Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una combinació de realitat i mentides. La realitat de la història arriba a ser una mentida. La irrealitat de la faula arriba a ser la veritat. "
Jean Cocteau
NOTICIES » 26-07-2010
8421 lectures

"Escriure sobre Amèrica s'arribà a castigar amb penes de mort"

Jordi Bilbeny investiga les arrels catalanes del descobridor del nou continent en El dit de Colom, un treball en què s'assegura que l'origen real de la família Berardi és mallorquí.

Text: Gabriel Amengual
DIARI DE BALEARS
Dimars 29 de Juny del 2010

PALMA La figura de Cristòfol Colom i la seva possible catalanitat torna a ser l'eix central de la nova obra de Jordi Bilbeny. El cap de recerca de l'Institut Nova Història edita el sisè llibre, El dit de Colom. Catalunya, l'imperi i la primera colonització americana (1492-1520), en què exposa contradiccions en la història d'un personatge transcendent. "Em vaig començar a interessar pel tema gràcies a un amic, que m'ensenyà les teories de Luis Ulloa, en les quals s'afirmava que tota la història de Colom era un muntatge. Anys després, en llegir els diaris de bord de Colom i comparar-ho amb la història que s'explica, vaig començar a veure les contradiccions d'una manera més clara", explicà Bilbeny sobre els orígens de la seva investigació, que es començà a publicar fa dotze anys.

En els tretze capítols que formen El dit de Colom es revisen documents històrics i s'aporten teories sobre diversos aspectes i etapes de la vida del descobridor, des dels orígens fins a l'actitud vers els indígenes, passant per les relacions i les amistats. Així, hi trobam un capítol que esbrina possibles llaços de Colom amb Mallorca, el dedicat a la saga Berardi. Segons la història convencional, aquesta família, que donà suport econòmic al descobridor en la seva aventura, era de Florència. Bilbeny negà aquest origen i assegurà que és mallorquina. "Si Colom és de Barcelona i tot el seu món se centra en l'antiga nació catalana, no té sentit que els Berardi fossin florentins i visquessin a Sevilla"."Els catalans tenim un passat no miserable, diferent al que se'ns ha venut".

L'autor afirma que es poden trobar expressions catalanes en els escrits dels Berardi.  Això ho defensa amb una sèrie de proves. "Els suposats Berardi tenien ocupacions idèntiques a les de la saga Joans Berard de Mallorca:es diuen igual i s'hi poden trobar expressions catalanes en els seus escrits", assegurà Bilbeny. La censura és l'escull principal al qual s'enfrontà l'escriptor d'El dit de Colom. "Cada censor modifica unes coses, però en deixa unes altres", manifestà. L'autor indicà que "la censura sempre ha existit i jo em centro en la censura moderna, que comença a aparèixer al 1503".

Bilbeny ha hagut de sortejar censures complicades, "és elcas de la de Felip I el 1556, que prohibia que s'escrivís res sobre Amèrica, sota penes que podien arribar a la mort". Bilbeny conclogué dient que s'ha de recuperar la memòria del poble català. "Si recuperam el referent, recuperarem el pensament. Tenim un passat no miserable diferent al que se'ns havenut". L'historiador apunta que "als catalans se'ns ha volgut relegar com un poble pagès, tot i que destacàrem en disciplines com la cartografia, la ciència nàutica i les arts.

Descarregeu l'article en PDF




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    18558 lectures
    Roger Mallola - Censura política i raó d'Estat
    Pep Mayolas - Francisco de los Cobos y Molina
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Quan “Cervantes” glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que és “el millor llibre del món”, ens...[+]
    Aportacions del prestigiós historiador britànic Alan Ryder...[+]
    Article publicat per en Joan Pons Ribot al núm. 102 de la revista arenyenca "La Rierada", del 9 d'octubre del...[+]
    En Xavier Martínez Gil fa un repàs a la significació del dia 12 d'octubre i conclou que hauria de ser la Diada...[+]