Una barretina massa comprometedora

Una cosa només: queda clar que el que es veu al fons de tot és Nàpols tant pels elements arquitectònics com paisatgístics i costaners, però el vesuvi es troba molt més a la dreta de Nàpols, però no el Vulcano Monte Nuovo.
Al meu entendre el quadre està projectat des d'alguna de les platges d'Ischia o Bacoli, ensenyant les primeres estructures de Bagnoli al principi i les de Nàpols al fons de tot.
Finalment vull remarcar que hi ha dos castells interessants: el Castello Aragonese d'Ischia i el Castello Aragonese di Baia. Potser el pintor es va inspirar de les vistes des d'ambdós castells per realitzar el quadre.

No està bé l'enllaç no se que carai ha passat. Viam ara si va bé. I si no que hi farem.
https://www.google.es/maps/@40.7942534,14.0741622,1615m/data=!3m1!1e3

L'illot de davant de la imatge bé podria ser l'Issola de Pennata, encara que estic mirant viam si en aquesta illa hihavia alguna torre, i no la trobo. I per tant es possible que descarreguessin en el port de davant, i des d'allà els quedava poc camí fins el castell dels aragonesos.
Des d'aquella perspectiva tot lligaria bastant amb la imatge.
https://www.google.es/maps/place/Castello+Aragonese+di+Baia/@40.7942534,14.0741622,1615m/data=!3m1!1e3!4m2!3m1!1s0x0000000000000000:0x2976d8b04c8486f3

A veure si s'activa l'enllaç:

http://institucional.us.es/revistas/arte/27/Carmen%20Rodr%C3%ADguez%20Serrano.pdf

El títol és: "FRANCISCO PACHECO Y EL RETRATO DE MIGUEL DE CERVANTES. UN ANÁLISIS A TRAVÉS DE LA PRENSA SEVILLANA DEL SIGLO XIX"








.

Crec que amb el següent quadre es pot confirmar que es tracta de Nàpols:
http://www.artehistoria.com/v2/obras/21865.htm

L'illa de la dreta, més visible que al quadre de Pacheco, sembla Ischia, una mica idealitzada. Quant al personatge de barba, vestit de negre, també sembla el retrat del Cervantes que tots tenim en ment. Podríem arribar a la conclusió que si tant Pacheco com A. Vazquez fan el mateix encàrrec per a Fray Juan Bernal, representant la mateixa escena, el personatge de negre bé podria ser en Cervantes. O sigui que tindríem dos retrats de l'escriptor.

"En estos escritos, de finales del siglo XVI, encontraran inspiración los primeros relieves narrativos de Pedro de la Cuadra para la Merced de Valladolid, con escenas de la Fundación de la Orden de la Merced y Nolasco al rescate de cautivos; o las primeras series pictóricas, como las que se concretan en el claustro de la Merced de Sevilla, en los primeros años del siglo XVII. Estas pinturas del convento de la Merced de Sevilla fueron encomendadas por fray Juan Bernal a Francisco Pacheco y Alonso Vázquez. Teniendo presente que la muerte de Fray Juan Bernal está fechada en 1601, los encargos debieron ser anteriores a esa fecha. De esta serie cabe destacar el cuadro de Pacheco, que se encuentra en el Museu Nacional dArt de Cataluña, San Pedro Nolasco Desembarca con los prisioneros redimidos, obra pintada para el claustro grande en 1601. Se trata de un cuadro complejo, con distintas escenas, y tiene su antecedente historiado en el cuadro atribuido a Alonso Vázquez, San Pedro Nolasco liberando a cautivos. De hecho, en el retrato del santo se sirve del mismo modelo.” http://roderic.uv.es/handle/10550/15187?show=full

Sobre el rostre de Cervantes:
http://herencia.net/2016-03-19-entorno-al-verdadero-rostro-miguel-cervantes/
En aquest article es diu que el paisatge és Barcelona i l'autor per tot el que estem comprovant, s'equivoca. Deu ser Nàpols.

http://institucional.us.es/revistas/arte/27/Carmen%20Rodr%C3%ADguez%20Serrano.pdf
El gravat és del 1872.

El que és evident que al gravat s'ha difuminat qualsevol petja catalana, tant l'escut català del vestit de Pere Nolasc com els de les caixes. Bé un dels escuts de les caixes és ben curiós perquè l'autor del gravat només ha fet 3 franges amb 3 triangles, desvirtuant l'original de les pintures on la corona de l'escut es representa amb 4 triangles. A més a més està fora de perspectiva, com si volés. Sembla que fa nosa...

Us passo un video molt llarg. D'uns nou minuts. Fa referència a el castell dels aragonesos. DOncs bé allò que us deia que la composició de la pintura podria ser una idea esquemàtica de Napols vista des del castell i alhora des de platja propera, s'entreveu en les imatges d'aquest video del 45 segons fins al minut dos segons.
https://www.youtube.com/watch?v=8zl-coHrSqU

Afegisc que tampoc podem descartar la part interior de la badia de Nàpols perquè està molt a prop de l'església a la falda del Besuvi com al quadre i no sé jo si des de la cala es veuria, i a més des d'eixa perspectiva.

Gràcies Bruixot per la info. Com diu l'EDUARD sí que pot ser Nàpols, passant per la cartoixa o convent al costat del Castell d'Erno. Faria una bona perspectiva entenent que el Castell de Bacoli està en la cala al costat d'Ischia?

Tinc este dibuix del segle XVIII i li he posat uns colorets fent paral·lelismes:
https://cdn.pbrd.co/images/ksaHnVM.jpg

Els mateixos colors a la pintura:
https://cdn.pbrd.co/images/ksSKwOt.jpg

Dibuix al complet de Giorgio Forsatti (del segle XVIII):
https://cdn.pbrd.co/images/kvGM0Y7.jpg

Seria des de la cala sobreïxent del Golf de Nàpols mirant cap a la Badia de Nàpols i la Badia del Castell o com es diga:
http://www.mapsofantiquity.com/store/Antique_Nautical_Charts_%26_Other_Maritime_Maps/Nautical_Charts/Europe_Charts/Mediterranean_Italy_-_West_Coast_-_Naples_to_Cape_Bonifati_*****SOLD*****/images/NAU196.JPG

Es veuen les elevacions de la cala, el mont del convent o el Vesuvi, i al fons tossal del castell. Encara que crec que el Vesuvi a l'estar més a l'interior quedaria fora de la pintura però em confon amb el mont del convent. El roig el tinc mal col·locat, al dibuix al convent o cartoixa i a la pintura al castell d'Erno. Algun dels dibuixos o pintures deu prendre's llicències que em fan dubtar, o comparar el segle XVI amb el segle XVIII no ajuda.

No sabria especificar el port de partida, tot i que la Suma Cervantina deixa clar que al 1574 les naus queden dispersades a causa de la tempesta ben a prop de Barcelona tornant de Nàpols. Podria ser Barcelona donada la gran estructura i tràfec portuaris però no es pot excloure cap altra alternativa. Qui sap si de tornada pels territoris de la corona en Servent baixa per Tortosa, València, Dénia fins Xixona a veure els seus parents? Segons l'enciclopèdia catòlica les missions més importants mai fetes pels mercedaris després de Jaume Ier, es feren al Regne de Nàpols i Amèrica. Per altra banda no és casualitat que es pinti una barretina a la mar mediterrània perquè hi va haver consolats de Mar fins a principis del XVIII. I per últim, els Mercedaris varen prendre el bàndol de l'Arxiduc Carles d'Austria a la guerra de successió redactant un tomo en favor de la seva gràcia al 1705.
http://ec.aciprensa.com/wiki/Mercedarios
Finalment recordem que els Servent eren navegants i cònsols.

Encara diria més, ara que m'ho miro. Podria ser que l'expedició sortís de la cala just davant del castell aragonès de Bacoli. I des d'aquell angle construis les imatges del fons del quadre. FIns i tot al fons a la dreta sembla que s'entrevegui l'illot de Ischia, amb la forma quadrada de la cresta amb la fortificació.

Podria ser una imatge una mica esquemàtica, de la zona de Napols, feta una mica des de Bacoli?
Fins i tot, hi podria haver-hi dibuixades alguna classe de vestigi roma, (columnes del damunt del religiós) que podrien ser les de Pozzuoli. Al fons de tot bé podria ser el Besuvi. I el nen amb barretina, havia d'haver a la zona assentaments de Catalans a Napols no?

Si Valentí no s'assembla massa, més aviat semblaria per montanyes i quantitat d'edificis un port com el de Napols.

No és Dénia, les estructures no s'assemblen tant, i al fons en línia recta es veuen molts edificis quan a la representació de Dénia només hi hauria una torre de guaita amb eixa orientació. També en la pintura orogràficament se tanca prou per la dreta com si fóra una cala.

Si és l'Orde de la Mercè i el xiquet porta barretina, és un indret de Catalunya/Arragó, la pregunta és qual. I si dieu i es veu que són carregadors, aleshores, és que estan partint. Perquè volen pujar el mercedari a la barca com haveu dit. A eixa part de la Suma Cervantina s'especifica d'on ixen a redimir els fills de Miquel i Roderic?

https://www.google.es/search?q=port+de+denia+imatges+historicas&safe=strict&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwi9jKu7tprMAhXG0xQKHT-UB4YQ_AUIBygB&biw=1024&bih=447#imgrc=_5Fq7KpCW6FlnM%3A
En aquesta imatge que miro de penjar del port de Dènia que miro de facilitar- vos. No se si ho he aconseguit. Podria molt ben ser que haguessin desenbarcat en la platja que hi ha més a l'esquerra i a la part de baix, ja que des d'aquell racó s'assemblaria prou. L'únic canvi de la imatge que penjo amb la del quadre seria que entre les dos llengües que entren hi ha un illot que en el quadre arribaria a lligar amb la costa fins a un castell-torre que hi ha a la part del mig de la imatge.

Pere Nolasc fundador dels mercedaris amb Cervantes en el mateix quadre lliga bastant, entenent que l'article publicat en aquest Web amb títol "Perqué la Mercè és la Patrona de Barcelona” d'en Jordi Portabella diu que en Cervantes va ser rescatat de la seva captivitat a Oran per mercedaris.
Si aquest és en Sirvent això deu ser Dènia. Sirvent va ser portat a Dènia per mercedaris després del seu capticeri. En aquest cas és en Sirvent qui acosta a Pere Nolasc a Dènia

Jo també crec que hi ha dos carregadors. UN dins l'aigua que va carregant caixes. L'altre és a punt de carregar-se a l'espatlla el religiós per que no es mulli. De fet el marrec que ajuda també al religiós per a que no li caigui el barret, du els pantalons aixecats també per no mullar-se. Observo també que aquest mateix marrec, català, amb barretina, dur en una mà el barret i a l'altre sembla una bossa, que amb els cordills estreny. Podria ser una bíblia ben embossada? I pels detalls del paissatge es podria anar esbrinant de quin port surten o potser arriben?

No sé de què va això de redimir. Voleu dir que no és que el del vestit blanc simplement s'enfila al cim del traginer per què el portin fins a la barca sense mullar-se? El de poca roba va així per poder-se ficar a l'aigua.

Podria ser el Port de Barcelona, amb certes llicències creatives?
He trobat algunes semblances aquí:
http://www.historiadebarcelona.org/vista-del-port-i-la-muralla/

Molt ben vist, senyor Laserrada!

En tot cas, és un quadre que super-representa la simbologia marinera catalana mitjançant la barretina catalana - el llistat de cartògrafs catalans que portaven la barretina és força llarg en diverses representacions (Joan Cossa, Pere Margarit...) - o bé els baguls i la insígnia del vaixell amb els escuts catalans i colors catalans.
1ra pregunta: si el noi del 'gorro vermell' aguanta un barret negre com el del Mercedari de la barca (vestit de blanc amb barret negre), i qui hi ha a davant de tot és el Mercedari Sant Pere Nolasc redimint un captiu mig despullat i sense cap insígnia religiosa ni barret, de qui és el barret? --> El barret és de Sant Pere Nolasc
2na pregunta: Què fa un jove noi amb barretina aguantant el barret d'un Mercedari? --> Senzillament recorda que l'orde està vinculada a orígens catalans, però no només.
3ra pregunta: Per què?
Els 'Cervantes' eren 3 germans, doncs bé aquest quadre narra la història de la redempció dels fills dels germans Roderic i Miquel...
Tornant de Nàpols cap a Barcelona al 1574, una tempesta va dispersar les 4 naus, i la galera El Sol va ser abordada per el pirata albanès Arnaut Mamí, on Miquel i Roderic caigueren captius als "Banys d'Alger". Entre la documentació confiscada hi figurava la fulla de serveis dels 2 germans Servent, fet que permeté demanar una suma de diners força important al pare Roderic cirurgià notable. El que s'embarquen son diners dels territoris de la corona per aconseguir l'alliberament dels Servent en mans dels berberiscs.
Conclusió: son els Mercedaris els que permeten la redempció del captiu Roderic mitjançant concretament 500 escuts d'or.
Per tant no és casualitat ni que figuri la insígnia catalana dels Mercedaris amb Sant Pere Nolasc i un altre frare a la barca, que els cofres tinguin l'escut de la Casa Reial Catalana, ni que els vaixells on s'embarquen siguin vaixells que portin la bandera amb els colors catalans.
AVALLE-ARCE, Juan Bautista-RILEY, Edward C. [eds.]: Suma cervantina, Londres: Tamesis Books, 1973.

Bruixot: o en el Norte de África, redimiendo cristianos cautivos de manos de los piratas berberiscos. Hago notar, por cierto, que a Cervantes lo redimen a través de la orden de los Trinitarios, que también era bastante importante. Por poner un ejemplo, el predicador del rey Felipe IV era Hortensio Félix Paravicino, de la orden de la Trinidad.
El cuadro, no siendo una maravilla, no está mal. Hay un padre mercedario redimiendo algún cautivo, un niño con un gorro rojo, pero el mérito real está en pintar bien las armas de la corona de Aragón con una perspectiva y hueco difíciles.

Si us fixeu bé, totes les maletes duen l'escut reial català, fins i tot la nau de l'esquerra. Al gravat també desapareixen de la nau esquerra i el de la maleta més gran poc s'intueix.

ANÀLISI del CONTINGUT i TÍTOL del QUADRE: (Sant) Pere Nolasc va fundar l'Orde de la Mercè a Barcelona al s. XIII, o més ben dit l'Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, també orde de Santa Eulàlia (més tard). Aquest quadre és del s. XVII i és 'Cervantes' qui empeny la barca dels Mercedaris per tal de redimir captius. Pregunta: cap a on s'han de redimir captius espanyols al s. XVII de la ma dels Mercedaris? Sols podia ser a dos llocs: als 'Països Baixos Espanyols' o a 'Nova Espanya', on els 'espanyols' s'hi trobaven en guerra. D'una banda contra els corsaris anglesos, i de l'altre contra els vaixells i tropes holandeses i franceses.