Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la"
Nicolás Avellaneda (1837-1885)
ENTREVISTES » 10-05-2017  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1238

‘Espanya és una construcció immensa de Catalunya’

Reproduïm l’entrevista que en Víctor M. Amela, periodista de "La Vanguardia", va dedicar a l'historiador Luís Suárez el 23 de gener del 2017.

L'historiador Luís Suárez

En Luis Suárez, historiador

"Tinc 92 anys. Vaig néixer a Gijón. Sóc acadèmic de la història. Sóc casat. Tinc tres fills i cinc néts. Vaig votar Joan Carles com a rei: vam restablir els usos de la corona del Casal d’Aragó. Soc catòlic. Espanya va complir ahir 501 anys com a monarquia unida."

501 anys

Em parla del seu “vell amic en Jaume Vicens Vives: ens apreciàvem tant! D'ell vaig heretar l'afecte per Catalunya”. En Suárez ha estat catedràtic d’Història Antiga i Medieval i és membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Acaba de publicar Lo que España debe a Cataluña (732-1516), un llibre que explica el part d'Espanya com a unitat en la diversitat, amb Catalunya com a motor i el Casal d’Aragó com a model. Aquesta obra va fer ahir 501 anys. I morirà algun dia. Res de tan interessant com conèixer la història. En Suárez la va tenir com a mestra mentre era procurador a les Corts franquistes: “Vam coronar rei en Joan Carles I. Així restablíem els vells usos del Casal d'Aragó”.

-De quan ençà diem Espanya?

L’any 716 els musulmans ocupen tota la Península Ibèrica. I els gots cristians, refugiats al Pirineu, comencen a dir, en occità, Spanya. Fa 1301 anys.

-A què es referien?

Al territori de la Península Ibèrica que va senyorejar la monarquia visigoda, herència de la Hispània romana. I l'actual Catalunya l'anomenaven Marca Hispànica.

-I arriba En Guifré el Pilós.

Al segle següent. I s'erigeix com a príncep o marquès (d'aquella marca, fins a l’ Ebre), independitzant-se de Carlemany.

-I a la resta de la Península, què?

Al-Andalus: regnes musulmans. I Catalunya comença a construir Espanya.

-Espanya és obra de Catalunya?

En una mesura immensa: el model català, mitjançant el Casal d’Aragó, conforma Espanya.

-En què consisteix el model català?

En la unitat en la diversitat. Regnes diversos s'uneixen per ser més forts. En Ramon Berenguer I, comte de Barcelona (segle XI), ja serà anomenat "apoderador." I el seu nét, En Ramon Berenguer III (segle XII), es casa amb la Maria, una filla d'en Díaz de Vivar, el Cid Campeador.

-I això és rellevant?

El Cid indica als catalans el camí de la conquesta del fèrtil Regne de València... I catalans i aragonesos s'uniran a Barcelona el 1137, mitjançant capitulacions matrimonials: entre la Peronella, hereva del Casal d’Aragó, i En Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. I allà neix tot!

-Simples pactes entre famílies...

És cert que En Jaume I (segle XIII) conquerirà Mallorca i València per a la Corona Catalanoaragonesa... i repartirà els seus regnes entre els seus fills, però és un error que després rectifiquen els seus successors durant els segles XIV i XV.

-Com el rectifiquen?

En Pere IV (segle XIV) manté units els regnes mitjançant la pactista Ordenació de Casa i Tribunal: és la primera Constitució a Europa! I els seus almogàvers conquereixen el Mar Tirrè, Sicília..., i Atenes..., i Jerusalem... Reediten l'imperi romà!

-I quin és el pas següent?

Castella! El pas el fa el rei Ferran II d'Aragó: es casa amb Isabel (segle XV) i n'imposa el model.

-El model català és el que adoptaran els Reis Catòlics?

És clar! El pactisme! Respon a tres principis.

-És a saber:

Un, el rei jura respectar les llibertats del regne (lleis, usos i costums). Dos, la sobirania és del rei i el consell, però cada territori s'administra ell mateix.

-I tres?

El lul·lisme, doctrina del mallorquí Ramon Llull: lliure albir i raciocini per al coneixement especulatiu.. I va engendrar En Cervantes!

-Perdoneu?

En Cervantes pren d'En Llull els exemples per impartir lliçons morals: la literatura espanyola, doncs, no es concep sense el català. Espanya ha tingut Catalunya com el seu motor literari i editorial, sempre.

-Espanya té partida de bateig?

El 22 de gener del 1516. Ahir va fer 501 anys!

-Què va passar aquell dia?

En Ferran el Catòlic, rei del Casal d’Aragó i regent del tron de Castella, va atorgar testament assegurant una corona unida: ho heretarà tot el seu nét Carles. Neix Espanya!

-Li atribuïu tot el mèrit a En Ferran? Què passa amb la Isabel?

La reina Isabel va morir el 1504, i va dictar això al seu testament, entre llàgrimes: “El que més dec a Déu és el marit que em va donar, el millor rei d'Espanya”. I tenia raó! Quina magnífica obra la d'En Ferran d’Aragó!

-Quin va ser el seu millor talent?

D'una carta seva al rei de Portugal es llegeix: “Quan un conflicte s'acaba, que la teva repressió quedi com a misericòrdia”. A cada enemic que va vèncer, li va atorgar prebendes.

-Molt magnànim... i molt astut.

Espanya existeix gràcies a En Ferran! I al seu antecessor En Pere IV (segle XIV) li devem el Consell Reial, que va crear a Lleida i que és el precedent del Consell de Ministres.

-Evoqueu aquell dia de fa 501 anys...

Camí de Sevilla, En Ferran se sent morir, s'atura a Madrigalejo i dicta testament: deixa el ceptre d' Espanya, Itàlia i Amèrica al jove Carles, a qui no ha vist mai...

-I això per què?

Va néixer i viu a la Borgonya. I quan arriba a Espanya, el fascina la seva pluralitat unida, i la respecta. I aprèn a parlar espanyol...

-Què distingeix Catalunya, a Espanya?

El seu gran sentit religiós (penso en els exercicis espirituals ignasians a Manresa, a la llum de Montserrat) i econòmic (el treball personal: l'artesania i el comerç).

-I parlant en català.

Català i castellà es van parlar amb tota llibertat des de sempre a Catalunya.

-Doncs si Catalunya va fer Espanya, ara vol desfer-la. Com ho veieu?

Sense deixar de reclamar la seva identitat, Catalunya sempre ha sabut que Espanya li convé. Anar-se'n ens perjudicaria a tots, però sobretot els catalans.

Víctor-M. Amela

23/01/2017 01:47

Actualitzat el 23/01/2017 03:52

Fotografia de portada: l'historiador en Jaume Vicens Vives

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20170123/413610334803/espanya-es-una-construccio-immensa-de-catalunya.html




versió per imprimir

  1. Antón Martín
    19-05-2017 10:37

    Con dos de Cáceres y tres de Málaga que no había contado, la cosa queda así por territorios:

    Andalucía+Ceuta=33
    Castilla+León+Cantabria+La Rioja=31
    Cataluña+Valencia+Baleares=15
    Galicia=14
    País Vasco+Navarra=8
    Extremadura=8
    Colonias=6
    Asturias=6
    Aragón=5
    Murcia=3
    Canarias=2

    Más los dos franceses y el norteamericano.

  2. Antón Martín
    18-05-2017 11:07

    Con los datos en la mano, ese pretendido sesgo anticatalán se desvanece. Tomemos como ejemplo el listado de ministros a lo largo del siglo XIX. Estas son las cifras por provincias de mayor a menor número de ministros:

    Cádiz=16
    Madrid=11
    Valencia=8
    La Coruña=8
    Sevilla=6
    Asturias=6
    Badajoz=6
    Valladolid=5
    Huesca=4
    La Rioja=4
    Granada=4

    Con 3 ministros: Baleares, Córdoba, Guipúzcoa, Murcia, Pontevedra y Soria.
    Con 2 ministros: Cantabria, Canarias, Navarra, Lugo, Cuenca, Salamanca, Vizcaya, Ceuta, México, Cuba y Francia.
    Con 1 ministro: Barcelona, Alicante, Lérida, Tarragona, Zaragoza, Toledo, León, Álava, Gerona, Orense, Colombia, Perú y Estados Unidos.

    No parece haber un patrón determinado en cuanto a los orígenes. Ganan Cádiz y Madrid por razones obvias, y muchas provincias no están representadas. Castilla, sin ir más lejos, no guarda proporción con su peso territorial. Y no pasa nada.

  3. Santo Job
    17-05-2017 18:47

    Lo de Santo Job viene por un comentario de Antón. Me hizo gracia y adopté el sobrenombre, eso es todo, no hay ninguna mala intención.
    El general Prim se ganó todos los enemigos posibles y fue uno de los hombres más relevantes del siglo XIX en España, junto con Espartero. Aún a día de hoy seguimos sin saber quién fue quien ordenó matar a Prim, hay demasiados candidatos: Paúl y Angulo, Serrano, Montpensier, cualquier general medianamente ambicioso, carlistas rebotados, un estanquero al que hubiese mirado mal, vaya uno a saber.

  4. Lluíslluís
    17-05-2017 17:05

    Hola Arturo, lo de santo job no cuela.

    Como siempre, eres un pozo sin fondo de documentación

    i a mi sempre m'agrada parlar amb gent documentada com tu.

    Es cert, els catalans i valencians que comentes han participat en la política espanyola.

    Podriem afegir-hi: Manuel Llauder, 3 mesos com a ministre de la guerra el 1834, Albert Felip Valdric a Foment 2 mesos el 1838, Pere Surrà i Rull -tot 1 any a la cartera d'Hisenda ! - l'any 1841. Fins 10 anys després no apareix alguna anècdota de ministre català el 1853 i posteriorment, el 1863 Francesc Permanyer com a ministre d'ultramar durant 10 mesos.

    La cirereta d'aquesta "gran" aportació catalana a la governació de l'estat espanyol és Joan Prim i Prats, assassinat a Madrid el desembre del 1870.

    La història ens adeverteix d'una evidència clamorosa; si volem continuar vivint com a catalans hem de fotre camp d'Espanya el més aviat possible.

    Salutacions

  5. Antón Martín
    15-05-2017 20:25

    Si, como aseguras, el catalán era la lengua diplomática de la monarquía hispánica en tiempo del emperador Carlos, deberían existir cientos de pruebas en las cancillerías extranjeras, sin ir más lejos, toda la correspondencia. Y el caso es que no las presentáis porque no las hay.

  6. Gracienc
    15-05-2017 19:51

    Qualssevol es pot dir a si mateix historiador.........malgrat dir bestieses com diu aquest senyor:
    Així quan l'emperador Carles arriba a la monarquia hispànica, diu que va aprendre espanyol ?: això és un concepte modern, doncs l'espanyol no existia; si de cas deuria aprendre castellà. Però és que, a més a més, l'idioma de la diplomàcia hispànica i el més estès era el català; segurament el senyor Suàrez s'ha cregut el que diu la historiografia oficial i, obviant l'existència de la censura (però quin historiador és aquest home ?) i diu el que diu. I, a sobre, ignorant el que tota la lingüística internacional sap, diu que aquí sempre s'ha parlat amb tota llibertat català i castellà; si, però no en el senti que ho diu ell: el castellà s'ha parlat amb llibertat si algú ho ha parlat, no com han fet els castellans que han prohibit el català durant segles, però no ha existit mai un bilingüisme natural, ans al contrari, només per imposició i des de la segona meitat del s. XX, el castellà es parla amb freqüència.
    Sempre s'ha confós historiador amb cronista; i aquest senyor és això, un simple cronista al servei del que paga.

  7. Joan Català
    12-05-2017 14:24

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  8. Santo Job
    11-05-2017 20:43

    Lluís: En la jefatura del estado había reyes, que desde la Guerra de Sucesión eran los Borbón. Sin embargo, durante la I República, hubo dos presidentes que fueron catalanes (Figueras y Pi i Margall) y uno que era gaditano de origen valenciano (Emilio Castelar Ripoll). En las funciones ejecutivas, por ejemplo, estuvo Gabriel Císcar (valenciano), y Joaquín María López (valenciano).
    Son un número reducido, pero ten en cuenta que en muchas ocasiones quienes ejercían el mando en tiempos de Carlos IV e Isabel II eran los miembros de la camarilla del rey, que son aristócratas.
    El peso se lo ha pasado el autor sobre todo a Carlos I, pero Isabel fue muy importante. Hay que tener en cuenta el contexto de la entrevista, que ha girado sobre todo en torno a Cataluña, pues de Cataluña trataba su libro. Si la cosa hubiese ido sobre Castilla, habría hablado mucho sobre Isabel, a la cual Luis Suárez adora hasta el punto de ser uno de los principales promotores de la canonización de la reina.

  9. Lluíslluís
    11-05-2017 19:42

    Marxar d'Espanya ens perjudicaria a tots però sobretot als catalans?

    Sembla inclús una amenaça.

    Crec que el que ens perjudica social i econòmicament és mantenir-nos dins d'Espanya, un estat que no ens respecta, ni ens ha respectat mai.

    I el seu discurs manté la disfunció lògica de sempre.

    Si tant important ha estat Catalunya en la formació d'Espanya i la seva pluralitat, perquè no hi ha hagut gairebé mai catalans en llocs de màxima responsabilitat a l'estat espanyol?

    Per altre banda, és interessant observar com l'autor desequilibra el pes que la historiografia oficial española ha proporcionat a la reina Isabel i al regne de Castella.

    Va en la línia no oficial de situar la Corona d'Aragó com a regne hegemònic al segle XV.



  10. Santo Job
    10-05-2017 23:39

    ¿Quién nos iba a decir que veríamos a uno de los capitostes de la Fundación Francisco Franco en esta página? Como historiador es muy competente y siempre lo ha sido; como persona, en cambio, siempre ha sido un ser despreciable.
    En cuanto a lo que dice, sí, correcto. Cataluña tiene un peso muy importante en el concepto de España.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
17379

Aconseguits 3720€
de 3500€


Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si Miguel de Cervantes es deia verament Miguel, com és que en un gran tou d'obres d'arreu del món apareix...[+]
En Colom va arribar al nou continent amb instruments, cartes i taules...[+]
Aportacions del prestigiós historiador britànic Alan Ryder...[+]