Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 24-07-2019  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
993 lectures

Carta a la Sra. Clàudia Pujol

Vet ací una altra carta oberta adreçada a la directora de la revista «Sàpiens», en la qual L’Antoni Moliné i Roura es fa valedor de l’honradesa i autenticitat amb què treballen En Jordi Bilbeny i En Joaquim Ullan i li demana que accepti un escrit de rèplica contra la crítica ‘despietada’ dels quatre historiadors. Per llibertat d'expressió.

Directora de «Sàpiens»

Benvolguda Sra.
En l'últim exemplar de la seva revista s'hi troba una entrevista amb uns historiadors, on es fa una crítica, jo diria despietada, de la tasca que, des de fa molts anys, duen a terme els investigadors Jordi Bilbeny i Joaquim Ullan sobre la identitat d'en Cristòfor Colom.

Em plau dir-li que els conec a tots dos. Els he seguit fil per randa i surto valedor de l'honradesa i autenticitat de tot el que manifesten, que, al contrari del que insinuen els seus detractors, no són fruit d'unes ànsies de fer-se veure al preu que sigui, sinó, ben al contrari, d'hores i hores de recerca als arxius, de remenar una quantitat immensa de lligalls i viatges als lloc on se'ns diu, oficialment, que es desenvolupà la vida del Descobridor.

Servidor, recordo, quan estudiava història, aquelles afirmacions que passaven per ser veritats quasi sagrades: del bressol genovès i de l'empenyorament de les joies de la reina Isabel I de Castella, per tal de finançar les despeses del viatge. Hores d'ara tots reconeixem que del bressol i de l'empenyorament, res de res. I no cal estendre'm amb altres particularitats. Els investigadors, puguin estar o no equivocats, mereixen un respecte i reconeixement, atès que, gràcies a ells, la humanitat ha anat avançant, ja que, en cas contrari, en medicina sobretot, encara estaríem convençuts de les teories del savi grec Hipòcrates.

Respectada Clàudia, li prego, en defensa de la llibertat d'expressió, que tingui la deferència de convidar els referits senyors, com ha fet amb la part que els és clarament contrària, perquè exposin les seves raons, que, segurament, les deuen tenir. Res més just i engrescador que una revista de la popularitat i qualitat de «Sàpiens» sàpiga estar a l'alçada de les exigències de la democràcia.

Moltes gràcies per llegir-me i espero veure complerts els meus desitjos.

Salutacions cordials,

Antoni Moliné i Roura




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Frede
    25-07-2019 11:51

    Ahir vaig estar al Caixa Fòrum. Entre altres exposicions (per cert, visiteu la de pintura i la de les avantguardes, molt interessants) n'hi ha una sobre els assiris. Sobre aquesta cultura no ha quedat gairebé res, quatre pedres, quatres peces d'or, quatre tabletes de fang i poca cosa més repartits pels museus del món. A partir d'aquests fragments, que no sé si arriba al dos per cent, s'ha elaborat un relat d'un poble i ens el creiem. El mateix passa amb Egipte. Aquí sembla que hi ha un deu per cent del llegat cultural. Tot i així insistim en crear una història d'un poble que molt possiblement no tingui res a veure amb la realitat. Tot són deduccions. El més curiós és que a la llarga aquestes deduccions es converteixen en veritats incontestables del saber oficial. Aquest és el problema principal, a banda del polític o d'Estat: que unes suposicions es converteixin en veritat assumida pel pensament històric sense cap mena de dubte ni contrast amb les metodologies d'investigació científiques. Aquesta manca de rigor científic en l'estudi de la història ens porta al deplorable fet de Sapiens. Però hi ha molts altres exemples en la historiografia. Es construeixen biblioteques de teories en base a quatre documents o quatre trossets de pedra. I mai he llegit en els llibres d'Història, en els autors consagrats, que tot aquell relat és una suposició. Aquest és el mal gangrenós en la historiografia. És clar, ens surt un Bilbeny que ho qüestiona tot i ja la tenim. No oblidem, però, amb descàrrec pels erudits de l'oficialitat, que les incrustacions mentals són molt difícils d'eradicar. Aquí ja hi entra la psicologia profunda.

  2. CescT
    25-07-2019 10:19

    Sembla ser que la història oficial no deixa de ser una configuració (o adoctrinament) que cal introduir en el cervell de cadascun de nosaltres per al bon funcionament d'uns col•lectius (Estats) dirigits per unes elits. Aquesta elits ens expliquen que la història han estat d'una manera i no hi ha res més que discutir. Per a aquestes elits el pensament crític és innecessari. La història l'escriuen ells.

    Ara em ve al cap el Cisma d'Occident entre ortodoxos i catòlics. En el seu moment hi va haver un conflicte territorial. El Papa de Roma volia manar en un territori més ampli, però la diferència entre les dues religions és de relat. Els ortodoxos expliquen una història oficial diferent a la dels catòlics. Hi ha moltes diferències entre les dues religions, per exemple els ortodoxos diuen que l'Esperit Sant procedeix del pare i per als catòlics l'Esperit Sant procedeix del pare i del fill. Això és una lectura diferent de la història sagrada oficial. També és diferent el pecat original que existeix per als catòlics i per als ortodoxos no existeix, per als segons hi ha el pecat ancestral que és diferent .... També hi ha diferències en el purgatori i moltes més coses. Per tant, el canvi de la història oficial produeix cismes.

    Des de fa uns anys està emergit un relat històric diferent i creïble que ha fet que aquests quatre historiadors que apareixen en pantalla s'hagin donat per eludits i hagin volgut mostrat el seu poder, no la seva raó. L'Estat els dona el poder, la raó no la dona cap Estat.

    Demostrar que la història es pot haver desenvolupat d'una altra manera diferent de la que aquests historiadors expliquen significa qüestionar-los a ells, als seus mestres i als mestres dels seus mestres. L'alfabetització i el pensament crític és viscuda com una amenaça per alguns que es creuen erudits.

  3. Johan Padró
    24-07-2019 19:04

    La lógica espanyolista està ben definida; si la nació catalana la defineix: la història, la cultura i la llengua, dons ataquem les tres, ataquen la història, menysprear la cultura i odiar la llengua.
    Aquests són els tres eixos dels partits unionistes.

    Sàpiens els està fent el joc al atacar la nostra història.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18394 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'acadèmia peruana de la llengua reconeix l'origen català algunes paraules com...[+]
En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir...[+]
L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part...[+]
En Leandre Martí ens aporta una prova més de la reelaboració del passat, aquesta vegada centrada en...[+]