Accediu  |  Registreu-vos-hi
"(...) la neutralitat aparentment objectiva i científica de l'historiador, que mira endarrere i sentencia què és el que realment va succeir, és producte de la seva identificació amb el vencedor"
Àlex Matas i Pons. «Els marges dels mapes: una geografia desplaçada.»
ARTICLES » 21-11-2013  |  MEMòRIA HISTòRICA
8159

Vicent Boix i la història usurpada dels catalans

En Joanjo Albinyana troba que ja al segle XIX el xativí Vicent Boix reclamava per a la nostra història un seguit de personatges i de gestes que, fins avui, els catalans teníem per aliens.

L'historiador valencià Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 — València, 7 de març de 1880), al seu llibre Xàtiva. Memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad, editat per la llibreria de Blas Bellver, l'any 1857, al full 119 [1] ens narra una sèrie de fets que sacsejaren el govern de Ferran II. Entre aquests, destaca la naturalitat amb què anomena la conquesta de Granada, el descobriment d'Amèrica, etc. I, més endavant, cita com a grans figures històriques de la història de la corona d'Aragó el Gran Capità, el cardenal Cisneros, el bisbe Torquemada, els Paredes, els Montcada, els Centelles i En Ferran Cortès.

Observeu el paràgraf sencer i, sobretot, des del punt on comença "La conquista de Granada" fins al següent punt on acaba dient: "...de la historia de Aragón".

Còpia de la pàgina 119

Part de la pàgina 119 de Memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad, de Vicent Boix i Ricarte

 

Una mostra més de la catalanitat dels fets històrics que els catalans reclamem com a nostres i que tant ha posat en evidència en Jordi Bilbeny.

Joanjo Albinyana

L'Olleria, desembre del 2012


[1] Full 119, Memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad, Vicent Boix i Ricarte. (Google books)



Autor: Joanjo Albinyana




versió per imprimir

  1. Joan del riu
    22-11-2013 02:07

    Ernesto, "caca de vaca" és com ho diem nosaltres això de bullshit, i jo ho aplicaria directament a la Historiografia Oficial Espanyola. Això però no es pot sembrar, perquè és un subproducte de laboratori, o sigui estèril, i per tant no germina. Tanmateix, el dubte sí que es pot sembrar, com bé dius, i del dubte n'acaba sortint el debat, i de les investigacions se n'obtenen els indicis, les conjectures i les tesis, que es poden defensar amb conferències, articles i llibres, a plena llum de dia i la vista d'una audiència força sensibilitzada que creix dia rere dia com demostren els algoritmes de visites d'aquest web (http://www.inh.cat/articles/El-web-de-l'INH-registra-un-augment-de-visites-espectacular-als-darrers-mesos). L'enhorabona doncs a en Juanjo Albinyana per tan bona ressenya i que en vinguin moltes més que, com diria en Xavier Bosch en el seu darrer llibre "AL FINAL SE SABRÀ TOT"

  2. cacahuet
    21-11-2013 21:39

    Intereses aragonneses? clar, com que era de Aragón , sus intereses eran aragoneses i com que era el catolico, sus intereses aragoneses eran catolicos i com que era Trastamara sus intereses eran trastamaritanos catolicos i ...aragoneses i oscenses i desos. O era Ferran II de Trastàmara el Católic,? rei de no se on, i comte i marqués i duc i ...tots els titulets que no expliquen res. Quanta gent hi ha que porta un títol i prou. Monarques exiliats que intenten viure de la comédia. Si la història que hem de fer té tan poc gruix, més valdria que pleguessim. Aragó és un cognom, com Borbó, Austria, no dona més de si.

  3. Xavier
    21-11-2013 21:10

    Magnífica troballa!!!

  4. Lluís
    21-11-2013 20:06

    Ernesto, recordar el dubte va bé, quan els altres només fan que sembrar certesa.

  5. Ernesto Sión
    21-11-2013 19:47

    Quería decir que no sería la 1a vez que un mercenario o soldado de fortuna luchaba por un rey extranjero y los intereses de éste.

  6. cesc
    21-11-2013 19:29

    No entenc aquest frase: No será la primera vez que un extranjero lucha defendiendo los intereses de su rey,

  7. Ernesto Sisón
    21-11-2013 17:42

    Cuando Gonzalo Fernández de Córdoba, "el Gran Capitán", estuvo en Italia, peleando contra el Valentino, Luís XII de Francia, defendiendo siempre los intereses aragoneses de su rey, Fernando II de Aragón, el Católico. No será la primera vez que un extranjero lucha defendiendo los intereses de su rey, y luego la historia se apropia de su figura (pienso en Roger de Llúria, a día de hoy, uno de los héroes de la Cataluña nacionalista). Lo que pretende el J.Albinyana es confundir la historia de la "Conquista de Granada", dando a entender que fue una empresa catalana, ¡por supuesto! Pero los que seguimos las involuciones del INH con detenimiento, vemos que su método científico cutre-historico no tiene ni pies ni cabeza. Es lo que los anglosajones llaman: "bullshit". Aqui la gente se piensa que por sembrar la duda, "algo quedará".

  8. cesc
    21-11-2013 16:25

    Tinc la sospita de que Cristòfor Colom era un cavaller mercedari. El fet de que Joan d'Urgell fos elegit mestre de l'Ordre de la Mercè l'any 1492 em fa pensar això. Una curiositat més: l'antic convent mercedari de Barcelona és actualment Capitania General de Barcelona. Després de la desamotización de Mendizabal aquest convent va passar a ser una caserna on més tard es va instal • lar Capitania. Dins de Capitania es pot contemplar el claustre barroc del convent que es va construir al pati d'un convent mercedari anterior existent.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34986
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
A partir d’uns textos on els cronistes ens diuen que En Colom es trobava sobre les Canàries a la tornada d’un...[+]
Qui era la mare d'En Joan d'Àustria? Va ser educat a Yuste, a 460 km del mar, el capità general de la...[+]
Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega i dona la data de 1450,...[+]
Els Borja i els Della Rovere eren junts a la Cort Pontifícia de Roma. Però abans que s'enfrontessin a mort...[+]