Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 23-08-2013  |  PROJECTE LLEONARD
8530 lectures

Ramonda myconi, la planta més representativa de Montserrat, pintada per Leonardo da Vinci

A més a més de les roques montserratines que s’observen a la Verge de les roques, d’En Leonardo, i que en són el seu segell distintiu i identificador, ara En José Luis Espejo hi observa una planta endèmica de Catalunya i, especialment, del massís de Montserrat: la Ramonda myconi

Estudis de flors de Leonardo

Amb posterioritat a la realització del meu article "La Botànica Pintoresca de Leonardo da Vinci", publicat –com aquest– a la secció "Leonardo da Vinci" de la meva pàgina web, han arribat a les meves mans dos documents preciosos que demostren que la Ramonda myconi (planta que, segons dos botànics de la meva confiança, apareix, juntament amb el narcís, a la versió de Londres de la Verge de les Roques de Leonardo) és potser la flor més representativa de Catalunya i, especialment, de Montserrat. I no només perquè "creix a les roques" (cosa que justificaria la seva presència en aquest quadre de Leonardo), sinó especialment perquè és endèmica d'aquesta regió (és a dir, només es pot trobar aquí i en cap altre lloc d'Europa).

 

La Verge de les Roques de Londres (cap al 1506)

espejo_DETALLE1

Detall de flors a la Verge de les Roques de Londres (Ramonda myconi i Narcissus)

 

espejo_FONT I QUER-DETALLE 2

La Ramonda myconi al llibre de les Plantes medicinals d'En Pius Font i Quer

El primer document interessant és la mateixa portada del llibre Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, de l'insigne botànic català Pius Font i Quer. Aquí apareix destacada, expressant la seva importància en la flora local.

espejo_PLANTAS MEDICINALES001

El segon és encara més impactant. Es tracta d'una herborització feta a Montserrat per l'il·lustre filòsof i economista John Stuart Mill. Em puc preciar d'estar entre els seus admiradors, perquè he llegit tres obres seves (On Liberty, en anglès, i Principios de Economía Política i El utilitarismo, en castellà), circumstància que em produeix una satisfacció i orgull especials.

Es veu que, a més de les seves activitats com a economista, filòsof i funcionari, John Stuart Mill exercia una no menyspreable activitat en l'àrea de les ciències naturals. Era amic de George Bentham, director del Jardí Botànic de Kew, a Londres (el qual era nebot de Jeremy Bentham, mestre d'Stuart Mill i inspirador de la seva línia filosòfica "utilitarista"). Col·laborava habitualment a la revista The Phytologist, d'on l'autor de l'article que ara cito ha obtingut aquesta preciosa informació (Antoni Blanquer Hernández, "Una herborització a Montserrat a la primavera de 1860", publicat pel Butlletí de l'Institut Català d' Història Natural, número 71, pàgines 51 a 58; any 2003).

En definitiva, al seu catàleg de 124 plantes, recopilades en dos dies de visita al monestir (que va tenir lloc, segons consta a l'arxiu, el 10 i l'11 de maig de l'any 1860), John Stuart Mill assenyala com les dues plantes més representatives de Montserrat les següents:

 

1) Els seus diversos narcisos (i cito en anglès, perquè no hi hagi confusió possible): "The small yellow Narcissus, N. juncifolius [Narcissus assoanus], formerly confounded with N. jonquilla, Grew copiously in the same region; and near the summit of the mountain (on the Grassy ledge on which are the ruins of the highest hermitage, that named after St Jerome), N. biflorus [Narcisus tazetta], more beautiful than even N. poeticus, filled the air with rich fragrance".

2) Ramonda myconi (així mateix en anglès): "But the plant most associated with Montserrat is Ramondia pyrenaica, known to those who have botanized at Gavarnie, Esquierry, and other places in the Higher Pyrenees, as one of the most exquisite vegetable productions of the mountain chain. This plant, the only European representative of the Order Cyrtandraceae, was Earliest known and described (under the name Verbascum myconi) is a Montserrat plant; these excepted it has, I believe, no other known hàbitat. I was Fortunate enough to find on a rock a plant or two already in flower; not on the higher part of the mountain, but on its lower slope, very near the carriage-road. Though I possessed far more beautiful specimens collected on the rocky side of the torrent at Gavarnie, it gave me great pleasure to find it in what, if not its first abode, is at least the first place in which it was scientifically recognized".

 

Cal recordar que la denominació científica actual d'aquesta espècie, Ramonda myconi, deriva del nom del naturalista que la va catalogar: Francesc Micó. I el que és més interessant: aquest botànic va néixer deu anys després de la mort de Leonardo, en concret, al 1528. Així, doncs, aquesta planta ja era coneguda –i reconeguda– a l'entorn del monestir al començament del segle XVI. Si Leonardo hagués estat allà en aquestes dates, molt possiblement se li hauria mostrat com a característica i representativa del lloc.

Però, anem per feina: John Stuart Mill considera els narcisos, així com la Ramonda myconi, com les plantes més típiques de Montserrat (ambdues ressaltades, com sabem, al quadre de Leonardo). D'altra banda, Pius Font i Quer atorga a la Ramonda una importància tal que la destaca a la portada de la seva magna obra Plantes medicinals. Finalment, la Ramonda creix en els ambients rocosos, precisament el paisatge representatiu de la Verge de les Roques de Leonardo.

La Ramonda myconi és, segons els dos experts amb qui m'he assessorat, la planta més similar a la que apareix als peus de Sant Joan nen en aquest quadre, tant en les seves fulles, com en la seva flor, i –especialment– en el seu fruit. Podem descartar altres espècies amb flors o fulles semblants, com la Campanula muralis (vegeu-ho a sota), ja que, pura i simplement, el fruit (que Leonardo ressalta, potser amb la intenció que la identifiquem amb més facilitat) és diferent.



Campanula muralis

Fruit de la Ramonda myconi. Compareu-la amb la imatge del quadre

Grinyola una mica que la flor sigui blanca, mentre –majoritàriament– la Ramonda sol ser de color blau. No hem d'oblidar el valor simbòlic del blanc en la iconografia religiosa (representa la "puresa"), però és que, a més a més, no és estrany trobar exemplars d'"orella d'ós" (el seu nom popular) de color blanc, com aquest (d'Ordesa):

Així, doncs, em reitero en la convicció que Leonardo va col·locar un exemplar de Ramonda myconi, i un altre de narcís, a la Verge de les Roques de Londres, pretenent donar pistes del lloc que fa d'escenari del quadre: el marc rocós –i pintoresc– de la muntanya de Montserrat. No en va, aquestes plantes són molt representatives d'aquesta muntanya.

Una última cosa. La Ramonda myconi no només apareixeria a la Verge de les Roques de Londres, sinó també a la de París, pintada l'any 1483. Agraeixo novament a en David Vilasís aquesta preciosa informació d'última hora.

-

Detall de la Verge de les Roques de París (1483). Encara que menys clarament, també hi apareix la Ramonda myconi. Compareu les flors amb les de sota.

 

José Luis Espejo
Traducció Institut Nova Història




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Matrem
    06-01-2014 01:03

    Hola David... Jo et parlava de que Saintpaulia ionantha o sigui la violeta africana... que no va ser descoberta fins al 1892, en cap moment he citat l'altre planta. La cites que de lluny podría ser... pero en cap moment descartes la planta per haber estat descoberta segons la teoría oficial al 1892, no veig quan l'has descartada... Llegeix bé, perque et citava la violeta africana, no he esmentat la myconi.

  2. David Vilasis
    05-01-2014 01:42

    I ja que i estic posat aquest dies he intentat esbrinar quines altres plantes hi havia a la verge de les roques de Londres. El mes espectacular a part de l'Orella d'os es la que sembla una Gardènia planta asiàtica amb fulles i pistil de tabac (Nicotiana tabacum) una planta americana. Just a darrere seu unes roses de flors dobles (em sembla que originades a orient Pèrsia o la China) , les fulles de sota dels narcisus segurament tazeta podrien ser de mandràgora. Darrere la verge, no es veu mol clar pero podria ser Spart (Stipa.sp a lo millor tenacissima?) (. I a dalt a les roques podria aver-hi Noguerola(Pistacia terebinthus) barrejada amb Roldor (Coriaria myrtifolia), les roques estan entapissades amb molsa.

  3. David Vilasis
    04-01-2014 23:16

    Hola Matrem, Cito la planta per que si assembla però si llegeixes ve la descarto. Que no estigui descrita per la ciència en aquesta època no vol dir res. Ramonda, el primer cop que es citada per la ciència es el 1586. Un Osonenc en Francesc Mycó la va passar a Delechamps per que la descrivís, li va posar Auricula ursi Myconi. ja feia anys que el quadre era pintat. El nom Ramonda myconi li va donar en Ludwig Reichenbach el 1831. Pots veure el primer document en aquest enllaç: http://books.google.es/books?id=_NGRilRpGGIC&dq=%22historia%20generalis%20plantarum%22&hl=ca&pg=PA837#v=onepage&q&f=false

  4. Matrem
    22-12-2013 14:49

    La violeta africana; va ser descoberta per el Baró Walter von Saint Paul, d'aquí ve el seu nom... Saintpaulia ionantha, en l'any 1892. La va descubrir en una regió militar africana, entre les árees de Tanzania, Burundi i Ruanda. A partir d'aquí, es va intentar cultivar a Europa, com a planta d'interior. A partir del 1898. Si feu comptes, les dates no quadren! a la Verge de les Roques, no hi pot haber una planta que s'ha sembla de lluny a la Violeta Africana, perque tot just va ser descoberta al 1892. Aquesta planta no podria trobarse mai pintada en aquest quadre, perque encara no estaba descoberta. Creixía a África. Aquesta queda del tot descartada. Consulteu bé les fonts si-us plau abans de publicar-les.

  5. David Vilasis
    16-12-2013 23:30

    Hola, com diu en Ferran pot no ser-ho, però per mi ho sembla molt. Les Gesneriaceae d'Europa son Ramonda myconi la catalana i les dels Balcans Ramonda serbica y Ramonda nathaliae que si assemblen i les seves parentes Haberlea rhodopensis, Jancaea heldreichii i de lluny podria ser Saintpaulia ionantha violeta africana. L'orella d'os es la que mes si assembla , la de la verge de les roques de Paris es una mica mes fidel a l'original i va acompanyada de margalló planta que no es present als Balcans,semblaria que ens vol indicar a un lloc concret. A mes es curiós que faci sortir en els dos casos tan a la verge de paris com la de Londres, del mixt de la folr la càpsula que conte les granes ja esclatada, a la natura es impossible. En l'enllaç podeu veure com queda la planta fructificada. http://www.biodiversidadvirtual.org/herbarium/Ramonda-myconi-(L.)-Rchb..-img257811.search.html Anònim l'orella d'os sovint pot ser albina, es a dir blanca, jo la he vist en dues ocasions al Collsacabra. En els diferents enllaços podreu veure diferents peus d'Herba moranera una de Barcelona. http://www.biodiversidadvirtual.org/herbarium/Ramonda-myconi-(L.)-Rchb..-img46211.search.html La que s'utilitza a l'article fotografiada a Ordesa. Aniria be citar la font a l'article per no confondre. http://www.pasarlascanutas.com/paisajes_pirineo/ordesa/ordesa_0004.htm I una d'Estopinyà Osca, a mes a la mateixa pagina podreu veure uns lliris molt semblants als que surten a la verge de les roques de Paris. http://jvferrandez.blogspot.com.es/2013/05/mayo-todo-por-aqui-cerca-y-sin-apenas.html Com a curiositat l'Orella d'ós (Ramonda myconi) a Catalunya té uns quants noms, segons Francesc masclans son: Boratja de single, Borratja de roca, Borraina de cingle, morraja, morrenes, Herba moranera, Herba de la tos, Herba tosera, ales de fetge, herba peluda i fetge de roca. Com diuen els noms populars la flor s'assembla a la Borratja, o a Corbellà l'anomenen Herba moranera, potser en referencia a Montserrat. Com a curiositat les plates de la verge de Londres, semblen Abstractes , els narcisos solen tenir 6 pètals els del manat de la dreta en tenen 5 a mes les fulles basals no es corresponen, La rosàcia també te un artefacte que li surt de dins, i les mateixes fulles de l'orella d'os semblen fulles d'Orella de Monjo (Umbilicus rupestris) .

  6. Matrem
    23-11-2013 19:52

    Més que una Ramonda Myconi; potser en Leonardo només volía pintar una "violeta comú o viola (Viola odorata), pero sense estar florida. Sembla una violeta, sense florir.

  7. Anònim
    21-09-2013 03:21

    Totalment d'acord amb Ferran, i a més a més afegir que Ramonda myconi es SEMPRE, SEMPRE, blava. Les úniques varietats blanques són varietats híbrides modernes emprades en jardineria, com la que l'autor ha adjuntat després de efectuar una grollera cerca (en espanyol) al Google Images. Com a informació a l'autor afegiré que "oreja de oso" es una denominació genèrica que inclou multitud de espècies, la majoria primulàcees, com la de la foto. També volia fer aquí un elogi de l'exquisit detallisme que en Leonardo da Vinci va desplegar en tota la seva obra a l'hora de representar qualsevol cosa, des de l'anatomia humana fins a espècies vegetals o animals, fins al mínim detall. Qualsevol persona mínimament entesa se'n riuria de la pretensió de que aquesta espècie vegetal es tracti de ramonda myconi. Leonardo da Vinci no hauria deixat passar detalls com el color o el nombre de pètals. Senzillament no ho són, però és que des del punt de vista botànic ni s'assemblen. Leonardo da Vinci va voler representar unes primulàcees, i ho va fer. Tot plegat sembla un acudit si no fos per la poca gràcia que fa veure cada vegada més amateurs conspiranòics descobrint al Google qualsevol teoria predeterminada i que en el fons ho únic que aconsegueixen és escampar el ridícul més absolut sobre una causa que en el fons és justa però que acabarà sent la riota de mig món. Moltes gràcies per res, senyor Espejo.

  8. Joan
    30-08-2013 18:02

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  9. Ferran
    27-08-2013 12:24

    Algunes consideracions botàniques que caldria contrastar a l'estudi: - el fruit del dibuix té els carpels dividits clarament, i en canvi l'orella d'os els té soldats de manera que només es veu un lòcul que acaba fent una única càpsula. - la flor té coloració doble groga i lila o groga i blanca, i no blanca i verda - quan el fruit s'obre en dues valves la flor ja està passada. El què es veu normalment al mig de la flor són els 5 estams grocs inserits a la gorja de la corol·la. - les fulles són ovades amb el marge crenat (o cuneades) i en canvi al dibuix de Lleonard semblen orbiculars i peltades, de manera que recorden més aviat a les de Saxifraga umbrosa o l'Umbilicus rupestre - en el dibuix no semblen flors pentàmeres actinomorfes com la Ramonda, sinó més aviat amb 6 pètals o bé amb 5 però zigomorfes. - a la Ramonda només li surt un pistil amb l'estigma capitat i no pas 3 o 4 com al dibuix - Recorda més el fruit d'una Aquilegia o una Paeonia - A banda, Ramonda serbica s'assembla molt a la miconi. Tant podria ser una com l'altra. En fi, els dibuixos d’en Lleonard probablement s’han de contextualitzar en un no botànic que introdueix símbols en els seus quadres per tal d’indicar coses de forma indirecta? Probablement a ell li interessava més deixar registrat el concepte Montserrat que no pas la finor botànica (probablement va dibuixar les flors des d’apunts, tenint en compte els seus moviments geogràfics a raó del context polític)? Podem sostenir el vincle de Llonard i Montserrat a través de la flora o no? Cal treballar més la hipòtesi per fer-la més robusta? Jo diria que sí. Cordialment,

  10. Roland
    26-08-2013 18:14

    Lo que he escrito sobre los Mallos de Riglos .Obviamente solo quería resaltar una casualidad entre las montañas y el paisaje del fondo del cuadro y un escenario real ,en este caso dichos Mallos. Aparte de la existencia de la "oreja de oso" en formaciones rocosas cercanas a dicho lugar que yo he podido ver con mis propios ojos. Dudo que Leonardo ,o quien pintara el cuadro, tomara como modelo dichas rocas .Y es que a veces las casualidades existen. Pero de allí a decir que los Mallos de Riglos se descubrieron en el siglo XIX , solo demuestra que aquí hay alguien que comenta lo primero que le viene a la cabeza sin contrastar nada. Casi todos los aragoneses que en siglo XI y XII descendieron de sus reductos en los valles del rio Aragón y Aragón Subordán y bajaron a la tierra llana de la Hoya de Huesca tuvieron que pasar por delante de dichos Mallos ,siguiendo el curso del rio Gallego. De hecho el castillo de Loarre se encuentra a escasos kilometros de allí y enfrente de Riglos está el pueblo de Agüero cuna de varios linajes de ricos-hombres aragoneses. Por lo que Riglos y sus mallos eran de sobra conocidos. De hecho formaron parte de la dote de la reina Berta esposa de Pedro I de Aragón. Pero como ya he dicho antes , creo que que el parecido es solo fruto de la casualidad. Por cierto esa "Virgen de las Rocas" que se expone en la National Gallery de Londres,hay algunos expertos que no la atribuyen a Leonardo sino a una copia posterior del original . El cual seria el del Louvre. y en el cual tanto el paisaje como la flora es algo diferentes. Pero yo, como no soy experto en arte, no voy a entrar en ese tema. Por cierto a nadie se le a ocurrido pensar que Leonardo como tantas gentes de todas las épocas pudo haber peregrinado al menos una vez en su vida a Santiago , como tantos miles de europeos. Y si lo hizo desde el norte de Italia, tuvo forzosamente que pasar por Montserrat, siguiendo el "camino catalán".Por cierto siguiendo dicho "camino catalán " hacia el monasterio de san Juan de la Peña hay unas fantásticas vistas de los mallos de Riglos a la altura de la ermita-castillo de Sarsamarcuello, Por lo que cualquiera que pase o haya pasado por dicho tramo del "camino catalán", ve también con sus propios ojos los Mallos de Riglos.¿Casualidad?.

  11. Mallos
    24-08-2013 01:48

    Guerau. Pués nada, a partir de ahora los aragoneses castellanoparlantes, según tu traducción, tendremos que llamarlos "Los mallos de reglas". OK.

  12. Mallos
    24-08-2013 01:33

    Cesc. Los mallos de Riglos se descubrirían en el siglo XIX para el montañismo y el naturalismo. A los pies de los mismos, el pueblo de Riglos tiene una pequeña iglesia románica del siglo XI, o sea que el conocimiento de su existencia es bastante anterior al siglo XVI.

  13. Guerau
    24-08-2013 01:27

    Sis plau "Els Malls de Regles" en aragonès-occità original no navarritzat ni castellanitzat

  14. cesc
    23-08-2013 22:09

    Roland. Els Mallos no poden ser per que van ser descoberts al segle XIX. Al segle XV i al segle XVI no es coneixia la existència, o no està documentada. Montserrat sempre ha esta la muntanya sagrada, hi havia tradició de pujar a Montserrat. L' Emperador Carles I hi havia estat.

  15. joan del riu
    23-08-2013 16:30

    Roland, no et nego que els Mallos de Riglos tinguin semblança amb les formes de les muntanyes de la Mare de Déu de les Roques, però et suggereixo que miris altres quadres d'en Lleonard i en valoris la composició, desenvolupament i estructura del fons muntanyenc, clarament en forma de serralada, com ara aquest de la Mare de Déu del clavell http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Leonardo_da_Vinci_036.jpg José Luís, a la Garrotxa també hi creix l'orella d'ós, i al jardí de casa hi tinc un parell de plantetes des de fa anys Salutacions

  16. Roland
    23-08-2013 14:25

    las montañas del fondo del cuadro tienen un asombroso parecido a estas: http://www.minube.com/fotos/rincon/88979/7458367. ¿No es verdad?. Por cierto a los pies de esas montañas discurre un río caudaloso como el del cuadro,llamado río Gallego.Y también puede encontrase ese endemismo pirenaico que es la oreja de oso en la zona. ¿Que cosas?.

  17. admin
    23-08-2013 13:11

    gràcies Pere per les observacions.

  18. Pere
    23-08-2013 12:49

    Interessant article! A part de no posar en el títol el nom en cursiva de la planta o gairebé ni esmentar el nom català (orella d'ós) es centra en demostrar que és típica de Montserrat (que ho és però...no només de Montserrat).Qualsevol naturalista català ho sap (i de Sant Llorenç del Munt, a l'altra banda del Llobregat) però el sr. Espejo centra el discurs en dir "com que és típica de Montserrat i ho afirma X, Y, Z, els quadres representen Montserrat". Jo li donaria la volta d'una altra manera: aquesta planta NOMÉS viu a Catalunya i a un tall del Pirineu aragonès. Com que només viu a Catalunya (Montserrat-Sant Llorenç són EL LÍMIT SUD), les muntanyes pintades haurien de ser catalanes (i aragoneses d'un petit tall pirinenc). Quines muntanyes tenim a Catalunya que s'assemblen a les pintades? ...Montserrat! Sembla el mateix argument però jo crec que és diferent i més acurat.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
19042 lectures
2019 INH 29 Pere Baladron/ «Similitud de cognoms entre els Colom de Barcelona i els dels Països Baixos»
2019 INH 30 Joan Casajuana/ «Orígens perduts de la guitarra i d’En Juan de la Enzina»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Va tenir alguna cosa a veure En Narcís Monturiol i el seu submarí Ictineu amb el projecte literari de Jules...[+]
Molta gent té la sensació que els catalans no hem tingut mai un passat guerrer i que sempre hem estat una gent...[+]
Eren castellans els primers mercedaris que van passar a Amèrica després de la conquesta colombina? Per En Cesc...[+]