Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 25-09-2021  |  COLOM, CATALà
4481

Un salconduit reial per a En Cristòfor Colom

En un treball de fa anys, En Pep Mayolas traçava una hipòtesi força versemblant sobre l’origen i el propòsit de la carta del rei Joan II de Portugal a En Cristòfor Colom, un document que diversos estudiosos de la qüestió colombina no han dubtat a denunciar com «d’una falsedat absoluta i evident».

L'autor de l'article

Per regla general, una mentida es torna més creïble conforme més s’assembla a la veritat que pretén substituir. O, dit d’una altra manera: per construir una bona mentida, és aconsellable de teixir l’engany amb les fibres de la realitat, i així fer que l’ensarronada assoleixi un cert nivell de versemblança. La famosa carta del rei Joan II de Portugal a En Cristòfor Colom constitueix, al nostre parer, un model pràctic de com fabricar una gran mentida amb una «mínima» distorsió de la veritat. La carta, tal com ens la transcriu l’historiador Juan Manzano Manzano, és la següent:

«A Xpouam Collon nosso espicial amigo, en Seuilha.

“Xpoual Colon. Nos dom Joham, per graça de Deus, Rey de Portugall, é dos Algarues daaquê e dallê mar em Africa, senhor de Guinee, vos enuyamos muyto saudar. Vymos a carta que Nos screpuestes: e a booa vontade e afeiçam que por ella mostraees teerdes a nosso serviço, vos agardeçemos muyto. E cuanto a vossa vynda ca certo assy pollo que apontaaes como por outros respeitos pera que vossa industria, e boô engenho nos sera necessareo nos a desejamos e prazernos ha muyto de vyrdes porque em o que a vos toca se dara tal forma de que vos devaaes ser contente. E porque por ventura teerees alguû rreçeo de nossas justiças por razom dalguûas cousas a que sejaees obligado Nos por esta nossa carta vos seguramos polla vinda stada e tornada que nom sejaees preso rreteudo acusado citado nê demandado por nenhuûa cousa ora seja ciuil ora crime de qualquer qualidade. E polla meesma mandamos a todas nossas justiças que o cumpram asy e portanto vos rogamos e encomendamos que vossa vynda seja loguo e pera ysso nô tenhaaes pejo alguû e agardeceruoloemos e teeremos muyto em serviço. Scripta em Avis a XX dias de março de 1488. El Rey».[1]

En Caius Parellada, en el seu magistral Colom venç Colombo, i molt abans d’enfilar brillantment la tesi de l’enllaç del Descobridor amb la infanta Felipa de Coïmbra, ja incloïa aquesta carta dins la llista dels documents colombins falsos recusats pel Dr. Ulloa: «la Institució del “Mayorazgo”, el document Asseretto, la lletra del rei Joan II de Portugal (...). Tots aquests documents són d’una falsedat absoluta i evident, i això a part, han estat denunciants per altri, ja fa molts anys. (...) Quant a la lletra d’en Joan II, la seva recusació fou obra dels erudits portuguesos Luciano Cordeiro (1875) i Brito de Riveiro (1902), i més tard per Vignaud», «un dels asos del genovisme».[2] I en efecte, una lletra reial tan significativa com aquesta no apareix, segons l’Ulloa, en cap inventari dels papers d’En Colom confiats al pare Gorricio, ni en el catàleg d’En Ferran Colom, ni en alguns incidents del plet del Mayorazgo.[3] Més modernament també han dubtat de l’autenticitat d’aquesta missiva reial especialistes portuguesos com En Pinheiro Marques,[4] o els titulars d’un blog de pseudohistòria[5] —segons que l’intitulen els autors mateixos—, davant l’exòtic encapçalament A Xpouam Collon nosso espicial amigo, l’ambigüitat del contingut de la carta o les sospitoses vacil·lacions ortogràfiques del document original,[6] que en la transcripció d’En Juan Manzano sembla que han estat endreçades.

Per a nosaltres, no cal dir-ho, la carta tal com la coneixem només és un dels múltiples instruments al servei de la manipulació castellana que envolta la vida del Descobridor: ni creiem que En Cristòfor Colom s’estigués a Sevilla, ni era un espicial amigo del rei Joan II, ni li calia cap salconduit per transitar els dominis de la corona portuguesa. Al mateix temps, però, sembla massa inspirada, massa específica i ben afinada, en alguns sentits, com per ser falsa del tot. Ans al contrari: hi ha una part rellevant del text que probablement s’emmiralla en la veritat i enllaça amb una situació que ens és coneguda. Quan llegim: E porque por ventura teerees alguû rreçeo de nossas justiças por razom dalguûas cousas a que sejaees obligado, ens hem de demanar per quins motius podia recelar En Colom de ser preso, rreteudo, acusado, citado o demandado en trepitjar territori portuguès. A quines cousas estaria obligado perquè el rei pensés que el navegant havia de témer el pes de la justícia reial? La vaguetat de les notícies que ens han arribat sobre l’estada d’En Colom a Portugal obre un ric ventall de possibilitats d’especulació, ventall que no explorarem perquè una observació d’En Luciano Cordeiro, facilitada per En Jordi Bilbeny, sobre aquesta pretesa carta del rei de Portugal, ens permet de descartar unes quantes hipòtesis i centrar-nos en la més congruent, des del nostre punt de vista. Diu En Cordeiro: «Aquesta carta no és pas una invitació com han dit totes les biografies d’En Colom. És, al contrari, una acceptació».[7] I en la mateixa nota explicativa, l’erudit portuguès cita un estudiós espanyol anomenat M.R. Pinilla, qui també troba que «aquella carta no és, como ha estat dit per tothom, una invitació, és una aceptacion obligeante com diuen els francesos, però una acceptació. En Cristòfor Colom havia escrit al rei bo i mostrant-li voluntat i complaença de posar-se al seu servei i deixant-li entreveure la possibilitat del seu retorn a Portugal. No hi ha cap dubte sobre això».[8] Més endavant, recalca encara En Cordeiro: «Aquesta lletra no és pas una invitació, és una resposta benèvola a una altra carta d’En Colom, l’acceptació de l’oferiment dels seus serveis i un salconduit per al seu retorn a Portugal».[9] Les coherents observacions dels senyors Cordeiro i Pinilla ens encaminen. Resta prou palès que el document és una lletra d’acceptació de serveis i alhora un salconduit. Però ara hem de demanar-nos quin sentit tenia que En Colom oferís els seus serveis al rei de Portugal, si ja havia estat al seu servei, i que el rei ho acceptés tan falaguerament, com si fos cosa primigènia. En aquest clima de cordialitat i concòrdia, En Colom hauria d’haver descobert Amèrica per als portuguesos. Però sabem que no ho va fer. I això ens du a la pregunta següent: Què passaria si la versió original d’aquest salconduit en resposta a una lletra prèvia del futur Descobridor no hagués estat redactada pels escrivans del rei de Portugal, sinó pels del rei Ferran II de Catalunya i Aragó?

De cop i volta, tota la carta (llevat de la data, l’encapçalament i la signatura) pren un sentit ple i rodó. En una lletra que avui hem de considerar perduda, l’antic revolucionari[10] contra Joan II de Catalunya-Aragó, pare del Rei Catòlic, el cavaller i ambaixador barceloní Joan Colom, hauria ofert al sobirà de Catalunya la seva voluntat de reconciliació per passar al seu servei en una empresa que havia de dur beneficis tant a la Corona com al qui la dugués a terme. D’alguna manera prou explícita, En Joan Colom hauria demanat certes garanties per tornar a Catalunya i entrevistar-se cara a cara amb Ferran II, ara rei, però que anys enrere havia arribat a estar en perill i proscrit[11] —en un Principat del qual figurava com a príncep hereu!— per obra i causa, entre d’altres, del corresponsal que ara gosava sol·licitar-li audiència i patrocini. I la resposta del rei és plena de matisos suggeridors que hom no pot deixar de discernir avui, un cop sabut el desenllaç de la Història. La missiva es torna tan eloqüent que no ens resistim a traduir-ne el corpus central.

Després de l’encapçalament i la salutació, “Nós, Don Ferran, per gràcia de Déu, Rei de Castella i d’Aragó, etc..., la lletra continuaria: ”Veiérem la carta que ens escrivíreu, i la bona voluntat, i estimem que per ella mostreu tenir-vos al nostre servei, us ho agraïm molt. I que per la vostra vinguda ací, tant així per allò que apuntàveu com per altres aspectes per als que la vostra indústria i bon enginy ens serà necessari, Nós desitgem i ens ha de plaure molt que vingueu, perquè en allò que a vós pertoca es donarà de tal forma que vós hagueu de ser content. I perquè per ventura tinguéreu algun recel de nostres justícies per raó d’algunes coses a què fóreu obligat, Nós, per aquesta carta nostra, us assegurem per la vinguda, estada i tornada que no sereu pres, retingut, acusat, citat ni demandat per cap causa ja sia civil o criminal de qualsevol qualitat. I per la mateixa manem a totes les nostres justícies que ho compleixin així i per tant us preguem i encomanem que la vostra vinguda sia prest, i per això no tingueu cap recança, i us ho agrairem i ho tindrem molt en servei. Escrita a...., el 20 de març de 1485 (suggeriment). El Rei”.

La lectura d’un salconduit adreçat en aquests termes a En Joan Colom i signat pel rei de Catalunya-Aragó ens permet d’entrellucar unes quantes coses, a saber: a) És la resposta a una petició (Veiérem la carta que ens escrivíreu), feta per algú a qui el rei Ferran ha d’agrair la deferència de voler posar-se al seu servei (i la bona voluntat, i estimem que per ella mostreu tenir-vos al nostre servei, us ho agraïm molt). Aquesta demostració de bona voluntat ens indica que es tractava d’algú que era estranger, i per això no tenia l’obligació d’estar al seu servei, o bé que es tractava d’algun súbdit del rei que es trobava en desservei, i ara, novament, vol tornar a servir el monarca. O tal vegada les dues coses alhora: un antic súbdit en desservei que ara podia presentar-se com a estranger. I si el rei ho celebra manifestament (repeteix us ho agrairem i ho tindrem molt en servei), és que estem parlant d’un personatge important (un Infant d’una altra cort reial, per exemple), o tal vegada d’un antic súbdit en rebel·lia contumaç (per ventura tinguéreu algun recel de nostres justícies per raó d’algunes coses a què fóreu obligat) qui, arribat a certa alçada de la seva vida, mostra la voluntat de reconciliar-se mitjançant una prestació especial al seu senyor natural. Notem b) que la carta atorga la garantia per a la vinguda, l’estada i la tornada (Nós, per aquesta carta nostra, us assegurem per la vinguda, estada i tornada). Això ens indica que es tracta d’algú que pertany a un indret exterior als regnes de Ferran II, i el rei entén que, en acabat dels serveis o empreses que ha tingut la deferència d’oferir, tornarà al lloc —a la cort portuguesa— al qual pertany. Si més no, el fet de garantir-li la tornada atorga a En Colom la facultat d’escollir si vol retornar al lloc d’allà on prové i on ara no presta servei al monarca de Catalunya. Aquesta facultat d’escollir no és assenyalada a la carta com una gràcia que concedeix el rei Ferran, sinó que més aviat hi apareix com un dret no negociable, inherent a la condició del personatge, una condició que deu ser d’alta dignitat, com ha argumentat llargament En Jordi Bilbeny.[12] Perquè c) el rei ha rebut una proposta concreta (la vostra vinguda ací, tant així per allò que apuntàveu), es mostra receptiu (Nós desitgem i ens ha de plaure molt que vingueu), i respon a la deferència d’En Colom tot garantint-li que qualsevol acord es tancarà prioritzant la satisfacció personal de l’Almirall (perquè en allò que a vós pertoca es donarà de tal forma que vós hagueu de ser content).

Com veiem, doncs, al capdavall, el to que presideix tot el salconduit és el d’una resposta agraïda a una invitació o proposta prèvia, tal com assenyalaven En Cordeiro i En Pinilla. I aquí sí que la qualificació de nostre especial amic, que tant grinyola en la carta de Joan II de Portugal al llaner genovès Colombo, pren un caire molt més versemblant. De fet, aquesta expressió la tenim documentada en una altra carta de la dècada següent, a la mateixa cort, que el cardenal Pedro González de Mendoza (l’anomenat «tercer rei d’Espanya») adreçava al cosmògraf català Jaume Ferrer de Blanes el 26 d’agost de 1493: «Jaume Ferrer, special amic: Nós voldríem parlar amb vós algunes coses que calen: per açò vos preguem que vista aquesta lletra nostra, partiu i vingueu aquí a Barcelona, i porteu amb vós el mapa mundi i altres instruments, si en teníeu, tocants a cosmografia. A Barcelona, avui dilluns vint-i-sis d’agost de noranta-tres».[13] Aquest tractament d’«especial amic» a un altre navegant expert i cosmògraf prestigiós per part d’un alt personatge de la cort s’afegeix als arguments per reblar que el salconduit que rebé En Colom s’havia gestat a la cort dels Reis Catòlics.

Notem, per tant, que després d’un encapçalament com ara «A Dom Johan Xpoferens Colom, Infant de Portugal», i el seguit de títols o dignitats que la condició d’Infant dugués associada, l’expressió «nostre especial amic» duria incorporada tota una càrrega de connotacions subtils, no gens desproveïdes d’ironia diplomàtica. I tant que n’era, d’especial, com hem vist, aquest amic del Rei Catòlic!

Tot referint-se a la primera audiència que tingué amb els Reis Catòlics, el 20 de gener de 1486,[14] En Colom mateix diu que els «convidà amb l’empresa de les Índies», i En Manzano remarca —admirat per la condescendència senyorial que traspua el plebeu genovès— que «convidar» és el terme predilecte[15] de l’Almirall, perquè el fa servir més d’un cop. No és difícil de copsar que el mot ens dóna una noció cabal del rang d’En Colom, Infant de Portugal, membre de la reialesa que no té cap necessitat de posar-se al servei d’altres sobirans, però que per alguna raó personal, o una contrapartida de caire polític, o religiós, o tot plegat alhora, cal entendre, els «convida» a l’empresa. En un «Testimoni de reclamació i protesta» dins els Plets colombins, En Jaume Colom declara que el seu pare «no era vassall ni súbdit de ses Alteses, sinó que per servir-los els oferí l’empresa d’aquestes parts...»,[16] i per bé que podria tractar-se d’una interpolació del censor per abonar la tesi genovista, no ens podem estar de constatar que, efectivament, l’Infant de Portugal Joan Colom no era ni súbdit ni vassall d’aquells qui busca com a patrocinadors, si més no a l’època que els va convidar a l’empresa americana. I això no treu que En Colom estigui dient la veritat quan en el Memorial de 1494 escriu que els Reis són els seus senyors naturals,[17] atès que ell havia nascut a Catalunya i era natural dels seus regnes.

Hom comprova, aleshores, amb quina facilitat pot atribuir-se al Descobridor la doble condició d’estranger —per la seva dignitat reial portuguesa adquirida per via matrimonial— i, alhora, la de súbdit natural dels Reis Catòlics, sense faltar a la veritat en cap cas. La censura es devia inspirar en aquesta condició dual d’estranger i súbdit natural per fer-lo genovès i plebeu, però en el seu joc de miralls grotescos, unes traces de la realitat trèmula sempre s’acaben escolant a les cròniques, encara que sigui en forma de símil innocu, com quan En Roselly de Lorgues descriu la primera audiència, també, d’En Colom amb els Reis i destaca que «es presentà no pas encongit ni amb humilitat, sinó amb majestat i franquesa, més aviat un sobirà disfressat que parla amb els seus iguals que no pas un pobre pretendent».[18] Més endavant, el mateix autor insisteix en el capteniment reial d’En Colom quan l’Almirall s’encastella en les seves condicions: «Havent dit quin era el seu desig, mantenia la seva paraula com un rei. En les seves converses amb els sobirans, (...) sempre tractà amb ells com d’igual a igual, i ara que arribava el moment de complir la seva missió, els seus fets no desmentien les seves paraules».[19] La referència a la hipotètica recepció amb el rei de Portugal tot just retornat de la Descoberta és simptomàtica, també: «L’acollida singular que li dispensà Joan II excedí els honors tributats anteriorment, perquè rebent-lo com a príncep de la sang, li manà que s’assegués i es cobrís en sa presència».[20] Què és un príncep de la sang si no un familiar del rei? I encara En de Lorgues, en l’esplèndid report de la rebuda dels Reis a En Colom a Barcelona, assenyala: «Arribà a la fi En Colom, tan modest amb la seva magnífica vestimenta (...). Semblava que l’esplendor del triomf (...) envoltava la seva cabellera argentada amb una aurèola divina (...). En entrar al saló el revelador del nou món, com impel·lits per un impuls secret, els Reis s’alçaren i feren el gest d’avançar tot estenent-li les mans, que ell, com a bo i lleial, volgué besar genoll en terra. Però no només no li ho permeteren ses alteses, sinó que dona Isabel el convidà a asseure’s a prop d’ella (...). I no volgué ocupar el seu tron fins que En Colom s’hagué cobert com un gran d’Espanya, i s’hagué assegut».[21] També En Charles Duff, extractat per En Parellada, ens recrea aquest moment: «Quan Colom s’hi va atansar, els Reis es posaren dempeus per rebre’l, talment com si fos un sobirà estranger... L’escena és de les més memorables que registra la història...».[22]

Com bé veiem, doncs, i així ho hem apuntat, es trasllueix que En Colom era membre d’una casa reial estrangera, i la rebuda dels Reis «només» retia els honors pel que feia al cas: l’Infant català de Portugal havia superat els recels dels sobirans i de la cort, les demores malintencionades, les intrigues i els entrebancs, la gran distància oceànica, havia vençut la fam, les malalties, les tempestes i les dissorts i la seva edat provecta, havia complit les seves promeses i s’havia fet creditor de les dignitats que tenia estipulades per contracte, tot plegat fent exhibició d’una voluntat tan extraordinària i una fe en si mateix tan inusualment tenaç, que van convertir-lo en una llegenda vivent.

A tall de cloenda: el veritable salconduit d’En Ferran el Catòlic a l’antic rebel català Joan Colom podria datar-se, aleshores, a cavall entre l’hivern i la primavera de 1485, cap al 20 de març, si ens atenim a la data de la missiva i a la convenció generalment acceptada d’aquest any com el de l’arribada d’En Colom al servei dels Reis Catòlics. La datació es reforça quan veiem que al cap de poques setmanes, «el 9 d’abril del 1485, el governador de Catalunya expedí un guiatge a “mossèn Lluís Colom”, per tal que no pogués ésser molestat en persona ni en béns».[23] D’aquesta manera, els Colom es preparaven per tornar a Catalunya i com a antics rebels —per bé que la submissió d’En Lluís i la seva esposa Elionor Serra ja havia estat acceptada pel pare del Rei Catòlic, Joan II, des del desembre de 1478—[24] necessitaven cartes de garantia per si algun vell adversari de la guerra, o qualsevol autoritat al servei del rei, els tenia encara per declarats en rebel·lia i gosava emprendre’ls.

Com és obvi, la censura espanyola podria haver optat per fer desaparèixer aquesta carta de Ferran II sense cap escrúpol, tal com va fer fonedissa la lletra prèvia d’En Colom. Però, rumiant-ho bé, deurien concloure que tot traduint-la al portuguès gairebé fil per randa i transformant-la en un salconduit del rei lusità, segurament reforçaven la noció del genovès plebeu que fuig apressadament de la cort havent comès alguna irregularitat greu, mereixedora de presó o d’algun càstig pitjor, tal vegada. S’aprofitava l’avinentesa, així, per esborrar el parentiu del Descobridor amb la casa reial lusitana en anomenar-lo nosso espicial amigo, uns termes en els quals Joan II de Portugal mai no s’hauria adreçat a un familiar, i que han desvetllat sospites en la majoria dels analistes d’una expressió tan inusual entre les fórmules corteses de la correspondència règia. D’altra banda, amb la inclusió darrere de A Xpouam Collon nosso espicial amigo, de l’ortopèdica cueta en Seuilha, se situava el Cristóbal Colón genovès a Castella, tal com convenia a la Història manipulada. Al mateix temps, en datar la lletra el 20 de març de 1488, s’aconseguia l’efecte d’esborrar, també, tota conjectura de participació del futur Descobridor en l’expedició portuguesa al Cap de Bona Esperança, cosa que hauríem de tenir per probable, tal com suggeríem en un altre treball.[25] Només remarcar, en darrer terme, que aquest salconduit reial de Ferran II al Descobridor representa un indici poderós conforme l’antic rebel Joan Colom i Bertran hauria ofert els seus serveis al Rei Catòlic a cara descoberta, és a dir, sense amagar la seva identitat. I el monarca va acceptar la proposta amb plena consciència, en tot moment, de qui hi havia rere la personalitat d’aquell que es feia dir Cristòfor Colom.

Pep Mayolas

Notes bibliogràfiques: 

[1]
JUAN MANZANO MANZANO, Cristóbal Colón. Siete años decisivos de su vida. 1485-1492, Ediciones de Cultura Hispánica, Madrid, 1989, 2ª edició, p. 207-208.

[2] CAIUS PARELLADA i CARDELLACH, Colom venç Colombo, Aleu & Domingo, S.L., Barcelona, 1986, p. 72 i 226.

[3] Ídem, p. 73.

[4] ALFREDO PINHEIRO MARQUES, A maldiçâo da memória do Infante Dom Pedro e as origens dos descobrimentos portugueses, Centro do Estudios do Mar, Figueira de Foz, 1994, p. 292.

[6] Ídem.

[7] LUCIANO CORDEIRO, De la part prise par les Portugais dans la Découverte de l'Amérique; Pacheco & Carmo, Libraires-Éditeurs, Lisboa; i Veuve J.P. Aillaud, Guillard & Cª, París, 1876, p. 17, nota 28.

[8] Ídem.

[9] Ídem, p. 17-18, nota 28.

[10] LLUÍS ULLOA, Noves proves de la catalanitat de Colom, Llibreria Oriental-Americana, Maisonneuve Frères, París, 1927, p. 100-103.

[11] MARQUÉS DE LOZOYA, Historia de España, Salvat Editores, S.A., Barcelona, 1967, tom III, p. 65.

[12] JORDI BILBENY, Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya, Edicions Proa, ECSA, Barcelona, 2006.

[13] PERE CATALÀ i ROCA, Colom i el món català, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona, 1993, p. 292.

[14] JORDI BILBENY, ob. cit., p. 48.

[15] JUAN MANZANO MANZANO, ob. cit. p. 68.

[16] Ídem, p. 68, nota 9.

[17] JORDI BILBENY, ob. cit. p. 137.

[18] ROSELLY DE LORGUES, Historia de Cristóbal Colón y de sus viajes, Eduardo Gautier, Editor, Cadis, 1858, p. 90.

[19] Ídem, p. 116-117.

[20] Ídem, p. 248.

[21] Ídem, p. 264-265.

[22] CAIUS PARELLADA i CARDELLACH, ob. Cit., p. 112.

[23] PERE CATALÀ i ROCA, ob. cit. p. 79.

[24] Ídem, p. 79.

[25] PEP MAYOLAS, “El portuguès Joâo Infante i l’Infant de Portugal Joan Colom i Bertran” dins Fins que en Colom begui a galet, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2012, p. 61-70.



Autor: Pep Mayolas




versió per imprimir

  1. Franquinspain
    30-11-2021 08:41









    ?

    Queralt




    dorm.

  2. Guillem Caralt
    29-11-2021 14:56

    pobre

  3. Franquinspain
    29-11-2021 14:47



    1.Queralt deixa d'insultar a :

    Catedràtics

    Taxistes

    Pastors

    a Univesitats,

    a gent que vivim als pobles

    ............

    2 Centra't i no et desviis dels fils de la conversa

    3. No t'amorris fins a altes hores de la matinada, no és bó.

    4. Dorm.

  4. Guillem Caralt
    29-11-2021 14:25

    Pobret. Ara et sents millor, despres de la teva resposta al meu comentari de fa gairebe' dos mesos? Pobre...

  5. Franquinspain
    29-11-2021 13:57

    Jesus!!! Maria Santissima!!!


    Queralt que no tens vida nano!!!!


    Porto dies desconectat i ara comprovo que no surts ni un segon de l'INH



    com n'estàs de boig!!!


    Dorm una miqueta!!!!


    La resta, no li feu ni cas, és un boig que no dorm!!!


    Ara diu que és dels EEUU,


    per justificar i amagar que es AMORRAT per aquests pecals



    fins a altes hores de la matinada!!!!!


    Insultant a Catedràtics, Universitats i a qui faci falta.


    Necessita medicació!!!

  6. Guillem Caralt
    02-10-2021 14:34

    Es veu que no et fa falta cap dada per fer afirmacions contundents.

    Realment ets perfecta per l'INH!

  7. Martina Patina
    02-10-2021 14:22

    Caralt, ets un farsant. No has descobert ni un sol document mai i no has anat mai a cap arxiu. Ni ets un expert ni menys un erudit. No et podem creure!

  8. Guillem Caralt
    02-10-2021 11:41

    https://www.inh.cat/articles/-Nomes-polemitzen-els-qui-no-tenen-res-profund-a-aportar-



    "Jo feia una tesi doctoral. El director de la tesi, de cop, en adonar-se que he publicat un parell de llibres i que la premsa se n'ha fet ressò i han esmentat el seu nom, em truca per dir-me que canviï el contingut de la tesi i que investigui més que la censura aplicada a la història de Catalunya, la censura en general. Jo li dic que sobre la censura en general hi ha centenars d'obres i milers d'articles. I que jo vull concrecions. Al cap de poc m'envia un telegrama pel qual em comunica que el seu futur professional perilla i que abandona la direcció de la tesi. O sigui que el van pressionar i va haver de triar: o un descongut qualsevol que investiga collonades del passat o la seva feina. Va triar, és clar, la feina i a mi em va llançar per la borda."

    --Jordi Bilbeny



    Aqui aprenem unes coses fonamentals.



    1. Que "sobre la censura en general hi ha centenars d'obres i milers d'articles", o sigui, tot el rotllo de "Els historiadors no fan cas a la censura" es fals.



    2. Que Bilbeny es mentider. El telegrama no existeix. (Si existeix, Bilbeny pot mostrar-lo, no?)



    3. Que Bilbeny es molt i molt mentider. Segons el director de la seva tesi, no hi havia cap pressio': li van expulsar del programa doctoral per incompetent i punt. I es per aixo' que te el seu odi envers la universitat en general.

  9. Guillem Caralt
    02-10-2021 09:16

    "Proposa un relat que extreu dels mateixos experts en bona mesura i ho fa emergir a la palestra historiogràfica."




    Quines pretensions intel.ectuals que tens....

    I cap idea de com s'estudia un tema a fons. Realment m'encantaria saber els estudis que tens. Avancats no son.

  10. Guillem Caralt
    02-10-2021 01:48

    Demana-li al Bilbeny si ha entrat en arxius i ha aportat documents.

    Et dira' mentides.

  11. Martina Patina
    01-10-2021 23:29

    Vejam, sr. Caralt,

    On diu en Bilbeny tant que ha entrat a tants d'arxius? Per a entrar a un o a deu arxius ho puc fer demà mateix i això no vol dir que sigui expert en res, per tant la qüestió tampoc és si és veritat que hi ha entrat o si no hi ha entrat. Vostè podria voler demostrar amb això l'honestedat del tal Bilbeny, però aleshores podria fer servir això, com si en Bilbeny ha afirmat una altra qualsevol cosa i es demostrés que és veritat o mentida. Jo, ara mateix, no recordo que ell s'hagi referit mai gaire sobre arxius on ha anat. De fet no crec quer sigui res de què s'amagui. En Bilbeny confronta moltes versions d'historiadors d'aquests experts a què vostè sembla referir-se i els cerca contradiccions i moltes altres vegades combinacions del que expliquen, entre uns i altres, per tal de superar els mateixos problemes que aquests mateixos experts semblen reconèixer i en Bilbeny deixa observar. Qui ha dit mai si ell ha o no descobert un o mil documents. Així descobreix discursos i descobreix si quadren o no. Vaja, llegeix i pensa, observa i exposa. No crec que amb això faci cap cosa anti-científica, no? Proposa un relat que extreu dels mateixos experts en bona mesura i ho fa emergir a la palestra historiogràfica. Punt. És que no entenc tanta obsessió si ha descobert un sol document. O si ha anat a un sol arxiu de fonts primàries. Potser no. O segurament a quasi cap. I què? El seu relat, el pot fer, i no ha de ser necessàriament una cosa rebutjable per l'acadèmia. Després puc entendre els dubtes pel fet que al final les seves tesis passen sempre per la necessitat de la censura. Però és que part de la força de crítica contra en Bilbeny cau perquè no és en Bilbeny, sinó els seus (de vostè) experts, els que reconeixen contradiccions, falsificacions, retocs etc. en els documents que estudien. Tots aquests experts, ara un, adés un altre, s'adonen d'això, d'allò, etc., però potser no havien caigut a veure la qüestió de la censura. L'encert d'en Bilbeny passa pel fet que en col·locar la censura al mig de tot aquest endiumenjat, resulta que de cop i volta tot s'entén, totes les contradiccions que els experts veien, tots els retocs que els experts reconeixien, totes les informacions desajustades, totes les coses sorprenents, antihistòriques etc, tot pren una llum nova. Que es pot criticar la proposta d'en Bilbeny. Qui diu que no? Bé, potser certs adeptes fanàtics que com en tot nou mètode, hi ha. Però en general, i oficialment ningú diu que no es pugui dubtar del que proposa ni en Billbeny ni en Mayolas ni ningú. Jocrec que en Mayolas ja ho diu prou, que el que ell proposa moltes vegades és això, un relat que no pot demostrar. Però negar l'interès d'això... donat aquest mètode que ells apliquen, i que sembla més o menys nou, no és cert que no sigui interessant. Criticable, ho pot ser, però no pas per acientífic. No del tot, per més que és clar que hom no s'ha d'anar inventant relats. Jo crec que l'esforç de realisme que fan és interessant. Perquè els fa aportar coses, perspectives, que poden anar en una bona línia. Aram com que no és la línia de l'acadèmia castellana... aleshores és quan hi ha problemes. No fotem: quan vostès diuen que cap expert ni revista mundial els fa cas o els en farà, això no és cap argument de pes, tampoc. Parlem dels termes de les coses. N'hi ha prou que l'acadèmia (Madrid) els desacrediti perquè com una corretja no els facin cas ni cap universitat de l'estat espanyol i des d'aquí a cap altra universitat. Es podria pensar en autors d'universitats de fora l'estat espanyol, però són pocs i dependents a darrera instància dels de l'estat a què ens referim. Per això jo crec que s'enverina el debat en el fet de si els reconeixen a acadèmies o revistes etc. Si la majoria són pura corretja putrefacta, a més. Una mena de cosa mafiosa, tot molt aparentment correcte i avorrit. Entengui'm: avorrit vull dir que solen ser revistes per a complir l'expedient de les tesis doctorals de refregits i d'auto-idolatració (això sobretot a l'estat espanyol / Catalunya) de l'espai mafiós que toca. Aquestes revistes publiquen coses interessants a compt-gotes o diluïdes, les coses interessants, en una massa d'articles que no aporten res i només encara enterren les tesis mare de les quals beuen i acaben amagant, quasi es pot dir, per a l'estudiant ras. Més valdria que s'ho estalviessin. Aquestes són les revistes que no els publiquen res? Bé. Són debats diferents. Ho veu? Tot és, com ve a voler dir vostè, més difícil, més... cosa d0experts.

    Perquè vostè... sr. Caralt... és crític. Però és crític i prou, o crític... professional, expert? Jo sí. I ho veu? tot és més complex del que crec que vostè reflectia als seus escrits pomposos (i amb part de raó, i amb part d'error).

  12. Guillem Caralt
    01-10-2021 14:40

    1. "Que ningú no ha estudiat Paleografia? Com ho saps ?."



    Aixo' de "Carbantes". Qualsevol persona amb coneixements minims de paleografia veu que no es aixins.



    2. "Està bé que posis com a exemple als metges, no paren de equivocar-se, i mira que cada un d'ells ha dedicat anys a l'estudi. Els metges estan mitificats"



    Tothom s'equivoca. El problema no es que no es pot debatre, sino que les "proves" aportades per l'INH son obviament imaginaries. com a minim, s'ha de tenir la base.



    3. "A mi, els metges m'han curat. Saben curar algunes coses, però no totes. Sempre recorren a la farmacologia. El meu germà va morir de leucèmia i no el van saber curar. Perquè no s'admet obertament la limitació dels experts? , I per què no s'admet que els experts s'equivoquen molt?"



    Es obvi. I ho sento molt pel teu germa'.



    4. "Jo penso que la majoria dels experts en una matèria, són especialistes en fer creure als demés mortals, que tenen uns coneixements il•limitats."



    Mai he vist aixo'. Mai. Tots els experts que conec saben perfectament, i admeten, els limits dels seus coneixements. Quan Bilbeny escriu un dels seus "article d'opinio'" on explica que ha demostrat que Colon es catala', que Cervantes es catala', que Leonardo es catala', i si no ho creus es perque' tens la ment tancada i ets un esclau, sempre penso, cap expert hauria escrit aixo'. No es perque' son especialment humils. Es que no volen tenir fama ser arrogants.


  13. CescT
    01-10-2021 14:20

    Que ningú no ha estudiat Paleografia? Com ho saps ?.

    Està bé que posis com a exemple als metges, no paren de equivocar-se, i mira que cada un d'ells ha dedicat anys a l'estudi. Els metges estan mitificats.

    A mi, els metges m'han curat. Saben curar algunes coses, però no totes. Sempre recorren a la farmacologia. El meu germà va morir de leucèmia i no el van saber curar. Perquè no s'admet obertament la limitació dels experts? , I per què no s'admet que els experts s'equivoquen molt?

    Jo penso que la majoria dels experts en una matèria, són especialistes en fer creure als demés mortals, que tenen uns coneixements il•limitats.

    Si els metges i els economistes s'equivoquen , ja no parlem de les equivocacions en la interpretació d'un historiador o un grup d'historiadors

    Jo també recorro a experts, però no me'n refio

  14. Guillem Caralt
    01-10-2021 12:51

    1. Fer bons pronostics es gairebe' impossible. No es el tema d'aqui, que nno te res a veure amb pronostics. I si, els experts saben mes. Per aixo' son experts. Si un dia operen el meu nen, confio en els metges. No vaig al quirofan per dir-lis com fer, perque' he llegit aguna cosa en Internet.

    2. Un problema que hem vist moltes vegades aqui es que cap investigador de l'INH ha estudiat paleografia. O sigui, cap investigador de l'INH es capac de llegir documents antics. Per aixo' la incapacitat de veure, per exemple, que la partida de bateig de Cervants diu clarament "Ce-" i no "Ca-". Tampoc es pot entendre la carta de "La vila de Pals" sense poder llegir-la. Una persona que sap llegar-la veu clarament que es tracta de Palos.



    3. Els economistes reconeixen que saben explicar esdeviniments passats molt millor que predir esdeveniments futurs. Com tots, suposp. Pero' no soc economista.

  15. CescT
    01-10-2021 12:19

    Estava llegint els comentaris (els de el principi) de Guillem Caralt contra Martina Patina, i el que m'ha cridat l'atenció és que Caralt atribueix als experts en història ( vol dir els historiadors, els demés no son experts. Caralt és Dr en humanitats), la millor comprensió o enteniment de la documentació que té a veure amb la història.

    Bon moment per parlar dels experts. Cada expert exhibeix un coneixement prim davant d'una ignorància massiva.

    Hi ha qüestions que s'obren a explorar des de diferents punts de vista. Admeten diferents criteris, metodologies, preferències, solucions, etc. Malauradament, molts experts sucumbeixen a la fam de diners o prestigi, oblidant-se del benefici de les persones que els segueixen.

    Caralt. Tu confiaries en un expert en economia?

    Com s'ha utilitzat l'economia per legitimar reformes i polítiques al llarg dels últims trenta anys, particularment des de la crisi financera de l'any 2008, en benefici d'uns pocs i contra el bé comú, és de jutjat de guàrdia.

    Ara he llegit aquesta frase que segueix a la Vanguardia: - Els experts fallen molt sovint en els seus pronòstics, més que els no experts - . És una article que portar per títol - Desconfiança en els experts - d'Anton Costas (un conservador). Entenc que els experts estan desacreditats.

    Bravo Mayolas, per la teva lectura i interpretació.

  16. El teu nom
    29-09-2021 16:12

    https://www.inh.cat/data/files/pictures/14101321240266.jpg

    En Cortès també porta escut quarterat i al mig els quatre pals dels comtes de Barcelona. Quina conclusió se'n pot treure?

  17. El teu nom
  18. El teu nom
    29-09-2021 15:54

    Tenia escut en Cristóforo Colombo genovès?

  19. El teu nom
    29-09-2021 15:52

    Per què no respons?

  20. El teu nom
    29-09-2021 15:51

    És una pregunta molt senzilla. Qui porta escuts?

  21. El teu nom
    29-09-2021 15:49

    En Colom ja tenia escut propi i el rei l'hi va ampliar? Qui porta escuts?

  22. El teu nom
    29-09-2021 15:48

    L'es ut d'Angiano també té tres pals. Qui porta escuts?

  23. El teu nom
    29-09-2021 15:46

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Escut_de_la_Casa_natal_de_Leonardo.JPG

  24. El teu nom
    29-09-2021 15:45

    Qui tenen escuts?

  25. El teu nom
    29-09-2021 15:45

    El mateix escut d'en da Vinci i el de la volta de la catedral de Girona.

  26. El teu nom
    29-09-2021 15:43

    És un escut tribarrat en camper d'or. Qui tenen escuts?

  27. Guillem Caralt
  28. El teu nom
    29-09-2021 15:38

    ?????

  29. Guillem Caralt
    29-09-2021 15:36

    Ah. He llegit l'article. La conexio' entre l'escut i la familia de Leonardo es nomes l'imaginacio' de l'autor.

  30. Guillem Caralt
    29-09-2021 15:34

    "Es troba a la catedral de Girona"



    Amb una placa al costat, de la mateixa epoca, que diu que es l'escut dels Da Vinci?

  31. El teu nom
    29-09-2021 15:32
  32. El teu nom
    29-09-2021 15:25

    Es troba a la catedral de Girona

  33. Guillem Caralt
    29-09-2021 15:23

    No entenc. I que'?

  34. El teu nom
  35. Guillem Caralt
    29-09-2021 13:47

    http://www.numericana.com/arms/#vinci



    Saps perque' pensen alguns que aquest sigui (possiblement) l'escut de Leonardo?



    Doncs perque' es troven en una casa on possiblement va neixer...a Vinci.



    Doncs si te rao' el Bilbeny, i Leonardo va neixer en un palau de Mila' o d'on sigui, no hi ha cap vinculacio' entre Leonardo i l'escut.



    Les coses s'han d'estudiar a fons per treure bones conclusions.

  36. El teu nom
  37. El teu nom
  38. El teu nom
  39. El teu nom
  40. El teu nom
  41. Guillem Caralt
    28-09-2021 23:34

    Els escuts, obviament, mostren el castell de Castella i les barres d'Arago'....

  42. Guillem Caralt
    28-09-2021 23:32

    Bonissim aquest ultim. Es llegeix CASTILLA...i no es veu ni Catalunya ni Arago' enlloc.



    Gracies.



    https://www.elmarcoverde.com/shop/luis-lazaro-europa-occidental-y-norte-de-africa-mapa-de-1563/

  43. El teu nom
  44. Guillem Caralt
    28-09-2021 23:28


    No son senyeres. Si estudies com es feien mapes fa 500 anys, ho veuras.

  45. El teu nom
  46. El teu nom
  47. El teu nom
  48. Guillem Caralt
    28-09-2021 23:07

    "Sr. Guillem Caralt, "Casaus” en llatí no significa "Las Casas”"



    Obviament. era la forma llatina del seu nom. No existeix cap prova--cap--que era catala', que escrivia en catala' o que firmava en catala'. Cap.

  49. Pedrito Prat
    28-09-2021 22:34

    Sr. Guillem Caralt, "Casaus” en llatí no significa "Las Casas”

  50. El teu nom
    28-09-2021 22:12

    Aquesta és la vostra opinió, que no comparteixo en absolut.

  51. Guillem Caralt
    28-09-2021 22:02

    "Edmund, et dono la raó en gairebé tot"



    Nomes perque vols creure que te rao', i no pots acceptar que tot el muntatge de l'INH es fals.

    La seva argumentacio' no vol res. Es obvi que no ha estudiat cap tema a fons.

  52. El teu nom
    28-09-2021 21:50

    Edmund, et dono la raó en gairebé tot. Només que veig que fas servir l'insult. I això fa molt de mal a la teva argumentació i també a Nova Història. En aquesta qüestió fas exactament el mateix que els nostres oponents. Pots dir el mateix estalviant-te l'insult. Cal mantenir un minim de correcció formal Són les condicions d'ús d'aquest web.

  53. Edmund Cooke
    28-09-2021 16:18

    Sr. el teu nom...., no hi estic d'acord!....no sé quan temps portes seguin la web de l'INH, però comprovaràs que el numero de visites als xats no para de baixar i baixar any rere any....a més aquests individus mai, vull dir mai, mantenen un mínim de decòrum i bona criança com dius; està demostrat, i si no revisat els xats de tots els articles..., des del primer al darrer comentari o aportació que fan traspua supèrbia, menys teniment i ganyota permanent.... i quan queden tombats pels arguments irrefutables que els hi adrecem des de fa anys i es veuen ensarronats per les seves mentides, mai no responen, mai donen la cara, ni molt menys donen la rao....són un porucs malcriats sense excepció! ....no hi ha res a fer!!... de debò penses que ens hem de dedicar a respondre'ls quan mai han reconegut ni un sol punt de tot el que des de l'INH s'ha esbrinat ?...ni un sol punt dels exposats históricament pels nobrosos experts nacionals i internacionals sobre la nació catalana?... ni un, vol dir ni un!....no creus que als xats hi particparia molta mes gent de bona fe si el web master fes fora aquest burinots a la primera pixada fora de test ?...Jo no vull gent de sapies ni de forocoches ni de cap lloc quins treballadors, esclaus i lloros ens menystinguin....el nostre objectiu no és la pedagogia, ni l'estudi de la historia, ni rebatre les mentides historiogràfiques perpetrades pels actuals estats al llarg dels temps vomitades pels esclaus del sistema....penso que el nostre objectiu es aproximar-nos el més possible a la veritat i compartir les troballes que fem amb plena llibertat....i qui en vulgui treu profit perfecte, endavant amb investigar i cercar més....però el que no en vol treure i a sobre ens diu que som uns frinkis i demés, penso que se l'ha de fer fora sí o sí....

    Donec Perficiam!

  54. Guillem Caralt
    28-09-2021 15:54

    1. Franquinspain: resumeixes tots els arguments de l'INH en un escrit breu i delirant, un escrit on es veu que no tens la mes minima idea ni dels fets ni de com estudiar la historia. Confons Lluis Vives (qui va morir abans de la publicacio' del Lazarillo amb Vicens Vives (!), dius sense fonaments que la partida de bateig (no pas de neixement) de Cervantes es falsa (es autentica, t'agradi o no, si mai has estudiat la paleografia el problema es teu), no entens la mort civil, tots sabien al segle XVII que Tirant era un llibre escrit en catala'...realment tanta ignorancia, ignorancia absoluta, mai has estudiat cap tema a fons, nomes empasses tots els articles de l'INH sense mai llegir cap llibre serios.

    A que et dediques, Franquinspain?



    2. Els mapes. Nomes puc dir que has d'estudiar els mapes.


    Per vosaltres, aquests mapes son una prova de la catalanitat de tot. Avui en dia la heraldica es poc important. Mai heu llegit cap llibre per entendre la heraldica (o per entendre els mapes antics, obviament). Fa segles, la heraldica era molt important. I ningu' pensava que tots aquest mapes indicaven que la conquista era dels catalans. Ningu'.

    O sigui, existien (segons vosaltres) millons i millons de documents en tots els arxius d'Europa i America, en catala', que explicaven aspectes de la catalanitat de la conquista. Han destrossat i reescrit tots, sense deixar cap. Cap, de millons. Pero' aquests mapes deixaven. Que' curios.

    I heu de saber que quan volen atribuir terres a un monarca, escriuen en els mapes "Estas tierras pertenecen al Rey de Castilla", per exemple. No ha sobreviscut cap mapa amb, "...al Rei de Catalunya". Aquestes frases, obviament, estan escrites amb lletra petita, i pertant es curios que s'han destrossat (segons vosaltres) tots aquells mapes. Mentrestant els escuts son molt grans, i s'han conservat.

    Com he dit, hauries d'estudiar els mapes.



    3. "així com no és genuí el castellà de Santa Teresa, Cervantes/Sirvent, Llàtzer de Tormos, el Pare Cases, Garcilaso no ho és--"

    Els escrits dels valencians del segle d'or estan plens de castellanismes (si faig un estudi amb la vostra metodologia). O sigui, el segle d'or hauria de ser el Siglo de Oro?
    Realment delirant. No, les catalanades son imaginaries. Hauries d'estudiar el castella' popular--pots fer-ho al camp, fins i tot avui.

    Adeu, Amics. He demostrat, si voleu pensar llibrement, que tots els vostres arguments no tenen cap fonament.



    Francesc: el debat que fare' amb el Bilbeny sera' espectacular.

  55. El teu nom
    28-09-2021 15:15

    Bona tarda, senyor Mir de Tost. Discrepo de vós quant a respondre els contraris a l'INH i a les seves recerques. Jo crec que si l'oponent manté un mínim de decòrum i bona criança, paga la pena de respondre. Però respondre amb arguments i amb documents i amb estudis. Sí, cal tenir paciència i contestar amb la dada més concreta possible i ben referenciada. I és clar, tenir en compte les objeccions que fa la part contrària i mirar si les podem rebatre amb el m'axim de detall possible. Si només ens deixem dur pels nostres impulsos més primaris i amb insults i arguments "ad hominem", aleshores convertim aquest fòrum en un femer i no pot ser.

    Penso que val la pena de fer-ho per treure'ns de damunt la brama que no actuem amb esperit científic. Demostrem que no és així davant de la gent nova que comença a seguir-nos i també davant de l'oponent que ens ataca bo i fent servir aquest argument. És a dir, que les afirmacions que formulem no són un pur caprici, no ens les traiem de la màniga. Mai no és tard per fer pedagogia. Sempre, sempre, sempre hi ha algú que en treu profit. Molts d'altres no, es clar.



  56. Edmund Cooke
    28-09-2021 14:51

    Totalment d'acord Mir de Tost.... és inútil fer pensar aquesta gent.... d'on no n'hi ha no en raja, oi?

    Però suposo que no trobeu malament que davant els atacs, les mentides, el menysteniment, el cinisme, la hipocresia, la prepotència i supèrvia d'aquests individus, poguem defensar-nos i estovar-los una mica, amb la seva pròpia medicina, i a més a més amb el pes de la rao, oi?....

    ...si no ho fem, resulta que estem deixant que gent de fora de casa nostra, no només hi entrin, si no que a més estem deixant que ens insultin i ens menystinguin de franc sense fer res?....i com que no marxen i a sobre s'enalteixen quan se'ls dona corda, algú ha de respondre....hem de deixar de banda la actitud poruga i plantar cara.... si no no ens en sortirem mai....o es que algú es pensa que respectant els nostres botxins i carcellers ens donaran la llibertat?....força ingenu, oi?

    ....penso que això d'evitar intrusions no desitjades al xat hauria de ser tasca del web master, però sembla que no esta per la labor i s'estima més esborrar alguns cometaris puntuals que donar de baixa automàtica i permanent aquests individus, que d'altra banda es detecten més ràpid que una basa d'oli al mar....

  57. Mir de Tost
    28-09-2021 14:07

    Si qui signa com a Guillem Caralt creu realment que els treballs de l'INH són falsos, acientífics, mancats de rigor, etc, etc, no entenc perquè es pren tanta molèstia a desacreditar-los.
    Primer, perquè els seus comentaris arriben als mateixos lectors que creiem fermament en aquestes investigacions i, per tant, uns comentaris despectius, sense argumentar en la mateixa mesura que ho fan els investigadors de l'INH (és a dir, amb elaboració, cites, referències, articulació del discurs), no faran canviar el nostre punt de vista.
    Segon, perquè ningú dedica tant de temps, a perdre'l, si no és que, com els editors del pamflet que esmenta editat per Sàpiens, està ben peixat per qui sigui.
    Terce, perquè evidentment, si fos historiador o investigador o científic, es dedicaria a dur a terme estudis, treballs o recerques en qualssevol àmbit, no a intentar desacreditar, només amb opinions, els treball de l'INH.
    Per tant, demano a tothom que deixi de mantenir aquestes disputes inútils amb qui no té altra interès que mantenir polèmiques estèrils.

  58. Edmund Cooke
    28-09-2021 13:42

    Com deia la Martina, no hem de perdre el temps amb aquest botiflers....com voleu donar credibilitat a un paio que diu ser català, doctor en humanitats i expert paleògraf quan no sap ni llegir una carta escrita a catalunya, per consellers catalans a l'hereu de la corona catalana, i redactada en català?...i a sobre afirma sense cap proba ni document ni referencia academica de cap tipus que la carta original es va redactar en castella i que els consellers catalans la van traduir al català per que anava adreçada al rei de castella!....es clar, per que ho diu ell....

  59. El teu nom
    28-09-2021 13:33

    La informació que he aportat l'he treta del llibre 'Cristòfor Colom, Princep de Catalunya' d'En Jordi Bilbeny, Edicions 62 (any 2006). Quant els mapes, he seguit el llibre de l'Enric Guillot "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica, una història reescrita pels castellans.Librooks (2012).

  60. El teu nom
    28-09-2021 13:17

    Transcric el final dels salconduit en portugués:

    "E polla meesma mandamos a todas nossas justiças que o cumpram asy e portanto vos rogamos e encomendamos que vossa vynda seja loguo e pera ysso nô tenhaaes pejo alguû e agardeceruoloemos e teeremos muyto em serviço. Scripta em Avis a XX dias de março de 1488. El Rey».[1]

    Tos estarem d'acord que aquest escrit és en portuguès. Jo no sabria dir ni de lluny si és un portuguès genuí --així com no és genuí el castellà de Santa Teresa, Cervantes/Sirvent, Llàtzer de Tormos, el Pare Cases, Garcilaso no ho és--, perquè no sé portuguès. Sí que sé, com tothom que l'article masculí en portuguès és O. "O menino", per exemple.

    Ara bé, hi ha una cosa que em crida l'atenció. Sembla que el rei Joâo, segons consta en l'encapçalament de l'escrit, envia a Sevilla la carta adreçada a en Colom. I ho fa en portugués. Aleshores com és que el final de la missiva redactada totalment en portuguès, acaba amb EL Rei, amb l'article català o castellà "El"? Per què no escriu O rei? Per què l'acabament és en català o en castellà?

  61. El teu nom
    28-09-2021 12:06

    The coast of Brazil, from the Lazaro Luis atlas, 1563. Plate.

    https://www.agefotostock.com/age/en/details-photo/the-coast-of-brazil-from-the-lazaro-luis-atlas-1563-plate/DAE-11205121

    Senyera al Brasil. Es `pot ampliar la imatge.

  62. El teu nom
    28-09-2021 11:52

    http://www.cch.cat/img/secc_m/gran/1600_luis_teixeira_03__atl_ntic_.jpg

    Mapa d'En Luís teixeira 1600. Escola Cartogràfica Portuguesa. Museo da marinha portuguesa

  63. El teu nom
    28-09-2021 11:46

    Mapa d'En Sebastiao Lopes 1583. Observem al con sud de Sudamèrica un escut amb senyera. La imatge es pot ampliar.

  64. El teu nom
  65. El teu nom
  66. Franquinspain
    28-09-2021 10:34

    "Sí, Guillem. I certs detinguts per la policia es llançaven per la finestra, tal com posa als papers. I els papers diuen que tothom paga els seus impostos. I que les escoles fomenten l'esperit crític. I que tu et dius Guillem Caralt i jo Martina Patina" Felicitats Martina. En Guillem nega, la primera llei d'història, és a dir que la història la escriuen els guanyadors. En aquesta premisa potser no s'enten que l'hagin manipulat, sinó que senzillament utilitzen una lletra o unes expressions determinades, diferents, per tal de ser fidedignes amb la realitat. I mai dels mais, miren de canviar, amagar o desdoblar res, doncques no estàn gens interessats a legitimar en aquesta manipulació i censura cap interès, odi,.... L'interès de la inquisició el poder reial i la censura era immaculat. Teixeira i els banderes catalanes? res una equivocació. les catalanades de Ferran colom, pare cases,... ?castellà antic, italianismes,... Les institucions i càrrecs propis de corona catalana? Ho van incorporà els castellans per que els va donar la gana, de forma general! (caralt) Mort civil? No existeix i punt, i no era un proscrit exilat, contrari a JoanII, i punt. Miri senyor caralt un professor universitari com en Francisco Calero, que defensa que el LLatzeret de Tormos el va escriure en LLuis Vives (en castellà, però en ja hi anem acostant), en tot el seu argumentari per tal de foanmentar aquesta autoria, utilitza arguments identics als que utilitza l'INH. És a dir acumula tot un seguit de bases, fins i tot intuiteves per acabar amb unes conclusions. En el cas de la catalanitat de Joan Cristofor Colom (johanes.J), hi ha tantes evidències que ens duen a una direcció completament diferent a la versió oficial, més aviat fantasiosa i infantil, que fa fredar. És clar que hi ha molts documents que apunten a.... Colombo genovès. No fa masses anys també tot apuntava que Tirant lo Blanc era literatura castellana, i fins que no es va trobar un original català.... Impressions de Tirants en Català, centenars o milers? En queden dos? I per cert, ara si que s'enten les catalanades d'aquest Tirante, i encara que siguin les mateixes catalanades i errors que molta literatura del siglo de oro, castella i espanya (drae,rae, corde,.), segueix explicant-les a través de les mateixes giragonses (italianismes, llatinismes), per tal d'evitar l'explicació de original català. Per contra, ignoren que hi ha aquest cas de tirant i tirante (castellà traduit del català), que és com un guà per tanta obra del siglo de oro. Per cert, jo com Martina, llegeixo artilcles i estudis, llibres,... de l'INH, i és evident que hi ha material amb base i altres amb menys base. Tanmateix, la hisòria oficial de fa milenis està distorcionada, manipulada, desdoblada,... és una evidència. I no per errors sinó per odis, interessos, i contruir legitimitats,..)Empassar-se, com fa caralt, tota la documentació, com fins fa poc, la partida de naixement de cervantes, és d'una credulitat molt i molt sospitosa. Caralt ho vas descobrir tu, que la partida és falsa (evidentment interessadament)? Caralt entres a INH i argumentes, i jo t'ho agraeixo. A mi m'agrada, tot i que sovint t'acostes a la ratlla del despreci o l'insult. En aquest cas t'acosello que també escriguis, per exemple a Francisco Calero, doncs aquest porfessor universitari, defensor de la tesis de l'autoria del Llatzer de Tormos a Vicens Vives, és tant professional o "iluminat", com moltes de les teories de l'INH. fins i tot, i si tens a bé, de llegir aquest treball, veuràs que per basar les seves conclusions, fa servir dos aurguments contradictoris, tal i com sovint acuses tu de fer a l'INH. T'explico. Un dels arguments per fonamentar l'autoria és que en Vives va voler amagar el seu nom, doncs era molt conegut i considerat/famós, per tot europa, escivint en llatí. Per tant, no volia pas que la seva "fama", es veies "tocada", per un escrit en castellà. Seguidament, i de forma contradictoria, formula un nou argument, en el que defensa que com que, es demostra que, en vives,(cartes a erasme,..), era una persona que fugia de la "fama", no volia sortir en una obra tant important, ja que era molt humil. En fi, ja ho veus, un professor universitari argumentant aixines? Ojo! que a mi no em sembla malament. Doncques les proves, cal acumular-les encara que a priori es contradiguin. En acabat cal però fer-ne una explicació, o aclariment alhora de fer-ne les conclusions. Llegeix el treball, i si et sembla, sigues tant agoserat i "valent" (irrespectuós), i critica'l. No?

  67. Guillem Caralt
    27-09-2021 23:58

    1. "https://ca.wikipedia.org/wiki/Mapamundi_de_Domingos_Teixeira#/media/Fitxer:Carta_de_Domingo_Texeira_(1573).jpg

    Per la Castellanitat de la descoberta"



    Millor deixar els mapes als experts en mapes, no creus?



    https://twitter.com/themarquesito/status/1233000136550252546

  68. Guillem Caralt
    27-09-2021 23:54


    1. "Escut colombí augmentat. En Luís Ulloa, comentant aquest augment, posa en relleu que la conce essió "està fonamentada integralment sobre la base que En Colom tenia armes pròpies, personals; això és per dret de família".



    Els treballs historics de Luis de Ulloa no tenen cap fonament. No entendia els documents que intentava interpretar. Com vosaltres amb aixo' dels "Anes Pinco' de la Vila de Pals." De heraldica Ulloa no sabia res.
    Com sempre, agafeu proves molt i molt fluixes i no feu cas a les proves documentals. I Bilbeny parla sempre dels documents que ha aportat--i que no ha vist ningu'.

    2. "El pare Cases o Casaus"


    No se d'on treus aixo' de "Cases o Casaus". "Las Casas", i "Casaus" en llati'. No era catala'.



    3. "el "Diari de bord" d'En Colom"

    O sigui, El diario de a bordo" un text en castella'. Si per tu es una traduccio' manipulada, obviament no pots utilitzar el text com a autoritat.



    4. "al 12 d'octubre de 1492 escriu que l'almirall "sortí amb el seu bot armat i amb les SEVES armes. L'ampliació de les armes es féu el 20 de maig de 1493 per mitjà de "provisió reial"."

    escut otorgat pels reis o potser armes de foc. En tot cas es una prova molt i molt fluixa--i com sempre, no te res a veure amb Joan Colom.

  69. El teu nom
    27-09-2021 23:28

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Mapamundi_de_Domingos_Teixeira#/media/Fitxer:Carta_de_Domingo_Texeira_(1573).jpg

    Per la Castellanitat de la descoberta

  70. El teu nom
    27-09-2021 23:24

    Escut colombí augmentat. En Luís Ulloa, comentant aquest augment, posa en relleu que la conce essió "està fonamentada integralment sobre la base que En Colom tenia armes pròpies, personals; això és per dret de família". És a dir, que En Colom venia ja de família noble. El Colombo genovès no era noble.

    El pare Cases o Casaus reprodueix el "Diari de bord" d'En Colom i per al 12 d'octubre de 1492 escriu que l'almirall "sortí amb el seu bot armat i amb les SEVES armes. L'ampliació de les armes es féu el 20 de maig de 1493 per mitjà de "provisió reial".

  71. Guillem Caralt
    27-09-2021 23:17

    Be, perfecte. Castella, despres del descobriment, va adoptar uns carrecs tradicionalment catalans. I que'?



    I per tu' aixo' es una prova que Colon era catalan, una prova que te mes pes que tots els documents--TOTS--que afirmen que Colon era genoves (o ligur, o italia')?

    I el fet que la censura mai ha intentat esborrar aquests carrecs, o sigui, per molts segles ningu'--ni els experts en dret--pensava que era estrany que Colon no fos catala'?



    I per tu' no te cap importancia que mai s'ha descobert cap document que lligui Joan Colom amb el descubridor?



    I no te cap importancia que Joan Colom va morir (aixo' de la mort civil no te cap fonament) als anys 1470?



    I no te cap importancia que Joan Colom (si hagues sobreviscut) tenia 90 anys al final del quart viatge?



    Acceptaries qualsevol prova de la genovesitat de Colon? O es que aixo' dels carrecs de la Corona d'Arago' es una prova tan tan definitiva que no admet cap alternatiu al fet que Colon era catala'?



    I despres acuseu als historiadors professionals de no tenir la ment oberta.....

  72. El teu nom
    27-09-2021 22:43

    Capità general. El càrrec de capità general també existia i tenia plena vigència a la Catalunya medieval. Això passava en el camp marítim, on les Ordenacions formades per l'almirall Bernat de Cabrera i sancides i promulgades per Pere III l'any 1354 en fan una completa regulació. I semblantment s'esdevenia en relació amb les forces militars terrestres, en què l'ús de la denominació de capità general de l'exèrcit i de la jurisdicció corresponent eren vigents i regulats. Per contra no posseïm gairebé notícies sobre la capitania general castellana" Caius Parellada, "Capità general"; Terra Rubra any 9, Torroja, setembre-octubre del 1998. núm 54 p.8

  73. Guillem Caralt
    27-09-2021 22:37

    EL TEU NOM:



    Llegeix aixo'.
    Una mica mes contundent que tot allo' dels carrecs oficials, oi?



    https://twitter.com/themarquesito/status/1230427772868268032

  74. Guillem Caralt
    27-09-2021 22:30

    (Es curios que tots els investigadors de l'INH diuen que tots els historiadors professionals son uns incompetents corruptes. I quan us conve', citeu les frases d'aquest mateixos historiadors com si fossin textos sagrats.)

  75. Guillem Caralt
    27-09-2021 22:27

    1. ****Governador General: Les capitulacions colombines fan així "Item, que vostres Alteses fan al dit mossèn Cristòfor el seu virrei i ,GOVERNADOR GENERAL en totes les dites terres fermes que pel seu manament i indúsria es descobriran o guanyaran en les dites mars Oceanes, durant la vida i després d'ell mort, als seus hereus i successors"******



    Fes-me el favor de citar textos en catala' en catala' i textos en castella' en castella'. Per claredat.



    Com he dit, els reis tenen el dret de nombrar els seus alts carrecs. Res de sorprenent.



    2. "Alfonso García Gallo nega l'existència dels dos càrrecs (Virrei i Governador General) a Castella i existents en canvi, a la Corona d'Arago. A García Gallo "Los origenes de la administración territorial de las Indias."



    Obviament no exisitien en Castella fins que Colon va descobrir America. Es obvi. I despres si. Garcia Gallo dona una altra interpretacio'?

  76. El teu nom
    27-09-2021 22:25

    Per a Governador General. Diu En Benjamín González Alonso: "No hi ha cap rastre de governador a Castella. Ni les Partides ni els ordenaments de les Corts en permeten entreveure'n l'exstència del llibre "Gobernación y gobernadores. Notas sobre la administración de Castilla en el periódo de la formación del Estado Moderno 1974 p.11

  77. El teu nom
    27-09-2021 22:18

    Governador General: Les capitulacions colombines fan així "Item, que vostres Alteses fan al dit mossèn Cristòfor el seu virrei i ,GOVERNADOR GENERAL en totes les dites terres fermes que pel seu manament i indúsria es descobriran o guanyaran en les dites mars Oceanes, durant la vida i després d'ell mort, als seus hereus i successors"

    Alfonso García Gallo nega l'existència dels dos càrrecs (Virrei i Governador General) a Castella i existents en canvi, a la Corona d'Arago. A García Gallo "Los origenes de la administración territorial de las Indias. P 28

  78. Guillem Caralt
    27-09-2021 22:13

    "De l'augment dels senyals heràldics d'En Colom. Es a dir teníeu vos Colom un escut x i ara jo el rei hi afegeixo y. Es a dir X+Y. En Navarrete va fer un recull extraordinari de documents sobre En Colom i el descobriment"



    O sigui, els reis van donar un escut a Colom, i despres el van augmentar. I que'?


    El Navarrete recull algun document que indiqui que Colon era catala'?



    Pregunto perque' vosaltres no heu trovat cap ni un.

  79. Guillem Caralt
    27-09-2021 22:10

    "El sobirà en el seu nomenament el feia un alter nos i rpresentant de la seva persona i li delegava expreesament "un gran nombre de facultats pròpies del rei" mateixa pàgina."



    I no tenia el dret de nombrar Colon?

    Tens proves?

  80. El teu nom
    27-09-2021 22:01

    De que parles? De l'augment dels senyals heràldics d'En Colom. Es a dir teníeu vos Colom un escut x i ara jo el rei hi afegeixo y. Es a dir X+Y. En Navarrete va fer un recull extraordinari de documents sobre En Colom i el descobriment

  81. El teu nom
    27-09-2021 21:57

    per a Virrei. El virrei o lloctinent era el representant polític del rei com a comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya, amb poders generals d'administració d'aquelles facultats reials l'exercici de les quals lleis no atribuïen a cap oficial ordinari". Víctor Ferro El Dret Públic català. Les institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta, p. 54

    El sobirà en el seu nomenament el feia un alter nos i rpresentant de la seva persona i li delegava expreesament "un gran nombre de facultats pròpies del rei" mateixa pàgina.

  82. Guillem Caralt
    27-09-2021 21:51

    "Soliades tener.! Ho recull En Martin Fernández de Navarrete a "Colección de los viages y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV: Tom II- doc XX p, 36"


    De que parles?

  83. El teu nom
    27-09-2021 21:31

    "Soliades tener.! Ho recull En Martin Fernández de Navarrete a "Colección de los viages y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV: Tom II- doc XX p, 36

  84. Guillem Caralt
    27-09-2021 21:12

    "Ostres, cal tenir actitud científica

    Reconec que de tot el que he dit m'he equivocat amb el sentit de "rodó" adj. Realment no ho sabia... Entesos. Veu? Rectificar és de savis. La resta... Ja li cauen damunt arguments. Endavant. Ja pot rectificar."



    Martina, realment creus que saps mes que tots els experts del mon?



    Un dels detractors mes savis de l'INH em va dir un dia:

    "Lo impresionante de Bilbeny no es haber convencido a mucha gente inexperta que es experto: todos los pseudohistoriadores lo hacen. Lo impresionante es haberles convencido que son expertos ellos."



    I es aixins.

  85. Guillem Caralt
    27-09-2021 21:07



    1) En Colom era noble. El mateix rei Ferran li diu que com a premi a la seva gesta li amplia l'escut. Li amplia les armes "que solieu tenir".



    Que curios. Quan un document no us agrada, sempre dieu que es falsejat. I ara dius que "Ferran li diu com a premi..." Com ho saps? Ve d'un document? Com saps que no es tracta d'un document falsejat?



    Be, es igual.
    Hi havia nobles que no van neixer nobles. El rei tenia el poder de donar titols de noblesa i escuts. I despres de donar un escut, podria ampliar l'escut. Parla amb un historiador. Parla amb un expert en heraldica.



    2) Per les capitulacions colombines el reis concedeixen a En Colom els càrrecs de virrei, governador general, capità general i almirall general de la Mar Ocèana. I aquests càrrecs formen part només de l'organigrama jurídico-polític de la Nació Catalana. Són uns càrrecs que només s'atorguen a persones que són naturals de la Nació Catalana i subdits del rei de Catalunya. A més a més, es reserven a persones emparentades amb la reialesa o, en tot cas, pertnyents a l'alta noblesa del país català. És a dir, no es concedeixen a un estranger. I això té la lògica més gran del món. L'estat espanyol concedirà a un estranger la màxima autoritat militar per terra, per mar o per aire? I qui diu l'Estat Espanyol, diu Anglaterra, França, els Estats Units , Alemanya,, Itàlia Grècia Rússia, etc etc. etc.


    Mostra'm la llei que digui qu'els titols estaven reservats a persones de la Nacio' Catalana.

    No existeix.

    El titol de virrei era de la Corona d'Arago' (no pas de la Nacio' Catalana, i molt menys del Regne de Catalunya, que mai va existir.)

    Obviament el titol no era necessari fins que Castella va conquerir America, i obviament era logic adoptar el sistema de la Corona d'Arago'.


    "L'estat espanyol concedirà a un estranger la màxima autoritat militar per terra, per mar o per aire? I qui diu l'Estat Espanyol, diu Anglaterra, França, els Estats Units , Alemanya,, Itàlia Grècia Rússia, etc etc. etc"

    Aixo' us passa sovint (per no estudiar a fons cap epoca especifica), mirar el passat amb ulleres del present. El nacionalisme d'aquella epoca no existia com existeix ara. Quan Belgica volia un rei (1830), van nombrar un alemany, Leopold. Altre alemany, George I, va comencar el seu regne (gran Bretanya, Irlanda) el 1714. El Terminator (austriac) va ser governador de California (2003-2011). I aixo' sense parlar de Montilla....






    3a) En Colom i els Reis fan "capitulacions". I aquesta figura jurídica pertany únicament al nostre engranatge jurídic. Les gairebé darreres capitulacions que es van fer efectives a la Nació Catalana són les que es van formular l'11 de setembre del 1714.


    Aixo' no demostra per res que Colon era catala'.


    Miri...no es pot ser expert en tot. I els resultats de voler ser-ho son obvis: no sou experts en res. Si un membre de l'INH estudia historia, o filologia o historia d'art a fons, podra' entendre les debilitats dels vostres arguments. Fes-ho.

  86. Martina Patina
    27-09-2021 21:07

    Ostres, cal tenir actitud científica

    Reconec que de tot el que he dit m'he equivocat amb el sentit de "rodó" adj. Realment no ho sabia... Entesos. Veu? Rectificar és de savis. La resta... Ja li cauen damunt arguments. Endavant. Ja pot rectificar.

  87. Edmund Cooke
    27-09-2021 20:46

    Caralt llegeix:

    Queralt, Caralt
    Este ilustre y noble linaje es muy antiguo en Cataluña. Algún autor dice que su primitivo origen lo tuvo en la comarca del Ampurdán gerundense, pero, sin duda, procede de la villa de Santa Coloma de Queralt (cuyo segundo nombre tomaran por apellido), perteneciente a la provincia de Tarragona. De la casa solar de Queralt, en dicha villa, referiremos más adelante una sintética genealogía. Otra casa de este linaje radicó en la Pobla de Sales (Urgel), en la provincia de Lleida, y en su iglesia parroquial tenía capilla propia, la de Santa Catalina.

    En Cataluña tuvo casas solares en Vilafranca del Penedès, sus dueños Monserrat Queralt y Pere Queralt Parayre; en San Celoní (ambas en Barcelona), su dueño N. Queralt; en Balaguer, su dueño Jaume Queralt; en Aramunt, su dueño Joan Queralt; en Galliner, Montesquiu y Puig del Anell, su dueño Perot Queralt; en Pobla de Segur, su dueño M° Grau de Queralt; en Gerri de la Sal, su dueño Augeli Queralt; en Altrón, sus dueños Joan Queralt y Ramón Queralt; en Sauri, su dueño Joan Queralt; en Llesuy y La Torre, su dueño Mateu Queralt; en València de Aneu, su dueño Jaume Queralt; en Seo de Urgel, su dueño M° Gaspar de Queralt; en Lleida, su dueño Mossén Antoni Queralt; en Borjas Blancas, su dueño Ramón Queralt; en Albagés (todo en Lleida), sus dueños Bernat Queralt, Joan Queralt y Miguel Queralt; en Ulldecona, sus dueños Bertomeu Queralt, Matheu Queralt y Mossén Jaume Queralt; en Alcanar (ambas en Tarragona), sus dueños Joan Queralt y Pere Queralt; y en Tarragona, su dueño Joan Queralt, documentadas en la Fogueración catalana de 1553; en Cabrera de Mar (Barcelona), citada en el siglo XVI; y en San Feliú de Guixols (Girona).

    Prueba la antigüedad de los Queralt catalanes la destacada intervención de algunos de sus caballeros en la conquista del Reino de València al servicio del Rey aragonés Don Jaime I, así como las fechas en que vistieron el Hábito de la Orden de San Juan, en el Gran Priorato de Cataluña.

    Arnaldo Queralt fue en esa Orden Comendador de Alguayre y de Cervera-Ametlla, en 1289; de Espluga de Francolí en 1284-1290, y de Villafranca del Penedès en 1295. Inés Queralt, fallecida el 27 de Octubre de 1310, fue Priora.

    Felipe Queralt Cardona Requesens y Rocabertí probó su nobleza para ingresar en la Orden de San Juan en el Gran Priorato de Cataluña, en 1548.

    También tiene mucha antigüedad este linaje en los reinos de València y Murcia, a donde lo llevaron los caballeros catalanes que sirvieron en su conquista al Rey Don Jaime I de Aragón. El autor de la "Historia Murgitana" hace un breve compendio de los nobles y soldados de cuenta que acompañaron a dicho Rey en la jornada que realizó desde Elche para la conquista de Orihuela (Alacant) y Murcia, con la relación de las villas y lugares que se le fueron rindiendo y de los caballeros que en aquellas localidades dejó heredados como pobladores, y en ese compendio figura Pedro Queralt, Maestre de la Orden de Santiago. Martín de Viciana confirma que los Queralt de València y Murcia proceden de la antigua familia catalana de este apellido y menciona a Ramón Queralt, Caballero de la conquista, de quien fue descendiente otro Ramón Queralt, que pobló en Massamagrell (València), con otros treinta pobladores. También fueron descendientes del primer Ramón citado, los hermanos Luis, Francisco, Mosén Ramón y Juan, que residieron en la villa Valènciana de Ayora y fueron Caballeros del extremo brazo militar de la ciudad y Reino de València, según lo probaron ante el Portante-veces de General Gobernador de aquella ciudad, el 24 de Mayo de 1540. En la misma probanza demostraron proceder de la familia Queralt de Cataluña

    N. Queralt, de la comarca de Anoia (Barcelona), fue de los primeros repobladores de Catí (Castelló) en 1240. Bartomeu Queralt, de la comarca de Anoia, fue vecino de Castelló de la Plana en 1398. Bartholí Queralt fue vecino de Traiguera (Castelló) en 1316-1330. Pere de Queralt fue vecino de Traiguera (Castelló) en 1379. Bernat Queralt, de la comarca de Cuenca de Barberá (Tarragona), fue vecino de Almassora (Castelló) en 1379. Francesc Queralt y Guillem Queralt fueron vecinos de la ciudad de València en 1354-1373. Ferrer Queralt y Ramón Queralt, de la comarca de Anoia, fueron vecinos de Massamagrell (València) en 1271. Bernat Queralt, Jacme Queralt, Romeu Queralt y Romeu Queralt, de la comarca de Anoia, fueron vecinos de Alzira (València) en 1399. Pere de Queralt fue vecino de Sant Feliú de Guixols (Girona) en 1360.

  88. Guillem Caralt
    27-09-2021 20:43

    Entenc. Si no accepto els arguments de l"INH no soc un autentic catala'. Quin argument!


    "que es pensa que nomes per dir que ho es ens ho empassem,"

    No, no soc jo....

    1. Existeix un sol document que conecti Joan Colom Bertran amb el Descobridor?

    2. Jordi Bilbeny mai ha descobert un sol document que recolza els seus arguments?

    3. Jordi Bilbeny mai ha demostrat la falsedat de un sol document?

  89. El teu nom
    27-09-2021 20:39

    Guillem, tres puntualitzacions sobre la qüestió Colom, qüestions que han estat ja a bastament tractades.

    1) En Colom era noble. El mateix rei Ferran li diu que com a premi a la seva gesta li amplia l'escut. Li amplia les armes "que solieu tenir".

    2) Per les capitulacions colombines el reis concedeixen a En Colom els càrrecs de virrei, governador general, capità general i almirall general de la Mar Ocèana. I aquests càrrecs formen part només de l'organigrama jurídico-polític de la Nació Catalana. Són uns càrrecs que només s'atorguen a persones que són naturals de la Nació Catalana i subdits del rei de Catalunya. A més a més, es reserven a persones emparentades amb la reialesa o, en tot cas, pertnyents a l'alta noblesa del país català. És a dir, no es concedeixen a un estranger. I això té la lògica més gran del món. L'estat espanyol concedirà a un estranger la màxima autoritat militar per terra, per mar o per aire? I qui diu l'Estat Espanyol, diu Anglaterra, França, els Estats Units , Alemanya,, Itàlia Grècia Rússia, etc etc. etc.

    3a) En Colom i els Reis fan "capitulacions". I aquesta figura jurídica pertany únicament al nostre engranatge jurídic. Les gairebé darreres capitulacions que es van fer efectives a la Nació Catalana són les que es van formular l'11 de setembre del 1714.

  90. Guillem Caralt
    27-09-2021 19:52
  91. Guillem Caralt
    27-09-2021 19:18

    1. "Ha d'entendre que si la Terra fos "rodona" aleshores el nostre planeta tindria dues dimensions. Com veu, tampoc li aporto cap document que li demostri que la Terra té almenys 3 dimensions i malgrat tot vostè ho hauria de saber."

    Ho sento molt, pero' la paraula "rodona" es pot utilitzar per descriure objectes amb tres dimensions.

    "Que té la secció transversal circular."


    https://dilc.org/rod%C3%B3



    Si vols, et podria donar classes de catala'...o de geometria.



    2. "així com que Colom no era Joan Colom i Bertran de Barcelona."



    Al fons, el teu unic argument es una professio' de fe.



    3. "Santa Teresa apareix com a abadessa en diferents fonts.



    Com abadessa, si. Com catalana, mai. No et crida aixo'?

    L'error d'aquestes "fonts" (que son molt posteriors a la vida de Teresa, i doncs sense valor evidencial) ve de la rondalla popular que explicava que Santa TerESA era abadESA.

    Es molt divertit. El Bilbeny, que acusa els historiadors professionals de creure's les rondalles...es creu les rondalles.





    Veig que no has contestat als meus comentaris sobre Teresa. Com he dit, la teoria de l'INH, de la transformacio' total de les seves obres, no te sentit.

  92. Martina Patina
    27-09-2021 18:50

    Sr. Caralt,

    Ha d'entendre que si la Terra fos "rodona" aleshores el nostre planeta tindria dues dimensions. Com veu, tampoc li aporto cap document que li demostri que la Terra té almenys 3 dimensions i malgrat tot vostè ho hauria de saber.

    És ridícul defensar que la Terra té dues dimensions així com que Colom no era Joan Colom i Bertran de Barcelona.

    Santa Teresa apareix com a abadessa en diferents fonts. Santa Teresa apareix vinculada als Cardona en diferents fonts. Els paral-lelismes amb Teresa de Cardona són molts i cridaners.

    No tinc més tenps per a perdre.

  93. Guillem Caralt
    27-09-2021 18:23

    1, "Tot un doctor en humanitats!…. Quin nivell tu!…"



    Gracies.

    2. "Per fi els de la TIA fitxen experts !"



    Que' es la TIA?



    3. "tot i que ben pensat no se de que els servirà si no fan mes que repetir les mateixes absurdes i puerils mentides de sempre!"



    Veig que en comptes de contestar, nomes saps insultar. Els teus pares saben que estas en Internet?



    4. "Don pelayo pare de la patria i colon genoves!"


    No he dit res de Don Pelayo. Em sorpren que no has dit "Dom Pelai"...era catala', no? I la existencia del carrer Pelai a Barcelona no n'es la prova? Es la metodologia INH, oi?



    5. "Mai canviarem…."

    Quina ment oberta! Quina humiltat!



    6. "Ai capito bambino?"

    Es "hai capito", amb H.
    Patetic.

  94. Guillem Caralt
    27-09-2021 18:17


    1. "Jo no he dit que dubti dels estudis o anàlisis de Sta. Teresa encara que entenc que en l'"etc." potser ho podia donar entenent. En tot cas em cita els de Santa Teresa que són un altre bon exemple de feina ben feta."

    Que be! Veig que saps mes que tots els historiadors professionals del mon, i tambe' saps mes que tots els filolegs professionals! Els teus coneixements tenen limits? Perque' no et dediques a curar el cancer? Segurament saps mes que tots els biolegs tambe'.

    La teoria de la catalanitat de Santa Teresa queda completament desmontada en els ultims comentaris aqui:
    https://www.inh.cat/articles/La-llengua-rudimentaria-i-l'ortografia-estrambotica-de-Santa-Teresa-de-Jesus

    I com la metodologia de l'INH sempre es la mateixa, aixons queda rebutjat totes les teories de traduccio' massiva.




    2. "Això de basar-se en el sentiment propi sobre el català i el castellà per part de certs elements de l'INH és força ridícul, sí. "

    I tant.



    3. "Per favor, que per més mobilitat social que hi hagués cap llaner que no havia navegat mai ni sabia escriure ni llegir"



    Em pots mostrar un sol text d'un historiador professional que afirmi que Colom era llaner, o que no havia navegat mai o que no sabia escriure i llegir?
    No, no pots, perque' es altre invent de l'INH, que inventa arguments "home de palla" per intentar ridiculitzar la historiografia acceptada. Colom era de una familia amb negocis, i per aixo' anar al mar i ser mariner i despres navegant es completament logic. I si fos noble? Com he dit, no te cap sentit. Aixo' si seria excepcional.



    4. "A més les dades sobre les distàncies etc encaixen amb Pals i Colom."



    Quines dades? Has d'entendre que moltes "dades" de l'INH son invents o errors d'interpretacio'.



    5. "Pals apareix reproduït seguint mil-limètricament el traçat fe la muralla actual i edifics en documents de l'època"



    Fals. Hi ha gravats molt posteriors que representen un tipic poble qualsevol. Si els de l'INH volen veure Pals representat "mil.limetricament" tenen tot el dret, pero' no es aixins.



    6. "Tenim documentat Colom i els Pinçon a Empordà,"



    Si? em mostres el document? (No existeix el document, es clar. Pero' es curios que dius "documentat" quan dubtis de tots els documents que no t'agraden.)



    7. "tot ple de gravats amb la bandera reial catalana"



    Em mostres aquests gravats?



    8. per últim, la terra és esfèrica (o esfereroïdal), no rodona,




    De fet, no es esferica. I es rodona.

    https://oceanservice.noaa.gov/facts/earth-round.html



    Hauries d'aprendre una mica mes abans de donar llicons. I hauries d'acceptar els limits dels teus coneixements.





    9. "Bilbeny ja demostra tot d'altres exemples de navegants d'edat avançada a La data de naixement de Colom (cito de memòria)"



    No. D'almirants, potser. Pero' no feien viatges de mar de dos anys i mig, obviament.

  95. Martina Patina
    27-09-2021 17:49

    Bilbeny ja demostra tot d'altres exemples de navegants d'edat avançada a La data de naixement de Colom (cito de memòria)

  96. Martina Patina
    27-09-2021 17:48

    Sr. Caralt, què l'empeny que tant rodola!

    Jo no he dit que dubti dels estudis o anàlisis de Sta. Teresa encara que entenc que en l'"etc." potser ho podia donar entenent. En tot cas em cita els de Santa Teresa que són un altre bon exemple de feina ben feta.

    No estic d'acord en determinades interpretacions lingüístiques sobre el text del Quixot. I en general no es poden negar certes expressions o mots castellans registrats en documents tan alegrement. Això de basar-se en el sentiment propi sobre el català i el castellà per part de certs elements de l'INH és força ridícul, sí. Però no tot és això tampoc.

    Per favor, que per més mobilitat social que hi hagués cap llaner que no havia navegat mai ni sabia escriure ni llegir podia idear una empresa com la de Colom. A més les dades sobre les distàncies etc encaixen amb Pals i Colom. Pals apareix reproduït seguint mil-limètricament el traçat fe la muralla actual i edifics en documents de l'època on es pretén que sigui Palos (que no té ni tenia muralles). Tenim documentat Colom i els Pinçon a Empordà, les milles que es fan servir són catalanes, tot ple de gravats amb la bandera reial catalana, etc.

    Sr. Caralt, per últim, la terra és esfèrica (o esfereroïdal), no rodona, com diu vostè. Definitivament veig que potser jo estic qualificat per jutjar llibres d'historiadors i en canvi vostè no.

  97. Guillem Caralt
    27-09-2021 17:44

    "Sr. Caralt, fa veure que ningú ha parlat mai de "mort civil". Ignora aquest concepte, o només ho fa veure?"



    Perdo', m'ho havia oblidat.



    No, no hi ha la mes minima prova que la mort de Joan Colom va ser una "mort civil". Es un invent de Bilbeny per fer cuadrar uns fets absolutament incompatibles i contradictoris.
    De fet, no existeix cap document despres de 1479 qui afirmi que Joan Colom estava viu. Una mica rar si era el descubridor, no pensis?

    Es mes, un document dels anys 1480 nombra els hereus de Joan Colom--i no podien ser els hereus fins la mort real del seu pare. I finalment, Joan Colom va neixer l'any 1414. Realment creus que li haurien nombrat com capita' del quart viatge (1504), quan tenia 90 anys????

  98. Guillem Caralt
    27-09-2021 17:17

    1. "Un sol exemple? Pretendre que un plebeu genovès (estranger) enganya el rei Ferran i aquest li atorga els càrrecs més importnats de la monarquia.


    O sigui, per tu Colom havia de ser noble. Seriosament? Coneixes molts mariners nobles? No te sentit que Colom era un mariner experimentat, i per aixo' ha guanyat la confianca de la cort, i que els seus viatges li han guanyat carrecs importants? Has estudiat les possibilitats de movilitat social de persones excepcionals als segles XV i XVI?



    2. "Exemple de falsificació o adulterament: tot el que es refereix a Plaos de Moguer, sabent com sabem que partí de Pals d'Empordà."



    Aixo' es diu "woozle effect". Es com dir, "Sabem que la astrologia es una ciencia exacta, i doncs tots els documents que neguen la validesa de la astrologia son falses."

    No, no va sortir de Pals. Va sortir de Palos. Les prova son contundents. I no existeix cap prova que indiqui que va sortir de Pals. Cap. Fins i tot la gran majoria dels "Colom catalans" insisteixen que va sortir de Palos.

    3. "Les versions del Diari de Colom on diu que troben tants peixos com els de Castella."


    I que'? Parlava del regne de Castella, que inclou el Pais Basc, Cantabria, Asturias, Galicia, Andalusia.... Molts peixos.

    Sr. Caralt, fa veure que ningú ha parlat mai de "mort civil". Ignora aquest concepte, o només ho fa veure?



    4. "I em considero qualificat per a jutjar tan com vostè, com a mínim."

    Potser si. Tinc el doctorat en humanitats pero' no soc especialista en el tema de Colom. I es per aixo' que confio en els experts. Tampoc podria demostrar que la Terra es rodona, pero' crec els experts quan diuen que no es plana. Tampoc podria demostrar que no funciona la homeopatia, i per aixo' accepto les conclusions dels experts. 5. A diferencia de molts de l'INH, ets capac de veure que els estudis filologics aqui' (Servent, Sta Teresa, etc) no tenen rigor i no valen res. No podries pensar que, si els mateixos "investigadors" han fet els estudis sobre Colom, que tampoc valen res?

  99. Martina Patina
    27-09-2021 15:25

    Un sol exemple? Pretendre que un plebeu genovès (estranger) enganya el rei Ferran i aquest li atorga els càrrecs més importnats de la monarquia.

    Exemple de falsificació o adulterament: tot el que es refereix a Plaos de Moguer, sabent com sabem que partí de Pals d'Empordà. Les versions del Diari de Colom on diu que troben tants peixos com els de Castella.

    Sr. Caralt, fa veure que ningú ha parlat mai de "mort civil". Ignora aquest concepte, o només ho fa veure?

    I em considero qualificat per a jutjar tan com vostè, com a mínim.

  100. Ramiro Romero
    27-09-2021 14:32

    Señor caralt, no lo intente,,,, esta gente se creen a pies juntillas con lo que sentencia esta página,,,,,, el problema sería fácil, que visitarán los archivos generales de Sevilla, Cádiz, Granada, rota, media sidonia, Barcelona, plasencia, Trujillo, Cáceres, palos de la frontera, gibraleon, Cuba, silves, Tavira, lagos, Sagres, Huelva, moguer, jerez, ayamonte, villa Real de santo Antonio, castro Marín, etc etc etc,,,, con una simple consulta problema solucionado,,,,,,, pero claro,,,, entonces se acababa la sopa de dinero público,,,,, hace poco ley un artículo aquí,,,,,, una pintura de San Franncisco de asís,,,, en el suelo un supuesto escudo catalán,,,, conclusión??? Era el santo de manresa???, esto hay que tomarlo con humor

  101. Guillem Caralt
    27-09-2021 14:08

    1. "Miri, sr. Caralt, jo no veig clares moltes de les coses que defensa l'INH. És més, veig que no tenen raó i manca de rigor amb certs temes (lingüístics, Quixot etc)"

    Ben fet.

    2. "el cas de Colom el tenen molt estudiat i els qui es desacrediten en el cas Colom és l'acadèmia, que defensa unes barbaritats increïbles"

    Em pots donar un sol exemple?

    3. "Ara bé, defensar avui en dia la genovesitat de Colom és fer el ridícul."

    Es absolutament obvi que era genoves.

    4. "Se sap perfectamemt qui era Colom, el navegant barceloní. Es té tot, d'ell. Sabem quan neix, quan mor,"

    Vols dir Joan Colom, nascut 1414 i mort c. 1479, o sigui, molt abans del primer viatge? Em pots mostrar un sol document o altre prova que li conecta amb el descubridor? Hauries de llegir "Pseudohistoria contra Catalunya". El Bilbeny fa una sopa de 5 persones diferents. No, no, Joan Colom no era ni el descubridor ni navegant.


    5. "I sabem les manipulacions descarades de documents. Perquè, sap?, els documents poden falsificar-se."

    Em pots mostrar un sol document falsificat o manipulat descobert per Jordi Bilbeny?

    6. Et consideres qualificat a jutjar la qualitat dels llibres i articles escrits pels historiadors professionals?

    Ho sento molt, Martina. T'han enganyat.

  102. Guerau
    27-09-2021 13:55

    Si la gent fora conscient de com ha actuat el poder des de fa milers d'anys, se n'aniria directament a un hospital psiquiàtric.

  103. Martina Patina
    27-09-2021 13:42

    Miri, sr. Caralt, jo no veig clares moltes de les coses que defensa l'INH. És més, veig que no tenen raó i manca de rigor amb certs temes (lingüístics, Quixot etc) però el cas de Colom el tenen molt estudiat i els qui es desacrediten en el cas Colom és l'acadèmia, que defensa unes barbaritats increïbles, de rondalla. Les coses no solen ser blanques o negres. Ara bé, defensar avui en dia la genovesitat de Colom és fer el ridícul. Se sap perfectamemt qui era Colom, el navegant barceloní. Es té tot, d'ell. Sabem quan neix, quan mor, com i per què de l'empresa americana etc. etc. I sabem les manipulacions descarades de documents. Perquè, sap?, els documents poden falsificar-se.

  104. Guillem Caralt
    27-09-2021 13:14

    "quan hi ha hagut una censura com.la demostrada en el cas Colom"

    Les proves de la genovesitat de Colom son clares i contundents.

    Cap investigador de l'INH mai ha demostrat la falsedat de cap document (es normal--no van mai a arxius i no han estudiat paleografia, i per aixo' ni poden llegir els documents.)

    Certs investigadors diuen "He demostrat...he demostrat...he demostrat..." pero' la veritat es que mai han demostrat res, i per aixo' mai entraran al mon academic internacional.

  105. Martina Patina
    27-09-2021 10:39

    No defenso pas la versió d'en Mayoles ni l'ataco. S'entén que caldria atendre's als documents, però aquests també poden ser falsos o retocats, falsificats etc. Això també pot ser cert. Cal demostrar-ho. Però no esperem que la demostració sigui fàcil ni evident. No sé quins són els principis de l'INH, ni els finals. Però exacte, crec que Mayoles és prudent ja que fa el que fa amb un document justament partint de la idea de falsetat que historiadors ja li han atribuït. No ho fa de qualsevol cosa. En tot cas quan hi ha hagut una censura com.la demostrada en el cas Colom, hom.es veu obligat a anar amb moltes més prevencions. És lògic. Ara, és clar que té una part de perill. Però l'esforç que fa és bo, i no enganya. És una proposta mentre no se sàpiga res més del cert.

  106. Martina Patina
    27-09-2021 10:35

    No defenso pas la versió d'en Mayoles ni l'ataco. S'entén que caldria atendre's als documents, però aquests també poden ser falsos o retocats, falsificats etc. Això també pot ser cert. Cal demostrar-ho. Però no esperem que la demostració sigui fàcil ni evident. No sé quins són els principis de l'INH, ni els finals. Però exacte, crec que Mayoles és prudent ja que fa el que fa amb un document justament partint de la idea de falsetat que historiadors ja li han atribuït. No ho fa de qualsevol cosa. En tot cas quan hi ha hagut una censura com.la demostrada en el cas Colom, hom.es veu obligat a anar amb moltes més prevencions. És lògic. Ara, és clar que té una part de perill. Però l'esforç que fa és bo, i no enganya. És una proposta mentre no se sàpiga res més del cert.

  107. Guillem Caralt
    26-09-2021 23:18

    (De fet, l'autor d'aquest article ens dona exemples d'historiadors que han dubtat de certs documents, aixins mostrant que un dels principis mes importants de l'INH es fals.)

  108. Guillem Caralt
    26-09-2021 22:23

    (I aixo' dels historiadors que acceptin tots els documents acriticament es un invent de l'INH.)

  109. Guillem Caralt
    26-09-2021 21:52

    Tinc la sensacio' que no entens que es un document, en el sentit historiografic.

  110. Martina Patina
    26-09-2021 21:48

    Gràcies Caralt. Suposo que el que escrivís, com que seria un document existent, rebria la teva reberència cega i cara-alta, oi?

  111. Guillem Caralt
    26-09-2021 21:00

    Martina, es nota que ets molt erudita. Hauries d'escriure articles i llibres que expliquen la historia de Catalunya.

  112. Martina Patina
    26-09-2021 20:48

    La policia menteix?

    Pseudohumà!

  113. Guillem Caralt
    26-09-2021 20:34

    Entenc perfectament.

    El fet que la policia menteix significa que inventar-se documents es bona historiografia.

    Merci.

  114. Martina Patina
    26-09-2021 19:29

    Sí, Guillem. I certs detinguts per la policia es llançaven per la finestra, tal com posa als papers. I els papers diuen que tothom paga els seus impostos. I que les escoles fomenten l'esperit crític. I que tu et dius Guillem Caralt i jo Martina Patina.

  115. Guillem Caralt
    26-09-2021 17:29

    O sigui, els documents existents no recolzen els arguments de l'INH, doncs el Mayolas inventa un document que li agrada mes.


    Una tecnica historiografica revolucionaria.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34988
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Qui era la mare d'En Joan d'Àustria? Va ser educat a Yuste, a 460 km del mar, el capità general de la...[+]
En Daniel S. Bello ens ofereix una crònica de la darrera conferència pronunciada per En Jordi Bilbeny a la...[+]
Viu o mort al 1484? Aquest punt bloqueja molts investigadors, però En Jordi Bilbeny et dóna la clau per passar...[+]
En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a...[+]