Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 19-04-2024  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
2323 lectures

De la Inquisició al 155

Aprofitant la lectura del llibre d’En Jordi Bilbeny, «Inquisició i Decadència», En Xavier Domènech reflexiona sobre el patró destructor de l’estat espanyol envers els catalans i la seva cultura.

Al llibre (imprescindible) d’En Jordi Bilbeny Inquisició i decadència s'analitza d'una manera minuciosament documentada un fet gairebé "paranormal": ¿Com va ser possible que quan la cultura escrita catalana estava al seu apogeu, va caure en picat i gairebé va desaparèixer?

I com va ser possible que la cultura escrita castellana, fins llavors pràcticament inexistent, va arribar a cotes inimaginables, i en menys de 20 anys? El motiu no s'ha de buscar gaire lluny i les causes són prou conegudes perquè, amb variants, s'han anat reproduint constantment.

El motiu s'ha d'anar a buscar a l'any 1502, en la promulgació, per part dels Reis Catòlics, de la "Pragmática" que obligava a sol·licitar permís a les autoritats abans de publicar qualsevol llibre. Si el trobaven "inconvenient", no rebia llicència i no podia ser publicat.

En cas de "publicació sense llicència" els exemplars eren "cremats a la plaça". Les normes es van anar endurint: confiscació del patrimoni, desterraments, inquisidors escorcollant llibreries i impremtes i, com és habitual, crema de llibres en català (autoritzats en castellà).

No van faltar els mandats de reescriure llibres d'història ni les ordres taxatives a publicar exclusivament en castellà, ni les realitats distorsionades per fer-les coincidir amb el relat establert. El llibre aporta multitud d'exemples que aquí no és possible citar.

Quines van ser les conseqüències de tot això: moltes i de tot tipus, però s'hauria de destacar la por, la por a la repressió, la por a les conseqüències d'escriure i a publicar en català i la desaparició d'una gran quantitat d'obres en català, que no s'han pogut recuperar.

Les dades que presenta En Jordi Bilbeny al llibre són més que concloents: abans de "la Pragmàtica", les proporcions de llibres publicats (a València) eren 46% en català, 49% en llatí i 4% en castellà. Després de la Pragmàtica eren 13% català. 29% llatí i 58% castellà.

Creieu que això que ens arriba de fa 500 anys seria possible ara, en ple segle XXI, en la "democràcia plena"? Si fem cas a les mostres de "carinyo" que ha rebut el català quan s'ha permès la seva utilització al Congrés de Madrid, els constants apocalipsis que s'han desfermat contra l'ensenyament en català i l'ús del català en certes institucions públiques, els tribunals que apliquen legalitats paral·leles (ja en temps de "la Pragmàtica", diputats i consellers catalans es van queixar, sense cap resultat, de "l'abús que els inquisidors feien de les atribucions de llur ofici" i que "es posaven en afers que no eren de llur competència"); de la repressió del dissident; de la contínua distorsió de la realitat... de l'esforç de pràcticament tots els governs de Madrid que s'han fet i s'han desfet, per "corregir l'anomalia catalana" es podria deduir que són substancialment idèntics. Que es tracta d'episodis concrets que es van produir en època determinada i que són més o menys idèntics en el fons i en la forma, sinó que són les manifestacions d'un patró de conducta paranoic que s'ha mantingut ferm a través del temps.

Ara ens fan concessions. I hauríem de tenir en compte que les fan, no per reparar una injustícia històrica o per complaure els catalans. No. Ho fan perquè ens necessiten per obtenir un gran benefici: el poder. Què passarà quan ja s'hagin embutxacat el benefici i no ens necessitin?

La lògica ens diu que tornaran al patró de conducta que han seguit durant segles. Un patró que és la seva manera de "ser" i que han mantingut invariable reis, reines, dictadors i governs de tots el colors, fins i tot els paladins de la "democracia plena". Hem oblidat ja el 155?

Tampoc no hauríem d'oblidar aquell refrany: "Si em fan festes i no me'n solen fer... és que em volen fotre o m'han de menester". Els refranys acostumen a dir veritats com a temples i poden ser de gran utilitat en determinats moments.

Link: https://twitter.com/xavidomenech99/status/1705259981392486565

Xavier F. Domènech



Autor: Xavier F. Domènech




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Xavi G.
    26-04-2024 23:02
  2. Xavi G.
    26-04-2024 23:02

    Però a veure, algú veu normal que acabant de trobar una relació dels senyors de Bellvís amb Galceran de Requesens i Joan de Soler, mitjançant la familia Enriquez dels comtes de Alba de Liste, començo a mirar a aquestos comtes i el primer que em trobo és que el tal comte es casa amb la filla d'un tal comte de Haro anomenat Fernández de Velasco i SOLIER??

  3. Xavi G.
    26-04-2024 20:59

    Al mateix temps comentar que n'estic fart dels Enríquez tant o més que dels Fernández de Córdoba, surten com bolets per tots llocs.

  4. Xavi G.
    26-04-2024 19:29

    De res, LluísLluís, a manar!

    De totes formes, he de trobar alguna relació més per poder enfrontar-me sense risc a qualsevol tribunal inquisidor acadèmic, i en això estic i he de estar, una bona estona.

    Resulta que el convent que diu la Història que co-fundà Martín de Valencia a Belvís de Extremadura, ho fa a terres que els hi deixen els senyors d'allí, Francisco de Monroy i Francisca Enríquez.

    https://www.belvisdemonroy.es/patrimonio/-/asset_publisher/ZdCfP2V3ozyl/content/id/651585


    Aquesta Francisca Enríquez és filla dels comtes de Alba de Liste i la seva germana, Beatriz Enríquez, va casar amb Galceran de Requesens i Joan de Soler, encara que n'hi ha certa confusió i certes discrepàncies que fins i tot fan d'ella l'amant cordovesa del Colom.

    http://gabrielmartinroig.blogspot.com/p/els-comtes-de-palamos.html


    Bé, doncs resulta que aquest almirall Requesens, s'estava llargues temporades a Alacant per qüestions de feina, però faltaria saber alguna cosa més per poder-lo relacionar amb el convent franciscà dels Àngels d'aquesta ciutat o amb els bisbes Martí valencians.

    https://www.larazon.es/cultura/historia/20220131/dfgqo2ey4zcybke5z4bbcie6cm.html



  5. LluísLluís
    25-04-2024 18:46

    "O sigui que, recapitulant i seguint el meu olfacte rastrejador de gos coniller, diria que Martín de Valencia, primer evangelitzador de Mèxic, és en realitat Gilabert Martí de València, que no és que anés ell a Mèxic (a no ser que hi anés un frare Martí familiar d'ell prou més jove), sinó que va enviar a alguns franciscans del convent dels Àngels d'Alacant, tot supervisat i recolzat pel Cardenal dels XII Apostols della Rovere."

    Que interessant, gràcies Xavier

    Continuem retrobant personatges històrics catalans-valencians, falsificats per castellans-espanyols.

    Per cert, algun dels espanyols que maldiuen en aquest web ha dit que Picassó tenia una avi genovès?

    Genovès?

    A veure si era un descendent del descobridor d'Amèrica ...

  6. Joanet de la Muntanya
    23-04-2024 23:05

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  7. Edmund Cooke
    23-04-2024 20:25

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  8. Edmund Cooke
    23-04-2024 20:22

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  9. Edmund Cooke
    23-04-2024 20:16

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  10. Joanet de la Muntanya
    23-04-2024 20:04

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  11. Edmund Cooke
    23-04-2024 19:54

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  12. Xavi G.
    23-04-2024 18:19

    Martí Galindo era català sense cap mena discussió.

  13. Fernando III el Santo
    23-04-2024 17:45

    Edmund: has de prendre moltes fonts.
    També Edmund: tot el que estigui escrit en castellà són mentides pel fet d'estar escrites en castellà (deixa entreveure que si no està escirto en català no és vàlid, de manera que beu només d'una font, la nacionalista)

  14. Joanet de la Muntanya
    23-04-2024 17:42

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  15. Fernando III el Santo
    23-04-2024 17:40

    Edmundo aquí té una altra font:
    https://www.cognomix.it/origine-cognome/picasso.php
    Picasso és un cognom provinent de la Ligúria italiana. El rebesavi de Pablo Ruiz Picasso era genovès.

  16. Edmund Cooke
    23-04-2024 16:27

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  17. Edmund Cooke
    23-04-2024 16:18

    … en picassó, com a bon català, va triar Barcelona i gosol, als peus del pedraforca, per tornar als seus origens… i quan el merdos d'en franco i les merdoses elits que li van donar suport van fer de les seves va marxar a la catalunya nord, on morí…

    Ben lluny de malaga, …. Ben lluny de la terra que no reconeixia els seus origens…

    Ben lluny dels que podien fer-nos creure que la seva mort esfevindria un accident, tal com li va passar al nostre malaguanyat geni, en Gaudí….

  18. Edmund Cooke
    23-04-2024 16:09

    …. Abad, avui es el dia " del libro " a castella….es a dir de les paraules escrites en fuuls i units amb caratules…

    Em pots dir que significa picasso en castellà, la teva llengua milenaria d'en Tubal i en pelai?….

  19. Edmund Cooke
    23-04-2024 15:59

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  20. Edmund Cooke
    23-04-2024 15:56

    Abat no es pot apendre res mes que mentides d'un web malagenycastillà, en llengua castillana sobre els ruiz picasso…

    Apren tu a trobar i llegir altres fonts….

  21. Antoni Abat
  22. Edmund Cooke
    23-04-2024 14:24

    En pablo ruiz va triar identificarse pel cognom 100% catala de la seva mare, suposadament andalusa….

    No trobareu cap referencia a la familia picassó de la Maria….de familia andalusa suposadament….

    Però es palmari que ell estava mes a guts allà on l'anomenaven tal com sempre…. Picassó amb accent a la O….

    A la catalunya sud ( actual espanya) i tambe a la nord ( actual frança)…. Ho repeteixo: PICASSÓ…

    …sorprenement, o no tant, a castella en diuen picasso, una paraula que en castella no vol dir res…Tot plegat per la magia castillana….com la d'en galindó del munyó!!!

    Bona diada de sant jordi!

  23. Edmund Cooke
  24. Edmund Cooke
    23-04-2024 12:24

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  25. Joanet de la Muntanya
    23-04-2024 09:30

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  26. Edmund Cooke
    23-04-2024 08:14

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  27. Guerau
    22-04-2024 23:55

    Bé, Roma i París al segle XIII-XVI van utilitzar la inquisició catòlica per a conquistar i controlar Aquitània i Provença, Roma i Toledo (després Madrid) al segle XVI-XVIII van utilitzar la inquisició catòlica per a controlar i conquistar la Corona de Catalunya-Aragó.

  28. Joanet de la Muntanya
    22-04-2024 23:27

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  29. Edmund Cooke
    22-04-2024 23:02

    Els vostre expert ens diu que tot son llegendes, però és el que ha estat vigent i oficializat per altres experts oficials des de temps inmemorials, fins que fa mig segle va caure pel seu propi pes… però curiosament, Pelai, el reberereberrebenet de Tubal encara perdura com a personatge historic "real”…

  30. Xavi G.
    22-04-2024 22:55

    O sigui que, recapitulant i seguint el meu olfacte rastrejador de gos coniller, diria que Martín de Valencia, primer evangelitzador de Mèxic, és en realitat Gilabert Martí de València, que no és que anés ell a Mèxic (a no ser que hi anés un frare Martí familiar d'ell prou més jove), sinó que va enviar a alguns franciscans del convent dels Àngels d'Alacant, tot supervisat i recolzat pel Cardenal dels XII Apostols della Rovere.

    Açò és bastant versemblant. Lo altre és que es nota a la llegua que és un relat novelesc.

  31. Fernando III el Santo
    22-04-2024 22:40

    Edmund, que els espanyols vinguin de Tubal és igual de creïble que el català vingui de l'iber.

    Per cert, et recomano que llegeixis l'Estòria d'Espanya, un llibre molt divertit que barreja història amb mite, i tot i així sorprèn amb la sapiència històrica que tenia al segle XIII.

  32. Xavi G.
    22-04-2024 21:41

    Estava buscant aquesta dada clonada en els Martí fins que la he trobat.

    Francisco de los Ángeles Quiñones: "...trabajó con celo incansable en la pacificación de los ánimos durante la guerra civil de las Comunidades en España"

    https://www.franciscanos.org/enciclopedia/franciscoquinones.htm

    Gilabert Martí: "...intervingué en la revolta dels agermanats, procurant d'apaivagar els ànims."

    https://dadescat.com/2024/01/14/marti-gilabert/

    Ho havia llegit en el de los Ángeles i m'havia dit, si ho trobo en els Martí ja està, ahí tinc la prova detectivesca de la malifeta, del crimen..., i pammm!!!, aquí està.

  33. Joanet de la Muntanya
    22-04-2024 21:39

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  34. Edmund Cooke
    22-04-2024 20:58

    …. Potser hauries d'estudiar el tema amb no professionals, Joanet….

  35. Edmund Cooke
    22-04-2024 20:10

    …et refereixes a professionals com aquest historiador de la complutenses i tots els que cita a l'article sobre Noe, Tubal, Pelai i Espanya??….

  36. Edmund Cooke
  37. Joanet de la Muntanya
    22-04-2024 16:28

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  38. Xavi G.
    22-04-2024 16:25

    Els documents són els documents i ahí estan..., però segueixo pensant que al darrere hi havia alguna classe de forta pressió.
    Podria creure-m'ho amb facilitat i amb naturalitat si aquestes obres impreses s'haguessin fet en els darrers dos-cents anys fins avui mateix, però aquest canvi tan sobtat i adrupt en plena efervescència dourada de la Llengua ha de respondre a alguna cosa més que a la pecuniaria. I segueixo pensant a més, que moltes d'aquestes obres en castellà tenien un original en català.

  39. Antoni Abat
    22-04-2024 14:51

    Política extractiva castellana? Ferran era un rei castellà?
    I ara que sembla que sí que acceptes (quan convé al teu interès) la "història acceptada”, encara que sigui escrita per un castellà, pots preguntar-te en quina llengua s'imprimien la majoria dels llibres que sortien de les premses valencianes.

  40. Xavi G.
    22-04-2024 13:25

    Veure també el paràgraf anterior de la mateixa pàgina per constatar fins on es remunta la política extractiva castillana per medrar a costa dels països catalans.

  41. Xavi G.
    22-04-2024 13:07

    Bueno, bé, Joanet i Antoni, però "sembla 'indubtable' que fou a València on la impremta 'començà a ser una verdadera industria'" (pàg. 54)

    https://books.google.cat/books?id=ZeUAFMxjxEwC&pg=PA54&dq=sinodial+primer+libro+impreso&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwju5ovVvJntAhUK6OAKHcbRAWcQ6AEwAXoECAQQAg#v=onepage&q=sinodial%20primer%20libro%20impreso&f=false

  42. Joanet de la Muntanya
    21-04-2024 08:21

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  43. Joanet de la Muntanya
    21-04-2024 08:19

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  44. LluísLluís
    21-04-2024 03:20

    Tornant a l'article:

    La repressió de la nació catalana i la seva llengua per part de l'estat (el católico Fernando representava l'estat del segle XVI), encara avui es produeix.

    "(...) els darrers cent vint anys d' història del Reino de España en format d' estat-nació, la negació nacional de Catalunya ha seguit un mateix patró, tant des de l'estament periodístic, testimoniat en diversos diaris editats a diferents regions espanyoles, com des del polític, testimoniat mitjançant els seus representants al Congrés, al Senat o a cambres autonòmiques.

    Generalment, el discurs de la negació nacional catalana ha provingut delscercles polítics, s'ha difós mitjançant els àmbits mediàtics i ha acabat traspassant a la resta d'àmbits de la societat espanyola, amb l'objectiu d'evitar el reconeixement de la sobirania política de Catalunya.

  45. Joanet de la Muntanya
    20-04-2024 23:05

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  46. Antoni Abat
    20-04-2024 20:55

    La impremta de Sevilla s'instal·la el 1473, i un any més tard la de València. La primera obra datada a Barcelona correspon a l'any 1475, quan de Segòvia ja n'havien sortit set llibres impresos, massa per a reduir-lo al caprici d'un bisbe, de manera que tornes a fer afirmacions sense base.

  47. Xavi G.
    20-04-2024 19:48

    *quedat a Segò...

  48. Xavi G.
    20-04-2024 19:45

    Val, no discutiré, però si les signatures son el mateix que els caplletres, un autor contrari diu que l'alemany no va posar les signatures, sinó que va deixar un espai en blanc, però bé, que tu en saps una mica més que jo d'açò i en n'hi han més coses com dius.

    El que queda clar és que a València i Barcelona de segur que va arribar al 73 i a Castella entre quatre i quinze més tard, sinó fos pel caprici de l'Arias Dàvila aquest, que ja podia haver-se a a Segòvia segant segó.

  49. Xavi G.
    20-04-2024 19:45

    Val, no discutiré, però si les signatures son el mateix que els caplletres, un autor contrari diu que l'alemany no va posar les signatures, sinó que va deixar un espai en blanc, però bé, que tu en saps una mica més que jo d'açò i en n'hi han més coses com dius.

    El que queda clar és que a València i Barcelona de segur que va arribar al 73 i a Castella entre quatre i quinze més tard, sinó fos pel caprici de l'Arias Dàvila aquest, que ja podia haver-se a a Segòvia segant segó.

  50. Xavi G.
    20-04-2024 19:15

    Per descomptat que sé el que és una signatura, la numeració dels capítols o quaderns de que consta un obra.

  51. Joanet de la Muntanya
    20-04-2024 19:15

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  52. Xavi G.
    20-04-2024 18:52

    Per suposat que sé què es una signatura!!!

    A tothora fent-ne'n.

  53. Joanet de la Muntanya
    20-04-2024 18:50

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  54. Xavi G.
    20-04-2024 18:47

    A l'enllaç que ha deixat l'Antoni sobre "la controvèrsia", es poden llegir diversos raonaments sobre aquesta controvèrsia. Si tu has estudiat aquest tema o és que dones per bona o millor la explicació d'algun dels autors que defenen el 88, perquè els consideres molt més experts que'ls contraris, doncs val, no hi entro.

  55. Joanet de la Muntanya
    20-04-2024 18:42

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  56. Xavi G.
    20-04-2024 18:32

    Valeeeeeeeeeeeee!!

  57. Joanet de la Muntanya
    20-04-2024 18:13

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  58. Xavi G.
    20-04-2024 17:58

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  59. Xavi G.
    20-04-2024 17:55

    Es suposa que la controvèrsia és entre experts, sinó no n'hi hauria de controvèrsia.

  60. Joanet de la Muntanya
    20-04-2024 17:08

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  61. Xavi G.
    20-04-2024 16:15

    "N'hi havia."

    Alguna cita de tal afirmació?

  62. Joanet de la Muntanya
    20-04-2024 15:50

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  63. Antoni Abat
    20-04-2024 15:45

    La impremta segoviana va continuar generant documents el 1473 i els anys següents, així que sí, una vegada instal·lada es va quedar allà. Lògic, perquè havia estat pagada pel bisbat, no se l'endurien.

  64. Xavi G.
    20-04-2024 14:47

    Ja ho llegit, Joanet, no he dit que l'impressor fos Mates, és clar que és un alemany com apareix als articles.

    1468 és fals? Hi ha controvèrsia respecte a això.

  65. Joanet de la Muntanya
    20-04-2024 14:07

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  66. Xavi G.
    20-04-2024 13:40

    Val val.

    Respecte a Segòvia, el bisbat, etc..., qui era bisbe en aquella època era el Bartomeu Martí i no l'Arias Dàvila segons dos autors italians. Suposo que serà una errata i que al lloc pertinent d'aquestes dues obres italianes constarà l'Arias Dàvila, però encara no he pogut mirar-ho.

    https://es.wikipedia.org/wiki/Bartolom%C3%A9_Mart%C3%AD

    Una pregunta que potser pots contestar. El Juan Parix posa la impremta a Segovia cridat per l'Arias Dàvila al 1472, però en poc temps ha de fugir a Tolosa. S'emporta el Parix amb ell la impremta i Segòvia queda sense ella o no, i segueixen imprimint-se obres allí?

  67. Antoni Abat
    20-04-2024 12:31

    Molt bé, Xavi, però quan se cita una font, convé citar-la completa, no només les dades que donen suport a la meva tesi. I la veritat és que aquesta data del 1468 està en discussió. La del Sinodal d'Aguilafuente no, aquí no hi ha controvèrsia.

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Gramàtica_de_Mates

  68. Xavi G.
    20-04-2024 12:09

    Osti què fort.

    Li fan un monument al Juan Parix a Segovia amb l'inscripció "Johannis Parix de la Berga" i el monument és una verga. Acollonant!

    https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Denkmal_Juan_Parix.jpg#/media/Archivo:Denkmal_Juan_Parix.jpg

  69. Xavi G.
    20-04-2024 11:53

    Ehhh, però què passa!! L'article sobre Germana de Foix s'ha tancat molt malament l'espai dels comentaris...

    Per cert, Antoni, la primera impremta d'Espanya es va instal·lar a Barcelona al 1468.

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Bartomeu_Mates

  70. Antoni Abat
    20-04-2024 07:28

    "I com va ser possible que la cultura escrita castellana, fins llavors pràcticament inexistent.."

    Cantar de mio Cid, Gonzalo de Berceo, Juan Ruiz (Arcipreste de Hita), Jorge Manrique, Don Juan Manuel, Juan de Mena...

    Inexistents al seu cap.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35326 lectures
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Nombrosos errors a la grafia dels topònims delaten la intervenció d'un copista poc atent o atent només a...[+]
Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de...[+]
Segona Part: La restauració de la...[+]