Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 26-02-2011  |  PROJECTE SERVENT
7147

Don Quijote va passar per Terrassa, Matadepera i Sant Llorenç del Munt

Recollim en aquesta ocasi√≥ un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la Comarca del Vall√®s i publicat a ‚ÄúMatadepera i Sant Lloren√ß del Munt, m√©s de mil anys d‚Äôhist√≤ria. Vol. I ‚ÄĒ Matadepera‚Äú el 1981.

Si obrim el Quixot pel capítol LX, ens adonem tot seguit que Cervantes, el titula:

De lo que sucedió a don Quijote yendo a Barcelona

L'autor hi escriu:

Era fresca la ma√Īana, y daba muestras de serlo asimesmo el d√≠a en que don Quijote sali√≥ de la venta, inform√°ndose primero cu√°l era el m√°s derecho camino para ir a Barcelona sin tocar en Zaragoza: tal era el deseo que ten√≠a de sacar mentiroso aquel nuevo historiador que tanto dec√≠an que le vituperaba.

Sucedió, pues, que en más de seis días no le sucedió cosa digna de ponerse en escritura, al cabo de los cuales, yendo fuera de camino, le tomó la noche entre unas espesas encinas o alcornoques; que en esto no guarda la puntualidad Cide Hamete que en otras cosas suele.

Identifica Don Quixot, espesses alzines de grossa escor√ßa, o sia semblants a les alzines sureres, i per tant el lloc cal situar-lo cap a les altes collades de les estribacions de les ve√Įnes muntanyes del nord del Vall√®s. Les alzines de cap a migdia, de les vessants de la nostra muntanya de Sant Lloren√ß, s√≥n m√©s aviat de complexi√≥ raqu√≠tica i no presenten l'espessor, ni les caracter√≠stiques descrites en l'obra cervantina; les alzines sureres s√≥n cap al Montseny i especialment a l'Empord√†, que no √©s el lloc de pas d'anar a Barcelona, venint de Saragossa.

"Sucedi√≥ pues, que en m√°s de seis d√≠as" o sigui m√©s de sis jornades des dels voltants de Saragossa, diu, ("sin tocar en Zaragoza") fins arribar ja en vistes de Barcelona. D'una capital a l'altra, hi ha aproximadament, poc m√©s de 300 quil√≤metres, per carretera o pels antics camins rals. El lloc de pas per anar a Barcelona venint de Manresa ‚Äďel cam√≠ que va fer Sant Ignasi‚Äď √©s en el terme de Matadepera, la collada de sobre la casa de La Barata, situat a uns 43 quil√≤metres de Barcelona, o sia l'exacta proporci√≥ de m√©s de sis jornades venint de Saragossa i albirant ja Barcelona.

Prop de la collada del camí ral de Manresa, a més dels llocs de la Mata, Tres Creus, Alzina del Sal·lari i altres, hi ha un paratge idíl·lic (que sembla descrit en el llibre del Quixot), repoblat d'unes alzines espesses, unes grans i centenàries alzines, que s'anomena Coll d'Eres de la serralada de Sant Llorenç del Munt, emplaçament d'un antic poble enrunat, d'origen god, identificat per unes trobades sepultures, bàrbares i una sivella visigòtica.

Resten encara unes ru√Įnes marcades de l'antiga comunicaci√≥ ve√Įnal que unia aquell vicus amb la riera de les Arenes i que avui encara subsisteix sota el nom de la Cal√ßada, del llat√≠ calcata de calcare deixant-nos tota una sentor romana. Aquesta cal√ßada probablement empalmava amb la Strata romana cuae pergit ad Matam de pedra (segons documents) i era enlla√ß no sols amb Coll d'Eres, el Marquet i Sant Lloren√ß Savall, sin√≥ l'arrel d'on sortien el cam√≠ ral de Berga, el cam√≠ ral de Manresa i el cam√≠ ramader que uneix el Vall√®s amb els Pirineus. El cam√≠ ral de Berga passant per la mateixa fondalada de la Riera de les Arenes, s'enlairava cap el Coll d'Estenalles; mentre el de Manresa, trencant a La Barata, puja encara pel Pi del Franc√®s, Coll de Dav√≠, sot de Castell-Sapera, Canal de la Calsina, Muronell, Canal del Forn Gran, Coma d'Aum√†, Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, Pont de Vilumara, Pujada de les Mercetes i Manresa.

El camí ramader comença seguint el camí de Manresa, desviant-se a l'Alzina del Sal·lari per agafar els graons de Mura, Cova d'en Vila, Serrallonga i Mura.

Tentólos don Quijote, y cayó luego en la cuenta de lo que podía ser, y díjole a Sancho:

‚ÄďNo tienes de qu√© tener miedo, porque estos pies y piernas que tientas y no vees, sin duda son de algunos forajidos y bandoleros que en estos √°rboles est√°n ahorcados; que por aqu√≠ los suele ahorcar la justicia cuando los coge, de veinte en veinte y de treinta en treinta; por donde me doy a entender que debo de estar cerca de Barcelona.

(…)

Ya, en esto, amanecía, y si los muertos los habían espantado, no menos los atribularon más de cuarenta bandoleros vivos que de improviso les rodearon, diciéndoles en lengua catalana que estuviesen quedos, y se detuviesen, hasta que llegase su capitán.

(…)

su capit√°n, el cual mostr√≥ ser de hasta edad de treinta y cuatro a√Īos, robusto, m√°s que de mediana proporci√≥n, de mirar grave y color morena. Ven√≠a sobre un poderoso caballo, vestida la acerada cota, y con cuatro pistoletes ‚Äďque en aquella tierra se llaman pedre√Īales‚Äď a los lados. Vio que sus escuderos, que as√≠ llaman a los que andan en aquel ejercicio, iban a despojar a Sancho Panza; mand√≥les que no lo hiciesen, y fue luego obedecido; y as√≠ se escap√≥ la ventrera. Admir√≥le ver lanza arrimada al √°rbol, escudo en el suelo, y a don Quijote armado y pensativo, con la m√°s triste y melanc√≥lica figura que pudiera formar la misma tristeza. Lleg√≥se a √©l dici√©ndole:

‚ÄďNo est√©is tan triste, buen hombre, porque no hab√©is ca√≠do en las manos de alg√ļn cruel Osiris, sino en las de Roque Guinart, que tienen m√°s de compasivas que de rigurosas.

La descripció de quaranta bandolers i el seu capità Roc Guinart (Roca Guinarda) ens l'ofereix l'acord del Consell General de la Parròquia i terme de Sant Joan de Matadepera… de les diligències fetes en persecució de Roca Guinarda i dels de sa quadrilla…

També un altre document del 20 de juliol de 1602, i per tant, anterior a la data de l'altra esmentat de l'any 1610, ens aporta la nova, que deu terrassencs s'ofereixen per la persecució de Roc Guinart.

‚ÄďNo es mi tristeza ‚Äďrespondi√≥ don Quijote‚Äď haber ca√≠do en tu poder, ¬°oh valeroso Roque, cuya fama no hay l√≠mites en la tierra que la encierren!, sino por haber sido tal mi descuido, que me hayan cogido tus soldados sin el freno, estando yo obligado, seg√ļn la orden de la andante caballer√≠a, que profeso, a vivir contino alerta, siendo a todas horas centinela de m√≠ mismo; porque te hago saber, ¬°oh gran Roque!, que si me hallaran sobre mi caballo, con mi lanza y con mi escudo, no les fuera muy f√°cil rendirme, porque yo soy don Quijote de la Mancha, aquel que de sus haza√Īas tiene lleno todo el¬†orbe.

Luego Roque Guinart conoció que la enfermedad de don Quijote tocaba más en locura que en valentía

(…)

Al ruido volvió Roque la cabeza y vio esta hermosa figura, la cual, en llegando a él, dijo:

‚ÄďEn tu busca ven√≠a, ¬°oh valeroso Roque!, para hallar en ti, si no remedio, a lo menos alivio en mi desdicha; y, por no tenerte suspenso, porque s√© que no me has conocido, quiero decirte qui√©n soy: y soy Claudia Jer√≥nima, hija de Sim√≥n Forte, tu singular amigo y enemigo particular de Clauquel Torrellas, que asimismo lo es tuyo, por ser uno de los de tu contrario bando; y ya sabes que este Torrellas tiene un hijo que don Vicente Torrellas se llama, o, a lo menos, se llamaba no ha dos horas. √Čste, pues, por abreviar el cuento de mi desventura, te dir√© en breves palabras la que me ha causado. Viome, requebr√≥me, escuch√©le, enamor√©me, a hurto de mi padre; porque no hay mujer, por retirada que est√© y recatada que sea, a quien no le sobre tiempo para poner en ejecuci√≥n y efecto sus atropellados deseos. Finalmente, √©l me prometi√≥ de ser mi esposo, y yo le di la palabra de ser suya, sin que en obras pas√°semos adelante. Supe ayer que, olvidado de lo que me deb√≠a, se casaba con otra, y que esta ma√Īana iba a desposarse, nueva que me turb√≥ el sentido y acab√≥ la paciencia; y, por no estar mi padre en el lugar, le tuve yo de ponerme en el traje que vees, y apresurando el paso a este caballo, alcanc√© a don Vicente obra de una legua de aqu√≠; y, sin ponerme a dar quejas ni a o√≠r disculpas, le dispar√© estas escopetas, y, por a√Īadidura, estas dos pistolas; y, a lo que creo, le deb√≠ de encerrar m√°s de dos balas en el cuerpo, abri√©ndole puertas por donde envuelta en su sangre saliese mi honra. All√≠ le dejo entre sus criados, que no osaron ni pudieron ponerse en su defensa. Vengo a buscarte para que me pases a Francia, donde tengo parientes con quien viva, y asimesmo a rogarte defiendas a mi padre, porque los muchos de don Vicente no se atrevan a tomar en √©l desaforada venganza.

(…)

Roque, admirado de la gallardía, bizarría, buen talle y suceso de la hermosa Claudia, le dijo:

‚ÄďVen, se√Īora, y vamos a ver si es muerto tu enemigo, que despu√©s veremos lo que m√°s te importare.

Don Quijote, que estaba escuchando atentamente lo que Claudia había dicho y lo que Roque Guinart respondió, dijo:

‚ÄďNo tiene nadie para qu√© tomar trabajo en defender a esta se√Īora, que lo tomo yo a mi cargo: denme mi caballo y mis armas, y esp√©renme aqu√≠, que yo ir√© a buscar a ese caballero, y, muerto o vivo, le har√© cumplir la palabra prometida a tanta belleza.

‚ÄďNadie dude de esto ‚Äďdijo Sancho-, porque mi se√Īor tiene muy buena mano para casamentero

(…)

Hallaron a don Vicente en los brazos de sus criados, a quien con cansada y debilitada voz rogaba que le dejasen allí morir, porque el dolor de las heridas no consentía que más adelante pasase.

Arrojáronse de los caballos Claudia y Roque, llegáronse a él, temieron los criados la presencia de Roque, y Claudia se turbó en ver la de don Vicente; y así, entre enternecida y rigurosa, se llegó a él, y asiéndole de las manos, le dijo:

‚ÄďSi t√ļ me dieras √©stas, conforme a nuestro concierto, nunca t√ļ te vieras en este¬†paso.

Abrió los casi cerrados ojos el herido caballero, y, conociendo a Claudia, le dijo:

‚ÄďBien veo, hermosa y enga√Īada se√Īora, que t√ļ has sido la que me has muerto: pena no merecida ni debida a mis deseos, con los cuales, ni con mis obras, jam√°s quise ni supe ofenderte.

‚ÄďLuego, ¬Ņno es verdad ‚Äďdijo Claudia‚Äď que ibas esta ma√Īana a desposarte con Leonora, la hija del rico Balvastro?

‚ÄďNo, por cierto ‚Äďrespondi√≥ don Vicente-; mi mala fortuna te debi√≥ de llevar estas nuevas, para que, celosa, me quitases la vida, la cual, pues la dejo en tus manos y en tus brazos, tengo mi suerte por venturosa. Y, para asegurarte desta verdad, aprieta la mano y rec√≠beme por esposo, si quisieres, que no tengo otra mayor satisfaci√≥n que darte del agravio que piensas que de m√≠ has recebido.

Don QuijoteEl sentimental relat del Quixot, anteriorment reprodu√Įt, t√© totes les probabilitats d'√©sser un fet real i hist√≤ric ocorregut a l'hereuet de Can Torrella de Matadepera, amb l'enganyada Cl√†udia i que tan tr√†gicament acab√†. Cl√†udia, en presentar-se a davant de Roc Guinart, no anomen√† el seu enamorat de Can Torrella, sin√≥ que digu√© o volgu√© indicar a Vicen√ß de la fam√≠lia dels Torrellas; i aix√≤ ho interpret√† Cervantes.

Resulta una gran coincidència, que en el terme de Matadepera existeixi la masia de Can Torrella, i que en els seus arxius, un document de 31 d'agost de l'any 1562, nomena Vicenç Torrella, propietari del mas "Cudma" àlies Torrella, que podria esser l'avi o padrí del dissortat Vicente Torrella al·ludit en el Capítol LX del Quixot.

Tot el relat, fins l'acabament del cap√≠tol LX, amb les pat√®tiques escenes de la mort i enterrament de Vicen√ß Torrelles, sembla desenrotllar-se, en les rodalies de Can Torrella i el cementiri de Matadepera. M√©s endavant ens parla dels seus amics els nyerrors i els contaris els cadells, i ens presenta com un model de cavallerositat d'aquest bandoler Roc Guinart i sa quadrilla envers el Quixot i Cl√†udia Torrellas, com remarca el seg√ľent par√†graf:

Oyendo decir esto los salteadores, levantaron la voz, diciendo:

-¬°Viva Roque Guinart muchos a√Īos, a pesar de los lladres que su perdici√≥n procuran!

En el seg√ľent cap√≠tol LXI del Quixot, ens completen els detalls de la seva estada amb en Roc Guinart:

Tres d√≠as y tres noches estuvo don Quijote con Roque, y si estuviera trecientos a√Īos, no le faltara qu√© mirar y admirar en el modo de su vida: aqu√≠ amanec√≠an, acull√° com√≠an; unas veces hu√≠an, sin saber de qui√©n, y otras esperaban, sin saber a qui√©n. Dorm√≠an en pie, interrompiendo el sue√Īo, mud√°ndose de un lugar a otro. Todo era poner esp√≠as, escuchar centinelas, soplar las cuerdas de los arcabuces, aunque tra√≠an pocos, porque todos se serv√≠an de pedre√Īales. Roque pasaba las noches apartado de los suyos, en partes y lugares donde ellos no pudiesen saber d√≥nde estaba; porque los muchos bandos que el visorrey de Barcelona hab√≠a echado sobre su vida le tra√≠an inquieto y temeroso, y no se osaba fiar de ninguno, temiendo que los mismos suyos, o le hab√≠an de matar, o entregar a la justicia: vida, por cierto, miserable y enfadosa.

En fin, por caminos desusados, por atajos y sendas encubiertas, partieron Roque, don Quijote y Sancho con otros seis escuderos a Barcelona.

I ací s'acaben relats i documentats, uns fets descrits en els Capítols LX i LXI del Quixot, que sembla que no foren productes d'una imaginació febrosa del Caballero Andante, Don Quixote de la Mancha sinó la descripció verídica d'uns esdeveniments viscuts en els vessants de les muntanyes de la rodalia del terme de Matadepera, tot anant Cervantes a Barcelona.

De la lectura meditada i tot observant les coincidències relatades, amb les realitats geogràfiques dels verals de les proximitats dels camins antics que passen prop de Matadepera, se'n dedueix que:

  • Cervantes, tot venint de prop de Saragossa, en direcci√≥ a Barcelona, amb un espai de m√©s de sis jornades, pass√† pel cam√≠ ral que va de Manresa a Barcelona ‚Äďel mateix cam√≠ que feu Sant Ignasi, per anar a la Ciutat Comtal, despr√©s d'orar i escriure els seus exercicis en la Santa Cova de Manresa.
  • Cervantes, tal com diu el Quixot, s'apart√† del cam√≠ i f√©u nit en un esp√®s alzinar, que, si no fou el del Coll d'Eres, devia ser en un dels similars dels voltants de la Mata, La Barata o l'Obac; que all√≠ el rodejaren una colla, els de la quadrilla de Roc Guinart, que cometien "enormes delictes en dany dels pobats de Catalunya" com esmenta el document de l'any 1610 del Consell General de la parr√≤quia i terme de Sant Joan de Matadepera; que no les tindria, com vulgarment es diu, totes, quan descriu "pensativo con la misma tristeza y menalnc√≥lia figura que pudiera formar la misma tristeza‚Ķ", "no est√©is tan triste, buen hombre", li digu√© el bandoler Roc Guinart; que de no haver-se guanyat, amb el seu talent i enginy, la voluntat del capit√† Roc Guinart, √©s molt probable que les seves restes ignorades, descansessin en un dels terminals descrits, i possiblement fent companyia a les sepultures godes del costat de l'antic poblat ‚Äďavui en ru√Įnes‚Äď de Coll d'Eres.
  • Que Cervantes no s'invent√† els fets que li ocorregueren, en el relat del Cap√≠tol LX, tot anant a Barcelona, sin√≥ que fou testimoni de la venjan√ßa d'una dona despietada, per un fill de Can Torrella de Matadepera, en Vicen√ß Torrellas, assassinat per Cl√†udia Jeronima, per no haver complert la promesa que li havia donat, de casar-se amb¬†ella.
  • Que de la lectura de les pat√®tiques escenes de penediment de Cl√†udia, davant del moribund Vicen√ß; de la pres√®ncia dels criats de Can Torrella i l'enterrament, sembla fluir-ne el paisatge i llocs de la riera de les Arenes i el cementiri de l'antiga Parr√≤quia de Sant Joan de Matadepera.
  • Que ell pass√†, com ens diu, tres dies i tres nits en el campament de la quadrilla del bandoler, tractat com un rei, i admirant Roc Guinart, "Si estuviese tres cientos a√Īos no le faltara que mirar y admirar en el fondo de su vida".

En fi, que Cervantes del braç de Roc Guinart, féu l'entrada a Barcelona, tant satisfet, alimentat i ben acompanyat, que de segur que en aquestes circumstàncies, la ciutat Comtal li deu aquell famós elogi:

Barcelona, archivo de la cortes√≠a, albergue de los estranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y, en sitio y en belleza, √ļnica.

Miquel Ballbè i Boada

Treball presentat als III Jocs Florals de la Comarca del Vallès
Publicat a "Matadepera i Sant Lloren√ß del Munt, m√©s de mil anys d'hist√≤ria. Vol. I ‚ÄĒ Matadepera", 1981




versió per imprimir

  1. Xavier
    17-03-2015 12:08

    RES!

    ÚLTIMA HORA: Els d'Alcalà d'Henares diuen que CREUEN que tenen alguna cosa de Cervantes. Sí, tenen "les ganes" de tenir-lo.

  2. Xavier
    16-03-2015 19:14

    D'Alcalà d'Henares? A tingut cap geni Alcalà d'Henares? Què m'he perdut alguna cosa?

  3. Rabindranath
    16-03-2015 14:24

    Ostres! Per Terrassa, Matadepera i Sant Lloren√ß del Munt? I no va passar per Madrid?? Per√≤ en qu√® coi pensava Cervantes? Sort que el Dest√≠ va fer que l'enterressin a Madrid. Heu vist que fins i tot hi t√© un ta√ľt amb les inicials? I els analistes d'ADN de les despulles, tot i que voldrien tenir m√©s mesos per poder pronunciar-se, ara ja estan a punt de dictaminar si les restes examinades s√≥n d'ell o no (es veu que corre molta pressa: s'ha de dir abans de les eleccions municipals!). Seran del geni d'Alcal√† d'Henares? Vosaltres qu√® penseu? Ai, quina emoci√≥!

  4. a
    17-03-2011 22:05
  5. Esteve Renom
    01-03-2011 22:13

    Tamb√© es podria afegir que en el cam√≠ ral que passa per aquesta zona i que anava de Barcelona a Manresa continuant cap a Lleida i Saragossa, essent el cam√≠ normal o gaireb√© obligat, dins del mateix terme de Matadepera, hi ha una masia anomenada LA BARATA, que ja est√† documentada en el segle XIV, on almenys des de l'edat mitjana fins ben entrat en segle XIX, funcionava com a fonda pels viatjants. En Servent podria haver-se inspirat en el nom d'aquesta casa per a la √≠nsula que aconsegueix per a en Sanxo, la √ćNSULA BARATARIA. La masia, tot i ser una fonda, era la titular de grans propietats, que m'han comentat que anaven fins el Pirineu. S'hi podia arribar trepitjant terrenys de la seva propietat. De la fam√≠lia dels Barata sortiren personatges importants, clergues, pol√≠tics..., al llarg de tota la hist√≤ria moderna. Suposo que seria interessant estudiar si aquesta masia tenia algun tipus de jurisdiccions de tipus senyorial sobre altres masos o fins alguna vila. √Čs m√©s que probable que en Servent s'hi hagu√©s hostatjat. Segurament era la masia m√©s important de la vall que baixa fins a Matadepera. Com a fet curi√≥s expliquen que, en aquesta zona infestada de Bandolers durant els segles XVI i XVII, per l'abund√†ncia de coves i forats, llocs fer√®stecs i d'espessos boscatges, que en algun determinat moment l'amo o el regentador de la fonda, s'entenia amb els bandolers i els indicava la categoria dels viatjants segons el color de la roba que penjava a estendre. Tamb√© una altra curiositat, √©s que en la mateixa vall, a uns tres o quatre quil√≤metres, hi ha la masia de Can Torrella, que tamb√© feia de fonda. En fer-se la compet√®ncia l'una amb l'altre, La Barata va aconseguir per diverses pressions (???!!!!)que Can Torrella deix√©s l'activitat hostelera. Tamb√© voldria afegir que l'indret on l'estudi situa l'episodi del Quixot i Roca Guinard estaria una mica m√©s amunt de la casa de la Barata, al coll d'Estenalles, en el cam√≠ ral que anava de Barcelona a Berga (a la casa de la Barata es bifurca el cam√≠ que va a Manresa, enfilant-se per la serra, i el cam√≠, seguint la vall. Ja s√© que he explicat molta palla. En tot cas el que si que crec que √©s curi√≥s √©s la proximitat dels noms de LA BARATA i la √ćNSULA BARATARIA, essent la primera un lloc per on segur en Servent havia d'haver passat.

  6. Joaquim
    28-02-2011 08:23

    Molt interessant! La veritat es que, tot i havent llegit el Quixot fa anys, no recordava aquest capítol.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18955
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
√Čs m√©s probable que l'orxata mexicana fos portada a M√®xic pels primers colons catalans de Val√®ncia que hi van...[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]
Qui era Hernán Cortés? Va ser també fill d’un home corrent? Va tenir uns estudis escassos? O, altrament, tal...[+]
Va poder viure 92 anys En Cristòfor Colom? Va poder creuar l’Atlàntic en el seu primer viatge als 78? Un marí...[+]