no la coneixeu, que suposo que sí... si fa temps que us hi dediqueu) és la que malgrat tot intueixo (fins i tot pel poc que en sé) que és una línia prou bona. O sigui, en resum: sóc profà amb el tema... però intento opinar amb el que sento... fa un dia i mig o dos que m'hi dedico. I no he pogut mirar-me res. Vaig començar emetent una opinió, basant-me en coses que sóc sentit, etc. i ara estic igual, només que tot el debat m'ha fet anar pensant. Ara el que vull és mirar-me els temes que us he dit. No puc dir gaire més, si ningú me'n pot dir tampoc gaire més. Només una cosa: algú té algun recopilatori, o el pot fer, de teories sobre interpretacions d'això. En tot cas, el teu nom, no conec bé la semàntica de TÒXIC. Per una altra banda, és evident que amb el vocabulari d'avui és una obra que ens denuncia la intoxicació castellana i tota la pesca, es clar. Però això sol no vol dir que QUIXOT fos elegit per portar un significat clau, que per revelar-se s'havia de pronunciar al revés. [Cesc, com pots comprovar, tu que em sembles més persona, no tinc cap ganes de generar mala maró, però si gent com la Lluïsa es prenen contribucions com la present com una agressió i surten amb estirabots i actituds baixes, la veritat és que ofèn força... I pel que fa a l'Àlex, em diràs que no irromp en el debat d'una manera estúpida, en el sentit de pressumptuós? Ah no? Torna-te'l a llegir i mira'm amb més bons ulls i t'adonaràs que l'Àlex ha estat estúpid, per no dir una altra cosa].

  56. Gustau
    23-04-2012 13:09

    Benvolgut desconegut, Has fet tres preguntes i jo t’he respost. Ara em demanes la meua interpretació del mot tòxic, verí físic o droga psíquica, doncs bé, ai-las, perquè encara no has dit el teu parer. De principi, em pensava que tot això de tòxic havia estat una volada d’en Jordi, ara però, potser siga una bona pista. Interpretat el mot Quixot, realment no és cap nom propi establert, a llavors ha de tenir un significat. Quixote en castellà com hom pot vore a la RAE no té sentit si no és mitjançant el català quixot. Ara caldria demanar-nos perquè fer posar un nom en català a un personatge castellà. No té trellat. Seguisc, estudiat el mot quixot, la semblança del cavaller de la “triste figura”, prim ossós, semblant un os d’un quixot, pot ser el significat, no em sembla, però, una comparança feta per un “Príncipe de los ingenios”. I si té raó en Bilbeny? El personatge a més a més de ser tòxic, està “toxicat”, és un verí per al seu company Sancho, l’home està totalment boig, “toxicat”. Ja et dic, són interpretacions. Ara et demane el teu parer? Penses què és correcta la interpretació tòxica del Jordi o tens una altra a dir-nos? Salut.

  57. El teu nom
    23-04-2012 10:38

    Jo, penso que qualsevol dels dos sentits seria vàlid si l'escriptor es referia a tòxic com a definició de l'estat general a la nostra corona, econòmicament, adminstratívament, políticament i culturalment parlant, per culpa de la intervenció castellana. Es a dir, no només podia ser ell tòxic i corrosiu, de manera directa o subtil, sinó que els diferents territoris de la corona catalana patien una intervenció cada cop més directa i descarada, estàvem intoxicats. I d'aquest primer significat es podia passar al segon, perquè la intoxicació acaba esdevenint verinosa a base d'insistir-hi. Un Sirvent valencià veuria molt clar que estàvem en un primer estadi, però que, tard o d'hora, si la cosa seguia en la mateixa direcció, entrariem en el sentit verinós i terminal de la paraula. Sobre el com es llegeix, escriu o com sona Quixot al revés, veig que has canviat d'opinió i crec que abans ho deies més encertadament.

  58. El teu nom
    23-04-2012 08:03

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  59. El teu nom
    22-04-2012 22:54

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  60. Lluisa
    22-04-2012 21:12

    Aquest és un missatge per Isabel Calderé i Grau i en JO. Així que bordo i no se escriure el meu nom. Quin nivell. Potser si, però el que queda clar és que la posició que defenso desde el principi d'aquest debat es la que guanya. Jo he defensat que Quixot llegit en sentit contrari tenia el significat de Tòxic. No m'he equivocat. L'intel.ligent pro-home -Jo- s'ha fotut de peus a la galleda i ademés a insultat a l'Alex Sendra. Na Isabel Calderé també insulta. Quina agresivitat. Jo no professo cap fe ni cap religió perque tinc autonomia intelectual i això em permet posar-me de costat de qui a mi em dona la gana. Acostumo a posarme del costat de persones que també tenen autonomía intelectual i diuen el que pensen, en aquest cas en Bilbeny. Bé, entenc que ha quedat clar que Quixot és tòxic. Acabo perque demà m'he de llevar d'hora per montar la paradeta.

  61. Gustau
    22-04-2012 19:53

    Tres apunts: 1. Feta la cerca del verb toxicare (en llatí) en google (secció llibres) he trobat aquest exemplar publicat a Barcelona Commentaria in epistolam b. Pauli Apostoli ad Romanos, nunc denuo in lucem (p.e.) això vol dir què el mot era conegut aleshores. 2. Sobre la composició de noms significant quelcom té una tradició a la literatura catalana: al Tirant si més no en trobem Plaerdemavida. 3. El sobrenom de Cervantes és "Príncipe de los Ingenios", això pot significar que era conegut pel fer comentaris amb significats amagats. Jo no sóc cap expert iel desenvolupament de la teoria l'ha de fer els experts, no lleva, però que fem servir l'enginy per trobar respostes més enllà dels dogmes. Salut

  62. Isabel Calderé i Grau
    22-04-2012 17:38

    Doncs digues què fas si no idolatrar i prou. Si eres tan llesta, perquè no responies a en JO com l'Àlex, en comptes de fugir d'estudi deixant anar només mostres de ceguesa religiosa cap a una hipòtesi d'en Bilbeny. El teu argument és la fe. Llegeix tot el que has dit fins ara, que no hi veig cap contribució. Només bordes, seguint la metàfora d'en Jo. Per cert, Jo, vas anar a la conferència de Vic? Jo també! Quina casualitat! Ho dius de veritat, o fas conya?

  63. Lluïsa
    22-04-2012 15:56

    Després d’haver-te fet la comprensiva amb en Bilbeny, està bé aixó que dius de “Colla de burinots idolatrant-lo tant cegammnet….”. Potser preferiries que idolatressim a en Miguel Bossé?. Quina catadura moral la teva. No passis ansia, no li farem cap monument ni en parlarem d’ell, es més, borrrem el seu nom d’allà on poguem. Estàs més tranquila?. Ets una mica com el personatje que signa “Jo”, una vegada l’Alex Sendra li exposa una colla d’exemples que evidencien que el terme tòxic era conegut al segles XVI l’insulta. L’Alex Sendra és un estúpic segons en “ Jo” perque li ha tapat la boca. El viatge a Itaca que hem de fer els catalans será més dur que el que va fer el propi Ulises degut a una colla que fa força en sentit contrari

  64. Isabel Calderé i Grau
    22-04-2012 12:52

    Els símbols per ser símbols, s'han de saber. El que diu el teu nom sobre que una cosa és en castellà i una altra en català té part de raó. Si el Quixot feia referència als castellans, podria partir d'un mot seu, però justament en Bilbeny demostra que anava dirigit no precisament als castellans. I una altra cosa amb la qual va ben encaminat l'espanyol de baix, és el tema del significat. Sense conèixer-ho del cert, em sembla força evident que els conceptes de tòxic aplicat a qüestions comunicatives (una informació intoxicada, un personatge tòxic, perquè tot ho capgira, com parlem de la intoxicació en una notícia, etc.) no deu haver aparegut fins fa ben poc. Aquest debat sobre tòxic comença a intoxicar. Ara bé, és molt patètic veure com de baixes són les reaccions d'alguns elements d'aquest fòrum, que no dónen cap argument i pretenen que les seves tesis siguin acceptades cegament, com ho fan ells. Demostren molta feblesa intel·lectual i una inseguretat supina. El que deu haver d'aguantar en Bilbeny, amb una colla de burinots idolatrant-lo tan cegament com fins abans de conèixer-lo es deixaven amarar per tot el pensament oficial! Pobre... ja el planyo: el què ha de fer perquè aquests quatre malalts el financiïn...

  65. Guerau
    22-04-2012 12:25

    Respecte a Quixot i Tòxic, ense entrar-hi en el tema concret, el que és interessant és la investigació sobre el llenguatge xifrat, la xifra i el codi, és bàsicament una bona eina d'investigació, perquè forma part de la realitat històrica, negat pel racionalisme científic actual. El símbol i la seva interpretació és el llenguatge universal més utilitzat en la història i menystigut a partir de l'il·luminisme racionalista del XVIII. El que s'intenta és amagar aquest coneixement i llenguatge codificat, per justament preservar el seu poder. El poder es comunica amb símbols i llenguatge xifrat per perpetuar-se, la càbala catalana n'ès un exemple d'aquest estudi de comunicació simbòlica, sagrada, científica i reveladora.

  66. Pere Mateu
    22-04-2012 11:56

    Carles, tu creus que el bon camí és posar al mateix nivell a en Jo que a la gent com en Bill Cole (o el teu nom, o com se digui)?

  67. Carles
    22-04-2012 11:50

    Com va dir algú alguna vegada "ladran, lugo cavalgamos" Anem pel bon camí, els seus lladrucs ens el maquen. Què fa un "eruditíssim" que publica articles en eruditiiisimes revistes mirant una web de fan "quatre arreplegats" que no tenen ni idea ? Repeteixo, anem pel bon camí

  68. El teu nom
    22-04-2012 08:37

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  69. El teu nom
    22-04-2012 08:36

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  70. El teu nom
    22-04-2012 08:33

    Alex: la existencia de "tóxico" EN CASTELLANO no es lo mismo que la existencia de "tòxic" EN CATALAN. Y es más: en tus ejemplos, significa "venenoso" (muy lejos de "intoxicado" en el sentido de "borracho" que sugiere Bilbeny). Me vas a decir que el carácter de Don Quijote es VENENOSO????? En qué sentido? ES RIDICULO.

  71. Àlex Sendra
    21-04-2012 23:46

    I dali amb que no existia "tòxico" en aquella època! I vinga, fot-li! "vino a morir con yerbas y tóxico a su casa" c 1550, Arce de Otárola, Juan de, Coloquios de Palatino y Pinciano, Ed. José Luis Ocasar Ariza, Turner (Madrid), 1995, Pàgina II, 792 "producirá no fruta que recree, sino tóxico que mate." 1583, León, Fray Luis de, De los nombres de Cristo, libros I-III , Ed. Eva Álvarez Martino, Universidad de Oviedo (Oviedo), 1996 "la boca, amarga, a tóxico le sabe." 1549, Urrea, Jerónimo de, Traducción de "Orlando furioso" de Ludovico Ariosto, Ed. Francisco José Alcántara, Planeta (Barcelona), 1988, Pàg. 721 "en tot cas aquella època no existiria" Quines ganes de buscar inconvenients on no n'hi han.

  72. El teu nom
    21-04-2012 23:41

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  73. Lluisa
    21-04-2012 19:56

    asiull, no vol dir res. Tòxic sí. No vols que sigui dit que Quixot al revés és tòxic. Ja no ho diré més. Estas content?. Als amics de la veritat per una orella els entra i per una altra els surt qualsevol opinió. Els enemics de la veritat ja van comunicar a en Bilbeny que no digués que en Cervantes era català que foteria riure. Ja Ja Ja!. Ara ja no riuen, estan emprenyats. El Quixot és un personatge tòxic. Ho és i ho diu la paraula llegida en sentit contrari

  74. Lluisa
    21-04-2012 14:32

    Jo. I tú et penses que en Sirvent no era conscient de que en nom Quixot llegit a l'inrevés significava Tòxic?. Ves per ón en Sirvent no s' havia adonat que Quixot llegit en direcció contraria tenia el significat correcte, el significat que ell li volia donar. Quina llàstima que en Coromines estigui mort, t'emportaries més d'una sorpresa. Que has de dir?. Has de dir que la paraula tòxic no existia.

  75. Ramon
    21-04-2012 12:46

    El teu nom, vols dir-nos que la censura no existia, que o tot o res. Crec que molts d'aquests mapes no estaven a l'abast dels castellans. Pero la censura treballava, no en dubtis. El llibre d'en Guillot també mostra gran quantitat de senyeres repintades. En tot cas, no cal anar tant lluny, ja saps que la còpia del primer contracte entre Colom i els reis (perdut, com no) és a l'arxiu reial de Barcelona(corona d'Aragó) i no hi hauria de ser si la censura hagués existit. Però està vist que dita censura no era perfecte, hi havia molta feina a fer, i en aquells temps no tenien els avenços d'avui dia per poder-ho controlar tot. Han quedat molts indicis i proves que sense aquests mijans, que avui sí tenim, haurien estat molt més dificils i entretinguts de treure. Entenc el teu raonament, però en el cas que ens ocupa, les proves documentals aportades per en Guillot són tan evidents que no les podem deixar de banda per "el tot o res"

  76. Lluisa
    21-04-2012 12:03

    Català. A l'atac. Quina ximpleria, oi?. A veure si sou capassos de llegir en clau simbòlica.

  77. El teu nom
    21-04-2012 07:15

    Por qué no han destruido los mapas de América con los escudos catalanes?

  78. El teu nom
    21-04-2012 07:15

    Eso de "la documentación que demuestra lo que decimos ha sido destruida, la documentación que demuestra lo contrario es falsa" es demasiado conveniente.

  79. El teu nom
    21-04-2012 07:13

    Jordi Bilbeny dice, "Perquè Quixot al revés es llegeix Tòxic. Per això tampoc no cal documentació." No, Sr Bilbeny. No es tan sencillo. Para decir que "Quixot" esconde la palabra "tòxic", tienes que traer dos pruebas: (1) que la palabra "tòxic" existía en 1605; (2) que era habitual en los textos de Cervantes (o en la literatura de su época) utilizar nombres que significan algo escritos al revés. O vas a decir que Cervantes inventó la palabra "tòxic" y que es el único ejemplo en toda la literatura del siglo XVII que un nombre significa algo al revés?

  80. El teu nom
    21-04-2012 07:05

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  81. PEPE
    21-04-2012 01:52

    LA DOCUMENTACIO ESTA EN EL MATEIX LLIBRE A LA SEGONA PART..... EL MATEIX AUTOR HO DIU SOLAPADAMENT..... QUE JA S'HABIEN IMPRES MES DE 12.000 COPIES... BARCELONA, VALENCIA, LISBOA, AMBERES.... ¿¿¿ DONDE ESTA EL ORIGINAL EN CASTELLANO ????? EL ORIGINAL EN CATALAN SE DESTRUYO.... PERO EL ORIGINAL EN CASTELLANO JAMAS EXISTIO... JAMAS SE HA ENCONTRADO EL ORIGINAL EN CASTELLANO, SOLO SON COPIAS DE COPIAS...

  82. Francesc
    21-04-2012 01:35

    Jo, .al llibre esmentat hi ha nou pagines que parlen del tema de les barretines dels descobridors Vull dir, que aquestes nou pàgines són sobretot text, no només gravats...El Títol de l'apartat és "Sóc andalús i porto barretina".

  83. El teu nom
    21-04-2012 00:32

    En Jordi és un investigador perspicaç, documentat, dinàmic i despert. Però potser a vegades pot encetar un tema que venint d'ell, per mi un dels millors historiadors-investigadors catalans del moment, pot semblar un xic fluix. L'amic jo ha volgut expresar més o menys això, i a mi també m'agradaria que en Jordi, atenent l'educació i ganes de debatre constructivament d'en jo, li digués quelcom.

  84. Jo un altre cop
    20-04-2012 20:56

    Ah! I què opinaria en Coromines si fos viu, no ho sé, però segur que no modificaria la seva posició respecte a "Tòxic" només per la teoria del llenguatge en clau del "Quixot". Segurament no coneixaria el llenguatge actual de l'anàlisi i la investigació, tampoc. Llegim, llegim i llegim. A en Coromines, o a en Bilbeny, o a tu, o a mi. I en Coromines és força difícil de superar. Però vaja.

  85. Francesc
    20-04-2012 17:44

    Per a jo. Quant al tema de les barretines i dels sarvells, llegeix-te el llibre Brevíssima relació de la destrucció de la història. La veritat és que és impagable. Pàgines 65-74. Als censors es veu que els molestava això de la barretina i dels saravells i a cada nova edició de les cròniques d'ïndies ho desfiguraven més. Llegim, llegim i llegim.

  86. cesc
    20-04-2012 16:49

    Em sembla que no coneixes el llenguatge actual de l'anàlisi i la investigació. No sóc historiador però sóc Enginyer Tècnic. Treballo en una empresa d'estructures metàl • liques i sóc analista d'estructures. Actualment en el món de les estructures el que impera és el disseny, és a dir, les estructures rares o molt rares. Un investigador ha de tenir imaginació i capacitat de relació. Un investigador ha de ser creatiu. Sovint quan ens arriba una d'aquestes estructures rares, normalment dibuixada i dissenyada per un arquitecte, hem de fer un esforç mental extra perquè l'estructura es sostingui dreta. Saps què és un "brainstorming?. És una pluja d'idees. Cada un dóna la seva opinió i de vegades semblen ximples però ningú se'n fot o es burla, ni ridiculitza una idea. És sorprenent veure que la idea que sembla més esbojarrada és la bona.Quixot és tòxic llegit al revés. Ho diu. Què opinaria enCorominas si fos viu?

  87. godminor
    20-04-2012 14:25

    No es "Ridículo". És....casualitat? Qui dèia allò de "primer es riuran, després t'atacaran i després t'admiraran"?

  88. El teu nom
    20-04-2012 14:19

    A falta de mes estudis el sufix ote te sempre e equivalent ot, per exemple pot angles i pote castella, la Tesi de l'edicio catalana te altres indicis mes valids

  89. Piotr
    20-04-2012 13:02

    Senyor "Ridículo": no està dient això. Està apuntant que els noms del Quixot en altres llengües es corresponen a la fonètica catalana. Res més que això. Ara bé, si sabem que l'edició de Barcelona ha desaparegut, que es publica als indrets en conflicte i lluita nacional amb la Monarquia Hispànica (Anvers, Lisboa, València, Barcelona), que han desaparegut tots els originals, que fa lloances d'un "terrorista" anti Cort castellana/òfila ("Perot de Rocaguinarda"), que el llibre és curull de catalanades que no s'han dit mai en castellà ("lloramicas"), que fa lloances de les llengües vernacles (com fan els castellans que prohibirien ara que no poden fer desaparèixer el català, basc i gallec), que canta les excel·lències de Barcelona que hi surt magníficament descrita, que el Quixot es cura a la capital del nostre país i que el poc que se sap de "Cervantes/Servent" discorre tot en possessions de la nostra Corona...tot apunta a què els originals eren en català...el mateix que amb el "Tirante el Blanco", gran obra de la literatura castellana/espanyola fins...que es va trobar una còpia anterior en la llengua nostra. El mateix passarà amb el Quixot...

  90. El teu nom
    20-04-2012 12:38

    Ridículo ? Ui, que nerviosos que estais los castellanufos ... oi ?

  91. Jordi Bilbeny
    20-04-2012 12:35

    La documentació l'ha feta desaparèixer durant segles l'estat espanyol!!! Però en aquesta article no importa la documentació. No importa, perquè aquest seria un altre tema d'estudi: el dels originals desapareguts o segrestats, com el mateix Servent, pel que fa també al Quixot, denuncia al pròleg de la novel·la sense escatimar-hi recursos. El que l'article suggereix és que si quasi la totalitat de llengües modernes han traduït Don Quijote per Don Quixot, és que potser el títol original era Don Quixot. Aquest és el debat i no un altre, en aquest article precís. Jo crec també que si el títol original era Don Quixot, això podria també ajudar a entendre que don Quixot volgués dir Tòxic. Perquè Quixot al revés es llegeix Tòxic. Per això tampoc no cal documentació. Per això només cal intuir que si don Quixot és un personatge castellà, alienat, intoxicat, perquè s'ha cregut el que ha llegit, que no veu la realitat, i que tot el que toca ho intoxica, és que potser darrera del terme QUIXOT, si aquest fos el títol original, s'hi podria llegir en clau, TÒXIC. I això només torna a ser possible si el títol original fos Don Quixot i no pas Don Quijote.

  92. El teu nom
    20-04-2012 11:55

    Ridículo. Estás diciendo que todos, pero TODOS, sabían que el Quijote se escribió en catalán??? DONDE ESTA LA DOCUMENTACION????

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
21830
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]
Canal 9 informa dels estudis de Jordi Bilbeny i Francisco...[+]
Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli...[+]
En Xavier Martínez Gil fa un repàs a la significació del dia 12 d'octubre i conclou que hauria de ser la Diada...[+]