Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 11-03-2014  |  PROJECTE COLOM
8146 lectures

Barabino, un pintor genovès, i la catalanitat d'En Colom

En Rafel Mompó analitza un quadre sobre En Colom i la Junta de Salamanca realitzat per Nicolò Barabino, un pintor genovès del segle XIX, on la disposició de la iconografia sembla incidir en la catalanitat del Descobridor.

Nicolò Barabino, un artista amb notòries preocupacions escenogràfiques, com diuen els seus estudiosos i biògrafs, no podia col·locar a la babalà els detalls de les seues obres i particularment aquesta que a baix hi figura, segons una reproducció feta de l’original, que correspon a un mural del Palazzo Orsini, que també veiem en fotografia al seu context. Cal remarcar els fets que Barabino és genovés i que és un artista del segle XIX, i val a dir que ni és de nació catalana ni acostat al temps d'En Colom.

La tesi de la genovesitat d’En Colom, com és ben sabut, està basada principalment en un recull documental aplegat pel govern italià, l’anomenada Raccolta di Documenti e Studi publicati della Reale comisione Per il Quarto Centenario della Scoperta dell'America, publicat a Roma sota els auspicis del Ministero della Publica Istruzione, al 1896. Així mateix, el document Assereto es considera de vital importància i fou publicat per primera vegada per Ugo Assereto1. Aquest document fixa l’any 1451 com el de naixença del Colombo genovés. De seguir aquesta tesi, com per exemple fa Salvador de Madariaga, l’any en què es produí la Junta de Salamanca, el 1486, Cristòfol Colom tindria 35 anys. Però de cap manera, fins i tot amb els paràmetres d’envelliment suposats a l’engròs i sense més matisos per a l’època, l’home que ha representat Barabino té eixos 35 anys de la història oficial genovesa. Això no pot anar ni amb rodes. Les dates són importants en qualsevol cas. Tant la Raccolta (1896), com el document Assereto (1904) són donats a llum pública després que Barabino pintés el seu Cristoforo Colombo al consiglio di Salamanca, que, segons altres, s’intitularia Cristoforo Colombo deriso a Salamanca, la qual obra, si creguem el diccionari biogràfic Treccani, s’acabà el 1887. És clar, llavors, que pintà sense el condicionant de la tesi oficial italiana, i que Barabino creà la seua obra abans d’aquella mobilització italiana en favor del Colombo genovés.

També voldria notar que hi ha algunes coses que m’agradaria poder veure millor, però ni la qualitat de les fotografies que he trobat ni la còpia en forma de gravat, lògicament en escala de grisos, em permeten aventurar més del que diré. L’escena podem dir que està partida en dues meitats –esquerra, dreta de l’espectador– que més o menys es corresponen a les dues parets de la sala on es desenvolupa la Junta. Més o menys al centre, tutelant el quadre, l’escut del cardenal Mendoça, conegut com “el tercer rei” després de Ferran i Isabel. Cal observar com aquesta tutela queda remarcada amb l’escut que torna a aparéixer decorant el lampadari, i que amb lògica continuïtat assenyala l’escut dels regnes de Castella i Lleó. Sota aquest escut gran s’hi troba la figura petita d’un monjo cadavèric.

Barabino

El grup de religiosos del centre sembla prou evident que és el que li dóna sentit a una de les versions del títol de l’obra: Cristòfol Colom afrontat a Salamanca (o ridiculitzat, o escarnit com vulgueu). L’artista sembla haver representat, a l’inrevés del grup femení clàssic, les tres desgràcies. Un d’ells, fins i tot, mira agosaradament amb posat sibil·lí aquells que sap que el miren. Ell mateix i un altre es vinclen, potser amb una mica de llagoteria, davant d’alguna autoritat, que ben bé podem imaginar siga la del susdit cardenal Mendoça. I l’efecte és ben palès en el rostre de l’almirall.

L’almirall seu absort entre dues figures del tot contradictòries. Una que se’l mira patidora, amb comprensió; l’altra, que sembla retraure-li quelcom o, millor encara, incitar-lo a “tindre dos dits de front”. Qui sap si no està bonegant el vell Colom per una tàctica equivocada davant d’aquells homes de mal confiar. Però una de les coses més suggestives, i des del punt de vista de la catalanitat de Colom, notabilíssima, és el que hi ha al darrere del navegant, en el mur de la dreta. Si no vaig errat (lamentablement no es veu massa clar) el primer escut pertany als Borja, el següent a l’Orde del Jerònims, el següent a l’Orde de sant Jaume, l’últim i a l’extrem dret pertanyeria a l’Orde de Montesa, i el penúltim, apuntant directament al cap d'En Colom, assenyalant-lo al mil·límetre, l’escut de l’Orde de la Mercé. Sabut és que aquest orde fou fundat per En Pere Nolasc amb l’adjutori del rei Jaume I. És clar que a l’època de la Junta de Salamanca hi havia fundacions de cases mercedàries pertot arreu, també a Castella i, fins i tot, a la mateixa Salamanca. Però Barabino, com que no pot parlar amb paraules, ho fa icònicament i així em sembla prou evident que va voler indicar amb colors i signes, res més propi d’un artista, l’element d'En Colom, l’element català. Està dit que l’orde s’havia escampat força. Ara bé, la major part de les fundacions, i les més importants, eren al Principat (l’Hospital de Santa Eulàlia, la primera i principal), al Regne de València (Santa Maria del Puig, la segona en relleu), Provença, Comtats de Rosselló i Cerdanya, les Mallorques i el Regne d’Aragó2.

En són molts més els aspectes que podriem comentar, i així, per exemple, jo diria que el monjo amb el llibre petit sobre el mentó i que mira de reüll vers Colom –advertit pel monjo barbut– amb gest burleta, és de l’orde trinitari. El segon del grup de “les tres Desgràcies” em sembla un germà dominic. Em referisc al que duu el llibre gros. I cal recordar que fra Díego de Deça, el suposat benefactor d'En Colom, fou de l’Orde dels predicadors i posteriorment inquisidor general de la corona d’Aragó i de la corona de Castella. Diria també que el monjo que mira En Colom amb preocupació i tendresa, recolzat sobre l’escó, podria ser un benedictí però també –i em sembla l’opció més raonable– un jeroni. Tant si és d’un orde com de l’altre sembla evident que són els dos més acostats al món d'En Colom. Sabem de la importància del monestir badaloní de sant Jeroni de la Murtra, sabem que el frare jerònim Ramon Pané va acompanyar En Cristòfor Colom en el segon viatge a Amèrica i va ser l'autor del primer llibre escrit a Amèrica, titulat Relación Acerca de las Antigüedades de los Indios, un d’entre els dotze jerònims del monestir de Montserrat que el van acompanyar, com també fra Bernat Boïl, eremita de l’esmentada abadia.

Certament, la paret frontal, la que acull els escuts de Castella i Lleó i el del cardenal Mendoça, és un llenç enfosquit. A l’altra paret, la d'En Colom, per entendre’ns, ha volgut atorgar-li l’artista més llum, i tal vegada podem preguntar-nos per què. Igual que ens podem demanar –i a mi m’intriga–, per l’actitud dels que jo crec, pel seu hàbit, monjos mercedaris, és a dir, el tercer del grup central que ens mira i interpel·la, no sé si cínicament, no sé si fent-nos algun avís, i el barbut amb la caputxa posada qui ben ostensiblement sembla invocar la sagacitat del navegant.

En espera de poder gaudir d’una millor reproducció del fresc de Barabino al Palazzo Orsini, o de poder veure’l in situ, se m’acut una pregunta de primer antuvi: Quines eren les fonts de Barabino per pintar allò que pintà? Que en resum, membrem-ho, és un home si no vell, frisant la velledat, en mig d’una sospitosa i enigmàtica coreografia de frares, alguns d’ells gesticulant. Tot entre dues parets, una d’obscura i una altra més clara, però ambdues sembrades d’escuts, i un d’aquests, amb les barres catalanes, assenyalant En Colom.

Rafel Mompó

1 La data della nascita di Colombo accertata da un documento nuovo; Giornalle Storico e Letterario della Liguria, 5 (1904), p. 5-16.
2 La Orden de Santa María de la Merced (1218 - 1992). Síntesis Histórica. 1996. Consultable a http://es.scribd.com/doc/29456957/Manual-de-Historia-de-La-Orden-de-La-Merced.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Trol
    23-04-2014 12:28

    Os dejo un enlace del ultraespañolista Wall Street Journal, en la que parece han censurado el nombre catalán de Colón. Espero una reacción ipso facto del INH ante tamaña fechoría: http://online.wsj.com/news/articles/SB10001424052702303603904579495481490796654?mod=trending_now_2

  2. Xavier
    18-03-2014 18:34

    Hahahaaa, molt bo, Tiger. Però això et passa perquè et falta intuïció. I bé, això que dius de "sorpresa" i "descobrir", posem-ho entre cometes...

  3. Isidre
    18-03-2014 13:16

    Carai, Trolín, quina efervescència! Però parlant de futbol, això sí, i anant a petar a la mateixa argumentació tronada de tots els unionistes: en un Catalunya independent, el Barça jugaria una trista lliga catalana. Doncs probablement sí, però en una Catalunya independent, potser el futbol -i el Barça- no seria tan important. Per cert, molt parlar de futbol, però encara espero que m'argumentis en contra. Quan no tens on agafar-te, te'n surts dient "pereza" o "pelmazo" i et quedes tan ample. Si tens ganes d'escriure, escriu de debò, campió.

  4. Trol
    18-03-2014 11:51

    Cesc: a tu comentario del 14/3: "Trol. Has tornat a la casella número u. No sé com t ‘ho fas però no aconsegueixes avançar. Tornes a estar al principi i mira que aquest article és explícit. Un pintor genovès que no esmenta que Colom era de Génova". Entiendo que quieres decir que en algún momento del "diálogo" he llevado la conversación a otro terreno, ¿es esto lo que pretendias decir? Respecto a lo que dices: "guanyar és conquerir". Por desgracia, en la Cataluña nacionalista, si. La épica que le habéis conferido a los partidos de "fúmbol", Barça-Madrit, dejan mucho que desear, la verdad. En Madrid, que lo sepáis, no se vive de igual forma los partidos, salvo en grupos tan "democráticos" como "Ultra Sur", que han entendido mal el concepto España y nacionalismo español. Pero aquí, en Barcelona, es el pan nuestro de cada día. ¿Habéis pensando que en un hipotético Cataluña independiente, los que nos sentimos españoles iríamos al Cornellà-El Prat, a animar al Espanyol cada vez que éste jugara contra el Barça? Todo el españolismo político que habría quedado en Cataluña se manifestaría/canalizaría a través de los colores blanquiazules (los de Roger de Llúria, por otro lado), frente a los colores azulgranas del Basilea, perdón, del Barça. Justo como se vivió aquí los Barça-Madrit de los años 60 y 70, pero a la inversa. Pensad que jugaríamos muchos partidos en nuestra Super-Liga catalana, ya que no estaríamos en la Liga de fútbol del Estado invasor y colonizador español. No sería lógico. Os recuerdo el art. 2.1. del Estatuto de la LFP: "1.- Organizar y promover las competiciones oficiales de fútbol de ámbito estatal y carácter profesional, y velar por su adecuado funcionamiento". Cuando dice "ámbito estatal", se refiere a España. Podéis pensar en Andorra, pero si os atenéis a vuestros prejuicios de que "Escanya" siempre le ha hecho la puñeta a Cataluña, ¿os creéis que ahora no lo harían? La LFP es una entidad privada, ¡claro!, pero si el Gobierno de España dijera que no, o bueno, todavía más democrático, se hiciera un referendo en toda España para permitir, o no, que Cataluña pudiera jugar la LFP, el resultado sería un NO rotundo. No sé para que hablo de fútbol cuando a mi me la suda. Saludos. Moraleja: cuando a los nacionalistas os interesan cosas de "Escanya", no hay ningún problema. Cuando no, todo son problemas.

  5. Trol
    18-03-2014 00:21

    Por cierto, no me vuelvas a acusar de desviar la conversación. Ahora hablas de "fúmbol", lo que demuestra el poco fuste que tienen los foreros por aquí. Aquí se mezcla todo, en una especie de orgía nacionalista. Fútbol, política, nacionalismo, gastronomía, humor, Mortadelo y Filemón, etc., etc. ¡Sois unos cracks! Pero insisto. Eres tú quien se va por los cerros de Úbeda, y aún encima tienes la desfachatez de acusarme de desviar la conversación. Por favor, relee tus "aportaciones" historiográficas. No te lo tomes a mal, en el fondo me caes bien. Saludos.

  6. Trol
    18-03-2014 00:18

    ¿Pereda es aquel jugador .castellano de Burgos- que pasó por el Real Madrid, sin pena ni gloria, y que después estuvo la tira de años en el Barcelona sin ganar practicamente nada? Respecto al No-Do, ¿qué decir? La radio de entonces si que le dio la asistencia a Pereda. ¡Toma esa!

  7. Trol
    17-03-2014 17:12

    Isidre: insisto. ¡Eres un poco pelmazo! Ojalá estuviera en FAES, estoy seguro que cobraría una buena pasta por hacer informes que no leerá nadie jamás. Cesc: he leído el articulo de Juliana, ¿y? Juliana, por más que lo intente, no será jamás un Gaziel, o un anatematizado Pla, y por mucho que pretenda ofrecer una imagen de la realidad que el vive, no consigue, y mira que lo sigo, estremecerme como el del País del Ampurdán. Recuerda, ¡Ucrania se ha independizado para integrarse en la Federación Rusa. No tiene proyecto alguno de ir por libre!

  8. Isidre
    16-03-2014 03:21

    Com que "Me da pereza leerte"? A veure, Trolín, gira't un moment. Mira a terra. T'acaba de caure el carnet de la FAES. Doncs ja ho saps. Contesta i argumenta, que per això cobres.

  9. Trol
    15-03-2014 18:20

    Cesc: gracias por intentar estimular mis neuronas, pero no logro entender con la cita de Las Casas a la que haces referencia. ¿Quieres decir que la capital regia era Barcelona? Lo acepto. La capital estaba en donde estaban los reyes. Barcelona, Toledo, Valladolid; hasta que Felipe II pensó en la idoneidad de esa hermosa ciudad que es Madrid. Dices que la historia ha sido reescrita. Totalmente de acuerdo, ¡por vosotros! Por favor, centra la conversación otra vez. Por cierto, durante el s. XVI y XVII, como bien sabrás ya que le das mucho a la mollera, el oro que llegaba de América a Sevilla, iba por tierra hasta Barcelona -ahí está el origen del bandolerismo catalán. Escuadrones de ladrones, amparados por los señores feudales y sus intrincadas jurisdicciones-, y de ahí, en barco, a Génova. De Génova -patria chica de Colón-, a través del Camino Español, a Flandes. Todo ese oro "ayudaría" a poner las bases del actual capitalismo, para bien o mal. El motivo para ir llevar el oro por tierra de la capital hispalense a Barcelona, era la piratería berberisca. Colón haría el camino por tierra, seguramente, por seguridad.

  10. Cesc
    15-03-2014 17:35

    Trol. Colom va anar caminant de Sevilla a Barcelona.- "Despachóse de Sevilla con los indios, y con lo demás. Tanto comenzó la fama á volar por Castilla, que se habían descubierto tierras que se llamaban las Indias, y gentes tantas y tan diversas, y cosas novísimas, y que por tal camino venia el que las descubrió y traía consigo de aquella gente; no solamente de los pueblos por donde pasaba salía el mundo á lo ver, pero muchos de los pueblos, del camino por donde venia, remoto, se vaciaban, y se hinchían los caminos para irlo á ver, y adelantarse á los pueblos á recibirlo…". (Las Casas Libro I Capítulo LXXVIII, p. 332) -------------------- “Dióse la priesa que más pudo para llegar a Barcelona, a donde llegó mediado abril, y los reyes estaban harto solícitos de ver a su persona; y sabido que llegaba, mandáronle hacer un solemne y muy hermoso recibimiento, para el cual salió toda la gente y toda la ciudad, que no cabían por las calles, admirados todos de ver aquella venerada persona ser de la que se decía haber descubierto otro mundo…”. ------------------- Por su parte, el hijo del navegante, Hernando (o Fernando) Colón afirma que su padre salió por tierra hacia Sevilla con la intención de continuar desde allí a Barcelona-------------------------------------http://www.historiadevillapalacios.es/02.23.colon.htm-----------Adjunto aquesta pàgina a on es veuen les escales que va fer Colom quant va anar caminant de Sevilla a Barcelona. El mapa és al final de la pàgina. A veure si fas servir una mica el cervell. La història ha estat reescrita.

  11. Trol
    14-03-2014 19:58

    Lluís: tienes menos gracia que el facha de Toni Albà. Mira que hay buenos humoristas en Cataluña... ¡cómo Guerau!

  12. Guerau
    14-03-2014 19:50

    Ací està la "machada" espanyola del Trol, "9 de cada 10 espanyols utilitzen el cap per embestir", això ho va dir un eminent espanyol.

  13. Trol
    14-03-2014 19:35

    Isidre: me da mucha pereza leerte. Los siento. Cesc: a ver, ¿pero tú has leído mi primera intervención? Por favor, leéla bien. Cuando se bifurca la conversación. Cuando entre tú y Xavier os ponéis a discutir. Y por cierto, has hablando de los antentados del 11-M, y de Rouca-Varela alegremente... ¿no te parece que te has ido un poco de frenada? Lo más gracioso es que luego pretendes elevarte a la condición de equidistante y serio. Un saludo.

  14. Trol
    14-03-2014 11:58

    Retomando la nación a la que pertenecía Colón, querría traer a colación la figura del eclesiástico Andrés Bernáldez, y autor de: "Historia de los Reyes Católicos don Fernando y doña Isabel" (1513), en la que nos dice lo siguiente sobre el Almirante: "En el nombre de Dios Todopoderoso, ovo un hombre de la tierra de Génova, mercader (...) que llamaba Christobal Colon (...)". En fin, parece que algunos en el pasado no tuvieron muchas dudas sobre el origen del propio Colón... ¡hasta que llegó el INH!

  15. Trol
    14-03-2014 11:46

    Lluís, ¿te suena la Casa de Borgoña? La tenemos en Castilla entre los siglos XII y XIV, por ejemplo. Los matrimonios entre monarcas castellanos y princesas borgoñonas fue algo habitual. Esto en cuanto al corazón de Europa (Borgoña), pero también se miró a Inglaterra, como el matrimonio entre Alfonso VIII de Castilla y Leonor Plantagenet, reina consorte de Castilla. ¿Te suena Beatriz de Suabia o Cristina de Noruega? Pero la sangra real castellana también emigró, como por ejemplo, al Reino de Francia. ¿Quién fue la madre de Luís IX, San Luís? ¿Blanca de Castilla? Blanca de Castilla fue en su día reina consorte del Reino de Francia. Creo yo que esta dinastía -extranjera-, y los nombres que he apuntado, son más que suficientes para demostrar esta clara vocación de Castilla por abrirse a la Europa cristiana, a la que tanto hace referencia mi admirado Jacques Le Goff. ¿Te sirve para algo esta información?

  16. Lluís
    13-03-2014 21:43

    Pots el·laborar una mica més això de la tradició europeista del regne de catella, i la creu de Sant Andreu? Sóc la prova de que això no ho sap tothom. :)

  17. Trol
    13-03-2014 16:39

    Cesc: la Cruz de San Andrés está íntimamente ligada con la tradición europeísta del antiguo Reino de Castilla. No se si sabes que es de influencia borgoñona. La castellanofóbia no debería negar datos evidentes, ¿no crees? Ya puedes poner un enlace de una blog, o lo que quieras, pero no me vas a convencer. Lo siento.

  18. Cesc
    13-03-2014 15:36

    Florida: --- http://cathalonia.wordpress.com/2013/07/16/san-agustine-florida-i-les-senyeres-catalanes/ -------- Els castellans no van portar cap creu de Sant Andreu. Aquesta era la creu Carles I o dels Austries-------http://maharbal1973.blogspot.com.es/2010/01/carlos-i.html-----

  19. Trol
    13-03-2014 12:32

    Cesc: los castellanos llevaron a América la cruz de... ¡San Andrés!, que como bien sabrás, es la actual bandera, entre otros estados de EE.UU. de Florida.

  20. Cesc
    12-03-2014 20:18

    Hi ha un matís Guerau, poden dir que un personatge del S. XVI era espanyol, però també haurien de dir si era català de nació o castellà de nació, però no ho diuen. Un vaixell que portava quatre barres al damunt del pal major no treballava per Castella. Els historiadors oficials són tancats en banda amb el tema de la descoberta castellana d ' Amèrica però com ara els personatges catalans desborden la comprensió del relat històric s ' han inventat que aquests catalans treballaven per Castella. És impossible que aquests catalans treballessin per Castella si la simbologia que portaven als vaixells i la simbologia que projectaven els descobridors a Amèrica no era la pròpia de la nació castellana. Aquest tema de la simbologia farà tornar a desbordar el relat històric castellà. Saps com expliquen la immensa quantitat de Mares de Déu de la Mercè que hi ha escampades per Amèrica? doncs, dient que el símbol de la Mare de Deu de la Mercè (els quatre pals catalans i la Santa Creu de la catedral de Barcelona) va ser portat a terra americana per castellans. I es queden tant amples. De moment, fins que algú o alguns facin la pregunta: perquè la nació castellana no escampava per Amèrica la figura de l ' Apòstol Santiago? amb aquella creu tant ben parida que portava el Lope de Vega

  21. Guerau
    12-03-2014 18:13

    Cap problema amb la Història per a l'espanyolisme amb els símbols, l'espanyolisme admet la participació dels catalans, no sempre, però quan ho fa diu que actuen com espanyols, així, el Roderic de Borja era un pro-espanyol (per ells un pro-castellà únicament) i els personatges catalans i aragonesos que van participar en la gesta de descobriment també per l'espanyolisme són pro-espanyols (pro-castellans) com el pare Boïl, Margarit, Santàngel, Sanxis, Corbera, Guillem Coma o Miquel Ballester, tots eren pro-espanyols i per tant per a l'espanyolisme oficial eren servils amb un poder major que era el castellà i sempre en favor de Castella, se sobmetien als seus senyors que eren tots castellans... Així han construït els castellans els seu relat

  22. Cesc
    12-03-2014 17:58

    El que tu diguis Trol, pots dir si vols que l'atemptat d'Atocha el va fer l'ETA. Si vols seguir amb el discurs de Rouco Varela o Pedro J., doncs contínua, però em sembla que a aquests dos ja els han fotut fora. Jo penso que els quadres pictòrics històrics sempre estan carregats de contingut (cert o fals). Estem acostumats a veure quadres amb el gallardet castellà a les caravel.les d ‘En Colom seguint la línia oficial històrica. Per aquesta mateixa raó quan apareix un quadre que diu tot el contrari crida l'atenció. Quan apareix un quadre que subtilment insinua el contrari del que diu la història oficial sempre em pregunto qui és el pintor, d'on procedeix i d'on haurà tret la informació. Si no fos per aquestes subtileses pictòriques i literàries ara mateix ens estaríem empassant que Colom era genovès que Cervantes era d'Alcalá d'Henares, que els navegants extremenys van conquerir amèrica, que la Celestina la va escriure Fernando de Rojas etc, etc

  23. Trol
    12-03-2014 17:30

    Cesc, ¿por qué "recargolats"? Lo que dice Xavier es completamente lógico. Un ejemplo más cercano. Jaume V. Vives, en su: "Noticia de Catalunya", replantea todo el siglo XVIII catalán, y no duda en advertir que los Decretos de Nueva Planta fueron algo positivo para el conjunto de la sociedad catalán, sobre todo para la burguesía. Sin embargo, la literatura nacionalista de finales del XIX, de todo el XX, y lo que llevamos del XXI, nos ha presentado ese momento histórico concreto como el fin de los días. ¿Qué prisma es el bueno? Otro ejemplo. El Napoleón, a caballo, cruzando los Alpes, del pinto de cámara David, nos muestra al "Ogro de Ajaccio" como un nuevo Alejandro o César (http://www.google.de/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d2/Jacques-Louis_David_007.jpg&imgrefurl=http://es.wikipedia.org/wiki/Napole%25C3%25B3n_cruzando_los_Alpes&h=2380&w=2024&tbnid=9LZWOCFsG_2ZHM:&tbnh=90&tbnw=77&zoom=1&usg=__KAhXA_zftN9z8iFY_NdYZl61svo%3D&docid=BYFK-Y-6eTS49M&sa=X&ei=VYogU-C1Aaib0QXmu4DoCw&ved=0CCkQ9QEwAA&dur=1970), sin embargo, en 1850, Delaroche, hizo una curiosa adaptación del mismo paso (http://es.wahooart.com/@@/8BWUVW-Paul-Delaroche-(Hippolyte-Delaroche)-Bonaparte-Cruzando-los-Alpes). ¿Con cuál de los dos nos quedamos? Ambas son perfectamente válidas para exponer una idea, o un símbolo. Un Napoleón imperial sobre un caballo, o un Napoleón humilde encima de un asno.

  24. Cesc
    12-03-2014 16:38

    Xavier ( with no name ), sembla com si volguessis donar a entendre que un quadre fet fora d'època no té cap significat. Pots mirar - El descubriment d’Amèrica - (1959) d ‘ En Dalí, o el quadre d ‘En Zurbarán – La Rendición de Sevilla - (1634). Aquests quadres no diuen res segons tu. Dalí estava ben informat o no?, Jo diria que si. Zurbarán estava ben informat o no?. Jo diria que també. Doncs Balbino feia recreacions idealitzades. Mira que sou recargolats

  25. uri
    12-03-2014 16:03

    Si voleu estarem d'acord que el quadre per si sol no prova res. Ara bé, també estarem d'acord que allò que ens planteja el quadre no acaba d'encaixar amb el relat de la història oficial. Per tant és una veu més que podem afegir a la llista de veus crítiques amb la versió oficial. Dit això caldria aprofundir en el quadre : les actituds dels clergues en relació a l'ordre que representen i quin paper van desenvolupar en tot l'entramat de la descoberta. També estaria bé conèixer si hi havia algú darrera del pintor, si el quadre era un encàrrec, qui n'era el propietari, etc.

  26. Xavier
    12-03-2014 14:10

    Si us plau Xavier, podries afegir-hi al teu nom alguna cosa que no confongués i ens diferenciés?Gràcies.

  27. Xavier
    12-03-2014 14:06

    A més, durant el dinou i finals del XVIII, sota la influència del Romanticisme, es feren moltes pintures que eren recreacions del passat idealitzades, sense cap mena de valor històric. Qualsevol que hagi estudiat història de l'art ho sap.

  28. Xavier
    12-03-2014 14:00

    Si el quadre és del 1887, ¿quin valor té la representació per a la ciència històrica del XV? Barbino era pintor, no pas historiador, i no veig perquè li hem de suposar cap coneixement extra de la història de Colom, ni molt menys que li arribés cap revelació oculta. Per a triar els escuts de la pintura, potser es va informar mínimament amb obres històriques del seu temps, potser es va deixar orientar per historiadors, o potser es va limitar a copiar escuts d'altres quadres que tenia a mà. Tenir aquests escuts com a prova de no sé quina veritat del segle XV, sembla absurd.

  29. albert fortuny
    12-03-2014 11:59

    El quadre es un quadre realista.no? No es pas abstracte no? Doncs el pintor va pintar en colom tal com era a l'epoca de la descoberta. No cal ser gaire llest per veure aixo.

  30. Trol
    12-03-2014 10:33

    En "Los monederos falsos", de Gide, el protagonista se pregunta lo que sería poder leer los diarios de Balzac mientras éste escribía su obra. Ojalá Barabino hubiera hecho lo propio. ¡Jamás sabremos que quiso transmitir pintando los escudos de las diferentes órdenes militares, ni tampoco por qué envejeció la figura de Colón con ese pelo encanecido! Todo lo demás, son hipótesis.

  31. Cesc
    11-03-2014 21:05

    Sembla com si En Colon s'hagi ficat en un embolic i alguns frares vulguin intercedir enl favor seu. El frare que està inclinat en primer pla si que sembla que porti l'hàbit mercedari, però no es veu l'emblema. Volia dir a més de tot el que ha dit En Mompó que quan es va descobrir Amèrica (em refereixo al primer viatge i al segon que se sap que hi anava una mercedari confessor d ' En Colom) el Mestre de l'Orde de la Mercè (la persona que va autoritzar als mercedaris a anar a Amèrica) era Fra Joan d ' Urgell català de nació segons Alfons Ramón. Jo sempre he tingut la intuïció que En Colom era un cavaller mercedari, per això portava un confessor mercedari i per això portava la creu de la mercè a la nau. Jo penso que la creu que sempre es dibuixa a la nau d ' en Colom és la creu de la Mercè, Orde fundada a Barcelona per En Pere Nolasc. Diré encara més, ja fa temps que penso que potser hi ha una relació entre el monestir mercedari de Sant Ramon (la Segarra), Tarroja de Segarra on sembla ser que En Colom hi tenia familiars i Santa fe de la Segarra. Potser Fra Joan d ' Urgell provenia del monestir mercedari de Sant Ramon. El cavallers mercedaris encara existeixen a Catania. Van amb barretina con En Colom. ------ CAVALIERI della MERCEDE-Pagina Ufficiale ---

  32. Rafel Mompó
    11-03-2014 20:52

    Fa bé de discrepar qui no albire el bou dels Borja al primer escut. Jo mateix tampoc no sé si està. Ja he advertit a l’article que les reproduccions de què dispose no són prou bones. Fa bé de discrepar perquè potser intueix que és un punt crític. L’escut dels Borja en aital pintura!! Què havia de fer l’escut dels Borja en la pintura? Tal vegada significar el seu compromís –i potser participació- en la descoberta. Però no hi vegem clar. Ara bé, sí semblen més clares les barres del segon quarter: tres faixes d’or en camp de sable (negre). És el segon quarter que Roderic de Borja, Alexandre VI, afegí al bou característic. Són les armes dels Oms. S’ha escrit que ho féu amb la “voluntat de recordar els entroncaments de la família amb la noblesa més rància de Catalunya: un avantpassat patern, Roderic Gil de Borja, havia contret matrimoni amb Francesca d’Oms-Fenollet”. (http://www.elsborja.org/presenta.php) . Vaja, barres catalanes! Hi ha qui s’inclina a pensar que un dels escuts pertany a l’Orde de Calatrava. Jo, vist el programa iconogràfic, i en particular la paret de Colom, m’incline a pensar en l’Orde de Montesa. Com que la creu de l’escut –tant com puc destriar-ho- no és pas vermella sinó negrosa, em decidisc per l’opció de Montesa i mai per la de Calatrava. Les barres de l’escut que apunten el cap de Colom podrien –clar que sí- ser aragoneses. Però ací no simbolitzen això per la senzilla raó de que formen part d’un escut el quarter superior del qual és la creu dels mercedaris. L’escut és, sens dubte, el de l’Orde de la Mercé, que com és sabut fou fundada a Barcelona l’any 1218 pel català Pere Nolasc (nascut a Barcelona i mort a València) amb l’ajuda de Jaume I, com dic a l’article. Per tant, són barres catalanes. L’article no té grans pretensions, només fer una petita aportació a la investigació colombina. I no obstant aixó, els seus pocs vímets, ha meritat l’atenció rabent i inquieta d’algun comentador. D’això es tracta també.

  33. Trol
    11-03-2014 17:37

    Respecto a los escudos de armas a los que hace referencia el autor, he de discrepar abiertamente por el que dice que es de la familia Borja. ¿En dónde se ve o intuye un toro? Este animal era el característico de la ilustre familia del Obispo de Roma, Alejandro VI. Tampoco estoy de acuerdo con el que hace referencia a la Orden Montesa. Me inclino a pensar que es el de la Orden de Calatrava. Para terminar, me sorprende bastante que desde el INH olviden el pasado militar de Aragón, teniendo en cuenta que esas "barres catalanes", podrían ser perfectamente aragonesas. ¿Recuerdo el origen de la unión entre el Reino de Aragón y el Condado de Barcelona? Alfonso I de Aragón... ¿a quién dejó como legado su trono? ¿A qué órdenes militares? Tiene muy poco mimbre este artículo.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18376 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
A partir d’uns textos on els cronistes ens diuen que En Colom es trobava sobre les Canàries a la tornada d’un...[+]
En Henry Ettinghausen qüestiona la "decadència catalana" dels segles XVI i XVII, fa un repàs de la història de...[+]
Quin paper van tenir els Rovira a la Cúria Vaticana? Van ser aquests mateixos Rovira o de la Rovira anomenats...[+]
És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única...[+]