Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 21-03-2015  |  PROJECTE COLOM
3535

Cristòfor Colom i Sant Feliu de Guíxols

Una llegenda recollida per En Gabriel Martín relaciona En Cristòfor Colom amb Sant Feliu de Guíxols i Sant Elm

Ermita de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols (foto: wikimedia commons)

Fullejant el llibre d'En Gabriel Martín i Roig L'empordà històric. Llegendes, editat per Farell Editors l'any 2009, veig que, a la pàgina 96, en recull una que fa referència a En Cristòfor Colom. És la següent:

"Una imatge venerada per Cristòfor Colom

Hi ha algunes imatges venerades arreu de Catalunya amb el nom de Mare de Déu del Bon Viatge. Totes són invocades per la gent de mar, i el nom s'explica perquè, segons diu la tradició, la portava Cristòfor Colom a la seva nau, durant el viatge en què descobrí Amèrica. Durant la gran travesia el capità els dedicava constants oracions i visites als seus santuaris per demanar que protegissin la seva arriscada empresa. Una d'elles és la de la Mare de Déu del Bon Viatge que es venerava a Sant Feliu de Guíxols, i sembla que el navegant la visità durant repetides vegades. El lloc on es venerava no se sap del cert quin és, però que podria ser el lloc que avui dia anomenem ermita de Sant Elm".

La llegenda no em deixa indiferent per diversos motius, el més important dels quals és el que queda implícit en el relat: que si els mariners duien a bord d'una de les tres caravel·les una Mare de Déu venerada a  Sant Feliu de Guíxols i li demanaven que els protegís en aquella tan arriscada empresa, és que una part important dels mariners ja la coneixien i la veneraven i li havien demanat auxili i protecció en d'altres viatges menors. I això també significa que eren catalans.

Una llegenda semblant la va recollir l'Amades als anys 40 atribuïda, però en aquest cas, a la Mare de Déu del Bon Tornar, que hi havia a la capella de la masia de Can Sala de Dalt d'Arenys de Munt, amb la constatació final que els Sala i els Colom eren parents. Ja n'he parlat i n'he escrit alguna cosa al llarg d'aquests darrers vint anys. No res menys, tot i no haver-ho pogut confirmar de forma fefaent i documental, el que sí que veiem és que un reguitzell de personatges cognomenats Sala apareixen a l'entorn de la família del Descobridor. La qual cosa sempre m'ha ajudat a creure que aquesta mena de llegendes ha transmès per via oral una veritat que els llibres editats ja mostraven censurada i distorsionada.

Finalment, el que em sembla molt rellevant de la llegenda recollida per En Martín i Roig és el paràgraf darrer: que la imatge que el Gran Almirall i Descobridor duia a la seva nau era venerada a l'ermita de Sant Elm, i que En Colom "la visità durant repetides vegades". Amb la qual cosa tornem a tenir un vincle directe, baldament sigui llegendari, entre els Colom i Sant Elm, especialment revelador ara que sabem que sant Telm i sant Erasme eren el mateix sant i ara que En Pep Mayolas intenta demostrar que Erasme no era ni més ni menys que un pseudònim d'En Ferran Colom, el fill europeista, cultíssim, llatinista, religiós i "erasmista" d'En Cristòfor Colom.

Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. Jordi
    31-03-2015 13:00

    Asi que si los campesinos de Liguria dicen que Colon era de alli es un indici que Colon era genoves. Y lo dicen. Todos.

  2. Francesc
    31-03-2015 12:15

    Jo he dit que són indici més per a no bandejar-los quant a fets històrics . No els més importants. Han d'haver-hi altres fonts més documentades.

  3. Jordi
    30-03-2015 22:55

    Has tardado dos dias para pensar en esa respuesta????


    He dicho, con absoluta claridad, que no se puede utilizar cuentos folcloricos para confirmar datos historicos.

  4. Francesc
    30-03-2015 21:15

    A mi em passa el mateix...

  5. Jordi
    28-03-2015 05:36

    Francesc, no tengo ni idea de lo que estás intentando demostrar. Has leído el ridículo artículo aquí arriba?

  6. Francesc
    27-03-2015 22:33

    El que dic ara? Sempre he dit el mateix.Que és obvi? Totalment d'acord: un rerefons real en les llegendes. Erudició oficial? S'ha trigat molítssim que aquesta qüestió fos acceptada. segles. .

  7. Jordi
    27-03-2015 17:35

    Todo lo que dices ahora es completamente obvio, Francesc. Y todo está basado en lo que sueles llamar "la erudición oficial". Y nada apoya los argumentos del INH.

  8. Francesc
    27-03-2015 16:53

    No canvio de tema. Em limito a puntualitzar algunes de les teves afirmacions. I no. El debat no és sobre l'exactitud històrica de les llegendes, sinó sobre la qüestió de si en elles hi ha quelcom de real i comprovable històricament.I el fet és que les narracions llegendàries amaguen un fons de veritat, encara que aquest fons estigui embolcallat dins la ficció. Ho repeteixo: a la II.líada,el fons de veritat té a veure amb la lluita pel control del Bòsfor. A 'l'Odissea, amb l'expansió dels grecs per la Mediterrània i els perills a què es veien sotmesos .Els Nibelungs, amb la invasió dels huns. El Beowulf amb l'expansió de tribus germàniques daneses cap a la Gran Bretanya. El cantar de Rotllà, amb la vinguda de Carlemany a la Península. El Cid, amb un mercenari que va conquerir València.

  9. Jordi
    27-03-2015 15:10

    Francesc, con cada comentario cambias el tema. Hablamos de la exactitud histórica de sucesos explicados en la cultura popular. NADIE cree en ella, ni vosotros...excepto cuando os conviene.

  10. Francesc
    27-03-2015 14:39

    Les llegendes folklòriques es transmeten per via oral. El Cid té molt de recitació oral. I es nota per l'ús de fórmules que es repeteixen: com la tan coneguda "el que en buen hora cinxo la espada", que surt per tot arreu del poma.

  11. Jordi
    27-03-2015 10:27

    Francesc: El Cantar del Cid es más REALISTA que el Cantar de Roldán--lo que NO significa que confío en la historicidad de los hechos explicados. "Madame Bovary" es más realista que los cuentos de los hermanos Grimm--pero es ficción. Es más: dudo mucho que El Cid es producto de composición oral. No es "folklore".

  12. joan del riu
    26-03-2015 12:22

    Ho resumire perquè m'entenguis:

    Associar el mot "gilipolleces" a la tradició popular de transmissió oral és senzillament de carallot.

  13. Francesc
    25-03-2015 02:25

    Un poema èpic que sí que té molta de realitat empírica és el Cantar del Mio Cid. Hi estàs d'acord, oi?

  14. Francesc
    25-03-2015 02:23

    Estic força d'acord amb tu: fantasia amb un fons de veritat al darrere. Hi ha moltíssims filòlegs que han buscat i busquen la part de realitat històrica que amaga la Ilíada. El poema èpic s'ha usat des de fa dos segles per a escatir el fons de veritat que hi té: s'hi amaga l'època micènica?, els segles foscos XI-X-IX a C?. el segle VII? No hi ha acord encara. Un text llegendari ajuda juntament amb d'altres documents per a confirmar dades històriques.

    Quant a la personalitat d'Homer....buffffff..... Hi ha opinions per a tots els gustos. Fa dos segles que es debat sobre si va ser ell qui va només recitar l'obra o si va ser la persona que va posar la Ilíada per escrit, just quan va aparèixer la escriptura alfabètica, i en va fer un text unitari. És un debat que no s'ha acabat. Ni de bon tros.

    Pel que fa al pes de les tradicions populars, ja ho he dit. Són una eina més. No la més important. Ni de bon tros. Han d'anar acompanyades d'investigacions sobre textos que se cenyeixin molt més a la realitat empírica.

  15. Jordi
    24-03-2015 15:05

    Hace tiempo alguien dejó un comentario en esta web: Cómo es posible que los del INH pretenden leer entre las lineas si ni saben leer?

    No he dicho que las tradiciones orales no tienen valor. Sí que tienen. He dicho que "están llenas de supersticiones, religión y otras gilipolleces." Y es así. El Cantar de Roldán nos dice en los primeros versos que Zaragoza está en una montaña, y luego nos dice que Carlomagno tenía más de 200 años, que Roldán era su sobrino, que la muerte de Roldán causó un terremoto.... Así que es un texto que no se puede utilizar para confirmar datos históricos.

    Y no, Francesc, Homero no escribió nada. Era analfabeto hijo de analfabetos. Y creó dos de los textos más importantes de la literatura occidental. Qué me dices, Francesc? Es una manipulación? Era un noble catalán?

    El otro problema es que Bilbeny da mucho peso a las tradiciones populares...si cuadran, o parecen cuadrar, con sus teorías. Si no, no. Por qué no va a Liguria para preguntar a los viejecitos si tienen alguna tradición popular en cuanto a los orígenes de Colón? Sin neutralidad y objetividad, vuestros estudios no valen nada.

  16. Francesc
    22-03-2015 15:28

    Bé, tots coneixem el cas de la Odissea i la Ilíada. Eren llegendes orals en principi. Algú -Homer?- les va passar per escrit i els va donar estructura unitària i literària. La Ilíada correspon a fets reals. les lluites pel domini de l'estret del Bósfor, tan i tan estratègic.La Odissea, a l'expansió dels grecs per la Mediterrània. La cançó de Rotllà també té un fonament històric: la vinguda de Carlemany a la península. Amb el poema del Cid li passa el mateix: un professional de la guerra que s'aliava i lluitava contra moros i cristians i que va conquerir la ciutat de València . Els Nibelungs també: el fet històric real és que uns pobles germànics van lluitar contra Atila.

  17. joan del riu
    21-03-2015 13:52

    Les tradicions populars, entre les quals la tradició oral, no demostren científicament res per sí mateixes. Però menysprear-les, com fa un comentarista d'aquest fòrum, és un signe inequívoc d'ignorància i estultícia.

    Per transmissió oral ens arriba, nogensmenys, la llengua. La llengua que parlem, amb milers de mots i expressions, ens arriba per transmissió oral, i amb ella, una manera d'entendre el món. S'ha de ser carallot per menystenir la tradició oral i confiar només en les veritats oficials dictades pels poders fàctics.

  18. Jordi
    21-03-2015 01:00

    " La qual cosa sempre m'ha ajudat a creure"

    Para creer lo que te conviene nunca has necesitado ninguna ayuda. Necesitas ayuda para creer lo que es obvio.

  19. Jordi
    21-03-2015 00:49

    1. Es curioso que la leyenda no mencione la catalanitat de Colón, oi?



    2. Has ido a Génova para averigüar si tienen tradiciones populares que relacionan Colón con Liguria?



    3. Por qué crees tanto en la verdad detrás de las leyendas populares? Las leyendas populares están llenas de supersticiones, religión y otras gilipolleces.

  20. frederic
    21-03-2015 00:48

    Per la llei de probabilitats de Chapman-Kolmogorov, tant de conte, fàbula, esment, referència, etc, no pot ser una casualitat. I això, sense el permís dels nostres grans professors i catedràtics, intel·lectes i erudits. País petit, país ocupat, però no vençut

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
20529
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Un mapa interactiu permet descobrir els noms de carrers i places de la ciutat californiana, alguns dels quals...[+]
Josep Maria Vall Comaposada ens parla sobre l'origen de la bandera...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]