NOTICIES » 02-09-2015 | CENSURA I LA MANIPULACIó
 4876
|
Catalunya torna al món
En un article a El Punt/Avui, la Dolors Marín reclama un lloc al món per a la futura Catalunya lliure i hi vindica la figura i obra d'en Jordi Bilbeny i la tasca de l'Institut Nova Història
Catalunya va obrir les notícies del món, el 10-J 2010, amb una multitud que va desbordar el passeig de Gràcia proclamant “Som una nació. Nosaltres decidim”. Des de llavors, cada 11-S, la convicció democràtica, l'exercici festiu i pacífic d'autoafirmació nacional sorprèn, emociona i admira a tothom.
Hem aconseguit, per contagi, fixar una mentalitat guanyadora. Amb el cor net i alegre, el cap interpreta i treballa en òptimes condicions. Hem confederat les emocions amb la raó, creant oportunitats coherents i harmonia entre gent de tot origen i credo. Hem salpat, col·lectivament, i caminant mar enllà visem port.
Restaurem la reciprocitat, factor principal per a la convivència humana de llarga durada, conscients que és el que ha fallat amb Espanya. Ser català a Espanya implicava acceptar amb el cap cot un abús sistèmic i una rigidesa antagònica crònica, especialment dura des de la derrota militar del 39.
El potencial geopolític de Catalunya no es limita al trianglet autonòmic actual. Formem part des del segle XII de l'arc urbanitzat de ciutats de l'Europa occidental, que va de València a Venècia i que arriba fins a la conca de Londres. Som via natural Europa-Àfrica, nexe, comerç, habilitat negociadora, i costum pactista entre civilitzacions. Ara, Europa tanca el parèntesi que va obrir al segle XIX en favor dels estats nació i que va anihilar la gran potència marítima i comercial catalana. Retorna la força i el dinamisme de les ciutats.
Tenim a l'abast guanyar la mà. Aquesta vegada, tenim a favor els instruments del dret internacional de les Nacions Unides. Exercim el dret d'autodeterminació sent part integrant de la Unió Europea, que ens pot emparar d'intencions hostils espanyoles, si fos el cas. No estem a la intempèrie com en anteriors conteses fallides.
Les Sectorials de Psicologia i d'Història de l'Assemblea Nacional Catalana poden tenir un gran paper en el projecte El país que volem. La psicologia moderna al servei de la historiografia pot facilitar superar i revertir l'oscil·lant mentalitat victimista instaurada pels interessos i l'abús dels caducs imperialismes, que ens tenalla i ens bloca; i fent costat durant el restabliment del relat historiogràfic català, tasca de veritable envergadura enciclopèdica. Cal recuperar i divulgar el paper de Batista i Roca, Espinalt, Chalaux, Deulofeu o Xirinacs… Cal reconèixer la contribució de Jordi Bilbeny i el braç d'investigació de l'Institut Nova Història.
En aquesta línia, s'hi suma la Human Rigths Tobacco Control Network, equip transnacional avesat a fer avançar les polítiques de salut pública en i des dels drets humans i el dret internacional –amb seus a Boston, Washington, Minnesota, Denver, Rio, Zàmbia, Kenya, Delhi, Austràlia, Berlín i Barcelona–, que fa costat, buscant recursos, perquè Barcelona encapçali el projecte Pel dret a la història que esbrini sobre la construcció d'ignorància induïda i que de retruc pot contribuir a comprendre i a explicar la bel·ligerància inhumana de la indústria tabaquera. El 2012, Espanya no s'està de tancar l'accés als documents diplomàtics corresponents als segles XV-XX. Què els cal amagar per defensar el seu statu quo? Als ulls de la Hrtcn, som capdavanters d'una experiència de baix cap a dalt, de reapoderament dels pobles, únic en l'àmbit mundial. El projecte Pel dret a la història pot ser una contribució neta del poble català al desenvolupament del dret internacional. Restituir la història dels pobles i nacions, eina clau del necessari reapoderament dels pobles.
Aquest setembre, l'11 a la Meridiana i el 27 a votar Junts o CUP. Fem que Catalunya torni al món!
Dolors Marin Tuyà
Article original publicat a El Punt Avui el 24 d'agost del 2015
Redacció: Dolors Marin Tuyà
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Doncs si Agor, si. això és així. Si et serveix per a començar la recerca de la veracitat del tema, pots començar llegint aquesta nota i, suposo, podràs estirar el fil de tot:
http://www.ara.cat/premium/cultura/Exteriors-lacces-segles-documents-diplomatics_0_941305909.html
Pues tiene toda la razón Joan Padró cuando dice que hay documentos desde siglo XV sin ponerlos a disposición de los investigadores.
Que lo que dicen estos documentos ha de ser molt gross, ya forma parte de su imaginación.
Y no deja de ser curioso, para los que creen en la existencia de que por un lado está el INH y por otro la historiografía oficial, que los que descubren y denuncian el hecho son dos profesores de la Universidad Complutense de Madrid.
Comunicado de H-SPAIN dirigido al Gobierno y a los distintos grupos parlamentarios de España. (10 julio 2013)
http://www.ara.cat/cultura/Comunicat_ARAFIL20130710_0002.pdf
PSOE e Izquierda Plural piden al Gobierno desclasificar documentos "secretos" (15-08-2013)
http://www.publico.es/politica/psoe-e-izquierda-plural-piden.html
Jo soc sempre Albert Fortuny.
mai Albert a seques
Muy tipico de los catalanes envueltos en la cubana, consejos doy que para mi no tengo
Archivo corona de arango "inoperativo"
http://www.europapress.es/aragon/noticia-cha-reclama-rajoy-puesta-marcha-inoperativo-patronato-archivo-coro-20150819185726.html
Joan Padro que documentos hay que desclasificar?
Perqué Espanya... No desclasifica d'una vegada els documents secrets dels segles XV i XVI?
Quin mal li pot fer a En Rajoy el que van decidir els reis dels segles XV i XVI.
Ha de ser molt gros el que diuen per voler seguir amb el secretisme dels documents del estat.
Mentre a altres paisos democràtics, desclasificar documents secrets antics, és cosa normal i habitual a Espanya aixó és quasi imposible. Cap govern se la vol jugar, ni els del PP ni els del PSOE, aurem d'esperar que pujin els de PODEMOS per poder veura el miracle celestial.
Salutacions.
No entiendo lo del derecho a la historia.
Esto creo yo que lo subsume el derecho a la educación y el de la libertad ideológica, con las implicaciones que tiene (educación obligatoria, libertad de cátedra, libertad de publicación...). Sin ir más lejos en Cataluña hay facultades de Historia y la Historia es una asignatura obligatoria a lo largo de la educación de los niños. Se publican libros, artículos, documentales. Incluso hay pàginas web como esta.
Por eso me parece un poco grandilocuente decir que el derecho a la historia es una contribució neta del poble català al desenvolupament del dret internacional. ¿De verdad que es mérito del pueblo catalán que se investigue en Historia y haya historiadores críticos? ¿No ha habido corrientes revisionistas hasta ahora?¿Solo el pueblo catalán sabe que la historia se manipula constantemente para servir a intereses de todo tipo?
Más parece un discurso premeditado para sembrar la idea en la comunidad internacional de que existe un pueblo singular oprimido por un estado malvado que le niega el derecho a su propia historia. Y esto en un territorio donde gobierna un partido nacionalista que tiene transferida la Educación desde hace años.
Ahora lo que me tiene completamente obnubilado es lo de la Human Rigths Tobacco Control Network. No logro encajarlo en todo esto.
Jordi Bilbeny investigador "imparcial" de la histoira, ya le vimos en una foto ataviado con TODA la indumentaria independentista
"A Espanya vaig veure, per primera vegada, informacions periodístiques que no guardaven cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que sol existir en una mentida normal...Vaig veure, de fet, que la història s'estava escrivint no pas en termes d'explicar què estava succeint, sinó en termes d'explicar el que havia de succeir segons la línia del partit." George Orwell (cita de la contraportada del llibre "Let Catalonia vote" de R. Tremosa. Igualet que ara!
Res més a afegir. La censura i la falsetat a Espanya és cíclica.
Tenim dret a la nostra història, als nostres navegants, els nostres herois, als nostres diplomàtics, als mariners, als pilots de vaixells, als mestres i fins i tot als nostres calafatadors. Aixó no vol dir que acceptem que tot ho van fer bé. També van fer coses malament com en totes les cultures.
Et vaig felicitar per Facebook per l'article, ara bé no m'entén gaire amb aquest mitja.