Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire
ARTICLES » 09-02-2019  |  PROJECTE ART CATALà
921 lectures

“Bermejo va ser un «outsider»”

Dissabte 9 de febrer, la Maria Palau entrevistà l'historiador de l'art Joan Molina per al diari «El Punt-Avui+» sobre el pintor conegut com Bartolomé Bermejo. Va viure al segle XV, es va formar probablement a València i va exercir a la Corona Catalanoaragonesa. En Joan Molina és el comissari de l'exposició sobre l'artista que el Museu Nacional d'Art de Catalunya inaugurarà aquest divendres.



Joan Molina, historiador de l'art

La ‘Pie­tat Desplà’ va més enllà d’una pin­tura reli­gi­osa: és un espec­ta­cle visual, és l’art per l’art
No en sabem pràcti­ca­ment res, de la seva vida. I ens ha arri­bat un nom­bre molt reduït de les obres que va crear (si és que en va crear moltes més, que tam­poc no ho sabem). Mal­grat això o, pot­ser millor, gràcies a això, Bar­to­lomé de Cárde­nas, el Ber­mejo, és un per­so­natge fas­ci­nant. El millor pin­tor del segle XV a la Corona d’Aragó era fins fa poc una figura des­di­bui­xada que dema­nava a crits que algú li dediqués una antològica. Aquest algú ha estat Joan Molina, pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Girona, que ha comis­sa­riat el pro­jecte amb l’empenta del museu del Prado (on ja s’ha vist l’expo­sició, i amb gran èxit de públic, més de 100.000 visi­tants, que es diuen aviat, i de crítica naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal) i del Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya, que l’aco­llirà a par­tir d’aquest diven­dres. Una versió més selecta de la mos­tra també anirà més enda­vant a la Nati­o­nal Gallery de Lon­dres.

Ber­mejo va ser com un mete­o­rit que va caure a la Corona d’Aragó. Qui­nes són les claus per enten­dre la sin­gu­la­ri­tat, i inclús la raresa, del seu pro­jecte artístic?
No hi ha bolets en la història de l’art. El que hi ha són figu­res geni­als que superen la nor­ma­li­tat del seu temps. Ber­mejo encaixa amb aquesta idea de per­so­na­li­tat excep­ci­o­nal perquè va ser molt inno­va­dor en el ter­reny ico­nogràfic i perquè va domi­nar una tècnica, la dels mes­tres fla­mencs, d’una manera que no té com­pa­ració a la Península ibèrica. Ell n’arriba a fer osten­tació en la seva pin­tura per crear una mena de fas­ci­nació en l’ull de l’espec­ta­dor, per asto­rar-lo. Ber­mejo sap que el que fa sor­prendrà en la seva època, perquè ningú més pinta com ell. I, de fet, les seves obres, com el Sant Miquel tri­om­fant sobre el dimoni [pro­pi­e­tat de la Nati­o­nal Gallery de Lon­dres], ens con­ti­nuen sor­pre­nent el 2019.

Un dels enig­mes de la seva bio­gra­fia, d’entre els molts que des­gra­na­rem en aquesta con­versa, és si va viat­jar a Flan­des.
Jo crec que es va poder for­mar a València. No és inver­sem­blant que en el nucli més cos­mo­po­lita de tota la Corona d’Aragó en aquells moments, on hi havia pin­tors fla­mencs, arri­bava pin­tura fla­menca i els nobles la pro­mo­vien, un indi­vidu genial com Ber­mejo fos capaç de con­rear aquesta tècnica tan par­ti­cu­lar. Però no tenim els docu­ments que ho pro­vin, no.

Tam­poc en tenim dels seus orígens, tot i que en aquest cas la infor­mació ens la dona una pin­tura majúscula de la cate­dral de Bar­ce­lona, la ‘Pie­tat Desplà’. Hi ha qui ho posa en dubte.
El marc d’aquesta obra diu clara­ment que era de Còrdova. És una ins­cripció ori­gi­nal, per molt que Fer­nando Marías la posés en qüestió fa uns anys. Va ser una bou­tade per part seva negar-ho. Còrdova no era un medi àrid, hi havia una certa acti­vi­tat artística. Però, com et dic, el més pro­ba­ble és que es formés a València, que de fet també és d’on tenim les pri­me­res notícies de la seva acti­vi­tat pro­fes­si­o­nal.

Vostè, com altres experts, sosté la teo­ria de l’artista errant que fuig de la Inqui­sició per la seva con­dició de jueu con­vers. Què en sabem, d’aquest peri­ple?
Crec que ja no hi ha dis­cussió que n’era, de jueu con­vers, i que, com a tal, va sofrir les per­se­cu­ci­ons de la segona mei­tat del segle XV. D’ell no tenim cap dada que fos pro­ces­sat, però sí que ho van ser la seva dona i un dels seus prin­ci­pals pro­tec­tors de Daroca. També és estrany que a sobre de la seva sig­na­tura hi posés l’acròstic de Crist (IHS), com si volgués evi­tar que sos­pi­tes­sin d’ell... O el fet que vingués a Bar­ce­lona per tre­ba­llar per a l’ardi­aca Lluís Desplà, un home culte, refi­nat i tot­po­derós a la Bar­ce­lona d’aquells temps que es va opo­sar a la intro­ducció de la Inqui­sició.

El que sí que sabem és que va tenir èxit. I, lli­gat a aquest i a les seves cir­cumstàncies per­so­nals, un tem­pe­ra­ment difícil...
No aca­bava les obres. En una d’aques­tes plan­ta­des va arri­bar a ser exco­mu­ni­cat i tot. Tenia un cert caràcter indòmit, sí. Li cos­tava assu­mir la situ­ació en què es tro­bava. Aquest noma­disme forçat el va obli­gar a asso­ciar-se a cada lloc on anava amb pin­tors locals, i tots d’una qua­li­tat molt més baixa. Aquest és el drama de Ber­mejo. Per exprés desig dels cli­ents, que no es refi­a­ven d’ell, els seus socis el con­tro­la­ven i el paga­ven en funció dels dies que tre­ba­llava! En una de les obres que no hem con­ser­vat, les por­tes del retaule major de la cate­dral de Sara­gossa, hi van tre­ba­llar mitja dot­zena d’artis­tes i Ber­mejo era el més ben remu­ne­rat de tots. Cobrava el doble. A més, en el con­tracte es va esta­blir una clàusula segons la qual es va haver de com­prar un pany per tenir tan­cat el lloc on tre­ba­llava perquè ningú el pogués veure! Tot un per­so­natge. I un autèntic out­si­der.

Al prin­cipi de l’entre­vista remar­cava l’accent insòlit de la seva ico­no­gra­fia. Raoni-ho.
Els seus temes reli­gi­o­sos van ser una nove­tat. Va crear imat­ges dife­rents, molt més sofis­ti­ca­des i ela­bo­ra­des del que era habi­tual a l’època. A Crist el repre­senta nu, amb el sexe a la vista, una cosa inau­dita a Europa. Encara no tinc totes les claus, però crec que té a veure amb la seva relació amb els mem­bres de la comu­ni­tat de jueus con­ver­sos de Daroca, amb la idea de remar­car la huma­ni­tat de Crist –per als jueus Crist no és el Mes­sies–. Una expo­sició tan explícita de la sexu­a­li­tat de Crist és sor­pre­nent. La Pie­tat Desplàtam­poc té equi­va­lent. Va molt més enllà d’una pin­tura reli­gi­osa. És un espec­ta­cle visual, una mani­fes­tació de l’art per l’art. És l’última obra que conei­xem que va pin­tar, el 1490, i és la més inno­va­dora i com­plexa. Això tam­poc és el més freqüent en els cre­a­dors; la majo­ria al final de la seva car­rera s’estan­quen.

Després d’aquesta obra magna no sabem què va ser d’ell fins que va morir, el 1501. Vostè què intu­eix?
Els últims onze anys de la seva vida són un gran inter­ro­gant. Va sobre­viure de mala manera o va con­ti­nuar pin­tant obres que no s’han pre­ser­vat o que no hem loca­lit­zat? Soc del parer que va pas­sar difi­cul­tats. Pen­sem que van ser els anys més durs de la Inqui­sició i que el 1492 hi va haver l’expulsió.

Amb la seva mort comen­cen qua­tre segles d’oblit. No és un cas únic en la història de l’art, ni molt menys, però expli­qui’ns els motius d’aquest llarg silenci i quan i com se’l res­ti­tu­eix.
És un feno­men que no va afec­tar només Ber­mejo. Fins a finals del XIX, tota la pin­tura fla­menca va que­dar rele­gada com la versió pobra de l’art del XV, inclo­sos Jan van Eyck i Rogier van der Wey­den, els grans mes­tres. Quan Ber­mejo res­sor­geix, però, ho fa amb força, fins al punt que la seva obra es dis­persa per tot el món: els Estats Units, Angla­terra, Ale­ma­nya... Algu­nes de les seves millors pin­tu­res van ser venu­des de manera frau­du­lenta. I després d’un iti­ne­rari mis­teriós, van aca­bar tor­nant aquí els qua­tre com­par­ti­ments d’un retaule dedi­cat a Crist [dos pro­pi­e­tat del MNAC i dos de l’Ins­

Maria Palau
Cultura
El Punt-Avui +
Barcelona
- 9 febrer 2019 : 2.00 h
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1550922-bermejo-va-ser-un-outsider.html






versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Santo Job
    12-02-2019 15:48

    Normalmente van juntos San Agustín y San Jerónimo porque corresponden a una misma categoría, la de Padres de la Iglesia. Del mismo modo, los cuatro evangelistas suelen representarse juntos.
    No, lo de representar las armas junto a un santo no significa pertenecer a una orden determinada, es una cuestión de gusto personal que puede obedecer a una devoción particular, o bien en este caso a representar las armas en el grupo central de una serie de vitrales. Representar los escudos bajo los seis santos sería muy recargado, demasiado ostentoso. Ponerlas en la pieza central, en cambio, es una solución elegante para dejar claro el comitente de la serie.
    Si Desplà hubiese pertenecido a la Orden de San Agustín o a la de San Jerónimo, habría menciones en los libros de las órdenes, o en textos del propio Desplà en donde figurase OSA o bien OSJ (alternativamente OSI u OSH).

  2. CescT
    12-02-2019 13:23

    Santo

    Sant Jeroni moltes vegades va acompanyat de sant Agustí.
    Molts autors pinten junts als dos sants per exemple, Fra Nicolau Borràs, Alonso Sánchez Cohello, Carlo Crivelli, Giovanni Ambrogio Bevilacqua, Perugino, etc ...

    El Vicari perpetu de Sant Just era l'Ardiaca Major de la Catedral. Desplà era l' ardiaca de Barcleona. Desplà també va ser president de la Generalitat. Ho sé perquè m'ho va explicar l'arxiver de Sant Just.

    Per tant, si Lluís Desplà es fa un retrat amb Sant Jeroni a - la Pietat i Desplà - (Maria i Jesús són més que sants), entenc que té una devoció per Sant Jeroni. Si a més a més en el vitrall central de l'esgésia de Sant Just apareixen les armes de Lluís Desplà al costat de Sant Jeroni i Sant Agustí alguna cosa vol dir. Que signifiquen les armes personals al costat d'un sant ? Jo penso que vol dir que formes part d'una Ordre determinada


    Per dir-ho d'una altra manera, en aquell temps es portava molt Sant Jeroni. L'any 1556 Carles I es va retirar a Yuste i es diu que Yuste era un Monestir Jeroni. Sembla ser que a Barcelona, Sant Jeroni també tenia molta presència. Tenim el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i tenim l'Ardiaca de Barcelona retratat amb Sant Jeroni, que a més a més va penjar les seves armes en el vitrall central ja esmentat a l'Església de Sant Just

  3. Santo Job
    12-02-2019 10:46

    No hay ninguna contradicción, la verdad. Los artistas y artesanos se instalan donde más y mejores negocios pueden hacer. Si además le sumas que sería de origen judío o judeoconverso, es totalmente normal que se moviese de un lado a otro para evitar posibles problemas. Eso sin olvidar que los mejores artistas era normal que se desplazasen de un sitio a otro en función de los contratos. Así tenemos por ejemplo a Leonardo trabajando en Florencia, Milán, y otros lugares; o a los Leoni desplazándose de un sitio a otro conforme a los encargos que les hacían; o Rodrigo Gil de Hontañón haciendo lo propio.

    CescT: también puede que fuera devoto de San Agustín, o de ambos santos. Aquí la vidriera en cuestión. Ese vitral es parte de un conjunto de tres vitrales para el deambulatorio hechos por Jaume Fontanet en 1522. Los tres vitrales son: San Justo y Sasn Pastor, San Jerónimo y San Agustín, y San Blas y San Lorenzo. Referencia: "Estudis entorn del vitrall a Catalunya", página 302.
    http://4.bp.blogspot.com/-Pcc3MqPMgus/VjY122mk8pI/AAAAAAAAw7k/Jaq1WO_yh1I/s1600/Sants%2BJust%2Bi%2BPastor-017.JPG

    Y aquí el conjunto de los tres vitrales.
    http://2.bp.blogspot.com/-Vw0u51FFWZQ/VjY12fm5bJI/AAAAAAAAw7c/dYPFRkeCcIE/s1600/Sants%2BJust%2Bi%2BPastor-016.JPG
    El escudo, por supuesto, va en el vitral central. La descripción o blasón sería: Escudo cuartelado. Primero y cuarto: fuselado de oro y sable. Bordura cosida de gules cargada de ocho roeles de oro. Segundo y tercero: fajado de seis de oro y sable.

  4. Francesc 2
    11-02-2019 20:32

    Ben observat Vicent. Sí són aquestes contradiccions biogràfiques allò que fa pujar la mosca al nas.

  5. CescT
    11-02-2019 16:00


    https://www.youtube.com/watch?v=hxf5i7VG3TU


    Al llibre "Els vitralls de la Catedral de Girona”a on es parla de l'església de Sant Just i Pastor de Barcelona diu: "No tenim dades sobre la fabricació del vitrall central, dedicat a San Jeroni i Sant Agustí que mostraven les armes de l'Ardiaca Major Lluís Desplà (mort 1524) que per aquells mateixos anys tenia el títol més o menys honorífic de rector de Sant Just.”

    Penso que Lluís Desplà era devot de Sant Jeroni.

  6. Vicent López
    10-02-2019 19:19

    Crec que som davant d'un altre personatge del segle d'or valencià on s'observen detalls biogràfics que no són del tot coherents. L'historiador Joan Molina per una banda troba irrefutable l'origen jueu-convers de Bermejo, motiu pel qual aquest artista va haver de portar una vida força itinerant, perquè com diu la inquisició li anava al darrere. Però, per altra banda assenyala el caràcter difícil i rebel d'un personatge que pel que sembla no li feia res cridar l'atenció i incomplir contractes com si el fet de la persecució inquisitorial no fos motiu suficient per a dur una vida discreta i poc cridanera. A la fi, com deia al principi Bermejo sembla ser un altre personatge on no tot quadra a la seua biografia.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


Aconseguits 3570€
de 4000€
Queden -54 dies

Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
16200 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Per què el canvi de Toledo per Madrid? No era una ciutat prou castellana, Toledo? No hi havia ja l'estructura del...[+]
La façana de l'ajuntament d'Ulmn ens aporta una prova més de l'existència i reconeixement de Catalunya com a...[+]
Article publicat per en Joan Pons Ribot al núm. 102 de la revista arenyenca "La Rierada", del 9 d'octubre del...[+]
Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega, però en Manel Capdevila...[+]