Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Qui controla el passat, controla el futur... qui controla el present, controla el passat"
George Orwell
ARTICLES » 25-03-2021  |  COLOM, CATALà
4568

Christopher Columbus’s catalan inflected language

Publiquem avui un article en anglès que es fa ressò de les troballes dels darrers trenta anys, amb alguns errors, sobre En Colom. El va escriure la Jeffrey Herlihy-Mera per a 'The Chronicle of Higher Education' i que va recollir el blog 'Repeating Islands' el 9 d'octubre del 2017. Hi hem afegit la traducció al català.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

The violence surrounding the Catalan independence referendum on October 1 has put Spanish democracy under a microscope. Some scholars believe Monday’s holiday, which the United States calls Columbus Day and some localities celebrate as Indigenous Peoples’ Day instead, has an implicit link to the Catalan independence struggle, one that casts some doubt on the national origins of Christopher Columbus.

While conventionally regarded as Genovese, his language had resonances of Catalan.

Columbus signed documents (and was referred to in state records) as “Colom” —a Catalan last name meaning “dove.” There is no record of him writing in the Genoese dialect or Italian, even in letters sent to Genoa. Save one letter in Catalan, his epistles are in Latin or Spanish, some have marginal notes in Hebrew. The conquest chronicler Bartolomé de las Casas noted that Colom “doesn’t grasp the entirety of the words in Castilian” —and much of his Spanish was colored by false cognates, idiomatic interference, and crosslingual appropriations from Catalan:


Lluís d'Yzaguirre, a professor at the Institute of Applied Linguistics at Pompeu Fabra University, in Barcelona, studied Colom’s Spanish with a forensic linguistics algorithm that applies lexical mistakes to decipher the native language of the writer. He found Colom’s hypercorrections of “b” and “v,” as well as “o” and “u” in Spanish were typical of a Catalan speaker.

Colom’s library had books in Catalan, and he named the island of Montserrat for a monastery near Barcelona.

He was also surrounded by Catalonians. Lluís de Santàngel, who financed him, was from Valencia (part of the Països Catalans) and spoke Catalan, and Pedro de Terreros, Colom’s personal steward —the only crewmember with him on all four voyages— was from north of Barcelona; the first baptism in the Americas was carried out by Ramon Pané, a man “of the Catalan nation,” according to Las Casas, most likely chosen by Colom, as was the first apostolic vicar of the West Indies (Bernat de Boïl) and the expedition’s military chief (Bertran i de Margarit).

The Catholic Monarchs received Colom in Barcelona after the first voyage, and some scholars maintain that the first journey left not from Palos, in Andalucía, but from Pals in Catalonia.

Colom’s son Diego left a silver lamp in his will to Our Lady of Montserrat “on account of the great devotion that I have always had. ”As Diego never lived in Catalonia, and his mother was Portuguese, a piety for Montserrat was probably inherited from his father. According to the archives of his son Fernando, the only letter Colom bequeathed to him was written in Catalan; that document and a copy (translated to German from Catalan in Strasbourg in 1497) were lost; many believe they were destroyed in part to subdue Catalonian nationalism.

Part of the mystery may have come from Colom himself. The Hebrew marginalia and references to the Jewish High Holy Days in his writings indicate that, like Lluís de Santàngel, it is possible Colom or his ancestors were converts to Christianity.

At the end of La Rambla, Barcelona’s most famous street, is a 200-foot high statue of Colom. At the base are Lluís de Santàngel, the financier; Jaume Ferrer de Blanes, a cartographer; Bernat de Boïl, that first apostolic minister in the Americas; and Pere Bertran i de Margarit, the military commander. The motto of the monument is, “Honorable Colom, Catalonia honors her favorite children.”

Colom is pointing out to sea, with his back to Castile.

REPEATING ISLANDSNews and commentary on Caribbean culture, literature, and the arts
October 9, 2017
A report by Jeffrey Herlihy-Mera for The Chronicle of Higher Education.

__________________________________________________________________________

Versió catalana

La llengua tenyida de català d'En Cristòfor Colom
La violència al voltant del referèndum independentista català de l’1 d’octubre ha posat sota el microscopi la democràcia espanyola. Alguns estudiosos creuen que la festa de dilluns [el 12 d'octubre del 2017 es va escaure en dilluns], que els Estats Units anomenen el Dia d'En Colom i que algunes localitats celebren com el Dia dels Pobles Indígenes, té un vincle implícit amb la lluita independentista catalana, que posa en dubte els orígens nacionals d'En Cristòfor Colom.

Si bé convencionalment En Colom ha estat considerat genovès, la seva llengua té ressonàncies del català.

En Columbus va signar documents ―i és referenciat als registres estatals― amb la denominació ‘Colom’, un cognom català que significa «colom». No hi ha constància que escrivís en dialecte genovès ni en italià ―ni tan sols ho va fer en les cartes enviades a Gènova. Llevat d’una carta en català, les seves epístoles són en llatí o castellà. Algunes tenen notes marginals en hebreu. El cronista de la conquesta Bartolomé de las Casas va assenyalar que En Colom «no entén del tot les paraules en castellà», i que gran part del seu castellà està farcit de falsos cognats, d’interferències idiomàtiques i de manlleus a partir del català:


En Lluís d'Yzaguirre, professor de l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ​​va estudiar l’espanyol d’En Colom amb un algoritme de lingüística forense que hom aplica per als errors lèxics. Volia descobrir la llengua materna de l’escriptor. Va trobar que les hipercorreccions d'En Colom pel que fa a la “b” i la “v”, així com pel que fa a la “o” i a la “u” en castellà, eren típiques d’un catalanoparlant.

La biblioteca d'En Colom tenia llibres en català i, per un monestir proper a Barcelona, va anomenar «Montserrat» l’illa de Montserrat.

Així mateix, En Colom estava envoltat de catalans: En Lluís de Santàngel, que el va finançar, era de València (part dels Països Catalans) i parlava català, i En Pedro de Terreros, l’intendent personal d'En Colom –l’únic membre de la tripulació en els quatre viatges–, era del nord de Barcelona. El primer bateig a les Amèriques va ser dut a terme per En Ramon Pané, un home "de la nació catalana", segons Las Casas, molt probablement escollit per En Colom. També va ser català el primer vicari apostòlic de les Antilles: En Bernat de Boïl. I igualment ho va ser el cap militar de l'expedició: En Bertran i de Margarit.

Els Reis Catòlics van rebre En Colom a Barcelona després del primer viatge, i alguns estudiosos sostenen que el primer viatge no va sortir de Palos, a Andalusia, sinó de Pals a Catalunya.

Diego, el fill d’En Colom, va deixar, segons el seu testament, una làmpada de plata a la Mare de Déu de Montserrat "a causa de la gran devoció que sempre he tingut per ella". Com que En Diego mai va viure a Catalunya i la seva mare era portuguesa, probablement va heretar del seu pare la devoció per Montserrat. Segons els arxius del seu fill Fernando, l’única carta que En Colom li va llegar va ser escrita en català; aquell document i una còpia (traduïda a l'alemany del català a Estrasburg el 1497) es van perdre; molts creuen que van ser destruïts en part per sotmetre el nacionalisme català.

Part del misteri pot haver vingut del mateix Colom. Els escolis hebreus i les referències als dies sagrats dels jueus en els seus escrits indiquen que, com En Lluís de Santàngel, és possible que En Colom o els seus avantpassats es convertissin [del judaisme] al cristianisme.

Al final de la Rambla, el carrer més famós de Barcelona, ​​hi ha una estàtua d'En Colom de 200 peus d’alçada. A la base hi ha En Lluís de Santàngel, el financer; En Jaume Ferrer de Blanes, cartògraf; En Bernat de Boïl, el primer ministre apostòlic a les Amèriques i En Pere Bertran i de Margarit, el comandant militar. El lema del monument és: "Honorable Colom, Catalunya honra els seus fills preferits".

En Colom apunta cap al mar, d’esquena a Castella.

Del blog REPEATING ISLANDS. Notícies i comentaris sobre cultura. literatura i arts del Carib
9 d’octubre del 2017
Un  article de Jeffrey Herlihy-Mera per a The Chronicle of Higher Education.

https://repeatingislands.com/2017/10/09/christopher-columbuss-catalan-inflected-language/



Autor: Jeffrey Herlihy-Mera/Toggle Sidebar




versió per imprimir

  1. Johan Padró
    11-11-2022 19:27

    A on està el trucu o ganxo?
    El Dunping fical de Madrid, les grans empreses posen la seva seu central a Madrid, per pagar menys impostos.
    Si si Pepsicoloa, esto es España,"Dumping fiscal", "corrupción", "amiguismo", "pelotazos" etc.

  2. Johan Padró
    11-11-2022 19:19

    Segons "El Independiente":
    "La Comunidad de Madrid es la segunda región de España que más recauda en impuestos cedidos a las autonomías, solo por detrás de Cataluña, y pese a que su presión fiscal es la menor del país.

    En total, Madrid recauda anualmente 2.164 millones de euros a través de los impuestos que tiene cedidos, frente a los 3.424 millones que ingresa Cataluña, según los últimos datos disponibles del Ministerio de Hacienda, correspondientes al año 2019".

  3. Johan Padró
    11-11-2022 19:08

    Si, si, Madriz aporta més que Catalunya però te al seu favor unes quantes coses:
    Hi té tots els Ministeris, Els Militars, Les ambaixades, Les cedes centrals de todes les empreses estatals, nacionals i extrengeres, a més totes les empreses que donen serveis vinculats a l'Estat Central.
    Madriz no seria res si l'hi treus l'Estat.

  4. Hola Pepsicola
    30-03-2021 14:56

    @Francesc 2 "És clar que tot canvia quan Felip II de Castella, que havia nascut al palau del Reial de València, pren la decisió d'endinsar-se al centre de la Península i es funda i es promociona Madrid i, doncs, el centralisme. De fet, Madrid és un "problema” important. No es pot comparar amb Lisabona, París, València o Londres o Amsterdam. Totes aquestes ciutats tenen en comú que han crescut perquè la seva situació geogràfica afavoria el comerç i l'economia privades amb l'exterior. Madrid, no. Madrid és fruit d'una decisió reial i s'hi ha hagut d'invertir moltíssim des del sector públic des de fa tres-cents anys. Madrid, sense mar, no era rendible econòmicament. Calia, doncs, aquesta inversió pública. I això explica el drenatge fiscal i el desequilibri de les balances fiscals entre la costa i l'interior. Madrid és fruit només d'una decisió política, a la qual una gran part de les classes dirigents de Catalunya i València s'hi van adaptar, per motius que encara jo no sé veure bé."

    Madrid ya era una villa de cierta importancia desde el siglo XIII, de hecho en el año 1258 se celebra un Concilio en Madrid donde se reúnen multitud de obispos de las sedes más importantes. Madrid se promociona por situarse justo en el centro de la Península, lo que lo convierte en un punto estratégico equidistante de cualquier lugar de España. Y así permanece hasta la actualidad, como el nudo de carreteras más importante del país y por ende la ciudad más rica y poblada de España. De hecho, la Comunidad de Madrid a pesar de ser mucho más pequeña que la de Cataluña tiene un déficit fiscal mucho mayor que el de Cataluña, es decir, los madrileños aportan al fisco mucho más que los catalanes, y no andan lloriqueando. El saldo fiscal de Madrid es de -19.000 millones de euros, mientras que el de Cataluña es de a penas -10.000 millones, casi la mitad. Y en este mismo momento histórico se está confirmando el éxito económico de Madrid, la inversión extranjera ha aumentado un 22%, mientras que en Cataluña ha caído un 21%.

  5. Hola Pepsicola
    29-03-2021 14:08

    @Francesc 2 poco que añadir a lo que ha dicho Bernal. El astur-leonés lleva siglos sin hablarse en las ciudades del antiguo Reino de León, en León mísmamente ya en la primera mitad del siglo XIV prácticamente todos los documentos estaban escritos en castellano, quizás en Astorga y Oviedo tardó más en dejar de usarse, pero para el siglo XVIII casi con seguridad que ya se empleaba el castellano en ambas. En las zonas rurales tardó algo más, pero fue desapareciendo inexorablemente. Donde mejor se preservó fue en la cornisa cantábrica, por su situación más aislada, a principios de siglo 20 era la lengua de uso común entre la comunidad, pero con la minería y el influjo migratorio de gallegos, portugueses y andaluces acabó desapareciendo prácticamente por completo en tan solo 50 años. Por cierto, Ovieu es cómo lo dirían un reducido grupo de hablandes del oriente de Asturias, el resto de hablantes lo conocerían como Ouviedo u Oviedo. Esto muestra una de las nefastas consecuencias de fijar una lengua "oficial", que expones al resto de variedades lingüísticas a desaparecer. Porque el astur-leonés es una lengua con muchas variedades subdialectales, vien diferenciadas las que se hablan en el oriente que las del occidente. El gallego por otra parte debido a que sus hablantes se encuentran muy dispersos se ha conservado muy bien en zonas rurales, donde hay gente que a penas sabe hablar español, lo que no les impide sentirse españoles por otra parte, la sociedad rural gallega es muy conservadora. En las ciudades por el contrario ya no se habla gallego, posiblemente Coruña sea la más castellanizada de todas, por ser la más importante y por ende con más influjo de gentes de fuera.

    Por si te pica la curiosidad te dejo dos muestras de lengua astur-leonesa occidental:
    https://www.youtube.com/watch?v=ZWXam29JQNg
    Esta es una hablante de astur-leonés de La Cabrera.
    http://cele.unileon.es/?page_id=317
    Aquí busca el audio número 8, el de Pedro y suas belortas, que es el que merece la pena de todos para ver cómo era el habla del Bierzo Alto.

  6. Francesc 2
    28-03-2021 22:41

    Sí a veure si ens cruspim un bon plat de pèsols ofegats!

  7. Francesc 2
    28-03-2021 22:39

    I és clar, el significat del " a todo arreo" de la Merindad del Campo que tu em proposes , tu mateix ho dius: vol dir "a todo lo que se pueda" i no pas "por todas partes".

  8. Francesc 2
    28-03-2021 22:33

    Caram quina rapidesa.... "El fet que una expressió no s'usi en el castellà estàndard no implica que no sigui habitual en la immensa varietat de parles en què es manifesta la llengua". Bé, el que es pot deduir és que sigui com sigui, no es regisra un "a todo arreo" en el sentit de "de per tot"/ "por todas partes". D'altra banda, véns a dir que una expressió pot no estar a l'estàndard tot i usar-se moltíssim en la immensa varietat de parles en què es manifesta la llengua . Bé pot ser. Ara bé, si s'usa moltíssim, si s'usa immensament, ha de quedar registrat en algun lloc. Algú se n'ha hagut de fer ressó i se n'ha de fer ressò. Penso per exemple en els participis en -ao de l'andalús. El cas és que "arreo"/ "a todo arreo" en el sentit de·"por todas partes" no se n'ha trobat testimoni que hagi estat efectivament pronunciat en la llengua parlada (en la parla!) castellana.

  9. Bernal Francés
    28-03-2021 21:19

    Però existir, existeix.

    Vull el meu pèsol.

  10. Bernal Francés
    28-03-2021 21:18

    Crec que desconeixes la realitat lingüística asturlleonesa o gallega, tant l'actual com la històrica, que tenen poc en comú amb la catalana, on la llengua pròpia ha tingut un ús ple en tot l'arc social.

    D'altra banda, has perdut un pèsol. El fet que una expressió no s'usi en el castellà estàndard no implica que no sigui habitual en la immensa varietat de parles en què es manifesta la llengua (i espero no haver de explicar-te la diferència entre llengua i parla). Ja que no pots accedir a l'enllaç, copio aquí el que es diu a l'respecte de l'castellà de Campoo, comarca històrica on, a més de néixer el Ebre, també ho va fer la pròpia Castella i el seu romanç:

    "Abundan las frases adverbiales propias, como a regito, a cuestas, pero de cierta manera; a utu de, a cuenta de; a triscapellejo, hablando de comida, hasta reventar; en un periquete, con mucha rapidez; A TODO ARREO, a todo lo que se pueda; a mata caballo, a reventarse; a paso de pisahuevos, con demasiada lentitud y exceso de precauciones; a toque de campana, con exactitud, seguridad y solemnidad; al retortero, traerle a uno alrededor, hecho un zascandil, mandarle más de lo que puede hacer, o mandarle muchas cosas a la vez; al buen tuntun, a la buena de Dios, a lo que salga, etc., que no creemos sean exclusivos de esta región como tampoco lo será el empleo de luego, por pronto."

    Certament, l'expressió campurriana té un significat diferent de la catalana, però igualment dins el camp semàntic generat pel vocable original d'arrel germànica.

  11. Francesc 2
    28-03-2021 21:01

    Bon vespre, Bernal, Bé, el que es tracta és saber si en castellà es fa servir la forma "arreo" dels textos colombins, que es correspon a l"arreu" en català, la tercera accepció de l'Alcover Moll. El mateix Alcover/Moll ja diu que la tercera accepció de l'arreu català equival a "por todas partes", no pas a "arreo". Però es que a més a més cal donar compte en castellà de l'expressió catalana " a tot arreu" que té també la traducció castellana "por todas partes". És a dir, hi ha en el castellà parlat una "a todo arreo"? Jo m'hi jugo un pèsol que no. Si hi ha existit, cal demanar-se on de l'àmbit linguïstic del castellà i perquè va desparèixer sense deixar rastre.

    D'altra banda, no és nomes aquesta expressió la que cal explicar sinó les cenetenars i centenars que aquest web ha recollit.

    Gallec: bé estem parlant de la llengua parlada. No parlem de literatura. I el gallec tot i les guerres irmandiñas, sempre ha estat parlat. Al camp, al castell a les viles, als pobles als llogarrets i a les ciutats. És a dir llengua rural, però també urbana..

  12. Bernal Francés
    28-03-2021 09:52

    Primera accepció de "arreu" al diccionari d'Alcover-Moll:

    "Successivament i sense interrupció; cast. arreo."

    Segona accepció:

    "Sense excepció, sense triar o eliminar res."

    Tercera accepció:

    "Pertot; cast. por todas partes."

    Etim.: del germ. at rēd, ‘per orde'

    Sembla obvi que els usos de el terme tant en asturià, com en castellà com en català estan íntimament relacionats. Sol succeir entre llengües filles de la mateixa mare, que a més han evolucionat en un àmbit geogràfic comú (la península ibèrica) i amb una història interdependent. Pel que fa a la teoria (?) de Carme J. Huertas, em nego a entrar en qüestions terraplanistas, ho sento.

    D'altra banda, ja estan estudiades les conseqüències que van tenir les guerres irmandiñas (segle XV) a la societat gallega, amb la substitució de la noblesa local per noblesa castellana a represàlia a les revoltes, que es va traduir en la implantació del castellà entre les classes dirigents gallegues, una cosa semblant al que va fer la corona aragonesa a l'Alguer, expulsant a la població autòctona i substituint-la per catalans. El resultat és que a Galícia, com a Astúries i Lleó per motius diferents, les llengües locals van deixar de tenir conreu literari escrit (no així en la riquíssima literatura oral) o ús administratiu.

    Francesc, cal documentar-se en la matèria abans d'entrar a debatre o rebatre.

  13. Francesc 2
    27-03-2021 17:46

    Bernal, m'hi torno per respondre ara la teva primera intervenció. "A todo arreo". Dispensa però no he sabut trobar l'expressió en l'enllaç que m'has fet arribar. Dius que s'usa en asturià, però jo hi veig "darréu" i "darréu" no és el mateix que "a tot arreu" ni "a todo arreu". D'altra banda, si no ho entenc malamanent, sembla que "darréu" vol dir una cosa així com "tot seguit", mentre que " a tot arreu"/"a todo arreu" vol dir " de per tot","per totes parts".

    D'altra banda, no és qüestió que hi hagi només un fenomen anòmal en els textos arribats en castellà, sinó que n'hi ha a gavadals. De la llista de més amunt penso que cal comentar l'anomalia "a sol puesto" , "nombre" (número), "set-centas", "decir de no" , "esmortecieron", "caritat" o "no curaban". I en fi les centenars i centenars i centenars d'expressions anòmales en castellà, que aquest web ha anat aplegant durant els darrers quinze anys. Que tingueu una bona tarda.

  14. Francesc 2
    27-03-2021 17:15

    Bon dia, Bernal. Precisions. Bé, jo matisaria molt la teva afirmació que el gallec i l'asturlleonès van quedar confinats a les àrees rurals. A veure, que actualment és així és en part veritat. Però és un fenomen recent. Em fixaré ara en el cas gallec. L'estroncament massiu de la transmissió de la llengua als fills és cosa de després de la guerra espanyola i, sobretot, a partir dels anys 60 del segle XX. I perquè això es produeixi cal que els pares siguin competents en la llengua vinguda de fora i això vol dir que els pares hagin estat alfabetitzats en la llengua forastera, que hagin interioritzat que la llengua del país és de segona categoria --una llengua de "pagesots" (quina mania de considerar despectivament els pagesos!) com diu en Pueyo a l'article de més amunt-- i que contínuament rebin ímputs d'aquesta llengua. Els mitjans de comunicació de masses són claus en aquesta qüestió. I els mitjans de comunicació de masses en castellà esdevenen...massius als anys 60. És aleshores que a A Corunha s'inicia la substitució massiva, però aleshores no passa el mateix a d'altres ciutats com Vigo, Ourense Lugo, Pontevedra i Santiago. És un fenomen potserior. Per tant, el gallec és encara avui una llengua que es parla a les ciutats grans i, es clar, a poblacions més petites i molt petites. Fins als anys 60 el que passava era que les classes dominants sí que havien fet el canvi, pel fet que combregaven amb l'estat de coses que afavorien el castellà. Però eren minoria. Ara bé, una minoria no pot viure sempre encastellada en el seu grup, perquè això va en contra a la naturalesa humana que tendeix a socialitzar-se, si vol viure en plenitud. La minoria havia de ser, doncs, bilingüe. Això també va passar i passa a Barcelona, València i Ciutat de Mallorca des de finals del segle XIX. A Gal·lícia, sí que hi ha hagut una població en la qual sempre s'ha parlat castellà des de la seva fundació: Ferrol. Ferrol va ser creada de cap i de nou al segle XVIII com a base naval a fi de controlar la costa davant dels anglesos i els francesos. La població que hi va anar a viure era exclusivament castellanoparlant o als qui hi van anar a viure els van obligar a parlar castellà. En resum, el gallec ha estat l'única llengua parlada a Gal·lícia fins als anys 60. Pel cap baix, més de mil cinc-cents anys Si fa no fa, com Catalunya.



  15. Bernal Francés
    27-03-2021 10:40

    L'asturleonés i el gallec, des de fa segles, van quedar confinats a les àrees rurals, sent el castellà la llengua emprada per les classes dominants que residien a les grans ciutats, com Oviedo, Lleó o La Corunya. A diferència del català, que posseeix una llarga i rica història de literatura escrita, la supervivència d'aquestes llengües ha estat exclusivament oral. Aquesta disglòssia de manual està també bastant estudiada i descrita. Insisteixo que convé documentar-se abans d'entrar a discutir.

  16. Bernal Francés
    27-03-2021 10:35

    "A todo arreo". Documentat a la parla de la Merindad de Campoo, bressol de Castella:

    http://vacarizu.es/Cuadernos/Cuaderno_15/Lenguaje_popular.htm

    També a l'asturià, segons recull el Diccionariu de la Llingua Asturiana:

    "darréu: alv. De siguío, ensin parar. El culín de sidra hai que bebelu darréu. 2 Siguiendo un orde, ensin dexar nada pel mediu. Esa lleición séla darréu. 3 Xusto detrás, xusto dempués. Mirái los exemplos que vienen darréu. || Darréu que, puesto que, por razón de que."

    Hi ha abundant literatura acadèmica respecte a l'evolució del castellà, plena d'exemples. Cal llegir abans de fer afirmacions agosarades.

    De res.

  17. Francesc 2
    27-03-2021 00:14

    Bona nit, @Pepsi, unes quantes precisions. Feu servir el mot ‘quizás'. És a dir, que no n'esteu segur. I vet ací el problema. El que cal és provar que aquesta expressió ha estat efectivament pronunciada en castellà i la veritat és que no hi ha indicis que això s'hagi esdevingut mai, la qual cosa vol dir que tot fa cara que és una mala traducció d'una altra llengua. En català tenim "a tot arreu” i la distància de "a tot arreu” a "a todo arreo” és mínima. Creiem que qui la va escriure no era cap castellà, sinó un escrivent catalanoparlant que no dominava el castellà.
    Dieu que l'astur/lleonès, el català, el gallec són llengües eminentment rurals. Bé, que jo sàpiga l'asturià es va parlar i es parla a Ovieu i a Xixón; el lleonès a Lleó; el gallec a A Corunha i a Vigo; l'aragonès a Saragossa i el català a Perpinyà, Girona, Palamós, Blanes, Barcelona, Ciutat de Mallorca, l'Hospitalet, Badalona, Sabadell Terrassa, Lleida, Tarragona, Reus, Tortosa, Castelló, Valencia, Alacant, Xàtiva, Dénia, Gandia, Elx i Oriola. És a dir, que totes aquestes llengües són, o han estat, a la vegada rurals i urbanes.

    De fet, el que passava als segles XVI, XVII, XVIII, XIX i XX és que el que realment estava molt despoblat ha estat la meseta castellana, per raons òbvies: no està a la costa –l'autopista de l'època- ni té una situació geoestratègica. Castella estava menys poblada que la costa mediterrània i l'atlàntica. Només cal llegir les descripcions que fan de Castella els escriptors de la Generació del 98. De manera que l'ús oral restringit de que parles caldria aplicar-lo, durant aquells segles, al castellà. És clar que tot canvia quan Felip II de Castella, que havia nascut al palau del Reial de València, pren la decisió d'endinsar-se al centre de la Península i es funda i es promociona Madrid i, doncs, el centralisme. De fet, Madrid és un "problema” important. No es pot comparar amb Lisabona, París, València o Londres o Amsterdam. Totes aquestes ciutats tenen en comú que han crescut perquè la seva situació geogràfica afavoria el comerç i l'economia privades amb l'exterior. Madrid, no. Madrid és fruit d'una decisió reial i s'hi ha hagut d'invertir moltíssim des del sector públic des de fa tres-cents anys. Madrid, sense mar, no era rendible econòmicament. Calia, doncs, aquesta inversió pública. I això explica el drenatge fiscal i el desequilibri de les balances fiscals entre la costa i l'interior. Madrid és fruit només d'una decisió política, a la qual una gran part de les classes dirigents de Catalunya i València s'hi van adaptar, per motius que encara jo no sé veure bé. Fins i tot, en van ser els grans promotors.

    Espanyol. Bé, el terme "espanyol” amb aquest sufix –ol no és genuí de la llengua castellana. Sí que existeix el sufix gentilici –ol en occità i en toscà. És molt probable que al segle XV i XVI quan els italians parlaven de la lingua spagnuola es referissin al català.

    Això de llengües arcaitzants i evolucionades no sé pas què vol dir.

  18. Francesc 2
    26-03-2021 20:50

    Ja em predonareu, senyor Prim, on està explicat? Qui ho ha explicat?

  19. Hola Pepsicola
    26-03-2021 19:47

    @Francesc 2 quizás "a todo arreo" no ha caído en desuso en algunas zonas de Castilla, ten en cuenta que lo que tu llamas "castellano" no es más que español estandarizado, muy simplificado y diluído sin corresponder a ninguna región de España en concreto. El catalán como el gallego, el astur-leonés o el aragonés son lenguas arcaizantes, mucho menos evolucionadas que el español por su uso mucho más restringido y aislado en comunidades eminentemente rurales. Por eso mientras que el catalán del siglo XV y el actual son más parecidos que el español actual y el castellano del siglo XV.

  20. Alvaro Prim
    26-03-2021 19:20

    Eso está perfectamente explicado. Solo hay que leer los estudios y libros publicados

  21. Francesc 2
    26-03-2021 18:43

    El que cal explicar de la manera més detallada possible és com ha anat canviant l'idioma -un idioma- d'una manera tan ràpida: per on van començar un canvi, en quina zona, per on va avançar, com es va fer efectiu, quin grup social va innovar, amb quines pressions ho va fer, quins testimonis tenim al llarg del temps --primera meitat del segle XVI, segona meitat del XVI, primera meitat del XVII, segona meitat del XVII etc.-- que vagin testimoniant aquesta innovació. Per exemple on va començar a usar-se "por todas partes" en lloc de "a todo arreo", per on va avançar "por todas partes" en lloc de "a todo arreo", com van conviure les dues formes, per què va guanyar a Castella "por todas partes", quins testimonis tenim avui dia que indiquin que a Âvila, per exemple, es va pronunciar "a todo arreo". I sobretot cal explicar científicament perquè ha desaparegut del tot "a todo arreo" mentre que "a tot arreu" no ha desparegut mai de la llengua oral catalana.

  22. Alvaro Prim
    26-03-2021 18:01

    Este articulo tiene un alto nivel cientifico.

    La tabla comparativa compara el habla de colon del siglo XV/XVI con el español del siglo XX.
    La razón probable es que si lo comparamos con el español del siglo XV/XVI no hay tal diferencia

  23. Redacció
    25-03-2021 18:13

    Senyor santi2, mercès per la vostra observació. Tot seguit ho arrangem.

  24. santi 2
    25-03-2021 17:45

    Bona Tarda. ULL !! la traducció al català, diu que la estatua de colom fa 200 metres. NO ! son peus : uns 57 metros aprox.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34932
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]
Si Miguel de Cervantes es deia verament Miguel, com és que en un gran tou d'obres d'arreu del món apareix...[+]
Un intent de desfalsificació i restauració...[+]
Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu...[+]