Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan al món apareix un geni, es pot identificar per aquest senyal: tots els necis es conjuren contra ell"
Johnathan Shift «Thoughs on various subjects, moral and diverting».
ARTICLES » 05-04-2021  |  MEMòRIA HISTòRICA
5666

Testimonis de catalanofòbia des del segle XVII fins al segle XX

En Martí Teixidó ens ha fet arribar 14 testimonis de catalanofòbia des del segle XVII fins a finals del segle XX. Us els mostrem tot seguit. Creiem que sobren els comentaris.













 

Llicència Imatges CC BY 2.0



Autor: Martí Teixidó




versió per imprimir

  1. Hola Pepsicola
    14-04-2021 23:44

    @Salvador Bach Els topònims no tenen importància, van poder haver estat canviats durant la transcripció. L'important són les anotacions.

    La decadència de Barcelona us l'heu buscat vosaltres solets, triant polítics pèssims amb ideologies igual de pèssimes. De fet l'època de major esplendor de Barcelona per molt que no agradi va ser amb Franco, una ciutat moderna i burgesa com cap a Espanya, la perla del Mediterrani. Des de llavors ha anat decaient fins a l'actualitat, que amb l'okupació, la delinqüència, la fugida d'inversors, la conversió de casc antic en un gueto amb la flor i nata dels pitjors països de l'món ... I sembla que és el que voleu , perquè seguiu triant any rere any als anticapitalistes que espanten la inversió, als quals fomenten l'okupació i la brutícia, els que semblen encantats que el centre sembli un centre d'acollida de l'onu, que als criminals no se'ls apliqui la justícia i criminalitzar la policia ...

    No ho vaig dir jo, però és cert. La unió sempre fa la força, això ho van entendre els romans i van construir l'europa clàssica, pilars de la moderna, ho van entendre els reis catòlics i els seus descendents, que van construir un dels més grans imperis, i així ho entenc jo.

    La centralització és la naturalesa de l'estat modern, aquí ia la Xina, ja que es pot gestionar un país d'una forma molt més eficient. El problema d'integració és força subjectiu. En la guerra dels Segadors no semblaven tenir cap problema d'integració ni de considerar-se espanyols quan cridaven Visca la fe de Crist! »,« Visca el Rei d'Espanya el nostre Senyor! »,« ¡Mori el mal govern! »

    El sentiment nacionalista sorgeix en tot el món en el segle XIX, abans no existia com a tal. En certa part dels secessionistes teniu raó, en certa part, i és que la centralització i la globalització té els seus desavantatges com és l'extinció de les singularitats regionals. Però adonar-vos que JxCat és un partit socialdemòcrata globalista, Esquerra Republicana és un partit marxista internacionalista, en la ideologia no es plantegen fronteres ni països, a l'igual que la CUP. Són un frau, i s'estan aprofitant de vosaltres per aconseguir diners i poder a força de falses esperances i promeses impossibles. Jo sóc amb vosaltres a lluitar en pro de la tradició, les llengües locals i les identitats regionals, però les formes van pel camí equivocat. Si defendiéseis aquestes tesis des del sentiment de sentir-se espanyol, aconseguiríeu molt més que d'aquesta forma amb la qual no aneu a aconseguir res, al menys res de bo.

  2. Salvador Bach
    10-04-2021 19:34

    No, Hola Pepsicola, perquè en aquest cas la part valuosa no són anotacions marginals sinó un seguit de topònims que denoten la llengua original.

    I no, una altra vegada. No. la qualitat de la literatura no depèn de la difusió o extensió (ni al revés) obligatòriament. Per aquesta regla de tres les produccions culturals de més qualitat són les de masses, cosa que hauries de saber que no és així. La possible manca de reconeixement que diu vostè sobre la literatura catalana si fos el cas seria per la manca d'un estat que la projecti. Res més. Però és que segurament no és tal, la manca.

    Està bé que estigui orgullós de la ruralitat. L'entenc en bona part i comparteixo el que diu. De totes maneres hi ha ciutats i ciutats. No és el mateix Londres, Berlín, Roma o la Barcelona decadent que ens han imposat els castellans, ara amb la Colau al capdavant. Els castellans, i els catalanets col·laboradors, val a dir, també.

    Això que deia més avall (era vostè?) que vivim en una època d'unificació... També té raó, però la qüestió és què s'unifica amb què.

    I això de les ciutats, també diu coses certes. Però reconegui'm que la situació de Madrid denota una artificialitat força antieconòmica. Cert que és quasi una llei de la història que els pastors dominin els pagesos i artesans. Però tant és aquesta llei, com les lluites dels pagesos i artesans per a alliberar-se'n. I vostès no han acabat de fer la feina mai bé. I entre no fer aquesta seva feina d'imposar-nos l'estat, la centralització, etc. hi ha mancances seves d'integració. Facin com els macedonis que van absorbir els grecs hel·lenitzant-se ells. És una recomanació. Nosaltres el que hem de fer és la nostra. El castellà no ens cal per a res i només ens fa mal. En canvi a vostès els aniria molt bé catalanitzar-se una mica.

    Salutacions.

  3. Hola Pepsicola
    10-04-2021 15:06

    @Franquinspain Madrid ja era una vila al segle XIII, on es va a celebrar un Concili Europeu l'any 1258 organitzat pel bisbe de Lleó Martín Fernández. Un concili on acudien personalitats de tot el món cristià per descomptat no s'anava a celebrar a un llogaret, i menys tenint al costat ciutats com Toledo o Alcalà.

  4. Hola Pepsicola
    10-04-2021 14:55

    @Salvador Bach les ciutats preferentment se situaven prop de rius però primava la situació estratègica, exemples d'això són moltes ciutats romanes a les quals es canalitzava l'aigua centenars de quilòmetres si no estava disponible en aquest lloc, fent sifons descomunals si calia per pujar l'aigua costa amunt. El primordial era la situació estratègica, després es feia el que fos per portar l'aigua. Un exemple claríssim és l'antiga ciutat romana de Clunia, que encara es desconeix com els romans van aconseguir portar l'aigua al cim d'un turó per proveir a semblant assentament.

    Madrid té una bona ubicació al centre de país, i s'està demostrant ara mateix l'èxit de la seva situació ja que és una urbs que no para de créixer i enriquir-se a l'contrari de Barcelona, que porta anys estancada i ara sembla que amb ajuda de la Colau està començant a caure costa avall, de cul i sense frens.

  5. Hola Pepsicola
    10-04-2021 14:39

    @Salvador Bach Però les anotacions les farien en la transcripció, no les copiarien de el text original òbviament.

    Els espanyols no parasitaron res, de fet es van barrejar amb la població local, van modernitzar i occidentalizaron a la població local i els van ensenyar la doctrina de l'cristianisme. Van educar a les seves gents amb desenes d'universitats (portem la llengua escrita) i per tant es va convertir en la nació més poderosa del món.

    La qualitat de la literatura efectivament es veu reflectida en la seva difusió i en les valoracions que obté de múltiples llocs de l'món per evitar una crítica esbiaixada, si la literatura catalana va ser tan bona ja que hauria tingut més reconeixement i difusió.

    Les ciutats sempre desnaturalitzen i deshumanitzen, és l'ambient social i de treball que es maneja, totalment diferent a el d'un poble. Una ciutat és un assentament destinat a optimitzar el rendiment industrial a costa de la qualitat de vida, i un poble és un assentament dedicat a la supervivència humana en la natura més que a un rendiment industrial. Per tant un poble a l'preservar l'essència ancestral de l'existència humana és des del meu punt de vista l'assentament ideal per desenvolupar una vida humana plena en contacte absolut amb la natura, ja que es depèn d'ella per a tot, preservant alhora el saber ancestral heretat generació rere generació, i per tant la tradició i la identitat. Per a mi que em diguin que la meva societat és rural suposa un afalac i un orgull.

  6. Bernal Francés
    10-04-2021 14:18

    Y hasta aquí ha llegado mi divertimento morboso, consistente en provocar durante un rato a terraplanistas y otros abducidos. Pero ya no puedo más. Me aburro soberanamente.

    Y lo siento, por más vueltas que le deis, la tengo más grande, gusta más y tiene más éxito.

    Hasta luego, Lucas.

  7. Franquinspain
    10-04-2021 13:40

    Matrix/It: Ciutat inventada (abans llogaret), per FelipI per Xuclar energies, imposant visió feudalista a les nacions/regnes, amb pesades i carregoses institucions . Lluch: plis,plas...patam a la cara. Trolls: iai! Au! Plors i rabietes. Jo i la resta? Xalant. Cal admetre que tot i que sóc més aviat partidari de no contestar ni tant sols llegir als Trolls, quan surt en Lluch i sense despentinar-se, reparteix i espernega els trolls com si.fossin tovallons, jo m'ho passo pipa. Contradiccions de la vida tu.

  8. Salvador Bach
    10-04-2021 13:34

    Vull dir desert que no hi ha res. No parlo en sentit climàtic, ni astrofísic. No fugi per les branques. Encara m'ha de dir capitals sense riu navegable o port.

  9. Bernal Francés
    10-04-2021 12:16

    Ah, sí? Madrid està a la meitat d'un desert?

    Vostè ha sortit alguna vegada del seu poble, o parla així per parlar només?

    https://es.wikipedia.org/wiki/Monte_de_El_Pardo

  10. Salvador Bach
    10-04-2021 11:52

    Éa veritat que Madrid pot créixer molt, essent com és al mig d'un desert. El dinsmisme de Madrid és enlluernador com els seus arguments. Em trobo depassat per la seva sabiesa sens pairó. Realment no pu fer sinó plegar-me davant els seus coneixements bastos en tot. Sou totòleg?

  11. Bernal Francés
    10-04-2021 11:35

    Vinga ja, Salvador, que t'he enxampat. És curiosa l'obsessió hídrica enfermisa que teniu, però si és per això, les reserves d'aigua POTABLE de Madrid són infinitament més grans que les de Barcelona, ​​per no parlar que una ciutat costanera està exposada a atacs i invasions constants.

    El riu Jajrud porta menys aigua que el Manzanares, pot considerar-se una torrentera estacional.

    A Santiago la aïlla de la mar una serralada que fa la seva atmosfera irrepirable la meitat de l'any (dono fe personal d'això).

    El Moskva és ¿navegable? cap a cap lloc.

    És clar que no he posat Bagdad, que està a la vora d'el Tigris. No sóc gilipolles.

    Atenes està a la banda de la mar, si. Per això des de l'antiguitat clàssica fins a la independència de Grècia no va ser més que un llogaret de pastors de llengua albanesa majorment. Sembla que en aquest cas la situació estratègica no va valer per a res.

    De veritat, a cada comentari mostreu una extrema ignorància en Geografia i Història, la bàsica, sí. El realisme màgic no funciona en això.

    Per molt que patalees, la realitat INDISCUTIBLE és que Madrid és la tercera aglomeració urbana d'Europa, et posis com et posis. I no ha fet sinó créixer en extensió i població des que es va situar a la vila la seu de l'tron d'Espanya. Així que igual la decisió no va estar tan errada des del punt de vista estratègic.

    No enganyeu a ningú.

  12. Salvador Bach
    10-04-2021 11:04

    Déu n'hi do la metriu feudal de Catalunya. Sí. Però almenys és un feudalisme més mercantil, més urbà. Però sí, sí. Li dono prou la raó, en això.

    A la meva resposta de sota llegiu *tirar el vàter.

  13. Salvador Bach
    10-04-2021 10:59

    Veig que els seus coneixements de geografia són tan fonamentats com els de lingüística històrica i els d'història. Pequín no només és arran de mar sinó que almenys hi passen els rius Longhe i el Yongding i cinquanta canals que hi han fet. Gent treballadora. Eficaç. Teheran té el riu Jajrud. (Per cert no m'ha dit Bagdad eeeeh pinta;). A més Teheran és arran de la mar Càspia. Però si a Xile tot és costa! Si diu que aquestes capitals no són a mar aleshores Atenes no era Mar, tampoc. Ni Roma, ni... (...Pals, hehe). Bucarest té el llacs Tei i Cernica que la travessen com el riu Dambovita que desemboca a l'Arges i aquest al Danubu, a part de mil altres llacs arran. Moscou és travessat pel Moscova, navegable. Brusselles és travessat pel canal marítim Brussel·les-Escalda. A Berlín hi ha l'Espre amb tot de canals navegables. Continuo?

    Ja veig que els tenen ben enganyats. Revisin els seus llibres de geografia de primer de bàsica perquè pel que es veu també van passar per la censura. Ja ho veu. Totes les capitals o ports o rius navegables. En canvi Madrid en prou feines deu tenir un parell de torrents per a poder tirra el vàter. Molt estratègic. Sí.

    Que tingui un bon dia, sr. Francés.

  14. Bernal Francés
    10-04-2021 08:53

    De fet, la societat catalana segueix sent de matriu feudal, d'aquí l'organització piramidal, el classisme i el caciquisme que impregan tota la política i la vida catalana, començant pel dret civil propi.

  15. Bernal Francés
    10-04-2021 08:49

    Nova Delhi (21,7 m. h.)
    Pequín (21 m. h.)
    Moscou (11,9 m. h.)
    Ciutat de México (8,8 m. h.)
    Teherán (8,6 m. h.)
    Bogotá (7,1 m. h.)
    Santiago de Xile (5,6 m. h.)
    Berlín (3,6 m. h.)
    Brasilia (3 m. h.)
    Quito (2 m. h.)
    Minsk (1,9 m. h.)
    Bucarest (1,8 m. h.)
    Sofía (1,3 m. h.)
    Brussel·les (174.383 h.)

  16. Salvador Bach
    10-04-2021 00:42

    Ostres. Havia respost llargament però per alguna raó s'ha esborrat el missatge i no l'he pogut recuperar. Miraré de resumir:

    L'acta de consagració en la part que interessa de presència del català és una còpia d'un document de principis dels 800. Pensi que el 90% de la literatura grega clàssica data del segle VIII-IX-X d. C. i a ningú no se li acudiria dubtar que els escrits e Plató són d'època clàssica etc.

    Alguna capital estatal que no tingui un port navegable o un riu navegable?

    Això que diu que sort en tenen els indígenes americans dels castellans fa riure veritablement. Si no els van exterminar com els anglesos es perquè a la zona d'influència castellana ja hi havia grans imperis tributaris que els castellans van parasitar, com tant els escau, mentre els anglesos tenien nòmades. I els anglesos cercaven terres per a treballar, mentre els castellans volien rendes i punt. Els anglesos no van pas exterminar els indis de l'Índia.

    I no. La qualitat d'una literatura no s'ha mesurat mai per la projecció comercial o inquisitorial.

    Per últim li deia que tenia part de raó amb la seva valoració sobre les societats rurals o les parts rurals, però això és així també perquè solem associar la urbanitat amb una degradació que té molt a veure amb el colonialisme, amb l'imperialisme, precisament. No ha de ser necessàriament així.

    Això dels sacrificis que du que els castellans van alliberar els pobres indígenes dels sacrificis humans si no fos per la seriositat de la ironia, realment faria riure molt. És quasi malaltís.

    I és clar que tinc raó que Catalunya fa molt que és una societat industrial (però no exagerem, tampoc, ho reconec), però sí en comparació amb Castella. El que tenia Castella era la capitalitat de la monarquia, des de cert moment. Però amb això sol no es basteix cap urbanitat. De fet la societat castellana continua essent de matriu rural, i d'aquí els corporativismes, les democràcies orgàniques i sistemes regeneracionistes que tant s'hi avenen. No a Catalunya.

  17. Hola Pepsicola
    09-04-2021 16:34

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Acta_de_consagraci%C3%B3_i_dotaci%C3%B3_de_la_catedral_d%27Urgell

    "Un estudi del 2017 dels doctors en història i membres de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, Carles Gascón i Oliver Vergès,[4] ha posat de manifest que aquest document es va redactar entre 1016 i 1024. En el document consta la firma del bisbe Sisebut i el comte Sunifred amb data del primer de novembre del 819, però el pontificat de Sisebut va ternir lloc entre el 834 i el 840 (raó per la qual alguns historiadors dataven el document el 839). A més, el tipus de lletra emprat és com a mínim de finals del segle IX."

    "Fixar la data del document entre 1016 i 1024 obeeix a les següents raons: en l'Acta s'esmenten esglésies que, en realitat, no van arribar a mans del bisbat fins anys més tard, com ara la de Bescaran (988) o la de Tuixent (993), per tant no hi haurien de sortir perquè encara no eren propietat del bisbat. També hi surt la de Cornellana, que no reverteix en el bisbat fins al 1016. D'altra banda, el primer de novembre del 1024 va tenir lloc a Ponts un judici on apareix documentada per primera vegada l'Acta. Si l'Acta hagués estat anterior hauria aparegut esmentada en altres documents: com a mínim en les butlles papals i els privilegis carolingis, i no és així."

    Solucionat l'assumpte de l'acta de consagració.

    Home, és clar que la qualitat de la literatura està marcada per la seva difusió i reconeixement internacional, i des del segle XIX tant a la península com a Hispanoamèrica hi ha hagut literats de primer nivell a més coneguts per tots, no cal ni anomenar-los.

    Tens raó que a Catalunya va arribar primer la revolució industrial, i es va establir millor, però tot això per mediació de l'Estat. Madrid no es troba en una posició artificial, Madrid es troba just al centre de la península, equidistant de tots els punts de l'Estat i per això lloc de pas de totes les vies importants, és sense cap dubte el millor lloc per construir una capital, què vols que et digui. De totes maneres una societat rural no ha de ser dolenta ni inferior, tot el contrari, jo considero les societats rurals més respectuoses amb els valors, més humanes, moltíssim més riques en cultura i tradició i reserva de les identitats que conformen un territori.

    No crec que el 80% dels madrilenys siguin funcionaris ni de bon tros, de fet Madrid va bé econòmicament, i les reduccions fiscals que ha aplicat el govern regional estan atraient inversió, cosa que no es pot dir de Catalunya que l'està perdent per les nefastes decisions dels seus polítics.

    Fixa't què dolents van ser els espanyols a amèrica que els van portar la llengua escrita, que van alliberar multitud de pobles oprimits per uns altres, que van acabar amb els sacrificis humans, o que van a fundar 25 universitats, entre les quals hi ha la de Lima on en 1579 es va començar a impartir una càtedra de llengua indígena. Fixa't que dolents els castellans, que podent haver-los aniquilat com van fer els anglesos els van incorporar com a súbdits castellans de ple dret i es van barrejar amb ells. Aquests castellans sempre espatllant tot.

    Està bé estar orgullós de la seva cultura i la seva llengua, però tampoc cal passar-se de frenada. El català és cert que té literatura important a l'contrari que la resta de llengües peninsulars, però segueix sense poder comparar-se amb una llengua internacional com és l'espanyol. En el cas anterior a l'edat moderna, al segle XIII està més i millor desenvolupada la literatura castellana, simplement perquè en aquest segle era la corona de Castella el territori més ric, poderós i avançat de la Península, tenim a Gonzalo de Berceo, a Alfons X, el Càntic al meu Cid ... En català tenim a Ramon Llull i ja. Després en el segle XIV amb la decadència de el regne de Castella i l'entrada en gràcia de el d'Aragó destacarà ara sí la literatura catalana sobre la castellana. Ja en el XV s'iguala la cosa ia Castella torna a escriure literatura de qualitat, i en el Renaixement doncs ja us heu de treure l'as de la càbala castellana, els desdoblaments i altres bestieses per intentar justificar una impossible superioritat a "Castella" , que és per a vosaltres tot el que no és Catalunya.

  18. Bernal Francés
    09-04-2021 14:26

    Ui! Ai! Quina por!

  19. Franquinspain
    09-04-2021 14:18

    Bach: Plas, plam, patam,.... Trolls: ui, ai,... Jo: Rient sense parar.

  20. Salvador Bach
    09-04-2021 13:46

    "Paral•lela", perdó. M'he encomanat d'en Bernal.

  21. Salvador Bach
    09-04-2021 13:43

    Veu? Per fi ho ha entès. Cada nació viu la seva realitat paralel•la.

  22. Bernal Francés
    09-04-2021 13:40

    Bé, al menys els meus no són invents, a diferència dels seus. Jo no visc a una relitat paralel•la.

  23. Salvador Bach
    09-04-2021 13:31

    Com ja és costum, un gran argument, el seu.

  24. Bernal Francés
    09-04-2021 13:13

    Senyor Bach, en veritat la seva ingenuïtat resulta entendridora i entranyable, per més que sigui un deliri colossal.

  25. Salvador Bach
    09-04-2021 12:13

    https://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/mitjans-de-comunicacio/noticies/2017/9385-article-de-mn-benigne-marques-sobre-l-acta-de-consagracio-de-la-catedral-d-urgell

    Els premis "novells" no crec que siguin cap font per a determinar quina és la bona literatura. Ni cap altre premi, la veritat. Que no parlem de pel·lícules nord-americanes on suposo que deuen valdre els òscars i altres xous lluminosos de gran volada!

    Em sap greu, però no és que ho fos la literatura catalana, sinó que tota la societat catalana ja era predominantment urbana a finals del segle XVIII, amb una Barcelona (parlo de memòria) amb més de cent mil habitants. La Catalunya-Ciutat des del noucentisme (de fet força abans) és normal quan el fenomen urbà ve del propi país. Cosa que no té ni ha tingut mai Castella. De fet el domini castellà és cert que ens ha mantingut en un estadi més rural, però això són vicissituds de la Història. No cal fer-ne cap drama, tampoc. Això que li dic no vol pas dir que els pagesos no fossin la majoria, sinó que la ciutat dominava el camp i l'estructurava a la seva mida. És clar que quedaven pagesos. Qui dubta de la urbanitat d'Alemanya cap a finals del s. XIX? Doncs els pagesos hi eren majoria, també. Si m'ha de sortir amb algunes ciutats castellanes, especialment Madrid, no caldrà que li digui que la posició artificial antieconòmica d'aquests assentaments és resultat del bombament de riquesa des de les colònies com Catalunya. per això el 80% dels que s'hi belluguen són funcionaris, oi? Efectivament, sense aquell colonialisme, única font de l'existència de tals ciutats- fantasma, la suposada potència madrilenya es repartiria entre les colònies, on faria més profit a tothom, vist l'ús que els castellans en feu.

    Si tant puixant veu el castellà (que vostès volen anomenar espanyol), no sé què dir-li. No és la percepció dels catalans, quan veiem tot de gent de l'altra banda de l'Atlàntic que han de venir a Catalunya. Molt sovint, per cert, pels trets físics, semblen descendents d'indis que suposo que els van fer creure que havien de fer el gran negoci en parlar castellà. Almenys devien aconseguir la fortuna que no els pelessin, oi? Un cop fet el mal, però, ja no són capaços de veure d'on els ve i el duen a sobre i el són ja ells mateixos, el seu propi mal. No els veig gaire emergents, jo, que diguem, a aquesta pobra gent que ha de fugir del seu país. Però a Catalunya també ham d'anar fugint, també. Però pari esment que fa poc que hem d'anar tocant el dos. Primer ha estat l'avinguda dels emergents aquests i després sembla que a mesura que s'imposa el castellà a Catalunya, nosaltres seguim la mateixa sort que aquells. Tot molt emergent, sí.

    Si voleu semblar seriós, no poseu al mateix sac el català amb llengües sense cap tradició literària. Resulta que la llengua aïllada, menor i decadent que vostè diu que és el català passa la mà per la cara en la literatura castellana ja no dels segles XIII, XIV i XV, sinó fins i tot estant sota domini castellà, la dels segles XIX i primera meitat del XX! (No parlem de la dels segles XVI i XVII perquè no se sap ben bé què hi ha darrere). Què dirà, ara? Que és gràcies a la tolerància extrema dels castellans? Suposo que aquests homes tan lletjos que surten per aquí dalt deuen ser bona mostra de la tal tolerància extrema, oi?

    En fi. Tots tenim coses millors a fer, em penso.

  26. Hola Pepsicola
    09-04-2021 11:16

    @Salvador Bach L'Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell es va a escriure entre els anys 1016 i 1024, ni de lluny es va a escriure al segle IX. Un text que sí es va a escriure al segle X i que precedeix a qualsevol mostra de romanç a la P. Ibèrica és la Nodicia de Kesos, que és un inventari de formatges, una "llista de la compra" escrit de pròpia mà per un reboster d'un desaparegut monestir a la Rozuela, Lleó, entre els anys 974 i 980 per la part de darrere d'un tros de pergamí d'una donació de l'any 956. Això vol dir que ja en el segle X es parlava romanç en el regne de Lleó, que més tard donaria lloc a l'astur-lleonès.

    Que la literatura catalana fos de millor qualitat que la castellana serà la teva percepció personal, però no tens més que comptar els premis novells de literatura en espanyol d'aquests segles amb els que té el català, que vénen a ser 0. Esque és de sentit comú que una llengua restringida a una regió on en aquells temps la immensa majoria de la població eren pagesos i on l'única urbs on es parlava era Barcelona, molt dinàmica, molta elegància i molta projecció no podia tenir.


    També ho de la pompa i la pretensió serà la teva percepció esbiaixada, perquè la veritat la llengua castellana amb la seva senzillesa de dicció i pronunciació és del que menys pretensiosa, no com el català, amb aquests malabarismes bucals que no només fa difícil entendre-cláramente i parlar-la sinó que cansa l'oïda de l'receptor. De fet un dels factors pels quals a Catalunya l'espanyol està desplaçant a l'català és per la seva versatilitat i senzillesa comparat amb la llengua local, evolució natural. Curiosament el que va fer desaparèixer a l'castellà tradicional va ser l'estandardització i modernització de la llengua, que és el mateix que esteu fent vosaltres amb el català. És qüestió de temps que el català tradicional pateixi la mateixa sort que el castellà, i es converteixi en una llengua "artificiosa" i "sense caràcter" com l'espanyol. És el preu que cal pagar per posseir una llengua simple i versàtil, adaptada a el món modern.

    La veritat que ho has encertat tampoc amb l'anglès o l'italià. L'anglès és extremadament distindo a la llengua saxona antecedent a la invasió normanda, ha canviat moltíssim. De totes maneres no és una llengua romanç i no es pot comparar. L'italià d'altra banda tampoc, ja que és el successor directe de el llatí original, i també cal dir que l'italià com el català sempre ha estat una llengua parlada en reduïdes comunitats (Itàlia és un país inventat al segle XIX, sempre han estat petits estats) sense una projecció global com l'espanyol. Quan les llengües estan aïllades i posseeixen comunitats de parlants petites evolucionen més lentes, i és el cas de l'català, de l'gallec, de l'astur-lleonès o de l'aragonès. Dir que el català és burgès no té cap sentit, ja que la major comunitat de parlants sempre han estat els camperols. El que no és dolent per a res, ja que aquestes persones són les que han conservat la cultura i les tradicions millor que ningú.

    Així que ja veus sr. Bach, el català com a llengua regional no es pot comparar a una llengua de projecció internacional com l'Espanyol. El català cada dia perd parlants, saber català no atorga el parlant cap avantatge mentre que l'espanyol és cada dia més rellevant i cada dia té més parlants. El català és la llengua pròpia d'una comunitat envellida i decadent (com la resta d'Espanya) però no és el cas de l'espanyol, llengua de múltiples països emergents i ja la segona llengua més parlada en la segona potència de l'món.

    I sabent que el català és cada dia més feble i obsolet en comptes de protegir-lo de veritat, protegint les varietats locals i no estandarditzar amb aquestes ínfules de llengua cultíssima quan no ho és ni val per a això; caváis vostra pròpia tomba deixant-vos portar pel tòxic nacionalisme, que no és més que un engany, que fa servir l'excusa de l'exaltació de la llengua i el "catalanisme" per estendre els seus tentacles per la societat, a la qual després destrueix i deixa en ruïnes, mostrant que aquelles promeses de protecció de la llengua i cultura eren mentida, un ardit per arribar a el poder i aprofitar-se de vosaltres a costa d'intoxicaros amb odi i ressentiment.

  27. Salvador Bach
    09-04-2021 10:28

    Benvolgut Franquinspain, la idea d'intervenir és per a aportar arguments i ajudar a compatriotes a millorar els seus. Als provocadors que intervenen en català encara els puc respondre, però als que ho fan en segons quins idiomes estrangers que no conec, és clar que no puc. Si els responc les provocacions és perquè sovint les amaguen rere façanes intel·lectualoides que poden enganyar a més d'un ben intencionat. Un cop desemmascarats, que es vegi públicament cap on van... feina feta! Sovint, però, és tan evident que no cal dir res. Gràcies per l'encoratjament. Rebeu una forta encaixada.

  28. Franquinspain
    09-04-2021 09:56

    Bon dia, Salvador Bach? Als seus peus. Jo no he llegit pas re de provocadors i irrespectuosos, tanmateix he xalat de mala manera, llegint els seus escrits aquí. Gràcies per fer-m'ho passar tant bé, i alhora aprendre tantes coses. Salvador et donaria ànims per castigar a tant impresentable, tanmateix no li cal, doncs des d'on sóc jo se senten ressonar les bufetades, mà oberta, que reben aquests..... impresentables?

  29. Salvador Bach
    08-04-2021 23:52

    Sr. Cola, no cola: les Glosses emilianenses aquestes són antigues, però no equivalen a un text sencer amb qualitat literària com uns sermons com són les Homilies a què vostè es refereix. El corresponent català a aquestes menudeses d'anotacions marginals les tenim en textos com en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, datada del segle IX, cent o cent cinquanta anys abans que les glosses castellanes. I no parlem dels textos literaris, filosòfics, còniques etc. Tampoc parlem de la literatura catalana p. ex. del segle XIX i XX fins la guerra, incomparablement més rica i dinàmica que la grisor castellana, valgui la redundància. D'altra banda és clar que la qüestió de l'elegància de la llengua deu o pot ser personal, no li diré que no. Però si a vostè el parlar en català i sona com algú (deu ser algú castellà) que parla amb la boca plena, a nosaltres els catalans ens passa que sentim el castellà sona com un rot de pepsi-cola, perquè m'entengui. Però vaja, jo em referia a l'elegància en sentit del refinament cortesà típic català, proper al poble però això, refinat, no ampul·lós com l'estil lingüístic francès mateix, a què s'ha emmirallt sempre el castellà. De fet castellà i francès són dues llengües anquilosades, artificioses, dures de mastegar, ampul·loses en molts sentits. Permeten parlar, és clar, però amb molta pompa i pretensió, ja que la preocupació d'aquests dos pobles (vaja, de les seves classes dominants, què hi farem) ha estat secularment el de... ostentar, que diríem. Suposo que sobretot per a tapar les mancances. Ja se sap que les garses que es preocupen tan per al lluïment, poc valoren les coses ni tenen massa re al darrer. Per això, que és una pena que ja no existeixi el castellà del poble castellà, que amb tots els seus tics, devia haver estat prou ric, a la seva manera. Però fins i tot la cosa pròpia us heu carregat. Bé, vaja, de fet va ser per on vau començar, oi? Per vosaltres mateixos. I com que vosaltres no heu pogut fer res més que rosegar-vos, doncs suposo que no enteneu que els altres (inferiors, al capdavall oi?) no ens deixem rosegar. Què hi farem, si fa segles el poble castellà es va deixar colgar la dignitat, no tothom és igual.

    Sobre el català que dius que és més arcaic, el que passa és que el model català, com l'italià o l'anglès, ha respectat més la llengua real, no ha anat amb tantes ínfules aristocràtiques. És un model més burgès, més industrial, en un mot: un model lingüístic més urbà. Això contrasta, és clar, amb el model més rural (més propi de pastors) com el castellà. Tot són models, igualment respectables. Però no igualment agradables... a tothom. Però en tot cas el que vull dir és que en fer una llengua més artificial, més de laboratori (i en això el francès supera de molt el castellà), pot semblar que hi hagi aquesta diferència més notable amb la llengua antiga respectiva. Però justament pensi que bona part d'aquestes innovacions són per exemple llatinismes la gran majoria aportades pel català al castellà durant l'època renaixentista i moderna. No diré només, però Déu n'hi do.

    O sigui que ja ho veu, sr. Cola. Més antiga, més urbana (= més moderna), menys anquilosada, més elegant i també per tot això més potent. No parlo de qüestions militars. Parlo de la llengua. No dubto que els tancs i les pistoles per a fer nai les tenen vostès i que això els fa més forts. Els fa més forts. Però no millors eh. Ni més elegants, ni més cultes. Ni les armes esborren d'on surten els llatinismes.

  30. Gil de Vas
    08-04-2021 21:03

    Si el castellà ja no existeix, què en fem de la Constitució?¿

  31. Hola Pepsicola
    08-04-2021 17:09

    @Salvador Bach Franco era moltes coses, però no un racista, aquí has patinat. Aquells amb substrat racista són els nacionalistes bascos i catalans.

    El castellà no és un dialecte de l'astur-lleonès, no tenen res a veure.

    El castellà ja no existeix, és una llengua morta, el que existeix és l'espanyol, anomenat vulgar i equivocadament castellà, que té de substrat un 50% de l'castellà de veritat, i la resta són addicions de diferents llengües peninsulars com l'astur-lleonès o l'aragonès. Ja no es pot denominar castellà perquè ja no és la llengua pròpia de Castella, sinó de desenes de països de l'món que en algun moment van ser Espanya. És cert que hi ha moltes llengües espanyoles, però aquella més estesa i per tant la més correcta a destinar com a "lingua franca" és l'espanyol.

    La llengua més potent de la península ibèrica és l'espanyol, que afirmes que és el català és delirant, és clar que no. Que sigui la més antiga o no és irrellevant, però crec que les Glosses Emilianenses precedeixen a les Homilies d'Organyà, els primers textos catalans. Per tant si ja no és la més usada tampoc és la que té més projecció, per elegància serà percepció personal, perquè per a mi el català és com escoltar algú parlar amb angines o amb la boca plena. I per modernitat està clar que no, el català és una llengua molt més arcaica que el castellà, només cal veure un text castellà de el segle XIII i un altre català i veure com de diferents són amb les seves respectives versions modernes.

  32. Hola Pepsicola
    08-04-2021 16:52

    També cal dir que aquests estudis genètics cal agafar-los amb pinces.

  33. Hola Pepsicola
    08-04-2021 16:42

    @Adeu Andreu pots ridiculitzar tot el que te de la gana, però això no canvia la realitat que a Roma hi havia una llengua oficial, el llatí, i qualsevol ciutadà que volgués ascendir en l'escala social havia de saber-la. De veritat és una cosa tan simple d'entendre ...

    Declarar que els catalans són descendents dels ibers és una bogeria, primer perquè els catalans com la resta de pobladors ibèrics són indoeuropeus. Justament de totes les llengües ibèriques l'única que té menys possibilitats d'estar relacionada amb el iber és el català, ja que és l'única que no és un iberorromance, sinó un occità-romanç, és a dir, que no es va originar a la península ibèrica , sinó que és descendent de l'romanç occità parlat al sud de França. Finalment les anàlisis genètiques més recents mostren que els habitants de les zones de parla catalana són de procedències ètniques diferents, per exemple els valencians tenen més afinitat genètica amb els aragonesos que amb els catalans.
    https://www.xenomica.eu/2019/02/05/la-huella-genetica-que-divide-la-peninsula-iberica/

  34. Adéu Andreu
    08-04-2021 11:16

    Sí? Digui?

  35. Bernal Francés
    08-04-2021 11:11

    Adéu, Andreu.

  36. Adéu Andreu
    08-04-2021 10:45

    Així Franco era portuguès? I què hi fa això? Ara ja es destapa del tot el Bernal aquest: a sobre de castellanista ara es mostra racista, classificant no per llengua sinó per races.

  37. Bernal Francés
    08-04-2021 10:20

    Pero si Franco era gallego, Ramiro de Maeztu vasco, Serrano Súñet y el cardenal Gomà catalanes... ¡qué Castilla ni qué ocho cuartos ni qué niño muerto!

    En fin, sus comentarios acerca de a superioridad esencial de la lengua catalana ya caen dentro del más ridículo de los delirios.

  38. Salvador Bach
    08-04-2021 09:14

    No. Les dades són tan evidents com que l'estat castellà s'ha fundat i refundat en ple segle XX com a un estat manifestament racista. És oficial. Hi ha fotografies dels més alts dirigents d'aquest estat alçant el braç quan això ja era delicte Alemanya. Mentre les lleis castellanes i els seus dirigents màxims i mínims han manifestat a pertot la voluntat d'exterminar Catalunya i els catalans, vostè diu que no s'ha demostrat mai. Notori.

    Ja sabem que el castellà és un dialecte de l'astur-lleonès amb influències del basc. I què. Això no demostra res.

    Anomenar espanyol al castellà denota l'anhel castellà de dominar el català i el portuguès, bàsicament. Espanya és un terme geogràfic que inclou Portugal i Catalunya. Aleshores el portuguès també és espanyol, i el català igual. Espanya no és Itàlia. I si ho fos, és sabut que la llengua més potent de la península ibèrica (= Espanya), per literatura, per tradició, per antiguitat, per projecció, per elegància, per modernitat, és el català, alguna versió recent del qual podria defensar que ha rebut una considerable aportació del castellà, i per tant anomenar-lo igualment espanyol. Vostè mateix reconeix que el castellà ha gaudit d'una important aportació catalana des de fa centenars d'anys. És ben natural. És clar que al revés en canvi mai havia passat. No fins després de les violències terroristes a què se'ns ha sotmès fa uns vuitanta anys. Ben natural, també: la llengua forta, culta, per naturalesa s'imposa a la feble, vulgar i pobra. Tot de conceptes que els castellans van rebre de Catalunya els van incorporar durant uns vuit cents anys. En canvi val més que no analitzem els conceptes aportats pel castellà al català aquests darrers cinquanta anys, perquè no sé si les normes dels comentaris permetrien l'expressió de tals mots.

    Ningú diu que els castellans siguin malvats o bonets. Només repassem com han anat les coses.

    Salutacions cordials.

  39. Bernal Francés
    08-04-2021 08:41

    Esteu contestant amb generalitats sense dades a fets provats. Sí, en efecte, el castellà pot considerar-se, i de fet és l'opinió més estesa entre EXPERTS (no entri aficionats sense coneixements ni currículum investigador), com el romanç generat per gents de llengua basca. Vaja, que no pot entendre un sense l'altre, i així porten convivint a l'almenys des del segle VII, que és quan apareixen les primeres traces de l'arribada de bascoparlants a l'actual territori basc. I tampoc hi ha cap dubte de l'existència de la Sala de Biscaia (així es deia) a la Cancelleria de Valladolid. Us recordo que és castellana la fundació de TOTES les viles i ciutats basques, majoritàriament amb el fur de Logronyo. Dit d'una altra manera, els furs històrics reclamats pels bascos són furs castellans atorgats pel rei de Castella, i així al llarg de la història bascos de vuit cognoms han ocupat llocs de poder a la corona castellana sense renunciar a la seva identitat pròpia. (Oh, que malvats els castellans!)

    D'altra banda, en el territori de la Corona de Castella han sobreviscut quatre llengües diferents, encara que l'oficial fos el castellà: gallec, asturleonés, castellà i basc. Quatre. Com a Suïssa.

    Pel que fa a el perquè de cridar espanyol a la llengua, la raó és que en la seva constitució no ha intervingut únicament el romanç castellà, sinó que s'ha anat conformant també des l'aragonès (rebent a través d'ell un considerable aportació català) i el lleonès . És el que sol passar quan un territori es pobla amb gent barrejades de molt divers origen, poc preocupades per la puresa dels seus llinatges.

  40. Adéu Andreu
    08-04-2021 00:25

    "Si volies treballar a l'administració havies de saber llatí". És clar Pepsicola. De fet Cèsar era un inspector d'Hisenda que es va anar posicionant fins que guaita'l ell! De fet hi havia una vegada un ibèric que va enviar un curriculum vitae en llengua ibèrica a una ETT de les de Barcino i li van tornar dient-li que o en llatí o res. Parlant d'ibèrics, per què no compares el mapa de la pàgina 18 d'aquest document científic (no de l'INH) file:///Users/home/Downloads/327598-Text%20de%20l'article-468918-1-10-20170728.pdf amb aquest altre mapa: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pa%C3%AFsos_Catalans#/media/Fitxer:Paisos_catalans.svg

    Quines casualitats eh.

    Si es conserva el basc deu ser per la benevolència dels llatins, si de cas. Fa molt poc s'ha trobat el fragment d'una carta d'August que es veu que li va caure de la butxaca a Tarragona. És escrita amb escarpa i masseta. I fa: "Vos scitis quod, relinquimus Vasca sit illis, qui duo milia annorum in nobis quidem non pugnes contra Castellufos" (cat. "Saps què, deixem que aquests parlin basc, que així d'aquí a dos mil anys almenys fotrem els castellufos"). Per sort se n'ha conservat la firma: "Ego, Augustus, cum DNI: VII.XI.DC.CC.CX.XIIIg".

    Afirmar que el llatí s'imposava com avui el castellà o el xinès (què sé jo) equival a prendre's aquells temps històrics com ho acabo de fer. Fa riure. O vergonya aliena, depèn de com es miri.

  41. Hola Pepsicola
    07-04-2021 23:53

    @Adéu Andreu efectivament l'antic règim castellà garantia el dret als bascoparlants a utilitzar aquesta llengua en l'administració, com he explicat a la Cancelleria de Valladolid havia una secció dedicada exclusivament a plets en basc. Gràcies a això el basc després del "desaïllament" de Vascongadas ha perviscut, d'haver usat el mètode romà de "llatí sol" s'hagués perdut com la resta de llengües preromàniques. De el català no pot ser responsable de res perquè no és una llengua castellana, sinó aragonesa. De la resta de barbaritats de fosses comunes i no sé què més no sé què contestar-te perquè no ho entenc bé, si això que vigilis aquest nivell de bilis, que et farà mal.

  42. Hola Pepsicola
    07-04-2021 23:44

    @Slavador ¿Escoles de iber? Jajaja però què ximpleries cal escoltar. En l'imperi romà hi havia una llengua oficial, el llatí, si volies treballar en l'administració havies de saber llatí, si volies posseir un lloc polític, llatí, si volies estudiar, llatí. És la realitat, i és la raó de per què al sud d'Europa es parlen llengües romàniques i amb prou feines queden rastres de les llengües preromàniques. Saber llatí era símbol de prestigi, i ho va ser per segles i mil·lennis després de la caiguda de l'Imperi.

    L'europeu no existeix, ja que no hi ha una llengua comuna europea, a canvi, hi ha moltes ben diferents. No obstant això és espanyol és una llengua ben definida i clara comprensible des de la Terra de Foc xilena fins a les Alpujarras. Jo es que un argentí o un peruà escriu en espanyol perquè usa la mateixa llengua que jo, amb algunes variants, però la mateixa a la fi i al el cap. Ells mateixos ho diuen espanyol o castellà, es que no hi ha més on gratar. És per tant la segona llengua més parlada de tot el planeta, i cada vegada més rellevant. Catalans n'hi haurà per tot el món, però que interaccionen en català amb la població local d'aquests països en català no crec que molt sinó cap, no deixa de ser una cosa anecdòtica.

    El basc és una llengua castellana, de fet el romanç castellà va sorgir en una zona on es parlava basc, i en els territoris castellans durant l'edat mitjana es parlava basc des de Sòria fins Hondarribia. Tant Biscaia com Guipúscoa van ser fidels a Castella durant segles, i grans homes d'aquestes terres van servir al seu regne amb orgull des Diego López II d'Haro, passant per Elcano fins Blas de Lezo. El vell règim respectava els drets i la llengua d'aquests pobladors, com t'he dit tenien la llibertat de fer els tràmits en basc sense cap problema, cosa que dubto que haguessin fet els reis "catalano-aragonesos". Per alguna cosa si es conserva el basc a Castella i no a Aragó.

  43. Adéu Andreu
    07-04-2021 23:08

    Què diu aquest que el basc deu la seva supervivència a la tolerància castellana? Hahahahahahahaha! Aquesta sí que és bona! Jo encara hi afegiria que el català ha sobreviscut com ho ha fet també gràcies als castellans, però no pas gràcies a la tolerància, sinó a l'estat patata que han tingut sempre. Sé que és fotut haver fet tantes guerres, tants camps de concentració (com els del País Valencià, les fosses comunes més grosses d'Europa occidental), tanta dedicació i res, tu, res de res: no ho heu aconseguit. Mira que fer-ho tan malament! Arribem a caure en mans franceses i ja no se'n cantaria ni mè ni perdiu, de Catalunya.

  44. Slavador Bach
    07-04-2021 22:54

    Quina tendresa el tracte castellà amb les llengües no castellanes. Que bonic, Cola. Durant l'antic règim Castella va ser "extremadament tolerant" amb les diferents llengües del seu domini? Sempre tan extremistes, els castellans. No s'ha de ser tan extremista, sr. Cola. Una mica de moderació, per Déu. Per una vegada que el rei castellà defensa un basc i a vostè encara li sembla massa extrem.

  45. Slavador Bach
    07-04-2021 22:48

    Els romans no van imposar el llatí simplement perquè era la seva "administració", com diu vostè. Sembla que es pensi que dos mil anys enrere hi havia col·legis com avui dia. Sap que els estats no eren territorials en aquella època? Diu que els romans van imposar el llatí a l'escola. Seguint el seu nivell de parvulari li diré que els ibèrics i les altres llengües contemporànies en el mateix territori d'influència romà van posar les seves acadèmies pròpies i cap romà no els en va privar mai. Tampoc tenim cap testimoni que ens parli de violència per motius de llengua. Els romans no anaven imprimint pels carrers que conquerien i per les oliveres "Si ets llatí parla llatí", ni coses semblants sap?

    L'"espanyol" que vostès diuen, no és cap llengua. O és tant llengua com l'europeu. Vostè parla europeu? Si per "espanyol" entén el castellà, i diu que això és una llengua universal, perquè (diu vostè) es parla a tot el "globus", jo li diré que a tot el globus també es parla català. Li asseguro: tinc coneguts catalans a Islàndia, la Xina, Dinamarca, Sud-Àfrica, Brasil, etc. Per cert, que suposo entre aquests milers de milions que parlen castellà m'hi deuen comptar a mi. I uns quants d'altres que parlen llengües que en vostè en diu regionals (maputxes, quitxues i d'altres inferiors). Dic "inferiors" tot despullant la seva nomenclatura entre llengües universals (grosses, àmplies, supremes), i regionals (petites, reduïdes, inferiors). Oi, Cola? Doncs ja podeu anar restant uns quants milions de les vostres xifres inflades.

  46. Hola Pepsicola
    07-04-2021 22:14

    Associar Castella amb imposició lingüística és una injustícia fruit de la ignorància, ja que la centralització i la unificació no és cosa de castellans, sinó de la modernitat de la il·lustració. Castella de fet durant l'antic règim va ser extremadament tolerant amb les diferents llengües del seu senyoriu, de fet el basc li deu la seva pervivència a la tolerància castellana. A la Cancelleria de Valladolid havia una secció encarregada exclusivament per tramitar tots els litigis dels parlants vascuences, que durant l'edat mitjana eren moltíssims més que avui i estaven molt més estesos. De fet és famós el cas (ocultat per la censura nacionalista) d'un porquer Rioja d'Ojacastro a què el merino de Castella li va negar el seu dret a declarar en basc, el cas va arribar a oïdes del rei Ferran III i va empresonar a el mateix merino per vulnerar els drets d'el pobre pagès a declarar en la seva llengua.

  47. Hola Pepsicola
    07-04-2021 21:59

    @Slavador Bach els romans van imposar el llatí en l'administració local i en les escoles, de manera que qualsevol ciutadà romà de la Gàl·lia o d'Hispània que volgués educar només podria fer-ho en llatí. Això en paraula dels sobiranistes catalans d'avui en dia seria una imposició feixista i un genocidi lingüístic. A la història però ha passat com un dels períodes de major esplendor d'europa, imitat per segles i exemple de civilització fins a l'actualitat.

    L'espanyol és una llengua universal, perquè es parla al llarg de tot el globus, la segona més parlada de fet. El català és una llengua regional perquè es parla en una regió d'Espanya, i consta d'un grup de parlants reduït i concentrat en aquesta regió.

  48. Slavador Bach
    07-04-2021 21:56

    M'he descuidat d'anotar que la darrera cita és de l'erudit Bernal Francés.

  49. Slavador Bach
    07-04-2021 21:55

    I no entenc això que diu sobre la llengua oficial de l'estat castellà. "un castellanoparlant que tingui dificultats per entendre un escrit en (...) català (...) té problemes de comprensió. Són llengües germanes que comparteixen fins a un 80% del vocabulari, no xinès mandarí".

  50. Slavador Bach
    07-04-2021 21:53

    El llatí no es va imposar conscientment. Ningú havia pensat mai en aquests termes abans de l'època moderna. Ni eren tan incultes ni farsants per anar classificant les llengües com a "regionals" o "mundials".

  51. Hola Pepsicola
    07-04-2021 21:49

    @Franquinspain l'existència d'el català es deu a mer fet que quan els romans van conquistar el sud de França van acabar amb les llengües locals i van imposar el llatí, de què luede esdevindrien les llengües romàniques com el català. Com pots veure la història de la llengua depèn de invasions, imposicions i altres, i el català és fruit d'aquestes.

  52. Hola Pepsicola
    07-04-2021 21:46

    @Franquinspain a Salamanca oa Madrid no és obligatori perquè no és la llengua pròpia d'aquests territoris i perquè no té utilitat saber-ho, però a Catalunya és essencial saber espanyol, ja que el principal soci comercial de Catalunya des de molt lluny és la resta de Espanya, així que d'aquesta manera l'espanyol com a llengua vehicular administrativa i interrelacional amb la resta d'Espanya facilita en gran mesura tant els tràmits administratius com les relacions comercials essencials per a l'economia catalana. No es pot comparar una llengua internacional, gairebé mundial, amb una llengua regional.

  53. Hola Pepsicola
    07-04-2021 21:41

    Como dice Bernal la conquista de Mallorca se llevó a cabo con la expulsión incluso exterminio de la población local, algo que era perfectamente normal en aquella época y el pan de cada día durante la reconquista, del mismo modo actuaron los castellanos en Andalucía tras las Navas de Tolosa por ejemplo.

  54. Redacció
    07-04-2021 21:38

    "Aquests 14 testimonis no deixen de ser anecdòtics, interessants, però anecdòtics. Hi ha un parell de llibres, ara no recordo les dades concretes (ho buscaré), on hi ha centenars de frases i exemples de catalanofòbia al llarg de la història. Sense oblidar les lleis i decrets dictats contra Catalunya, que encara segueixen dictant i ho continuaran fent fins que no ens desempalleguem d'aquesta sangonera"

    Bona nit, senyor Frede,
    Hem llegit el vostre comentari que hem recopiat més amunt. Teniu raó. De testimonis com aquests n'hi ha a gavadals. Però vós en concret parleu de dos llibres on hi ha centenars de frases i exemples com aquestes. Tambeu citeu decrets. Si ens féssiu la mercè de cercar-los i fer-nos arribar les referències us estaríem agraits. Els afegiríem al nostre cabal de publicacions sobre la qüestió. Podeu fer-ho a través de l'enllaç "contactes" o bé a través del correu electrònic info@inh.cat. Que tingueu una bona nit..

  55. Bernal Francés
    07-04-2021 17:35

    ¿Campos de concentración de catalanes? ¿Seguro? Mira, causalmente tengo (tenía) familiares (castellanos) de los que tuvieron que salir por la frontera catalana, antes de ser encerrados en los campos del Rosselló (junto a otros muchos españoles de todas partes, incluidos catalanes), y su relato del camino a pie a este lado de la raya, con los payeses negándoles auxilio (por temor a las represalias, pero otros no tuvieron empacho en ayudar jugándose la vida) contradice de cabo a rabo esa fantasía de la Cataluña enteramente antifranquista que pretenden colocar. Y con respecto a la conquista de Mallorca, las propias crónicas de los conquistadores atestiguan lo que si hizo con la población. Nada raro para la época, los catalanes no fueron distintos a otros pueblos en ese sentido. Pero vaya, que lo del gen humanitario y democrático no se lo traga nadie mínimamente documentado. Revise sus fuentes. (Y si no lo entiende, el traductor de google es estupendo)

  56. Slavador Bach
    07-04-2021 17:00

    "Proves d'assassinat massiu (sic) de catalans per part de castellans no [n']hi ha cap" (Bernal Francés).

    En canvi el sr. Bernal Francés té proves que els catalans vam aplicar als sards i als mallorquins una gran violència linguo-supremacista: camps de concentració, pallisses de professors als alumnes, pallisses de carrer, presons massificades on els àrabs, mossàrabs o sards es podrien, fosses a dojo, atemoriment de la població... i sobretot extermini immediat i total, però amb l'adopció prèvia de tot de mots de les víctimes. Déu n'hi do en Jaume I, i en Pere el Gran, tu. No sé com és que amb tals mitjans i tan avançat de conceptes, no va envair tot el planeta!

  57. Bernal Francés
    07-04-2021 15:48

    Fighjate, ùn sò mancu induve ottene stu cummentu ingannevule. Chjamà genocidiu à quelli fatti allegati, chì esistenu solu in a vostra imaginazione, custituisce un'insulta di grandissimu calibru à quelli chì anu subitu prucessi genocidi (per esempiu, a pupulazione di l'isula di Maiorca prima di a cunquista, o a populazione da u Cità ​​sarda di Alghero, chì hè stata deportata senza cerimonie). Per ciò chì a sò, per u mumentu a lingua magiuritariu di i Setabenses continua à esse u catalanu in a so varietà valenciana, cù caratteristiche uniche in quantu à u vocalisimu. Cusì genocidiu in Xàtiva naranjas de la China (o Valencia, se preferite).

    [Este comentario está escrito en corso, lo más próximo a la variedad de toscano sasarés que hablaba la población original de Alguer, antes de sus sustitución por catalanes]

  58. Franquinspain
    07-04-2021 14:25

    O sigui Bernal que acceptés com a fet natural, que fa uns 300 anys patissim un Genocidi. Els de Xàtiva i la resta dels Països Catalans. Que és un "procés històric natural", que encara avui la nostra nació en rebi les conseqüències d'aquests drets de conquesta i imposició com a "naturals", doncques també hauria de ser natural, que per exemple, la generalitat fes una aliança amb Russia, bombes atòmiques i deportacions incloses, ocupés tota Espanya, desmantellés qualsevol inttitució castellana, i hi instaurés les lleis catalanes, i el català única llengua oficial i necessaria. Quan el castellà estigués prop de la desaparició al cap de uns anys, i hi enviessim una munió de gent extrangera que només sapigués català, els cines en català a Salamanca, i ala resta de paisos castellans, amb un bilingüisme que només practicarien els castellans, prop de la desaparició, que durant més de 300 anys aquests castellans haguessin intentat de ser lliures i castellans, se'ls hagués aixafat repetidament amb les armes i la humiliació,.... Doncs ara que ho plantejo, per a mi aquests fets són dessitjables, ja que no estic pas contra la venjança, i si estigués a les meves mans els, us, faria passar per...processos històrics naturals". Perquè? en part per venjança, en part per a fer-vos aprendre en pròpia pell aquests processos tant naturals, com les fulles quan cauen d'un arbre.

  59. Bernal Francés
    07-04-2021 14:09

    D'origen "estranger" eren l'homo sapiens, els indoeuropeus, els celtes, els fenicis, els grecs, els romans, els vascons, els visigots, els suevos, els àrabs, els berbers, els sirians, els occitans, els francs, els gitanos i quants grups humans han conformat la població d'aquest península des del principi dels temps, i així seguirà sent en el futur, per més terror que us inspirin els processos històrics naturals a uns ia altres, sigueu, espanyols, catalans o catalans espanyols .

  60. Franquinspain
    07-04-2021 13:56

    He intuït que n'hiha un que escriu per aquí. No llegeixo comentaris en castellà. Són irrespectuosos, pel sol fet de no ser escrits en la llengua vehicular d'aquest espai. Que es mori tota la meva familia si he llegit res del que aquest personatge ha escrit aquí. NO LI RESPONGUEU, NO EL LLEGIU. Vol destarotar i enverinar aquest espai. Mai ha fet cap contribució fora de la provocació i l'insult. L'altre dia vaig dur la meva filla a l'Arnau de Lleida. Cirurgiana. Tot i que la meva filla i jo li parlavem en català en tot moment, aquesta "professional", ens va atendre tota la estona en castellà. El dia 31 de març. El dimecres. La auxiliar o infermera ho feia en català. Fa tres anys, abans de que li fessin la primera opereció també va passar aquest tràmit i entrevista en castellà, no ha tingut temps d'aprendre el català?Us imagineu que un metge pugui fer el mateix que aquesta, i fer totes les preguntes i explicacions a tothom en català????Oi que no? Jo crec que rebria motes denuncies i queixes de colons mal educats, com un que conec per aquí. No hauria d'anar a treballar a Salamanca aquesta senyora? En canvi a Lleida si que s'hauria de poder exercir de metge 100% en català. En canvi no és possible,ni per part d'un metge, ni per part d'un ciutadà! Tot això ve a tomb pel que us deia, que el bilingüisme/imposició castellà és una arma que assassina el català. Instaurat el 1714, perfeccionat per Franco, i generalitzat per la immigració massiva.Fins que no ho entenguem, només farem que viure i veure exemples i proves fefaents de l'assassinat del català, buscant explicacions rocambulesques (sommés educats, tenim més cultura, és enriquidor,...). El castellà, als paisos catalans ha des ser una matèria i una llengua optativa, però mai obligatòria. Què és obligatori el català a Madrid? Hi ha bilingüísme a Salamanca?

  61. Hola Pepsicola
    07-04-2021 12:54

    @Franquinspain la llei sempre es defensa per la força, per això els policies porten pistola.

  62. Hola Pepsicola
    07-04-2021 12:52

    @Xevi no es mi deseo ni mucho menos, es por desgracia la realidad que se deduce de analizar los datos demográficos, y es algo estrapolable a toda España. La inmigración encabeza el 80% del crecimiento demográfico desde el año 2000, qué te hace pensar que esa tendencia cambiará en 100 años. Si esta no cambia para entonces más del 50% de la población de España será de orígen extrangero.

  63. Franquinspain
    07-04-2021 09:49

    De totes maneres no ens adonem, que quan canviem de llengua, i passem al castellà, estem alimentant aquest odi, i que d'alguna manera li donem cobertura. El justifiquem. "Si, home ja et parlo castellà, que aixines ens entenem millor". Però tots en aquest instant, hem d'admetre que tenim una sensació rara, de que alguna cosa no estem fent bé. Admetem-ho. Passem per alt, ens amaguem doncs, la gran evidència: Que el castellà, ha estat i és actualment imposat i mantingut, i protegit per les armes, la violència, l'odi i el dret de conquesta. Fa 100 anys el 97% de territori dels Països Catalans era catalanoparlant. Com podem haver passat a l'ús actual, sense la voluntat d'assassinar la llengua de l'Estat Francès i de l'Estat Hispaniol? Això si amb lleis que l'adornen de legal. Quina legalitat pot tenir tot allò fet per les armes, la violència i la imposició? Aleshores, cal admetre que el bilingüísme, només practicat pel catalanoparlant, és l'arma més letal contra la nostra llengua, que juntament amb la immigració, està assassinant el català a tots els Països Catalans a marxes forçades.

  64. Xevi Mataró
    07-04-2021 00:34

    Jajajaja pepsi que catxondo. Aixó es el que us agradaria. Millor dit, el que us agradaria a gent com tù es fotrens al paredó.

  65. Hola Pepsicola
    06-04-2021 22:03

    @Gil de Vas no mira cuco, todas las comunidades (menos la vasca) tienen las mismas posibilidades a la hora de reducir o aumentar la carga fiscal, si en Madrid se pagan menos impuestos es porque así lo ha decidido el gobierno regional. En Cataluña como sois tan cullunuts tenéis un presidente autonómico que cobra como un presidente del gobierno, un sistema funcionarial hipertrofiadio desde los chiringuitos proindependentistas hasta la TV3%, que el día que de beneficios los cerdos tendrán alas. Eso no se mantiene solo, el sueldo del Torra, o la mansión del Puigdemont en Bélgica hay que pagarlos. Mientras sigáis votando a los mismos ceporros pues seguiréis empobreciéndoos y os seguirán saqueando a impuestos mientras la clase política se enriquece. Eh, pero por lo menos os saquean con justicia menstrual: https://www.youtube.com/watch?v=o6ey3fjGBx4

  66. Slavador Bach
    06-04-2021 21:04

    Miri, sr. Francés, no sé per què em barreja amb l'INH. No hi tinc res a veure. O almenys tant com vostè, cosa que ara no vol dir ni que abomini ni que defensi res de l'INH. Això és un altre debat. Pel que fa a la qüestió meideval deixi que faci notar que es contradiu. Van exterminar tota la població o no? Perquè vostè mateix diu aleshores que la persistència dels mossarabismes és ben normal ben aviat. I què? Així vol dir que els mossarabismes mallorquins els varen dur els colonitzadors catalans, perquè ja els documentem abans, com diu vostè? Però si es documenten abans, sap que es documenten allà on eren, ço és a Mallorca o a València, per exemple, oi? No veu que això que diu i el contrari no s'aguanta per enlloc. Trobo que més que problemes de coneixements històrics, de lingüística històrica o de comprensió bàsica, com em volia penjar a mi, el que li passa a vostè és que vol justificar forçadament una violència concreta del segle XX amb uns fets medievals que res hi tenen a veure ni en la forma ni en el contingut i si molt es vol ni en el coneixement que a desgrat tot se'n té, ben minso. Realment li sobreeixeix la ideologia per les espatlles. Per què no reconeix que l'ha vessada amb això de negar la violència dels castellans cap als catalans per motius "racials" i lingüísitcs pròpiament? Tant que feia callar un francesc dels que van trobant catalanades barates en algun altre lloc. (No es pensi que sigui gaire mèrit tombar quatre arguments malgirbats; no recorri, si li plau, a la desqualificació fàcil de dir que el contendent és ignorant en qualque tema mentre vostè no en demostri algun de fonamentat, de coneixement).

  67. Gil de Vas
    06-04-2021 20:32

    Certament : "apertura del comercio peninsular y ultramarino, sistema arancelario y protección del secotr textil, etc. etc."

    Els catalans que treballin, que amb el sistema fiscal més alt d' Espanya imposat "por derecho de conquista" els escanyarem i ens hi farem rics, i si després protesten i no volen pagar i fan un "Tancament de Caixa", els fotarem a la presó i els arruinarem de per vida. És que ens els estimem tant aquest collons de colons! Què bonic que és tot passejant pel Paseo del Prado, mentre ells es podreixen a les fàbriques.

  68. Bernal Francés
    06-04-2021 20:18

    Venga, vale, sí a todo. Es como hablar con una piedra.

    Por cierto, la ciudad de Madrid era mayoritriamente austracista, fíjate qué cosa.

    Con respecto a lo de Felipe V contra Cataluña, no hay más que ver lo mal que le fue a la Cervera borbónica. Bueno, no hay más que ver los fatal que le fue a Cataluña en general con los Borbones: apertura del comercio peninsular y ultramarino, sistema arancelario y protección del secotr textil, etc. etc.

  69. Francesc 2
    06-04-2021 20:09

    Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola

    La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II. La repressió borbònica va afectar especialment als Estats de la Corona d'Aragó que majoritàriament es van decantar per l'Arxiduc, a qui van proclamar com el seu sobirà amb el títol de Carles III, mentre els habitants de la Corona de Castella en la seva immensa majoria es van mantenir fidels a Felip de Borbó. La repressió borbònica va provocar l'exili de milers d'austriacistes, molts dels quals es van refugiar a Viena al costat de l'Arxiduc Carles, qui des de desembre de 1711 era l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic amb el títol de Carles VI. La sortida dels austriacistes del territori espanyol és considerada per l'historiador Joaquim Albareda com el primer exili polític de la història d'Espanya.

    Una de les formes principals que va revestir la repressió va ser la confiscació dels béns i propietats dels austriacistes. Segons Joaquim Albareda, "acabada la guerra de Successió, el valor de les hisendes confiscades als austriacistes va ser el següent: a Castella, 2.860.950 reials de velló; a Catalunya, 1.202.249; a Aragó, 415.687; a València, 207.690". Si es té en compte que el nombre de persones afectades va ser molt major en els tres Estats de la Corona d'Aragó que a Castella es confirma que en aquesta última els que van fer costat a l'arxiduc van ser fonamentalment nobles, mentre que a la Corona d'Aragó el suport va ser molt més ampli i divers socialment.]

    Les confiscacions de béns dels partidaris de la Casa d'Àustria no es van produir només durant i al final de la guerra, sinó que va haver-hi unes altres posteriors en moments de conflicte internacional que solien coincidir amb l'increment de les accions de les partides austriacistes que van seguir combatent després de la guerra. Va ser el cas de l'alçament dels Carrasclets (1717-1719) que va coincidir amb la guerra que va mantenir Felip V contra la "Quàdruple Aliança" garant dels tractats d'Utrecht. Noves confiscacions es van produir durant la Guerra de Successió de Polònia, el 1734

    La repressió borbònica en el Regne de València

    Després de la rendició de València —tres setmanes després de la derrota de l'exèrcit de l'Arxiduc Carles en la batalla d'Almansa del 25 d'abril de 1707— Felip V va designar al duc de Berwick comandant general del Regne de València sense haver d'ajustar-se a les lleis que ho regien. Així va nomenar a Baltasar Patiño, Marquès de Castelar, com a cap de les finances del regne per sobre de les atribucions del batlle general i del mestre racional, que de seguida va decretar exorbitants impostos, sense seguir el procediment establert pels Furs, destinats a cobrir les necessitats de l'exèrcit d'ocupació. El Duc de Berwick també va nomenar a un altre castellà, José de Pedrajas, com a màxim responsable dels béns confiscats durant l'etapa austriacista i dels quals s'anaven a confiscar als partidaris de l'Arxiduc Carles, assumint així funcions que corresponien a l'Audiència de València. D'aquesta forma Berwick va deixar sense efecte els Furs per la via dels fets.

    Al llarg de tot el mes de maig de 1707, es van succeir les cartes i les súpliques al rei, sol·licitant el perdó per a la ciutat i perquè «admetés aquest Regne sota la glòria de la seva obediència». El perdó va arribar el 8 de juny en el qual es concedia als valencians «perdó general del referit delicte, indultant-los de la vida i altres penes corporals que es van fer reus». Però amb aquesta contestació, com ha assenyalat la historiadora Carme Pérez Aparicio, "es deixava la porta oberta a l'abolició dels furs, a les confiscacions de béns i a l'exili" -a més del fet que Felip V no va complir la seva promesa d'indult «de la vida», ja que la pena de mort es va aplicar als austriacistes, fins i tot en casos en què era dubtosa la seva participació en la rebel·lió—.[4]

    Les noves autoritats borbòniques van ordenar el lliurament de les armes sota pena de mort però la mesura no va ser molt efectiva, ja que, segons relata un cronista, «es van presentar molt poques, van destruir algunes i van ocultar les altres pel perill d'una guerra». Fins i tot un bàndol va prohibir que els nens juguessin a «maulets i botiflers».

    Al mateix temps, es va dur a terme una duríssima repressió contra els austriacistes, recorrent fins i tot a la col·laboració de la Inquisició. Molts van ser detinguts i empresonats malgrat l'indult de Felip V, i es van embargar els diners, les rendes i els drets de tots ells i dels quals estaven absents —labor en la qual va destacar Melchor de Macanaz, qui a l'octubre de 1707 va ser nomenat jutge de confiscacions del regne de València, i els mètodes expeditius del qual, que van incloure els béns dels eclesiàstics, li van portar a un dur enfrontament amb l'arquebisbe de València Folch de Cardona, qui acabaria fugint a Barcelona per sumar-se a les files austriacistes, mentre Felip V va destinar a Macanaz a un altre lloc—.[6]

    Els austriacistes van denunciar en repetides ocasions la repressió exercida sobre el regne de València i sobre el d'Aragó. En un escrit de 1710 es deia:

    « Robatoris, saquejos, incendis, estralls, atrocitats, tiranies i sacrilegis executaren els enemics a València i Aragó... a València va durar més de tres anys la persecució amb el mateix furor i estrall que al principi, doncs no va cessar la forca cap setmana en què no es veiessin deu i dotze en ella que van excedir el nombre de tres mil homes els que van patir semblant càstig, que semblava voler reduir a desert les ciutats portant la màxima de contenir amb el rigor i la por aquells naturals

    La repressió borbònica en el Principat de Catalunya

    Sens dubte va ser Catalunya el territori que va ser més castigat per la repressió, la qual cosa és lògic, ja que va ser el principal i últim bastió de la resistència austriacista —Catalunya va seguir combatent als borbònics en solitari fins i tot després de concertada la Pau d'Utrecht que va posar fi a la guerra a Europa.

    Com en el Regne de València va ser el duc de Berwick qui va dirigir la repressió inicial contra els austriacistes només produir-se la capitulació de Barcelona el 12 de setembre de 1714. Les decisions que va prendre li venien dictades per unes instruccions que li havia lliurat Felip V sobre el tracte que havia de donar als resistents quan la ciutat caigués, en les quals es deia que «es mereixen ser sotmesos al màxim rigor segons les lleis de la guerra perquè serveixi d'exemple per tots els altres súbdits que, a semblança seva, persisteixen en la rebel·lió». En elles entre altres coses s'estipulava el següent:

    4t. Que pagaran les despeses de la guerra des del moment de l'evacuació que consent que siguin estipulats en deu milions d'escuts. [...]

    6è. Que per conservar per sempre un senyal dels efectes de la rebel·lió tots els immobles situats en el recinte d'aquesta ciutat [de Barcelona] siguin carregats a perpetuïtat amb un cens anual del dos per cent sobre el seu valor.

    7è. Que no es parlarà més ni de privilegis ni d'usatges de Barcelona, revocant a aquest efecte l'article de les meves ordres pel qual us havia prescrit sotmetre'ls a les Lleis de Castella, convenint amb vós que és millor reservar-me la llibertat de sotmetre'ls als reglaments que consideri oportuns als meus interessos

    El duc Berwick va escriure en les seves Memòries que aquella ordre li va semblar desmesurada i «poc cristiana». Segons Berwick, aquesta s'explicava perquè Felip V i els seus ministres consideraven que «tots els rebels havien de ser passats a degolla» i «els qui no havien manifestat la seva repulsa contra l'Arxiduc havien de ser tinguts per enemics».

    Malgrat el que pensava sobre les ordres que havia rebut, el duc de Berwick les va complir i només entrar a la ciutat de Barcelona, el 13 de setembre de 1714, va crear amb caràcter transitori la Reial Junta Superior de Justícia i Govern que va substituir a les històriques institucions catalanes que van ser suprimides —les Corts catalanes i els "Tres Comuns de Catalunya": el Braç militar de Catalunya, la Diputació General de Catalunya i el Consell de Cent—, amb el que el Principat de Catalunya va deixar d'existir com a Estat.


    A continuació va disposar, en contra de les garanties que els havia ofert, que vint-i-cinc dels oficials que havien lluitat en la defensa de Barcelona fossin detinguts i empresonats. Entre ells es trobaven els generals Antoni de Villarroel, comandant general de l'Exèrcit de Catalunya, i Joan Baptista Basset, que havia liderat la insurrecció austriacista del Regne de València de 1705. Molts d'ells van morir a la presó i uns altres van romandre a la presó fins a la signatura del Tractat de Viena de 1725. Especial rellevància va tenir l'execució del general Josep Moragues, que primer va ser arrossegat pels carrers per un cavall, després degollat i esquarterat, i finalment el seu cap va ser penjat en una gàbia en el Portal del Mar —un costum només aplicat fins llavors als bandolers— perquè servís de recordatori de qui ostentava ara el poder a Catalunya després de la derrota austriacista.

    Berwick va recórrer a les delacions obtingudes mitjançant amenaces o mitjançant recompenses que es va saldar amb la detenció d'unes 4.000 persones sospitoses d'austriacisme, que en la seva immensa majoria van ser condemnades a la pena de mort —executada en públic perquè servís d'escarment—, llargues condemnes a les galeres o la deportació, a més de la confiscació dels seus béns i propietats. El cronista austriacista Francesc Castellví va descriure l'ambient de persecució que es va viure en aquells dies a Barcelona i a Catalunya:

    « La condició dels catalans en aquest govern va ser la més trista. No només era perillós el parlar, sinó també el callar, i àdhuc els pensaments pagaven tribut i rebien dany... Si es parlava, s'interpretava i es subvertia el sentit; si no es parlava, es conjeturava poca satisfacció i gust del govern. »

    També es va ordenar la requisa de les armes —a Barcelona es van recollir unes 72.000— i fins i tot es va prohibir portar-les als nobles, molts dels quals van perdre els seus títols, privilegis i dignitats. Als que no van ser executats o empresonats se'ls va obligar a marxar a l'exili i es va prohibir la correspondència amb els territoris sota la sobirania de l'emperador Carles VI. En aquesta tasca repressiva va col·laborar amb entusiasme una part del clergat, encapçalat pel vicari general de Barcelona, Baltasar Bastero, que va comminar als barcelonins al fet que obeïssin a Felip V perquè els que no ho feien cometrien pecat. Així mateix, es va prohibir als eclesiàstics austriacistes exercir el sagrament de la confessió i molts d'ells van ser jutjats pel Tribunal del Breu constituït a aquest efecte i presidit pel canonge filipista Josep Taverner.

    Una altra de les mesures repressives que es van adoptar va ser la construcció de la Ciutadella, iniciada el 1715 sota l'adreça de l'enginyer militar holandès Josep Pròsper Verboom per mantenir Barcelona sota el control borbònic. El seu emplaçament en un dels extrems de la ciutat va suposar enderrocar al voltant de mil cases del barri de la Ribera, el més castigat durant els bombardejos del setge de Barcelona i que va ser a càrrec dels propis veïns. D'aquesta forma, com ha assenyalat Joaquim Albareda, "va desaparèixer gairebé una cinquena part de la ciutat, el barri més rebel i, al mateix temps més dinàmic en termes econòmics. Per aquesta raó la Ciutadella es va convertir en el símbol per excel·lència de l'opressió borbònica, fins que va ser demolida després de la revolució de 1868".

    La repressió borbònica a Catalunya va ser valorada per l'historiador borbònic Rousset de Missy en una obra publicada el 1719 d'aquesta forma:

    « Com un rigor excessiu és, amb freqüència, considerat com una gran injustícia, no tothom va elogiar igualment la venjança que aquest príncep [Felip V] va exercir contra els rebels conduïda fins a límits extrems, del rigor dels quals hi ha pocs exemples en la Història »
    La repressió va continuar en els anys següents fins a l'extrem que el militar filipista Francisco M. de Moya de Torres, funcionari de contribucions, va dirigir el 1727 un manifest a Felip V en el qual, després de constatar personalment l'opressió que patia Catalunya i la resta dels Estats de l'extinta Corona d'Aragó i partint del principi que «les voluntats són les que asseguren més els regnes» suggeria al rei que...

    « es dignés manifestar-los el just motiu que pogués tenir la seva reial indignació per les turbulències que han ocasionat en les guerres passades... però que desitjant restituir-los en la seva gràcia, obrant a la seva pròpia reial liberalitat i magnanimitat.. resol V.M. concedir-los els seus furs, obligant-se els regnes d'Aragó, Catalunya i València a mantenir 30.000 homes... [perquè] és molt convenient sempre usar de la benignitat, que venç i atreu més que el rigor.

  70. Francesc 2
    06-04-2021 19:45

    Extermini de Xàtiva: de la Viquipedia en català

    L'extermini de Xàtiva és l'intent per part del rei borbó Felip V d'esborrar físicament, històricament i jurídica, la ciutat de Xàtiva.

    Aquesta expressió, "extermini", va ser utilitzada pels valencians per a Xàtiva abans que s'aplicara a l'intent d'eliminació per part dels nazis de diferents grups humans com els jueus, els eslaus, els dissidents polítics, etc. Així ho prova, per exemple, el títol del llibre publicat per Ventura Pascual i Beltran el 1925: Datos para la historia del Exterminio de Játiva en la guerra de Sucesión on s'apleguen els testimonis escrits en castellà i català sobre el tema.

    L'extermini de Xàtiva tingué com a funció donar un càstig exemplar que atemorira a la resta de valencians i propiciara la seua submissió davant les forces borbòniques durant la Guerra de Successió. Tot i que és cert que hi hagué altres incendis, com Quart de Poblet o Vila-real, el que resulta innovador no sols en la Guerra de Successió, sinó en la història d'Europa, és l'intent d'esborrament no sols físic, sinó històric, jurídic i, fins i tot metafòric d'una població. El motiu pel qual es trià Xàtiva és doble:

    per un costat per la seua forta resistència davant les tropes borbòniques de D'Asfeld i
    per un altre per tractar-se de la segona ciutat del Regne de València i per tindre llavors un valor simbòlic afegit pel que representava per a tots els valencians: Castigant a Xàtiva, es castigava a tots els valencians.
    Les paraules del mateix Felip V són il·lustratives:

    "L'obstinada rebel·lia amb què fins als termes de la desesperació varen resistir l'entrada de les meues armes els veïns de la ciutat de Xàtiva, per a fer irremissible el crim de la seua perjura infidelitat desatenent la benignitat amb què repetides vegades els vaig flanquejar el perdó, vaig emprar la meua justícia a manar-la arruïnar per a extingir la seua memòria, com es va executar per a càstig de la seua obstinació, i escarment dels que intentessin seguir el seu mateix error."[1]
    Així, després del setge de Xàtiva i durant i després l'assalt i el saqueig, no sols s'agredí la milícia, els maulets i aes miquelets que la defensaven (cosa normal en una confrontació bèl·lica), sinó també la població civil indefensa. Arran dels informes que els seus generals Berwick i D'Asfeld li havien elevat, Felip V signa l'ordre d'incendiar Xàtiva, que fou executada el 19 de juny de 1707. Uns dies abans, els supervivents capturats havien estat trets de la ciutat per la força i deportats a Castella, i es valorà, fins i tot, la possibilitat de deportar-los a les Índies. Molts d'ells moriren durant la deportació.

    Durant l'incendi, les tropes castellanes que l'executaren, comandades pel brigadier Chaves, van posar especial cura en la destrucció d'edificis oficials de la ciutat. Així, l'edifici gòtic del consistori xativí quedà completament en ruïnes, i amb ell es cremaren tots els arxius municipals, els quals no sols ho eren de la ciutat sinó de la Governació de Xàtiva ("Governació dellà lo Xúquer"), amb la qual cosa es perdé gran part del bagatge documental del Regne de València.

    Una vegada acabat l'incendi i despoblada la ciutat, Felip V dóna l'ordre de crear-ne una nova i "fidelísima" (sic) que es diguera Colonia Nueva de San Felipe. Aquesta població nova duria el nom del rei que la creava i no havia de tindre cap mena de vinculació amb l'anterior. Així es pensava omplir-la amb població nova o amb els (ex-)xativins pro-borbònics que pogueren demostrar la seua fidelitat. Per a aquesta ciutat es crearen unes noves ordenances i Macanaz encomana un disseny arquitectònic i urbanístic de nova planta. El qual, una vegada enllestit, requeria enderrocar tot el quedava de la ciutat (llevat dels edificis religiosos) per tal de poder edificar la nova. Al respecte es crearen les companyies de cavar a partir dels habitants dels pobles veïns que tenien com a funció enderrocar les cases de Xàtiva, però a les quals s'animà a emportar-se tot el que trobaren.

    Així les coses, la ciutat fou cremada, enderrocada i sotmesa a la rapinya, i la seua població assassinada o deportada.

    La cosa no acabà aquí, però, ja que el nom de Xàtiva fou substituït a tots els mapes i documents oficials pel de San Felipe. Fins i tot, fou eliminat dels mapes la denominació Illa de Xàtiva que, fins aleshores s'havia aplicat a l'illa gran de Terra del Foc. Passant així, no sols d'una eliminació física i jurídica, sinó també a una eliminació metafòrica, lingüística.

    Val a dir que la mancança de pressupostos i la caiguda en desgràcia de Macanaz impediren l'enderrocament total i la realització de la nova planta urbanística de San Felipe. A més, tot i que Xàtiva estigué despoblada durant gran part del segle XVIII, una part de l'antiga població anà retornant amb el temps i, finalment, gràcies sobretot a Joaquim Llorenç Villanueva, la ciutat recuperà el seu nom amb les Corts de Cadis.

    El 2007, es van realitzar diferents actes commemoratius del 300 aniversari de l'incendi i extermini de Xàtiva. Entre d'altres un gran nombre de xativins vinculats al món de la cultura va signar el Manifest de Xàtiva 1707-2007.

  71. Francesc 2
    06-04-2021 19:09

    Aquest succés va donar peu a un fenomen en el qual m'agradaria parar atenció: la repressió. La repressió que es va dur a terme per part dels borbònics en tot el territori català va ser diversa, brutal, devastadora i es podria dividir en molts àmbits. Es va desplegar una maquinària repressiva amb un objectiu: eliminar la Catalunya pre-borbònica. Això passava per exercir la repressió sobre les persones, els símbols, els privilegis, la llengua, el dret, l'economia, l'aparell fiscal, les institucions, la història, la divisió territorial, les cases, les campanes, els monuments, els arbres i fins i tot es va prohibir fer volar estels. Certament, quan els francesos i castellans ocupen l'Aragó i València, ja s'aplica un "terrorisme borbònic” que sembra la por, el terror, el caos i la devastació allà on els franco/espanyols van avançant i ocupant el territori que s'havia alçat en armes i era partidari de l'arxiduc Carles III. Aquest fenomen l'analitza molt bé l'historiador Josep Maria Torres i Ribé en la seva obra Felip V contra Catalunya. Va ser una cosa que no s'havia vist mai. Es va aplicar a la majoria de poblacions l'anomenat "diezmo de horca” pel qual 1 de cada 10 resistents era penjat, i els altres 9 eren enviats a les galeres en condicions similars a les dels esclaus (això podia variar, podia durar 7 o 15 anys).

  72. Bernal Francés
    06-04-2021 19:09

    És clar, és clar, i les tropes austracistes, en canvi, es portaven com monges de la caritat quan prenien una plaça feien presoners de l'exèrcit borbònic.

    Salvador, és evident que no té els mínomos coneixements històrics, perquè tant l'extermini de la població musulmana de Mallorca com la deportació de la algueresa són fets provats documentalment. La presència de mozarabismos es constata en els romanços hispànics ja aviat, perquè, mal que els pesi, els intercanvis i moviments de població entre els diversos regnes i territoris peninsulars estaven a l'ordre del dia. Això de les identitats irreconciliables és una cosa d'abans d'ahir, com aquell que diu. Veig que tampoc té molt coneixement de lingüística històrica. I estic d'acord, és esgotador intentar debatre res amb qui persisteix en l'error i la fantasia, per això l'INH segueix predicant en el desert tres lustres després, sense que ABSOLUTAMENT NINGÚ a la comunitat acadèmica internacional (aquesta que procura ajustar-se a mètode en tot moment) ha fet el més mínim cas de les seves pelegrines teories.

  73. Francesc 2
    06-04-2021 18:41

    Article d'En Marc Pons al Nacional.cat


    El 12 d'octube del 1707, fa 312 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), les tropes francocastellanes de Felip V –comandades pels ducs d'Orleans i de Berwick– assaltaven les muralles de Lleida i es lliuraven al saqueig i a l'assassinat indiscriminat dels defensors i de la població civil. La investigació historiogràfica estima que, durant aquella jornada, l'exèrcit de Felip V va assassinar un mínim de 700 civils.

    Aquella massacre es va produir a la segona anella de muralles de la ciutat (a la terrassa inferior del clos murallat). L'exèrcit de Felip V, format per 30.000 efectius, havia sotmès a setge la ciutat de Lleida des de l'11 de setembre anterior. Després de trenta dies de setge, els atacants –que havien bombardejat insistentment la trama urbana de la ciutat amb el propòsit de provocar el desànim de la població civil i forçar la rendició de la guarnició militar–; van trencar les defenses per la muralla de la Magdalena.

    Tot seguit, la majoria de la població es va refugiar a l'interior de la primera anella de muralles (a la terrassa superior). Però, en canvi, els veïns del barri l'Hospital de Santa Maria –situat a l'extrem oposat de la part on les defenses havien cedit–, tement no assolir la porta de la primera anella abans que hi arribessin els assaltants borbònics –els accessos eren a mig camí entre la Magdalena, per on havien penetrat els borbònics i l'Hospital– es van refugiar al convent del Roser, a la costa dels Cavallers.

    Un cop els borbònics van arribar al convent del Roser, el van assaltar a sang i foc, van profanar l'església, els objectes i representacions sagrades i van concentrar tots els refugiats en les sales principals de l'edifici. Allà, els soldats i oficials de Felip V, van enfilar amb les baionetes les primeres files de refugiats. I després, els supervivents van ser degollats. En aquella massacre van ser brutalment assassinades persones de totes les edats i de totes les condicions socials, totalment desarmades i indefenses.

  74. Slavador Bach
    06-04-2021 18:34

    "No hi ha cap?" (sic) No hi ha cap... què? No hi ha cap ni peus? Si em diu que no hi ha proves d'assassinats en massa de catalans per part d'uns castellans que declaraven (i declaren!) en escrits que es conserven que el que volien era exterminar els catalans (és a dir el català), per no parlar de la memòria que molts tenim... no sé què dir-li; em fa l'efecte de parlar amb algú que posa en dubte les atrocitats dels Nazis o l'existència de la SIDA. Que té el seu dret, eh. No sóc ningú per a negar la llibertat d'expressió. Ara! Em penso que la conversa no pot donar més de si, amb aquestes posicions tan divorciades. Crec que ja ha relluït tot el que era de relluir. Per cert, per a no deixar cap fil obert: sobre l'extermini tan provat que diu en referència a Mallorca, com és que el català d'aquesta illa denota forta influència mossàrab, si els van exterminar? Devien tenir un sistema escolar molt bo per a substituir-los la llengua eh. Jaume I expressa com a objectiu aquesta imposició lingüística? Segur que quan els mossàrabs anaven a renovar-se el carnet o passejaven pel carrer i els sentia algun senyor feudal a enraonar, els escometia a espasades. Els arxius en deuen anar plens, suposo. Càstics exemplars a les escoles, pallisses pel carrer, presons masificades (de massa, massiu, sic), camps d'extermini, introducció massiva de drogues (les ensaïmades feien esteses afroses entre el jovent mossàrab). De canvis i violència sempre n'hi ha hagut. Però la violència tan perfectament organitzada del segle XX... això és totalment nou en tota la Història. Només la capacitat de control a què s'arriba al segle XX permet que algú concebi imposar un pensament (és a dir una llengua). Desenganyi's, no té les proves que li demanava perquè no existia ni de lluny aquest concepte del control total que suposa imposar una llengua. En canvi si vostè llegeix totes les llengües romàniques, no sé de què li serveix si no és capaç de percebre una cosa tan coneguda com l'objectiu de l'estat castellà en tal matèria lingüística. Aleshores qui té el problema gros de comprensió?

  75. Bernal Francés
    06-04-2021 17:14

    Proves d'assassinat massiu (sic) de catalans per part de castellans no hi ha cap. No obstant això, sí que n'hi ha de l'extermini de la població de l'illa de Mallorca (els pocs que van quedar van ser venuts com a esclaus) per repoblar amb colons (sí, colons) catalans. A l'Alguer van ser més benvolents, i es van limitar a deportar TOTA la població de la ciutat per substituir-la per colons catalans.

  76. Slavador Bach
    06-04-2021 15:52

    Sr. Francés, que vostè digui que pensa que aquests casos són problemes de comprensió no vol dir que sigui així. Són llengües diferents. No veig pas cap estat que tingui per oficial el "romanç". Poden ser pròximes, semblants, però no són el mateix. En tot cas no puc parlar realment des del punt de vista que no sigui del català, que és el que jo parlo. I encara que no és una cosa que m'hagi passat mai gaire, si algun cop he hagut de llegir alguna cosa en una altra llengua romànica (que més o menys ja es nota que ho és), doncs què vol que li digui... no sempre ho entenc tot i a vegades no gaire o gens ni mica. A vegades més, a vegades menys. I diria que això és recíproc en el cas d'algú de nació castellana o de nació portuguesa, francesa, italiana etc. respecte al català, si és el cas com és d'un de nació catalana, com jo, amb aquelles nacions. Pel que fa a això que comenta sobre la suposada imposició del català a unes llengües anteriors de Catalunya... Vostè està segur que els estats feudals a què es deu referir van portar a terme un programa per a imposar la llengua a la suposada població indígena? Vostè entén que els senyors feudals o l'església aplicava o no violència pel fet de parlar una llengua i no una altra (en aquella època)? Si té proves d'això és molt interessant puix que realment són dades úniques al món, ja que abans de l'estat modern no sé que enlloc mai s'hagi imposat una llengua com ho ha fet el castellà a Catalunya, el francès a Occitània, el rus a Ucraïna o l'anglès a Amèrica, per posar uns pocs exemples. Vull dir servint-se amb aquest objectiu de l'assassinat massiu, l'atemoriment calculat, l'escolarització forçosa, de la política d'assentaments, de la censura de la llengua indígena, de la prohibició de la llengua indígena, de l'aculturació massiva a través de mitjans de comunicació altament concentrats, etc. Tot això van fer els catalans a València, segons vostè? Com li dic vostè té uns coneixements realment exclusius, si pot demostrar això. Exclusius i revulsius, perquè potser aleshores tindrem que el capitalisme comença al s. XII-XIII? O encara més enrere, segons quan hagi trobat vostè que comencen a actuar aquests mètodes i conceptes que jo creia només possibles i existents des del s. XX (a tot estirar el XVIII-XIX en casos concrets). Si em pot donar el gust de fer un tast d'aquests coneixements, li agrairé jo i suposo que els seguidors del debat, si és que n'hi ha.

  77. Hola Pepsicola
    06-04-2021 15:00

    @Frede debéis de ser los únicos oprimidos del mundo que vivís mejor que vuestros opresores. Vuestro ego es tan descomunal que no sólo os creéis el ombligo del mundo, sino que encima estáis oprimidos y habláis de cosas tan bestias como genocidio. Oprimidos están los cristianos dentro del Estado Islámico, lo único que os pasa a vosotros esque tenéis los sesos sorbidos tras 40 años de adoctrinamiento constante.

  78. Bernal Francés
    06-04-2021 15:00

    És clar que sí, el català es parla a València, a les Balears i a l'Alguer per pur gust. Abans de la conquesta eren terres deshabitades en què no es parlava res, oi? La població local va decidir passar-se en bloc a la llengua dels conqueridors per caprici, sí, senyor.

    Senyor Salvador, en efecte, jo penso que un castellanoparlant que tingui dificultats per entendre un escrit en portuguès, català o fins i tot italià té problemes de comprensió. Són llengües germanes que comparteixen fins a un 80% de l'vocabulari, no xinès mandarí.

  79. Hola Pepsicola
    06-04-2021 14:56

    @Xevi Mataró me parece que en una centuria lo que más se va a hablar en Cataluña va a ser el árabe mezclado con el castellano, y luego algo de catalán residual.

  80. Frede
    06-04-2021 13:17

    Aquests 14 testimonis no deixen de ser anecdòtics, interessants, però anecdòtics. Hi ha un parell de llibres, ara no recordo les dades concretes (ho buscaré), on hi ha centenars de frases i exemples de catalanofòbia al llarg de la història. Sense oblidar les lleis i decrets dictats contra Catalunya, que encara segueixen dictant i ho continuaran fent fins que no ens desempalleguem d'aquesta sangonera. Això no és baladí. La diferencia rau en que els catalans no hem anat a obligar ni sotmetre a ningú d'España, que jo sàpiga. Sí, en canvi, ha passat i està passant a l'inrevés a Catalunya. Que es posi en el mateix nivell, l'esclau que insulta al tirà amb l'opressor que el tiranitza, senzillament és demencial i d'una manca de objectivitat intel·lectual preocupant. De fet, la demagògia i la manipulació del relat en el problema català, durant els quaranta anys de democràcia fictícia, és una qüestió que caldria analitzar en profunditat i denunciar. Ho estem veien diàriament amb les aportacions tergiversades i interessades dels trolls que "col·laboren en la recerca de la veritat" en aquestes pàgines, intentant imposar el seu discurs per la força.

  81. Slavador Bach
    06-04-2021 12:54

    Sr. Francés, així vol dir que tots els milons de castellans que no entenen un text en català tenen un problema molt greu. I els romanesos que no n'entenguin un de portuguès o els italians que no entenguin un text francès o... etc etc.? Segons vostè milions de persones tenim un problema molt gros? O potser es refereixi que el problema molt greu és no entendre... el castellà?

  82. Xevi Mataró
    06-04-2021 12:45

    El pepsicola aquest està ultimament fins a la sopa. Deu haver rebut una beca de l'institut cervantes. Pel que sembal tu també saps llegir en català,no? Tant malament no ho hem fet,no? Això es el que en realitat us puteja, que encara existeixi Catalunya i el Català. Aqui hi serem,doncs, d'aqui a una centùria parlànt del mateix, no nosaltres, els nostres hereus per seguir amargant-vos la vostre miserable existència

  83. Bernal Francés
    06-04-2021 10:55

    Enga, que cosas más gordas se dicen vecinos de escalera e incluso familiares de primer grado, en Cataluña, en Castilla y en las islas Aleutianas.

    Slavador Bach, no em crec que no siguis capaç de comprendre un text escrit en qualsevol llengua romanç. Si és així, tens un problema molt greu.

  84. Gil de Vas
    06-04-2021 08:48

    Els ciutadans d'una mateixa nació no es diuen aquestes coses

  85. Hola Pepsicola
    05-04-2021 23:48

    Ahora pongamos unos pocos ejemplos de hispanofobia y racismo antiespañol.

    Joan Oliver: "Los españoles son españoles y chorizos por el hecho de ser españoles, desde mi punto de vista."

    Jordi Pujol: "El andaluz es un hombre poco hecho, que vive en estado de ignorancia y de miseria cultural."

    Joaquín Torra: "Son carroñeros, vívoras, hienas. Bestias con forma humana." (los que no hablan catalán)

    Oriol Junqueras: "Los catalanes tienen más proximidad genética con los franceses que con los españoles"

    Durán i Lleida: "Con lo que damos nosotros perciben un PER para pasar una mañana, o toda la jornada en el bar."

    Nuria Gispert: "Morirían menos catalanes si fuéramos ya república"

    Marta Ferrusola: "Mis hijos no podían jugar en el parque. Me decían :"Madre, todos son castellanos"

  86. Hola Pepsicola
    05-04-2021 23:39

    Slavador tranquilo hijo mío, que sólo las citas literales están en español, tampoco es para tanto. Además, cualquier catalán que sepa leer sabe castellano, porque significa que ha ido al colegio.

  87. Slavador Bach
    05-04-2021 22:45

    Llegiu "per als de la Catalunya Nord" si us plau.

  88. Slavador Bach
    05-04-2021 22:43

    Veig que ara l'INH publica en castellà? Realment l'INH compta que els castellans hagin fet bé el seu propòsit oi? Ara ho podrien subtitular en francès pels de la Catalunya Nord. I els catalans que no entenguem ni el castellà ni el francès... que ens bombin! Realment aquest seria el cas de catalanofòbia per a afegir del segle XXI.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34996
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Entre les primeres biografies redactades d’En Colom, tenim la de l’«italià» Paolo Giovio, que va escriure...[+]
Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]
Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta...[+]
Va escriure Bernal Díaz del Castillo la Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España o ho va fer el...[+]