Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan al món apareix un geni, es pot identificar per aquest senyal: tots els necis es conjuren contra ell"
Johnathan Shift «Thoughs on various subjects, moral and diverting».
ENTREVISTES » 10-05-2017  |  MEMòRIA HISTòRICA
8222

‘Espanya és una construcció immensa de Catalunya’

Reproduïm l’entrevista que en Víctor M. Amela, periodista de "La Vanguardia", va dedicar a l'historiador Luís Suárez el 23 de gener del 2017.

L'historiador Luís Suárez

En Luis Suárez, historiador

"Tinc 92 anys. Vaig néixer a Gijón. Sóc acadèmic de la història. Sóc casat. Tinc tres fills i cinc néts. Vaig votar Joan Carles com a rei: vam restablir els usos de la corona del Casal d’Aragó. Soc catòlic. Espanya va complir ahir 501 anys com a monarquia unida."

501 anys

Em parla del seu “vell amic en Jaume Vicens Vives: ens apreciàvem tant! D'ell vaig heretar l'afecte per Catalunya”. En Suárez ha estat catedràtic d’Història Antiga i Medieval i és membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Acaba de publicar Lo que España debe a Cataluña (732-1516), un llibre que explica el part d'Espanya com a unitat en la diversitat, amb Catalunya com a motor i el Casal d’Aragó com a model. Aquesta obra va fer ahir 501 anys. I morirà algun dia. Res de tan interessant com conèixer la història. En Suárez la va tenir com a mestra mentre era procurador a les Corts franquistes: “Vam coronar rei en Joan Carles I. Així restablíem els vells usos del Casal d'Aragó”.

-De quan ençà diem Espanya?

L’any 716 els musulmans ocupen tota la Península Ibèrica. I els gots cristians, refugiats al Pirineu, comencen a dir, en occità, Spanya. Fa 1301 anys.

-A què es referien?

Al territori de la Península Ibèrica que va senyorejar la monarquia visigoda, herència de la Hispània romana. I l'actual Catalunya l'anomenaven Marca Hispànica.

-I arriba En Guifré el Pilós.

Al segle següent. I s'erigeix com a príncep o marquès (d'aquella marca, fins a l’ Ebre), independitzant-se de Carlemany.

-I a la resta de la Península, què?

Al-Andalus: regnes musulmans. I Catalunya comença a construir Espanya.

-Espanya és obra de Catalunya?

En una mesura immensa: el model català, mitjançant el Casal d’Aragó, conforma Espanya.

-En què consisteix el model català?

En la unitat en la diversitat. Regnes diversos s'uneixen per ser més forts. En Ramon Berenguer I, comte de Barcelona (segle XI), ja serà anomenat "apoderador." I el seu nét, En Ramon Berenguer III (segle XII), es casa amb la Maria, una filla d'en Díaz de Vivar, el Cid Campeador.

-I això és rellevant?

El Cid indica als catalans el camí de la conquesta del fèrtil Regne de València... I catalans i aragonesos s'uniran a Barcelona el 1137, mitjançant capitulacions matrimonials: entre la Peronella, hereva del Casal d’Aragó, i En Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. I allà neix tot!

-Simples pactes entre famílies...

És cert que En Jaume I (segle XIII) conquerirà Mallorca i València per a la Corona Catalanoaragonesa... i repartirà els seus regnes entre els seus fills, però és un error que després rectifiquen els seus successors durant els segles XIV i XV.

-Com el rectifiquen?

En Pere IV (segle XIV) manté units els regnes mitjançant la pactista Ordenació de Casa i Tribunal: és la primera Constitució a Europa! I els seus almogàvers conquereixen el Mar Tirrè, Sicília..., i Atenes..., i Jerusalem... Reediten l'imperi romà!

-I quin és el pas següent?

Castella! El pas el fa el rei Ferran II d'Aragó: es casa amb Isabel (segle XV) i n'imposa el model.

-El model català és el que adoptaran els Reis Catòlics?

És clar! El pactisme! Respon a tres principis.

-És a saber:

Un, el rei jura respectar les llibertats del regne (lleis, usos i costums). Dos, la sobirania és del rei i el consell, però cada territori s'administra ell mateix.

-I tres?

El lul·lisme, doctrina del mallorquí Ramon Llull: lliure albir i raciocini per al coneixement especulatiu.. I va engendrar En Cervantes!

-Perdoneu?

En Cervantes pren d'En Llull els exemples per impartir lliçons morals: la literatura espanyola, doncs, no es concep sense el català. Espanya ha tingut Catalunya com el seu motor literari i editorial, sempre.

-Espanya té partida de bateig?

El 22 de gener del 1516. Ahir va fer 501 anys!

-Què va passar aquell dia?

En Ferran el Catòlic, rei del Casal d’Aragó i regent del tron de Castella, va atorgar testament assegurant una corona unida: ho heretarà tot el seu nét Carles. Neix Espanya!

-Li atribuïu tot el mèrit a En Ferran? Què passa amb la Isabel?

La reina Isabel va morir el 1504, i va dictar això al seu testament, entre llàgrimes: “El que més dec a Déu és el marit que em va donar, el millor rei d'Espanya”. I tenia raó! Quina magnífica obra la d'En Ferran d’Aragó!

-Quin va ser el seu millor talent?

D'una carta seva al rei de Portugal es llegeix: “Quan un conflicte s'acaba, que la teva repressió quedi com a misericòrdia”. A cada enemic que va vèncer, li va atorgar prebendes.

-Molt magnànim... i molt astut.

Espanya existeix gràcies a En Ferran! I al seu antecessor En Pere IV (segle XIV) li devem el Consell Reial, que va crear a Lleida i que és el precedent del Consell de Ministres.

-Evoqueu aquell dia de fa 501 anys...

Camí de Sevilla, En Ferran se sent morir, s'atura a Madrigalejo i dicta testament: deixa el ceptre d' Espanya, Itàlia i Amèrica al jove Carles, a qui no ha vist mai...

-I això per què?

Va néixer i viu a la Borgonya. I quan arriba a Espanya, el fascina la seva pluralitat unida, i la respecta. I aprèn a parlar espanyol...

-Què distingeix Catalunya, a Espanya?

El seu gran sentit religiós (penso en els exercicis espirituals ignasians a Manresa, a la llum de Montserrat) i econòmic (el treball personal: l'artesania i el comerç).

-I parlant en català.

Català i castellà es van parlar amb tota llibertat des de sempre a Catalunya.

-Doncs si Catalunya va fer Espanya, ara vol desfer-la. Com ho veieu?

Sense deixar de reclamar la seva identitat, Catalunya sempre ha sabut que Espanya li convé. Anar-se'n ens perjudicaria a tots, però sobretot els catalans.

Víctor-M. Amela

23/01/2017 01:47

Actualitzat el 23/01/2017 03:52

Fotografia de portada: l'historiador en Jaume Vicens Vives

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20170123/413610334803/espanya-es-una-construccio-immensa-de-catalunya.html



Autor: Víctor-M Amela




versió per imprimir

  1. Santo Job
    14-08-2017 23:08

    Dulce brindis al sol lo de que es catalán todo aquel que quiera serlo frente al pesimista y pragmático Cánovas con su "es español el que no puede ser otra cosa".
    No seré yo quien dé carnets de nada, pero sí quien plantea un cierto respeto por el academicismo científico y sus formas de obrar, que difieren radicalmente de los métodos del INH.

  2. Lluíslluís
    14-08-2017 20:58

    Ya y vosotros, Anton y Arturo, sois los dentistas colegiados que emitís las opiniones fundamentadas.

    Paca la culona és una gran dentista, su cita aquí ilumina y da fundamento a este debate :)

    Lo dels carnets de catalanitat és un dels darrers recursos que emeten els unionistes quan no tenen arguments per debatre.

    És català tot aquell que vol ser-ho i no crec que els ministres franquistes que cites, els agradés gaire tractar la seva catalanitat.

    El darrer argument de tots és "¿y en tu carnet de identidad que pone?"

    El dia que l'exposeu ja no caldrà que us respongui, o potser si, i així us continuaré entusiasmant amb les meves opinions ;)

    Salutacions cordials



  3. Santo Job
    07-07-2017 16:13

    Como dice mi conocido Vicente Pérez de León, "no todas las opiniones son igual de válidas. No puedo darle la misma validez a la emitida por un dentista colegiado que a la emitida por alguien que saca muelas con cordel y un portazo".
    Hay opiniones fundamentadas en hechos, y otras basadas en creencias, y sólo las primeras son válidas.

  4. Antón Martín
    07-07-2017 09:24

    Ya. Y tú estás aquí para repartir carnets de catalán comme il faut. Buenos catalanes y malos catalanes. Estupendo. Un pensamiento político exquisito. A la altura de Paca la culona.

  5. Lluíslluís
    06-07-2017 22:48

    Ministros catalanes des de 1939-1975 ???

    Això no son ministres catalans, això són ministres franquistes que han col·laborat en el genocidi cultural i d'altres al que hem estat sotmesos.

    Si Catalunya no hagués tingut valor, abans i després dels borbons, no us haurieu esforçat tant en mantenir-nos com a súbdits del vostre regne.

    No tienes datos suficientes para desmentir nada de lo que he expuesto en la anterior comunicación.

    Tu et penses que la teva presència aquí incrementa el nivell acadèmic del debat i en més d'una ocasió veig com te'n burles i ridiculitzes gent que escriu la seva opinió.

    Però jo crec que no, que tu estàs aquí per impedir que obrim els ulls i no aixequem el cap .

  6. Antón Martín
    10-06-2017 08:22

    Todo eso del motor económico y bla bla bla antes de 1714 es una fantasía sin base histórica alguna. Por mucha lógica (tu lógica, claro) que intentes aplicar, los datos y documentos son los que son, y -al menos hasta que se invente la máquina del tiempo o una ouija fiable- con datos y documentos se escribe la Historia, no con elucubraciones gratuitas.

    Si quieres ministros catalanes, revisa el periodo 1939-1975, porque los hay a calderadas.

  7. Lluíslluís
    09-06-2017 21:46

    Anton, con que aires de superioridad hablas. Me dices:

    "Si ignoras algo tan básico, poco podrás aportar con fundamento a un debate sobre Historia."

    Debes creer que sólo tu aportas fundamento a los debates, verdad? Sólo tus argumentos tienen fundamento, claro.

    Deberías estar en alguna cátedra y no aquí, con ignorantes como yo.

    Estic en total desacord amb la majoria des teus arguments fonamentats que adores sagradament.

    Segons els teus paràmetres identitaris i coneixent sobradament la identitat monolítica que propugnes , arribes a afirmar amb una rotunditat que fa riure, que Catalunya es va desenvolupar econòmicament gràcies al Decret de Nova Planta.

    Abans i després del govern Borbó del s. XVIII, Catalunya ha estat un dels principals focus econòmics del sud d'Europa i de la península Ibèrica, amb els seus daltibaixos, evidentment.

    Un país amb gent dinàmica que sempre ha promogut el comerç i el negoci, un país que ha estat punt d'arribada de diferents onades migratòries, tant des França, com des d'Espanya.

    Un país que, malgrat no voleu reconèixer, ha estat el motor de l'estat espanyol i no ha tingut una representativitat en organs de decisió, adequada a la seva importància.

    En plena industrialització d'Europa i de Catalunya, entre 1833 i 1868, van passar pel govern espanyol centenars de ministres (només a Hisenda va haver-hi setanta-dos canvis) i no trobem més que set ministres catalans, la major part dels quals han durat molt pocs mesos.

    Com pot ser que la zona amb més dinamisme ecònomic de tot l'estat espanyol, no participi dels organs de govern? La resposta és una altre argument per que enforteix el sobiranisme català.

    T'ofereixo més dades que segurament no estan a l'alçada de les teves dades "fonamentades", però que són ben certes:

    "Una exploració dels índexs dels diaris de sessions dels Congrés dels Diputats entre 1834-1845 mostra que en tots aquests anys no hi ha hagut a les Corts espanyoles ni una sola discussió entorn dels problemes industrials" (Fontana, 2016)

    "Spain is different"

    Mentre la resta d'Europa, s'industrialitza i els seus governs adopten polítiques de foment i promoció de la riquesa nacional, Espanya és incapaç de fer-ho i queda ancorada en l'Antic Règim.

    I en aquest punt s'ha quedat l'estat espanyol: fent AVE per tota la península que no podrà mantenir econòmicament, mentre dos districtes de la ciutat de Barcelona es troben incomunicats, tallats, per unes obres de l'AVE que fa vuit anys que estan aturades.

    Anton, pots insistir el que vulguis amb els teus arguments documentats però ja et vaig dir en algun altre debat aquí a l'INH que tant ridiculitzes, que a més de documentació, també cal seguir la lògica i el raonament per abordar la història.

    Salutacions



  8. Antón Martín
    31-05-2017 08:51

    ¡Guadalajara! ¡también falta Guadalajara en la lista! ¡y es castellana!

  9. Antón Martín
    31-05-2017 08:45

    Y añado:

    El PIB tiene que ver con la actividad económica y con la población, por eso Madrid -comunidad uniprovincial, pero densamente poblada- aporta casi lo mismo que Cataluña entera, un 1 % menos nada más. Pero esto son datos actuales. Hasta la Nueva Planta, tan nefasta en el plano cultural, el peso catalán en la postrada economía del reino era bastante discreto. Fue la unificación legal y la eliminación de trabas y aranceles comerciales la que inundó el mercado español de géneros catalanes y dio el pistoletazo de salida para el desarrollo posterior. Si un visitante hubiera tenido que elegir un área para predecir dónde se iba a producir la industrialización en España, seguramente se habría inclinado por Galicia, la baja Andalucía o Valencia, que en ese momento iban por delante. Sin Nueva Planta, mal que nos pese, (o cualquier otra legislación encaminada a quitar impedimentos al comercio entre reinos históricos) Cataluña habría carecido de mercado donde colocar sus productos, y no sabemos cómo se habrían desarrollado los acontecimientos. Desde luego, no parece que los mercados del mediterráneo, su área de expansión natural, hubieran sido terreno fértil para el negocio catalán, habida cuenta la pujanza de las ciudades italianas (con Nápoles a la cabeza, la más industrializada de la península en el momento de la reunificación).

    En fin, que hay que manejar un poco más de documentación. Aunque ya has aclarado varias veces que a ti el debate no te interesa, que sólo quieres difundir la buena nueva.

  10. Antón Martín
    31-05-2017 08:28

    Lluislluis:

    En Cádiz se cocinó la política al alborear el siglo XIX, y además fue la provincia española que pagó a lo largo del siglo XIX más impuestos por la contribución industrial y del comercio que, digamos, eran las contribuciones que reflejaban más la actividad económica. Desde el siglo XVIII se había trasladado allí desde Sevilla la base del comercio con las colonias americanas.

    Madrid es la sede de la Corte desde el siglo XVI, y desde la Pepa (1812), capital de España.

    Esos son los motivos obvios más elementales, entre otros muchos. Obvios para quien tenga un mínimo de conocimientos históricos, claro. Si ignoras algo tan básico, poco podrás aportar con fundamento a un debate sobre Historia.

    Las sumas no son aleatorias. Agrupo las provincias por 'nacionalidades' para facilitarte la percepción según tus parámetros identitarios, sea lo que sea la identidad monolítica que propugnáis. Aunque el INH usa un concepto tan elástico de Castilla que a veces parece tomar en cuenta únicamente el páramo soriano, Cantabria y La Rioja son históricamente castellanas de pleno derecho; aún más, son parte de la Castilla originaria. En la privincia de León el sentimiento castellano es escasísimo o nulo, incluso combatido con beligerancia, pero para esta cuenta no tiene mucho sentido considerarla por separado. Extremadura y Murcia las cuento aparte porque, a diferencia de las dos comunidades anteriores, extremeños y murcianos -como los andaluces- no sienten su identidad como castellana. En relación con esto último, es incoherente que agrupe las tres comunidades de lengua catalana, pues el sentimiento catalán en Valencia y las islas es manifiestamente minoritario, y diría que hasta rechazado por buena parte de la población, y esto es tan viejo como ambos reinos. Los agrupo como deferencia a tus planteamientos, ya ves que nos soy un monstruo supremacista y esas cosas que atribuís a vuestros propios familiares, según delatan un montón de apellidos de quienes firmáis los artículos del Institut (Garrido, Mandado, 'Ibányez'... ay).

    Ahora voy a dar la relación de provincias que NO dieron ningún ministro en todo el siglo:

    Albacete, Almería, Ávila, Burgos, Castellón, Ciudad Real, Palencia, Segovia, Teruel y Zamora.

    ¡Oh! ¡son casi todas castellanas! ¡aixó si que és menysteniment! (que se lo pregunten a zamoranos y turolenses).

    Una última apreciación, Lluislluis. Los ministros decimonónicos por lo común servían a intereses de clase; territoriales o locales, pero de clase al fin y al cabo. Y en ese sentido, un oligarca del Vallès y otro de Jerez (o de Santiago, o de Aranda de Duero) estaban más ligados y compinchados entre sí que cualquiera de ellos con la población del territorio a que decían representar. Esto también es básico. Muy básico.

  11. Lluíslluís
    31-05-2017 00:32

    Hola Anton;

    Tus numeros, antes de cocinarlos, indican claramente la irrelevancia catalana en el gobierno del estado español. Te cito textualmente:

    "Con 1 ministro: Barcelona, Alicante, Lérida, Tarragona, Zaragoza, Toledo, León, Álava, Gerona, Orense, Colombia, Perú y Estados Unidos."

    Després quan fas aquelles sumes tan aleatòries ja perds objectivitat, no val la pena comentar-les.

    Cuatro (4) ministros catalanes a lo largo del siglo XIX, un porrón de catalanes colaborando en el gobierno de España, que bárbaro, cuatro.

    Una altra prova que indica el menysteniment a que ens sotmet, continuament, l'estat espanyol. Gràcies per la dada.

    No entiendo cuando dices: "Ganan Cádiz y Madrid por razones obvias"

    ¿Por qué son obvias las razones? Cadiz 16 y Madrid 11 ministros en el siglo XIX

    Barcelona, Tarragona, LLeida i Girona, juntas 4. Esto tambien es obvio. Y constante.

    Actualment les quatre provincies catalanes suposen el 20% del PIB espanyol i els catalans seguim menystinguts a l'hora de participar en la política estatal.

    Per aquest motiu l' estat espanyol no desperta cap interés als catalans, al contrari, ens expulsa de forma deliberada.

    Si volem continuar vivnt com a catalans, treballem per la república catalana.

    Salutacions

  12. Lluíslluís
    31-05-2017 00:08

    Hola Arturo:

    A Prim lo asesinaron ese és el dato más relevante e irrefutable.

    Explicat a l'engrós: El general Joan Prim i Prats va exiliar els Borbons i la seva Cort que parasitaven l'estat espanyol i va proposar la modernització de l'estat amb l'entronització d'una nova dinastia.

    I el van assassinar. Qui? Paul y Angulo i nou matons més.

    Qui ho va organitzar? És indiferent perquè mai ho sabrem. "Qui prodest" Segur que es tracta d'un crim d'estat, un magnicidi promogut pels qui volen recuperar el poder.

    Per als catalans, aquest episodi suposa una dada més, que ens adverteix de lo perillós que resulta l'estat espanyol per a nosaltres.

    Salutacions

  13. Antón Martín
    19-05-2017 10:37

    Con dos de Cáceres y tres de Málaga que no había contado, la cosa queda así por territorios:

    Andalucía+Ceuta=33
    Castilla+León+Cantabria+La Rioja=31
    Cataluña+Valencia+Baleares=15
    Galicia=14
    País Vasco+Navarra=8
    Extremadura=8
    Colonias=6
    Asturias=6
    Aragón=5
    Murcia=3
    Canarias=2

    Más los dos franceses y el norteamericano.

  14. Antón Martín
    18-05-2017 11:07

    Con los datos en la mano, ese pretendido sesgo anticatalán se desvanece. Tomemos como ejemplo el listado de ministros a lo largo del siglo XIX. Estas son las cifras por provincias de mayor a menor número de ministros:

    Cádiz=16
    Madrid=11
    Valencia=8
    La Coruña=8
    Sevilla=6
    Asturias=6
    Badajoz=6
    Valladolid=5
    Huesca=4
    La Rioja=4
    Granada=4

    Con 3 ministros: Baleares, Córdoba, Guipúzcoa, Murcia, Pontevedra y Soria.
    Con 2 ministros: Cantabria, Canarias, Navarra, Lugo, Cuenca, Salamanca, Vizcaya, Ceuta, México, Cuba y Francia.
    Con 1 ministro: Barcelona, Alicante, Lérida, Tarragona, Zaragoza, Toledo, León, Álava, Gerona, Orense, Colombia, Perú y Estados Unidos.

    No parece haber un patrón determinado en cuanto a los orígenes. Ganan Cádiz y Madrid por razones obvias, y muchas provincias no están representadas. Castilla, sin ir más lejos, no guarda proporción con su peso territorial. Y no pasa nada.

  15. Santo Job
    17-05-2017 18:47

    Lo de Santo Job viene por un comentario de Antón. Me hizo gracia y adopté el sobrenombre, eso es todo, no hay ninguna mala intención.
    El general Prim se ganó todos los enemigos posibles y fue uno de los hombres más relevantes del siglo XIX en España, junto con Espartero. Aún a día de hoy seguimos sin saber quién fue quien ordenó matar a Prim, hay demasiados candidatos: Paúl y Angulo, Serrano, Montpensier, cualquier general medianamente ambicioso, carlistas rebotados, un estanquero al que hubiese mirado mal, vaya uno a saber.

  16. Lluíslluís
    17-05-2017 17:05

    Hola Arturo, lo de santo job no cuela.

    Como siempre, eres un pozo sin fondo de documentación

    i a mi sempre m'agrada parlar amb gent documentada com tu.

    Es cert, els catalans i valencians que comentes han participat en la política espanyola.

    Podriem afegir-hi: Manuel Llauder, 3 mesos com a ministre de la guerra el 1834, Albert Felip Valdric a Foment 2 mesos el 1838, Pere Surrà i Rull -tot 1 any a la cartera d'Hisenda ! - l'any 1841. Fins 10 anys després no apareix alguna anècdota de ministre català el 1853 i posteriorment, el 1863 Francesc Permanyer com a ministre d'ultramar durant 10 mesos.

    La cirereta d'aquesta "gran" aportació catalana a la governació de l'estat espanyol és Joan Prim i Prats, assassinat a Madrid el desembre del 1870.

    La història ens adeverteix d'una evidència clamorosa; si volem continuar vivint com a catalans hem de fotre camp d'Espanya el més aviat possible.

    Salutacions

  17. Antón Martín
    15-05-2017 20:25

    Si, como aseguras, el catalán era la lengua diplomática de la monarquía hispánica en tiempo del emperador Carlos, deberían existir cientos de pruebas en las cancillerías extranjeras, sin ir más lejos, toda la correspondencia. Y el caso es que no las presentáis porque no las hay.

  18. Gracienc
    15-05-2017 19:51

    Qualssevol es pot dir a si mateix historiador.........malgrat dir bestieses com diu aquest senyor:
    Així quan l'emperador Carles arriba a la monarquia hispànica, diu que va aprendre espanyol ?: això és un concepte modern, doncs l'espanyol no existia; si de cas deuria aprendre castellà. Però és que, a més a més, l'idioma de la diplomàcia hispànica i el més estès era el català; segurament el senyor Suàrez s'ha cregut el que diu la historiografia oficial i, obviant l'existència de la censura (però quin historiador és aquest home ?) i diu el que diu. I, a sobre, ignorant el que tota la lingüística internacional sap, diu que aquí sempre s'ha parlat amb tota llibertat català i castellà; si, però no en el senti que ho diu ell: el castellà s'ha parlat amb llibertat si algú ho ha parlat, no com han fet els castellans que han prohibit el català durant segles, però no ha existit mai un bilingüisme natural, ans al contrari, només per imposició i des de la segona meitat del s. XX, el castellà es parla amb freqüència.
    Sempre s'ha confós historiador amb cronista; i aquest senyor és això, un simple cronista al servei del que paga.

  19. Joan Català
    12-05-2017 14:24

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  20. Santo Job
    11-05-2017 20:43

    Lluís: En la jefatura del estado había reyes, que desde la Guerra de Sucesión eran los Borbón. Sin embargo, durante la I República, hubo dos presidentes que fueron catalanes (Figueras y Pi i Margall) y uno que era gaditano de origen valenciano (Emilio Castelar Ripoll). En las funciones ejecutivas, por ejemplo, estuvo Gabriel Císcar (valenciano), y Joaquín María López (valenciano).
    Son un número reducido, pero ten en cuenta que en muchas ocasiones quienes ejercían el mando en tiempos de Carlos IV e Isabel II eran los miembros de la camarilla del rey, que son aristócratas.
    El peso se lo ha pasado el autor sobre todo a Carlos I, pero Isabel fue muy importante. Hay que tener en cuenta el contexto de la entrevista, que ha girado sobre todo en torno a Cataluña, pues de Cataluña trataba su libro. Si la cosa hubiese ido sobre Castilla, habría hablado mucho sobre Isabel, a la cual Luis Suárez adora hasta el punto de ser uno de los principales promotores de la canonización de la reina.

  21. Lluíslluís
    11-05-2017 19:42

    Marxar d'Espanya ens perjudicaria a tots però sobretot als catalans?

    Sembla inclús una amenaça.

    Crec que el que ens perjudica social i econòmicament és mantenir-nos dins d'Espanya, un estat que no ens respecta, ni ens ha respectat mai.

    I el seu discurs manté la disfunció lògica de sempre.

    Si tant important ha estat Catalunya en la formació d'Espanya i la seva pluralitat, perquè no hi ha hagut gairebé mai catalans en llocs de màxima responsabilitat a l'estat espanyol?

    Per altre banda, és interessant observar com l'autor desequilibra el pes que la historiografia oficial española ha proporcionat a la reina Isabel i al regne de Castella.

    Va en la línia no oficial de situar la Corona d'Aragó com a regne hegemònic al segle XV.



  22. Santo Job
    10-05-2017 23:39

    ¿Quién nos iba a decir que veríamos a uno de los capitostes de la Fundación Francisco Franco en esta página? Como historiador es muy competente y siempre lo ha sido; como persona, en cambio, siempre ha sido un ser despreciable.
    En cuanto a lo que dice, sí, correcto. Cataluña tiene un peso muy importante en el concepto de España.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+]
Van ser traduïts els autors catalans dels segles XVI i XVII sistemàticament al castellà? Ho van ser alguns de...[+]