Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Em meravello sovint que la història resulti tan pesada, perquè gran part d'ella ha de ser pura invenció"
Jane Austen (1775-1817) Escriptora
NOTICIES » 18-10-2011
4744 lectures

[LaVanguardia] Serà més fàcil demostrar que Colom era català que italià

Els Colom catalans pertanyen a un reduït nombre de llinatges, cosa que facilita seguir la seva pista genètica

Una vella postal de la caravel·la Santa Maria davant del monument
de Colom al port de Barcelona

Si el descobridor d'Amèrica era italià és pràcticament impossible de demostrar a través de la genètica. Aquesta és la conclusió principal de l'estudi "Surname and I Chromosome in Southern Europe: a case study with Colom / Colombo" publicat a l'European Journal of Human Genetics i liderat pel biòleg i genetista de l'Institut de Biologia Evolutiva UPF-CSIC Francesc Calafell.

El debat sobre la procedència de l'almirall ve de lluny i encara que la hipòtesi més acceptada és que va néixer a Gènova han proliferat investigacions que rebutgen la història oficial i apunten el seu origen català. "Hi ha moltes evidències, sobretot lingüístiques, que qüestionen que Colom fos genovès i remarquen el seu origen català; ell seria Cristòfol Colom en lloc de Cristoforo Colombo. Durant la seva vida mai es van referir a ell com Colombo, abans de 1492, els seus contemporanis l'anomenaven Colomo i Colom i, després del primer viatge, es referien a ell amb la forma espanyola Cristòfor Colom. Va escriure en castellà amb errors lexicogràfics i cometia també errors fonètics típics d'una persona la llengua és el català ", apunten a manera d'introducció dels autors de l'article.

Els defensors de la hipòtesi d'un Colom català consideren que ha de ser la ciència la que resolgui la qüestió i determini la procedència del navegant. Per això, el Centre d'Estudis Colombins de Barcelona es va implicar a finals del 2005 i principis del 2006 a la presa de mostres de saliva d'unes 300 persones cognom Colom, de Catalunya, València, Balears i del sud de França, amb l'objectiu de contrastar el seu ADN amb el d'Hernando Colom, fill de Cristòfol. A Itàlia es va fer el mateix amb 114 persones cognom Colombo del nord del país, de Ligúria, Llombardia i el Piemont. L'objectiu era veure si el cromosoma Y, l'únic que els homes hereten per via paterna, d'algun d'aquests Colom o Colombo coincidia amb el Hernando Colón. Aquest treball, coordinat per José Antonio Lorente, director del Laboratori d'Identificació Genètica de la Universitat de Granada, encara no ha culminat causa de la seva extrema complexitat pel precari estat de les restes d'Hernando Colom.

Abans de treballar amb restes tan antigues i intentar definir el seu cromosoma I, el punt de partida de l'estudi publicat a l'European Journal of Human Genetics era "plantejar-nos si realment podríem arribar a respondre la pregunta de l'origen de Colom", explica Francesc Calafell. La conclusió a la qual s'ha arribat és que si l'almirall era català hi ha força possibilitats de demostrar genèticament, no així en el cas que fos italià.

Les anàlisis genètics han determinat que els Colom dels Països Catalans descendeixen d'un reduït nombre de llinatges, de grups adscrits a una àrea geogràfica concreta. "Però el panorama amb els Colombo italians és absolutament diferent: tots els Colombo són completament diferents", precisa Calafell. Un dels motius, potser el principal, s'ha de buscar en l'orfenat Maggiore, de Milà, on des 1456 i fins a 1825 cognom amb el nom de Colombo als orfes que passaven pel hospici. Així que posaven Colombo a centenars, milers de nens, els pares tenien un altre nom. Quan s'intenta traçar una línia genètica dels Colombo tot es distorsiona, és summament complex seguir la pista. "La diversitat és tan alta en els Colombo de Ligúria que en una mostra de 48 individus trobem 36 haloptipos diferents", indica l'estudi.Tot això implica que si l'almirall fos italià "seria molt difícil demostrar, si era català és més fàcil trobar coincidències genètiques amb els Colom actuals", afegeix Calafell.

L'autor de la primera teoria sobre l'ascendència catalana de Colom / Colombo va ser l'historiador peruà Luis Ulloa Cisneros, que el 1927 va defensar que el navegant pertanyia a la família Colom de Barcelona que havia lluitat contra Joan II, pare de Ferran el Catòlic, en la guerra de 1462-1472. Aquesta dada explicaria que l'almirall ocultés seus orígens familiars i així pogués demanar als Reis Catòlics els suports necessaris per emprendre la seva conquesta del Nou Món.

Rosa M. Bosch

La Vanguardia. Cultura | 2011.10.01 - 00:00 h




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. El teu nom
    19-11-2011 00:00

    joder, sou lo més friki que he vst en molt de temps. feu algo util collons!

  2. Guerau
    23-10-2011 01:22

    mentre dur la falsificació històrica de la denominació de Corona d'Aragó, no avançarem res... comencem per desmuntar la irracionalitat de dir-nos aragonesos als catalans... en la història

  3. Francesc
    18-10-2011 15:59

    Com sempre, la Vanguardia dient mitges veritats, no fos cas que l'elit espanyolista de Catalunya -que és qui realment talla el nostre bacallà espoliat- i els poders orgànics i fàctics de l'Estat Espanyol s'hi empipessin. Talment com si afirméssim que el president dels EUA no coneixia el passat, els estudis, les habilitats i el tarannà dels senyors Armstrong, Collins i Aldrin en donar-los l'autorització per trepitjar la Lluna per primer cop en la història de la humanitat. No és gens ni mica versemblant. Doncs de la mateixa manera, tampoc no ho és el fet que El Rei Ferran no sabés amb tots els ets i uts amb qui tractava, ni tampoc el fet que en Colom no podia amagar res de la seva vida perquè ja només per la missió pactada havia de ser forçosament un personatge conegut de tothom. La Vanguardia es limita a reproduir les paraules d'en Luís Ulloa publicades els anys 30. Però resulta que ha passat molt de temps i que les investigacions han avançat moltíssim, cosa que els vanguardaires saben perfectament i obvien premeditadament. El sr.Ulloa no va aconseguir ser del tot conscient de les conseqüències que la seves sensacionals recerques impliquen.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18315 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Qui era la mare d'En Joan d'Àustria? Va ser educat a Yuste, a 460 km del mar, el capità general de la...[+]
El cronista Bernáldez ens assegura que En Colom va morir “in senectute bona” a l’edat de 70 anys. A partir...[+]
Es pot saber si els marineres que van anar amb En Colom a Amèrica en aquell primer viatge transoceànic eren...[+]
Us presentem una novetat per aquest Sant Jordi. Es tracta "Del Ter al Túria", un llibre escrit conjuntament per...[+]