Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 25-12-2014  |  PROJECTE LLENGUA
3005

A l’entorn del mot «guirra», que vol dir «ovella»

En un viatge al País Valencià, en Jordi Bilbeny va sentir parlar en Paco Esteve de les guirres, unes ovelles de llana rogenca. Aquí intenta explicar breument l’origen del mot

Penso que la paraula GUIRRA, emprada per designar una ovella, si bé d’un color rogenc, que es fa servir a Alcoi i terres circumdants, ha de tenir una relació directa amb els mots èuskars AKER o AKERRA, que vol dir boc. Ja sé que boc i ovella són dues coses diferents, però la família lèxica sovint acompanya una família animal, com gall, gallina, gall d’indi, gall fer, tot i que no formin part de la mateixa raça.

En euskera tenim un camp lèxic abundós relacionat amb el morfema -KR- i el boc.

Us l’exposo tot seguit:

AKER, amb el diminutiu KO fa AKERKO, que vol dir cabrit; tenim AKERKI (carn de boc); amb BIZAR (barba) hi ha AKER-BIZAR, que significa pereta, barba de boc; amb GIZON (home) es crea AKER-GIZON, sàtir (literalment, home-boc); amb MEZA (missa) es crea AKERMEZA, missa negra, perquè la missa negra, tal com històricament sabem, era presidida i dita per un déu-boc. Finalment, tenim un verb, AKERTU, que vol dir “cobrir el boc la femella”.

Fixeu-vos, doncs, que tot el que fa referència al boc està creat a partir de KR i que, precisament GUIRRA és un mot construït sobre el grup consonàntic GR, i que GR i KR són un mateix so, si bé un presenta la forma sonora (GR) i l’altra, la sorda (KR). Sense oblidar que és una constant fonètica en català que la /e/ es tanqui en /i/ i que, en conseqüència, és perfectament coherent que AKERRA esdevingui AKIRRA i d’aquí AGUIRRA i, finalment, GUIRRA, llevat del cas que GUIRRA/KIRRA fos la forma primigència i que l’euskera més modern hi acabés afegint la A inicial.

GUIRRA, per tant, seria una evidència més de la relació del precatalà amb l’euskera. Es podria interpretar que GUIRRA és la forma femenina i AKERRA la masculina. Però, de fet, l’euskera no té gènere, i un mateix mot tant designa el mascle com la femella.

La qual cosa explicaria, de retruc, per què la forma basca sorda AKERRA fa referència al mascle i la forma catalana sonora GUIRRA designa una femella. Perquè sobre un mateix mot preromà es poden donar dos gèneres diferents a les llengües neollatines.

Per acabar de veure del tot que GUIRRA ha d’estar relacionat amb l’euskera AKER/AKERRA, cal tenir present que també sobre l’arrel KR hi ha en català, i en d’altres llengües dites romànqiues, un altre mot animal dels ovins: CORDER (KR-DR). Com que sé que DR i TR són formes també de diminutiu, i com que ara ja som plenament conscients que la paraula corder té la mateixa arrel que AKER (KR), un CORDER seria un animal de la família dels bocs, però més petit. I, efectivament, és així.

Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. Frederic
    11-01-2015 00:52

    En tal Miquelet resulta que alliçona sobre els estudis previs per tal de desenvolupar qualsevol mena de contrast o opinió críptico-crítica a resultes d'una interpretació diferent a la que l'actual oficialitat defensa.... Bé, i?? per opinar diferent a la seva pretesa autodefensa som uns al·lucinats o proscrits del que hauria de ser un diàleg amb la raó, el saber, el deduir, l'interpretar...???? Ja que teniu la raó del tot, què fem, ens autoimmolem?? I deixem a les teves mans el saber de la veritat (teva, és clar)

  2. Jordi Bilbeny
    31-12-2014 01:28

    Sr. Miquelet, no patiu. No m'esvero. Però estic una mica fart de tant de tanta valentia i geni amagats darrera de pseudònims. De tant de mensypreu gratuït, com el seu. Perquè és menyspreu dir que darrera d'una opinió qualsevol diferent a la seva hi ha manca de rigor. L'apunt que he publicat no és ni una investigació, ni una recerca, sinó simlement un apunt. I mai no he sentit a dir que quan algú opina sobre un tema qualsevol hi agi manca de rigor perquè no citi aquell o altre autor. Si no podeu suportar l'opinió dels altres diferents a la vostra, aquest és un tema que auríeu de saber gestionar millor. La vostra no era una opinió constructiva, perquè m'ataqueu i m'acuseu de manca de rigor. I quan algú acusa l'altre de manca de rigor és que l'acusador és el posseïdor d'un criteri i d'un rigor superiors que li perment etzibar aquest menyspreu. Ja us he dit que una cosa són les opinions i una altra el rigor amb què s'emeten. I que el rigor no és cenyir-se només a un article o a uns estudis i menysprear tot el que no s'hi avingui a aquesta visió per més ben construïda que sigui o pugui semblant. És infonamentat dir com vós dieu que no se'm pot dir res encara que jo m'equivoqui, perquè encara no heu "demostrat" que jo m'equivoqui que ja em dieu que m'he equivocat i que no tinc rigor. Però quina mena de dimiürg omniscient sou? Us ho repeteixo: d'on heu tret aquesta umilitat tan arrogant? Jo aprenc dels qui m'ensenyen, dels qui en saben, però no pas dels qui ataquen i mensypreen fent veure que saben i ensenyen. Em sap greu, Sr. Miquelet o només Miquelet o Jutge Miquelet? Em sap greu. I ja n'estic una mica fart. sí, Fart del tot. Dispenseu que sigui tan sincer. Però són les exigències de la meva onestedat i transparència. I si no teniu res millor a dir o aportar, algun argument positiu, sense ofendre, ni menysprear, ni voler alliçonar gratuïtament, us pregaria que us abstingueussiu de fer-vos el valent i l'arrogant. Serà un bon regal a la meva salut i a la meva pau interior. Que tingueu un bon any, amic.

  3. sr. Rigor
    30-12-2014 17:06

    Ignoro quina teoria deu ser certa, si la defensada pel sr. Bilbeny o la del sr. "Miquelet" -lleig proposar coses amagat en un pseudònim- però el rigor també consisteix a saber escriure i, sobretot, fer cap/poquíssimes faltes d'ortografia quan hom pretén dissertar sobre llengua. No queda bé parlar de morfologia, etimologia, filogènia de llengües i...fer moltes faltes d'ortografia. Arribats aquí, per als no entesos en la matèria, el millor seria que els punts d'argumentació i contraris a l'argumentació fossin desgranats un a un: 1....., 2....., 3....Això ajudaria a la comprensió. Ara bé, la tesi del sr. Bilbeny sembla més profunda, més raonada que la del sr. "Miquelet" que denota més prejudicis i més apunts a la lleugera...

  4. Miquelet
    30-12-2014 13:37

    Bon dia, senyor Bilbeny. No s'esveri. La manca de rigor la trobo en que a l'hora d'empendre una qualsevol investigació convé (o més que convindre és obligatori) documentar-s'hi abans, perquè si no pot passar, com penso que ha estat el cas, que la feina realitzada (amb la corresponent pèrdua de temps) resti sense valor. Tan sols em referia a això. No es posi la vena abans la ferida ni ataqui un seu crític pel simple fet d'avisar-lo que està marrant. En ciència, (i la lingüística, a diferència de la història, ho és) en iniciar una qualsevol investigació convé estar al corrent de la feina prèvia duta a terme per altres, tant per a recolzar-s'hi, com per millorar-la o rebatre-la si cal. Si no es corra el perill d'acabar descobrint el fil de coure. Si davant una crítica assenyada (crec) comença vostè a interpelar personalment i acusar el crític de saber-ho tot, d'omnisciència, conspiracions i no sé que més, resulta que acaba vostè cometent el pecat del que m'acusa: val a dir, no se li pot dir res encara que s'equivoqui. Quant al tema del seu article li diré que la seva hipòtesi (èuscar "aker" - català "guirra") en comparació amb la ja establerta (iber "*guirr" - català "guirra" és com a mínim escabellada i requereix una refutació ben fonamentada, més tenint en compte l'absència total d'estudis ni precedents sobre processos fonològics entre èuscar-català. (l'arxifonema /-K/ es produeix en el pas del llatí a diverses llengües romàniques). Una abraçada.

  5. Ara Miliakan
    30-12-2014 10:28

    Llavors, ja que Garri, karri, harri i arri són el mateix i Mont garri, vol dir mont mont o mont pedra, potser en un altre temps es va identificar una muntanya de pedra amb una muntanya cremada. Si és que donem valor al diccionari basc que diu que gar és foc

  6. Jordi Bilbeny
    29-12-2014 20:49

    no podem entendre la toponíma ni l'etimologia sense entendre l'evolució fonètica.
    Que Gar- avui dia estigui relacionat amb foc o flama no vol dir que antigament agi pogut expressar la pedra, l'alçada, la muntanya: la caiguda o l'ensordiment o l'aspiració d'aquesta G o K és el que avui ha donat Harri, har, arri i ar, que sí que volen dir pedra. Hi ha desenes d'exemples que ho testimonien, per exemple arbel o arbera, pissarra; hardi, pedrera; escull, artha; casa de pedra, arretxe, etc., etc., etc. Garmendia no vol pas dir muntanya de foc, sinó mendi Gar o Gar mendi, de la mateixa faixó que tenim el Pic de Gar, i així aniríem fent.
    Pel que fa a les manifestacions del senyor Miquelet, em podria dir on manco de rigor? Seria molt interessant per a mi, poder apendre rigorositat dels qui fan ostentació de saber-ho tot. Perquè la diferència d'opinió no vol pas dir de rigor. Hi ha gent molt rigorosa que s'equivoca. El coneixement no depèn només del rigor, sinó també del punt de vista i de la credibilitat que donem a les fonts que consultem, no sempre escrites per un demiürg omniscient. Si En Joan Carles Vidal menciona l'arrel ibèrica guir com a cap de bestiar, i per tant, vinculada a les bèsties i jo dic que Gir és una variant de ger o ker, boc, i boc és una bèstia, on és la manca de sentit i, encara la manca de rigor? No serà que voleu utilitzar a qualsevol preu un pretext qualsevol, encara que sigui etimològic, per menystenir-me? No patiu, ja hi estic acostumat. Si fóssiu tan amable, digue-me, sisplau: en el meu escrit, on és la manca de rigor. AIxí jo també podria observar i tenir en compte el vostre rigor. Gràcies.

  7. Miquelet
    28-12-2014 18:33

    Bé, ja Joan Carles Vidal, en el seu "Los vínculos europeos del substrato íbero", menciona l'arrel ibera *guirr / *guiberr (cap de bestiar, animal) com origen dels ètims catalans "guirra", "guirro", "gorrí", etc... Aquesta arrel ibera també s'hi troba en l'origen dels ètims castellans "guira" (veu emprada a castella per cridar les ovelles els pastors), i en l'ètim euskèric "geri" (bestiar de llana). Res a veure amb el vocable vasc "aker" (boc), d'etimologia incerta. Potser una mica de documentació prèvia aportaria rigor als seus escrits, senyor Bilbeny.

  8. Ara Miliakan
    28-12-2014 17:52

    Jo. Un Garrí ha de ser alguna cosa per fer al foc. Un porc salvatge, un senglar per exemple, en un altre temps. Paraula ibèrica o basca. Potser és una paraula ibèrica antiga. No sóc cap expert

  9. Lluís
    28-12-2014 17:50

    Atenció, perquè la "llama" també és un animal semblant a l'ovella.

    Que tingueu bona diada!

  10. Ara Miliakan
    28-12-2014 17:43

    Potser - garri - vol dir muntanya, però el significat de -Gar- en basc és flames

    http://www.significadode.org/euskera/gar.htm

    Cognoms bascos:

    GARRAUS = Llama y ceniza;
    GARRAZA = Muchas llamas;
    GARRETA, Garraleta = Abundancia de llamas;
    GARRIDO = Llama grande;
    GARRIEGA = Lugar de llamas;
    GARRO = lugar de la llama;
    GARRO, Garra = La llama;
    GARRUES, Garbes = Bajo llamas;
    GARZA = Llamas;
    GARZAIN, Garzarain = Llamas en lo alto;
    GARZARAN = Llamas en el valle;
    GARMA = Mucha llama;
    GARMENDIA = de gar= llama: llama en el monte. El volcán;

  11. Jordi Bilbeny
    27-12-2014 10:46

    Garri, karri, harri i arri són el mateix. Mont garri, vol dir mont mont o mont pedra.
    Pel que fa al guirro per a porc és ben natural perquè el morfem GR, KR, BR i d'altres variants s'aplica en la formació també dels noms d'animals diversos...

  12. Ara Malikian
    26-12-2014 10:46

    Jo. Garri ve del Montgarri a La Vall d'Aran. Mont garri en euskera vol dir muntanya en flames. Guirra i Garri són diferents.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
17379

Aconseguits 3720€
de 3500€


Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Una petita referència que en Joan Ventura troba en un llibre d'en Henry Kamen, li fa pensar que, efectivament,...[+]
Un intent de desfalsificació i restauració...[+]
L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part...[+]
La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera...[+]