Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
ARTICLES » 02-10-2018  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
939

‛La Pietat’ de Miquel Àngel va poder inspirar-se en els rostres de Joan de Borja i la seva mare

Diferents estudis apunten la possibilitat que el cardenal francès Jean Villiers encarregués l’obra per al Vaticà al jove artista florentí amb la intenció de paliar el dolor del Papa Alexandre VI per la mort del seu fill.

La Pietat de Miquel Àngel va poder inspirar-se en els rostres de Joan de Borja i la seva mare (levante-emv.com)

Que la família Borja va tenir un gran pes a l’Europa del segle XV és quelcom ja conegut. El seus dos Papes, els seus ducats o els matrimonis, que van crear importants aliances, són aspectes molt estudiats. Però els efectes del poder d’aquesta família deixen episodis desconeguts a molts. Un clar exemple és el que defensen els experts Ximo Company o l’escriptor José M. Borja, els quals asseguren que els rostres de la composició de La Pietat d’En Miquel Àngel estan inspirats en el duc gandienc Joan Borja i la seva mare, Vanozza Catanei.

El polifacètic José M. Borja assegura a la seva obra El esplendor de los Borja, recentment publicada, que, després de la mort d’En Joan de Borja, per a molts el fill predilecte de l’aleshores Papa Alexandre VI, el cardenal francès Jean Villiers va encarregar a l’artista Miquel Àngel el grup la Pietat. En la seva confecció i segons En José M.Borja, l’artista va immortalitzar els rostres de dues de les persones més estimades del Papa: el seu fill Joan i Vanozza. D’aquesta manera, van quedar immortalitzats per a l’admiració de futures generacions.

Deixeble  d’En Batllori
Per la seva banda, En Ximo Company, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de Lleida, especialista en pintura dels segles XV i XVI, i un dels principals estudiosos dels Borja —no debades va ser deixeble del pare Batllori— explica que "el Papa Alexandre VI feia mesos que estava  reclòs i no menjava ni sortia de les seves estances, després de la mort del seu fill Joan. Basant-nos en els textos de Mario Menotti (1917) sobre els Borja, apareix aquesta hipòtesi. En Menotti va furgar en la fesomia dels dos protagonistes de l’obra de Miquel Àngel: Joan de Borja i Vanozza. I sembla que tot el que apareix entra dins de la lògica".

Així, En Company apunta que l’encàrrec de l’amabaixador francès a la Santa Seu —Jean Villiers, endemés amic del Papa— estaria adreçat a apaivagar el dolor del Papa i, per això, l’artista agafaria com a referència els rostres de les persones que més estimava. No existeix documentació que testimoniï que això es així, però les associacions ens menen a pensar-ho. Cal recordar que En Joan era el capità general dels exèrcits pontificis".

Paralel·lament, en Company ressalta l’aplicació "del concepte neoplatònic de la puresa, que es fonamental en la formació de Miquel Àngel, i que explica, des d’aquest concepte de puresa, la imatge de la Mare de Déu, a partir del qual idealitza el rostre de Vanozza. Es una visió idílica i ideal, d’aquí que les figures de la mare i el fill no s’ajustin a l’edat real que haurien de tenir una mare i el seu fill".

El segon duc de Gandia, Joan de Borja, va ser enterrat inicialment a Santa Maria del Popolo, a Roma, tot i que més tard la seva vídua, María Enríquez, va aconseguir l’autorització del Papa Juli II perquè les despulles del marit —i les del seu germà Pere Lluís— reposessin a la Seu de Gandia.

Aquest és un dels molts aspectes tractats en el llibre del gandienc Borja. L’autor es remunta fins als orígens de la família a la localitat aragonesa de Borja. El repàs comença centrant-se en la vida del primer dels Papes: Alfons Borja, conegut com Calixt III.

Un Papa que va deixar petjada
El segon personatge analitzat és En Roderic Borja, més conegut pel seu nom papal: Alexandre VI. La seva vida va ser tan apassionant com fora del normal. Un Papa amb fills, amb una presumpta amant, un papa que va escalar el poder en un moment culturalment molt important i que va dur la seva família al zènit a nivell europeu. El llibre parla del seu paper en la unió definitiva d’Espanya amb el seu suport al matrimoni dels Reis Catòlics.

08.03.2009 | 01:00
Gandia
Levante-EMV
Comarcas
B. Micó/J. M. A.
https://www.levante-emv.com/comarcas/2009/03/08/piedad-miguel-angel-pudo-inspirarse-rostros-joan-borja-madre/564142.html




versió per imprimir

  1. Guerau
    09-10-2018 19:05

    I els Borja es van enfrontar amb Felip II per preservar les aspiracions catalanes a tenir un regne propi com Portugal, Felip II va fulminar als Borja. I a la darrera opció de tenir nissaga reial pròpia. Felip II va utilitzar la inquisició i va enfrontar als contraris connacionals dels Borja.

  2. Francesc 2
    08-10-2018 00:23

    Santa Teresa o Teresa de Cardona i Enriquez fou filla del gran Capità Ramon Folch de Cardona i Urgell.

  3. Francesc 2
    07-10-2018 23:46

    Ah, i es clar. Teresa de Cardona i Enríquez, abadessa de Pedralbes, va ser filla d'En Joan Ramon Folch IV de Cardona i Urgell. És a dir, és la filla del mal anomenat Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capitán.

  4. Francesc 2
    02-10-2018 19:12

    Teresa de Cardona i Enríquez era filla d'en Joan Ramon Folch IV de Cardona i d'Aldonça Enríquez i Quiñones. Aldonça i Maria eren germanes i, a la vegada, tietes d'en Ferran el Catòlic. Teresa era cosina d'en Joan II de Borja i al seu torn tieta de Francesc de Borja, que fou declarat sant per l'església catòlica i era fill de Joan de Borja Vattei i Maria Enríquez i Quiñones..És a dir, que Teresa abadessa de Pedralbes estava emparentada amb els Borja i la família reial i ella mateixa pertanyia a la segona família més important de la nació catalana. I d'aquí la familiaritat amb què tractava Sant Francesc de Borja. La mateixa que Santa Teresa.

  5. Francesc 2
    02-10-2018 18:15

    En Joan II de Borja va mantenir contacte amb Erasme i Lluís Vives.El fill d'aquest va ser En Francesc de Borja i d'Aragó, que fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543), el qual.va ingressar a l'orde jesuïta, D'aquesta orde en va ser tercer general. Va ser proclamat sant per l'Església catòlica.

  6. Francesc 2
    02-10-2018 18:05

    En Ferran el Catòlic va ser nebot de la Maria Enriquez i nebot polític del marit d'aquesta:'en Joan de Borja Cattanei, per la banda de la mare del Catòlic: Joana Enríquez. És a dir, que la família Borja va emparentar amb la dinastia reial catalana. Del matrimoni Joan de Borja- María Enríquez en va néixer Joan de Borja i Enríquez, que duia sang reial. Era cosí segon (o també dit valencià) del rei Ferran. Vet ací els Borja emparentats amb la família del Catòlic: En Joan de Borja i Enríquez. "L'única descendència patrilineal, és a dir, de la filiació referida exclusivament al pare, o agnatícia, que baixa per línia recta d'home en home, de la família Borja, ve del matrimoni de Joan Borja i Cattanei amb Maria Enríquez de Luna i es troba a Equador i Xile" (de la Viquipèdia catalana). És a dir, que la família va passar a Amèrica. Potser per ací podem aïllar d'altres "conqueridors".

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
24075
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del regnes de les Espanyes, quan Carles I va ser proclamat, el mes de Novembre...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]
És cert que el primer viatge de descoberta al Nou Món el va pagar la reina de Castella? A final del s. XIX...[+]
Leandre Martí descobreix un missatge en clau enviat des de la Barcelona del 1910 i a l'INH ens hem quedat amb la...[+]