Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 09-09-2014  |  MEMòRIA HISTòRICA
13145

Austriacistes i borbònics pel forat del pany

Fan un inventari dels panys de les cases d’Arenys de Mar seguint la simbologia austriacista i borbònica que hi ha perdurat d’ençà de la Guerra de Successió

La vila d’Arenys de Mar pot ser coneguda pel port, pels restaurants de peix, per les puntaires, per En Salvador Espriu, pel licor Calisay, per les seves rierades indòmites, però no pas perquè els panys dels casalots antics d’aquesta vila marinera alternin motius “austriacistes” –l’àliga bicèfala– i “borbònics” –la flor de lis–.

pany1

Àliga bicèfala, el símbol dels panys “austriacistes”

pany2

Flor de lis, el símbol dels panys “borbònics”

Sembla que fou l’il·lustre savi medievalista Josep Maria Pons i Guri el primer en adonar-se d’aquesta singularitat històrica i patrimonial. Malauradament, no va deixar constància escrita de les seves perquisicions en aquest àmbit. Tanmateix, el seu fill Joan Pons i Ribot va recollir el testimoni del pare i l’any 1999 va publicar un article a la revista local “La Rierada”. Hi exposava la “troballa”, detallava les principals característiques dels panys “austriacistes” i dels “borbònics” i, finalment, feia una relació de les cases que, en aquell moment, servaven aquest llegat.

A l’estiu del 2013, el fotògraf arenyenc David Castañeda va començar a fer un inventari d’aquests escuts de pany al seu poble. Més endavant, el projecte d’inventari es presenta a l’ajuntament d’Arenys de Mar, que accepta col·laborar-hi. A partir d’aquest moment, en David s’arremanga i inicia el treball de camp bo i recorrent tot el nucli antic d’aquesta vila maresmenca. Després d’hores i més hores de recerca de les adreces de les cases embellides amb aquests elements tan singulars, inicia la tasca minuciosa de la fotografia pany a pany, casa a casa, carrer a carrer.

Durant aquest temps l’autor té el goig de ser convidat, esporàdicament, a visitar l’interior d’aquests casalots curulls d’història. Tot amb tot, cataloga fins a 66 escuts de pany, cadascun fotografiat al detall i en el marc conjunt de la façana. El dossier que els recull l’acaba a principis del 2014.

pany3

Un pany “austriacista” de gran bellesa

pany4

La flor de lis ben detallada

A partir de l’any del Tricentenari, Arenys de Mar és el punt de propulsió a partir del qual el projecte s’expandeix cap a la comarca. La incorporació de l’Aitor Sampere ajuda a promoure la difusió pública del projecte i, tots dos, intensifiquen la recerca de fons i d’implicació dels governs municipals del Maresme.

Els panys revelaven les fílies dinàstiques dels seus propietaris? Eren tan valents o tan insensats com per fer públiques les seves preferències ideològiques? O potser, senzillament, la simbologia s’ajustava a la de la corona imperant en el moment de construir la casa o el portal? O sigui, que quan manaven uns, els panys s’adequaven a ells i, quan manaven els altres, passava el mateix? No ho sabem pas. Però sí que hauríem de ser conscients de l’immens capital que representen aquests panys i, és clar, de la importància cabdal de la seva catalogació com a pas previ a la seva protecció legal.

Uns elements estèticament tan bells, històricament reveladors i que confereixen una singularitat dins del magma homogeneïtzador imperant no mereixen pas que siguin transparents als nostres ulls i, encara menys, als dels responsables públics del patrimoni cultural del nostre país.

Pere Alzina i Bilbeny (LinkedIn)

(Fotografies: David Castañeda - http://www.castanyedafotografia.cat)



Autor: Pere Alzina i Blibeny




versió per imprimir

  1. Rock Sparrow
    19-09-2014 19:56

    Quién es un radical?

  2. Dos Passos
    19-09-2014 19:25

    Aldraguero: tendrías que leer su opiniones en el Feibuk de El Món a RAC 1, ¡menudo radical!

  3. Xavier
    13-09-2014 14:23

    Penso que és afalagador rebre aquesta enhorabona, venint de qui ve..., penso. :-)

  4. Aldraguero
    13-09-2014 01:14

    Este es uno de los artículos que no genera controversia, y con razón. Pienso que estas piezas metálicas, además de su valor artístico y cultural, cumplen el efecto práctico de proteger la madera de la puerta y la propia cerradura del lógico trasiego de la llave. Yo los he visto en puertas antiguas pero siendo simples cuadrados o rectángulos. Los mostrados en el artículo aportan, además de su belleza, detalles históricos totalmente objetivos. Enhorabuena, Pere Alzina.

  5. Lluís
    12-09-2014 18:04

    David: a mi també em sona "escalaborn" per a nom de clau grossa. Ja ho preguntaré als grans de la família.

  6. David Vilasís
    12-09-2014 15:27

    Com a curiositat per mi això es un bocaclau D'escalaborn, el fotut es que al diccionari no apareix la
    Paraula escalaborn amb aquest significat. Per mi un escalaborn es una clau grossa de porta d'entrada .

  7. Lluís
    11-09-2014 09:45

    Molt ben exposat, Jordi! A veure el dia que veiem un crèdit de síntesi o un treball de recerca d'escola recopilant o estirant línies de l'INH.

  8. Jordi Bilbeny
    11-09-2014 01:50

    De fet, el que pretén aquest web és una mica això: recuperar el passat, fent-ne una base de dades, una bases d'imatges, una base d'ideies, una base de fotos. Tot el que anem trobant del nostre passat que no s'adigui amb la istòria oficial, amb la decandència, amb l'estancament català al mediterrani, amb la deixadesa literària i filosòfica, amb l'anorreament artístic, amb la impossibilitat de tenir un Renaixement, amb la misèria científica, tot allò que desdigui aquestes grans collonades dels nostres istoriadors oficials, té lloc i cabuda en aquest web i totom hi pot aportar la seva. Això, sí: el que trobem està obert a l'opinió pública.

  9. Pere
    10-09-2014 17:40

    Es podria crear un projecte tipus Projecte Orenetes (www.orenetes.cat) on per comptes de cercar nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum) es cerquessin panys "austriacistes" i "borbònics" als panys dels nuclis antics de les ciutats, pobles i llogarrets del país. Encabat el cens les dades es posarien a la web i automàticament quedarien georeferenciades en un mapa que...podria no ser a l'abast de tothom (per evitar els furts). Si entreu a VEURE DADES de www.orenetes.cat ho entendreu més bé

  10. Montserrat Camps
    10-09-2014 17:30

    Caldria, també, fer arribar la idea als instituts de secundària per tal que el jovent en prengués el relleu i que iniciatives com aquesta o similars poguessin formar part d'un treball de recerca a batxillerat .

  11. Glòria de la Paz
    10-09-2014 08:59

    Està molt bé l'article, Pere.

    La teva narrativa té un petit aire de Josep Pla, :)

    He percebut un to amable. Des d'un segon pla has sabut posar la narrativa al servei d'un treball d'inventari patrimonial cultural ingent de manera que has acabat donant-li un lleuger toc de vernís transparent que realça el contingut.

    Però una coseta: beneït el poble que gaudeix de patrimoni cultural, i apreciades les persones que el difonen i el posen en valor, però malaurdadament, el patrimoni el poble se l'ha de sentir seu, com una herència a testar per als seus fills, com un préstec rebut que s'ha de retornar en igual o millors condicions, sense ajuts externs.

    D'aquí ve que moltes vegades el cost del manteniment no es pugui suportar. I per això val més no confiar massa ( no dic gens) en el suport de les administracions públiques perquè no hi tenen cap lligam emocional i només ho veuen com una despesa vana.

    Tanmateix, està molt bé reivindicar el valor del patrimoni cultural del nostre país i recordar-los-ho reiteradament.

  12. Montse
    09-09-2014 22:14

    Una molt bona idea, original i artística. Una altra manera de fer país.
    Recordo haver vist panys singulars, amb figures curioses, en altres localitats sense fixar-m'hi gaire. Podria ser que en altres llocs es pogués fer la mateixa recerca i segurament trobar això estès a altres pobles. Seria una bonica i inèdita feina de recerca.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34993
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Fa uns mesos en Cesc Garrido ens feia saber que el terme anglès marines podia ser el mateix mot català mariners,...[+]
En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir...[+]
Les cròniques ens relaten que En Cortès va assistir a les Corts de Toledo al 1528, a la tornada de Mèxic. Però...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]