Cerquen nous vestigis d’una poció del segle III aC al Mas Castellar de Pontós, l’únic jaciment on se n’ha trobat

El kykeon era una poció al·lucinògena emprada a l’antiga Grècia i elaborada amb cervesa i banya de sègol, un fong paràsit –i molt verinós– que apareix en aquest cereal. L’himne homèric a Demèter, la deessa de l’agricultura, mencionava que els qui participaven en els cultes secrets que es feien al temple d’Eleusis (Grècia) la prenien. S’anomenaven Misteris d’Eleusis; però no hi havia cap prova empírica de la seva existència. Però als anys noranta, l’arqueòloga Enriqueta Pons va engegar les excavacions al jaciment del Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). En una de les cases localitzades, hi van trobar un lloc de culte amb un altar de marbre, restes d’animals, una mandíbula i diversos vasos.

La investigació d’un altre arqueòleg, Jordi Tresserras, va descobrir que en un dels vasos hi havia restes d’aquesta poció, el Sant Grial per als estudiosos. Ara, els arqueòlegs hi han reprès les excavacions per trobar més restes que aportin llum a l’excepcional troballa.

El jaciment ibèric del Mas Castellar de Pontós abasta una cronologia que va del segle VII aC (la primera edat de ferro) fins a començament del segle II aC, quan es va abandonar amb l’arribada dels romans. Se sabia que hi era d’ençà del 1968, quan el propietari de la finca va mostrar abundant material recuperat durant anys. Ceràmiques i peces de ferro que auguraven la importància d’un enclavament clau per al comerç del cereal a l’època. Però no va ser fins al 1990 quan van començar-hi les excavacions. Fins ara, s’hi han trobat quatre assentaments superposats i és considerat el “graner de l’Empordà”.

De fet, els estudiosos el consideren el tercer vèrtex del triangle que uneix els altres dos jaciments gironins: Empúries i Ullastret. Es calcula que aquest espai, d’unes cinc hectàrees de superfície, tenia unes 2.500 sitges d’emmagatzematge de cereals i Catalunya no s’ha trobat cap altre assentament amb aquestes característiques i dimensions.

Dels noranta fins ara s’hi ha fet –amb algunes interrupcions– unes quantes campanyes d’excavacions que han anat posant al descobert vestigis dels diferents assentaments que va tenir.

Els arqueòlegs de l’empresa de Món Iber ROCS van engegar al desembre una nova campanya, finançada per la Generalitat, però que té una particularitat: el Departament d’Arqueologia de la Universitat Yale, als Estats Units, assumeix els costs de l’anàlisi dels materials que s’hi trobin. L’explicació de tot plegat té l’origen als anys noranta, quan es van començar les excavacions en aquest jaciment.