Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 06-11-2020  |  PROJECTE LLENGUA NACIONAL
1096 lectures

A Múrcia es parlava “el més bell català del món”

A més de cognoms i toponímia, avui dia encara perduren innombrables paraules catalanes en el vocabulari murcià. Notícia d'En Martí Paola per a Rac1.Cat d'aquest 4 de novembre, la qual reproduïm.

Els repobladors catalans van deixar empremta lingüística a Múrcia. // CC0 (Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge)

Cap a l’any 1325, Ramon Muntaner va descriure a la seva Crònica que els murcians “són catalans i parlen del pus bell catalanesch del món”. I és que, aleshores, a Múrcia hi vivien els descendents directes dels repobladors catalans que van participar en la conquesta del territori pel rei Jaume I i, lògicament, continuaven comunicant-se en català.

Malgrat els més de 700 anys que ens separen d’aquella època, el català perdura, encara avui dia, en la vida quotidiana dels murcians, ja que la nostra llengua hi continua arrelada en cognomsaccidents geogràficslèxic de l’horta i de la pesca, així com en les moltíssimes paraules que formen el vocabulari peculiar de la regió. Paraules més properes al català que al castellà.

Paraules més properes al català que al castellà
En alguns casos, els murcians encara fan servir paraules com boria en comptes de nieblaolivera en lloc de olivoabercoques per albaricoquesesclafar en comptes de chafarrebuche per rechazomolla per miga adivinalla en comptes de acertijo. Tot i això, oficialment aquestes paraules són considerades, avui en dia, murcianismes. Amb tot, Justo García Soriano, escriptor i autor del Vocabulario del dialecto murciano (1932), va considerar que gairebé la meitat del lèxic peculiar de la regió és d’origen català.

“La influència catalanovalenciana és la que més potent es manifesta en la parla dialectal de Múrcia, sobretot en el vocabulari. Gairebé la meitat del lèxic peculiar de la regió és d’origen català”

Justo García Soriano, autor de ‘Vocabulario del dialecto murciano’

La toponímia, un dels millors exemples
Però on no hi ha dubte de l’empremta del català és en la toponímia, amb noms d’origen català que encara perduren en el territori. Així, l’illa que trobem fora del Mar Menor, a la part est de La Manga, s’anomena Isla Grosa. També hi ha dos paratges interessants amb els noms de Calnegre Calblanque. Es tracta d’uns indrets que es poden trobar fàcilment a qualsevol atles o bé a Google Maps. No podem obviar que la influència catalana també es fa palesa en alguns cognoms del territori com Guirao, Durante, Puche, Cerdán, Arnao, Noguera, Meseguer, Miralles, Ballester, Soler...

Un altre autor, Vicens Maria Rosselló i Verger, recull al seu treball Múrcia, un país català frustrat? més detalls sobre la influència de la llengua catalana sobre el territori i recull lèxic com: escupiñallussipiapechinaflamarada... Exemples del sector de la pesca que també s’apropen més al català que a la seva versió en castellà.

“De gran part d’aquests termes podríem dir que són valencianismes, però el simple contacte o proximitat no explicarien tanta penetració: l’intercanvi poblacional antic o modern ha d’haver estat intens i assidu.”

Vicens Maria Rosselló Verger, autor de ‘Múrcia, un país català frustrat?’

Notícia actualitzada el 04-11-2020 07:27
RAC1.CAT
Martí Paola

https://www.rac1.cat/societat/20201103/49202496383/catala-murcia-llengua-catalana.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=whatsapp&utm_medium=social




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Francesc Magrinyà Rull
    09-11-2020 20:49

    Al llibre "Pseudohistòria contra Catalunya", coordinat per En Vicent Baydal i En Cristian Palomo, hi ha un apartat que se centra en el tipus de llengua castellana amb què les obres de l'anomenat ‘Siglo de Oro' han arribat fins a nosaltres. El seu redactor és En Guillem Fornés i l'intitula "Desmuntant la teoria del Segle d'Or castellà escrit originàriament en català". Bé, entre les pàgines 363-391, sota el subtítol "La llista de falses catalanades de Jordi Bilbeny", En Fornés espicossa i comenta més d'una seixantena de termes i expressions amb fort regust català aplegades per aquest investigador, d'entre centenars i centenars d'altres paraules que, sobretot, En Jordi Bilbeny mateix ha aplegat, per bé que també ho han fet altres persones interessades per aquesta matèria. Em refereixo a paraules que sonen, pel cap baix, molt estranyes en castellà, que sonen a males traduccions de vocables i expressions catalans.

    Deia que hi hagut més investigadors que han fet una tasca semblant. Reivindico de seguida la tasca del malaguanyat senyor Marcel Mañé —a qui en Fornés hi dedica una part del seu estudi—. El senyor Mañé va finar tot just abans que el grup encapçalat per En V. Baydal i el senyor Palomo i els seus seguidors engeguessin la polèmica a "Sàpiens”, aixequessin l'agost del 2019 la contravèrsia contra nosaltres i muntessin el llibre que comentem. La veritat és que des de Nova Història se'ls va avisar d'aquest decés. Se'ls va fer avinent que, per aquest motiu, el senyor Mañé no podria defensar-se. I, efectivament, no ha pogut no pot ni podrà defensar-se. Des d'aquest Institut lamentem i amonestem enèrgicament "els pseudohistòrics” per l'atac a una persona morta recentment, qui, bo i sabent-ho els autors del llibre, ja no pot replicar-los. Almenys hauria estat un detall de gentilesa tenir un petit record per a la persona finada. Perquè, abans que res, En Marcel Mañé era una persona. Tots som, primer de tot, persones.

    Torno, però, a En Jordi Bilbeny. En Jordi Bilbeny ha editat al web de l'Institut Nova Història tres reculls de catalanades (deixant de banda les que va trobar en els textos d'En Colom arribats en castellà). Dos pel que fa al "Quixot” —un recull per cada part— i un en relació al "Libro de la Vida" de Santa Teresa de Jesús. Us n'oferim els enllaços:

    Quixot 1:
    https://www.inh.cat/articles/Catalanades,-catalanismes-i-errors-de-traduccio-a-%3Ci%3EEl-Ingenioso-Hidalgo-Don-Quixote-De-La-Mancha%3C-i%3E

    Quixot 2:
    https://www.inh.cat/articles/Catalanades,-catalanismes-i-errors-de-traduccio-a-la-Segona-Part-d'%3Cem%3EEl-Ingenioso-Cavallero-Don-Qujote-de-la-Mancha%3C-em%3E

    Santa Teresa de Jesús:
    https://www.inh.cat/articles/Catalanades,-catalanismes-i-errors-de-traduccio-al-Libro-de-la-Vida-de-Santa-Teresa-de-Jesus

    Quant a d'altres estudiosos sobre la matèria, citarem en primer lloc En Lluís Batlle. En Batlle des del seu lloc web http://quixot.cat/ també ha trobat al ‘Quixot' catalanades a gavadals.

    Per la seva banda, el filòleg en llengua catalana Marc Vicent Adell ha tret a la llum en dos magnífics articles construccions mètriques, trets fonètics, ortogràfics i morfosintàctics propis de la llengua catalana, els quals ha descobert dins de l'obra del poeta conegut com Garcilaso de la Vega. Copiem els enllaços:

    https://www.inh.cat/articles/Petges-catalanes-en-la-figura-d'en-Garcilaso-de-la-Vega-1-

    https://www.inh.cat/articles/Petges-catalanes-en-la-figura-d'en-Garcilaso-de-la-Vega-2-

    Així mateix, la filòloga catalana i catedràtica d'Institut Montserrat Camps ha fet igualment feina en aquest sentit. Ha aprofundit en les catalanades, catalanismes i errors de fonètica i morfosintaxi que ha trobat en el castellà del "Lazarillo de Tormes”, molts dels quals ja es troben a l'estudi pioner —en format paper i no recollit en aquest web— que En Jordi Bilbeny va redactar ja fa tretze anys com a introducció al llibre "Vida de Llàtzer de Tormos”. També en aquest llibre En Jordi Prenafeta va fer una bona arreplega de catalanades i les va comentar. Uns estudis impecables, el d'En Bilbeny el de Na Camps i el d'En Prenafeta sobre "el Lazarillo”, estudis que els senyors de la "pseudohistòria” no han gosat ni tan sols esmentar, com tampoc els d'En Marc Vicent Adell. Però heus ací l'enllaç per a accedir a la investigació de M. Camps:

    https://www.inh.cat/articles/Catalanades-i-catalanismes-al-Lazarillo-de-Tormes-

    Doncs bé, el senyor Fornés ha trobat (molt versemblantment, fent consultes en línia al Corde —o Corpus Diacrònic de l'Espanyol— o tal vegada al Crea —o Corpus de Referència de l'Espanyol Actual—), que els termes al•ludits es poden localitzar, o bé en d'altres escrits del segle XVI i XVII, o bé en reculls lexicogràfics com el "Tesoro de la lengua Castellana" d'en Sebastián de Covarrubias. Els ha descobert, per exemple, en les obres dels següents autors: Sánchez de Vercial (qui va ser ardiaca de Lleó), Fray Juan Márquez (nat a Madrid), Fray Prudencio de Sandoval (nascut a Valladolid o Tordesillas), Fernando de Mena (nadiu de prop de Ciudad Real), Francisco de Quevedo (procedent de Madrid) o José de Valdivieso (originari de Toledo) per citar-ne alguns. Com es pot comprovar, aquests escriptors, segons les referències que tenim i que he extret de la wikipedia en castellà, van néixer lluny del domini lingüístic del català. Amb tota seguretat, aquestes personalitats, si el lloc de naixença que tenim registrat és cert, havien d'aprendre un castellà de soca-rel, com se sol dir. Però sembla, segons en Fornés, que el castellà parlat s'ha transformat prou del segle XV ençà. El senyor Fornés creu que les paraules que comenta, tan semblants al català, han estat vives en el passat a Castella la Vella i a Castella la Nova. Ara bé, quina prova aporta? Obres EN PAPER i prou. Per contra, no indica quan hi va deixar de ser pronunciat tal o tal mot, aquell modisme, aquell altre gir sintàctic, fenòmens que, tot plegat, atansen el castellà escrit de l'època al català parlat de sempre fins a avui dia. I a tenor d'això em faig les reflexions que segueixen. Si aquests mots i expressions ja no es fan servir avui a Castella, caldria demanar-se per què no. Per què no s'usen a hores d'ara en castellà? Per què en català sí? Què ho fa? És menester provar d'escatir per on van començar a perdre's, i sota quins condicionants històrics, els trets que nosaltres considerem acatalanats. Es fa necessari establir una mena d'atles d'isoglosses que reflecteixi aquesta pèrdua. Així, un tret lingüístic, ¿comença, en un primer moment, a desaparèixer, per exemple, a Santander al segle XV i progressivament l'anomalia va escampant-se cap al sud/sud-oest, és a saber, en direcció, respectivament, a Burgos o devers Valladolid i posteriorment cap a Madrid i Ciudad Real per acabar a Sevilla? ¿O és que tal volta el fenomen en qüestió va manifestar-se del centre de Castella estant cap al nord-est i nord-oest a la vegada? Bé, de com va passar tot això, el senyor Fornés no en diu res.

    En canvi, sí que estan diacrònicament registrades, delimitades i amb isoglosses molt clares les catalanades i els catalanismes de tot tipus que han arribat fins avui a les parles murcianes i del Baix Vinalopó. I no només això: hi ha testimonis històrics que referencien des de l'època d'En Ramon Muntaner fins avui que rere el castellà de Múrcia I Oriola s'hi amaga un substrat català. Aquesta notícia n'és una mostra ben clara pel que fa a Múrcia. Però és que encara és més contundent i diàfana la recerca de camps que l'Àlex Sendra va dur a terme, l'enllaç a la qual copiem a continuació:

    https://www.inh.cat/articles/Murcia-de-l-autoodi-al-respecte.-Tapolant-amb-la-catalanitat-de-la-llengua-murciana,-malgrat-l-estat

    Dit clar i net, el senyor Fornés ha d'aportar proves empíriques sobre l'ús oral que els girs a què ens referim han estat efectivament pronunciats a Castella, de la mateixa manera que això es pot provar científicament al Regne de Múrcia i a la comarca oriolenca. A Castella, en paper. A Múrcia i Oriola, oralment i amb un reforç de textos escrits durant set segles. A Castella hi ha un «què» només de paper. Per al Regne de Múrcia i per al Vinalopó tenim un «què», un «durant», un «ara» i un «com» i per tant un «perquè» que ho explica tot. Vet aquí la diferència. Que no és pas poca.

    En fi, què ha desmuntat el senyor Guillem Fornés?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
23737 lectures
Gustau Adzerias - Violant d'Aragó i l'operació Bergère
Jordi Bilbeny - Presentació de Carles I sense censura
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Durant un parell d'anys, En Lleonard va estar al servei d'En Cèsar Borja, en tant que enginyer militar. Gairebé...[+]
La investigació d'En Jordi Bilbeny sobre En Lleonard sembla que avança amb fermesa i decisió. Ara, un pas més...[+]
Amaga el Persiles d'En Servent missatges en clau? On passa l'acció? Té alguna cosa a veure amb Xixona, Catalunya...[+]
Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de...[+]