Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 27-12-2021  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1972 lectures

De la història a l'oblit

Reproduïm un seguit de piulades en les quals En Xavier Climent informa que algunes obres de Shakespeare van ser censurades, fins a mitjan segle XIX, per motius ideològics.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

De la hisòria a l'oblit: la censura en les obres de Shakespeare

Molta gent ha sentit parlar de William Shakespeare, però el que segurament no saben és que les seves obres no van ser interpretades durant anys tal com ell les va escriure.

El 1681 el dramaturg Nahum Tate va reescriure El rei Lear amb un nou final: un final feliç. És tracta d'un final feliç en què tant Cordèlia com el seu pare sobrevivien. I aquesta nova versió va resultar ser tan popular entre el públic, que l'adaptació de Tate va ser l'única versió de l'obra que es va escenificar durant els 150 anys següents.

D’altra banda, el gran crític del segle XVIII Samuel Johnson admetia, en la seva edició del 1765 de les obres completes de William Shakespeare, que la lectura d'algunes escenes del Rei Lear el pertorbaven extremadament. La mort de la filla de Lear, Cordèlia, a l'últim acte de la tragèdia el va torbar tant, que va evitar tornar a llegir l'escena fins que es va veure obligat a fer-ho per la seva feina com a editor. A més, deia que l’encegament del vell Gloucester a la meitat de l'obra era tan terrible, que un espectador de teatre no podria suportar-lo. Descrivia l’escena com un acte "massa horrorós per ser suportat en una exhibició dramàtica".




Hi ha, doncs, una llarga història de censura i reescriptura de les obres de Shakespeare. L’objectiu és que resultin menys traumàtiques per als seus lectors i espectadors.

No només això, sinó que Titus Andrònic, una altra obra força violenta de Shakespeare, va ser reescrita de forma semblant. En aquesta peça, un dels personatges femenins és violat i li tallen llengua i mans per prevenir que delati els seus atacants. Quan l'obra va ser escenificada a Anglaterra el 1850, tots aquests factors van ser omesos.

Tal com escrivia un crític de l'època, «el desvirgament de Lavínia i l'amputació de la seva llengua i de les seves mans, etc. han estat omesos totalment». El crític també comentava que amb aquestes noves condicions l'obra passava a semblar «no només presentable, sinó que fins i tot era atractiva com a resultat».

La violència no era l'única cosa que inquietava els lectors i espectadors de Shakespeare. La raça i la sexualitat també causaven problemes. Així, el president nord-americà John Quincy Adams escrivia el 1786 que, encara que pensava que Otel·lo era una gran obra en molts aspectes, la relació interracial, que és el motiu central de l'obra, li semblava «imprudent, desagradable i inconcebible».

Altres figures importants també van expressar reserves sobre diversos aspectes de l‘obra de Shakespeare. La reina Victòria, al seu torn, criticava l'humor sexual de les obres. Així el 1859 va escriure a la seva filla gran que «mai no havia «tingut el valor» de veure en escena Les alegres comares de Windsor «havent sempre escoltat com n’era d'ordinària, ja que el teu adorat Shakespeare és terrible en aquest aspecte i moltes coses han de ser omeses en moltes obres». Per contrarestar aquestes i altres objeccions semblants, es va desenvolupar un mercat d'edicions impreses de les obres.

El 1815 Thomas i Harriet Bowdler van publicar La Família Shakespeare per «presentar al públic una edició de les obres que qualsevol pare, qualsevol guardià o qualsevol instructor de la joventut puguin posar-la sense por a mans del pupil». Els Bowdler van editar vint de les obres de Shakespeare. Les van publicar eliminant paraulotes i moltes referències sexuals i de violència. També van canviar trames perquè fossin menys desoladores. La mort d'Ofèlia a Hamlet, per exemple, va passar a ser un ofegament accidental. Així, es va voler evitar que els lectors s’esgarrifessin amb la imatge d'un aparent suïcidi.



Raça, violència, sexualitat, suïcidi: moltes de les coses, que, com es diu, resulten massa inquietants per als estudiants d'avui dia, eren exactament el que molestava els lectors i espectadors d'altre temps. Shakespeare mai no ha estat un dramaturg innocu o reconfortant i les seves obres sempre han estat capaces de neguitejar el seu públic.

M'agradaria ara fer una reflexió. Penseu el següent. En primer lloc, què hauria passat si algú hagués cremat tots els llibres originals de Shakespeare i totes les copies i aquesta persona els  hagués reescrit al seu gust? ¿Què hauria passat si després de 150 anys de representació al teatre ningú hagués fet esment que l'obra original no era així? Què hauria passat si no hi hagués l'original, ni les còpies, i cada cop menys gent sabés que l'obra original no era tal com es representa i que els pocs que quedessin diguessin «aquesta obra no és l’original!» i se'ls silenciessin i se'ls tractessin de bojos? Doncs possiblement passaria que al final tothom pensaria que el Rei Lear tenia de debò aquell final feliç, mentre que la versió primitiva es perdria en l'oblit de la història. Per tant, manipular la història és molt fàcil. Només es tracta d'eliminar tot el que no interessa que se sàpiga, de censurar les veus que diuen una altra cosa i de potenciar una història oficialitzada. Es tracta de  promocionar una mena d’historiadors i investigadors que expliquin i escriguin la mateixa versió de la història.

En segon lloc, veiem que es van haver de transcriure perquè molta gent no podia acceptar aquells finals, aquelles escenes, etc. És a dir, calia refer una obra per aconseguir que la gent no quedés trasbalsada amb aquells acabaments. Calia manipular en certa manera els sentiments de la gent: ―No els hem de preparar per coses terribles. Els hem de preparar per "disneys". És com si l’autoritat digués: ―És una manera d'educar la societat a la meva manera, no vull que penseu que això tan terrible pot existir i ser real. Jo determino el que pots o no pots veure o llegir». És una manera d'infantilitzar la societat.

Si ajuntem les dues afirmacions tenim que la història pot ser, d’una banda, manipulada, i de l’altra suavitzada ―que no sigui tan dura o cruel. D’aquesta manera, serà acceptada per una gran majoria ―encara que sí que hi ha punts que els puc fer cruels i durs per conveniència i d’altres ignorar-los.

Xavier Climent

https://twitter.com/ivaxsirc/status/1473405361348562958




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Miquel Izquierdo
    03-01-2022 17:33

    No, millor la historiografia oficial,

    Van ser:

    - En William, la primera signatura del qual que es conserva, a un judici on fa de testimoni i diu la seva edat, procedència, nom, cognom i estatus, es correspon amb la d'un analfabet. Res estrany, d'altra banda, els seus pares, les seves germanes, la seva dona i les seves filles també ho eren.

    - En Miguel, sense cap recurs econòmic per assolir els 429 títols que acredita conèixer a la seva obra, molt d'ells caríssims i sense accés al públic; i tota la vida entre truans malfactors i putes, entrant i sortint de la presó, on per cert va començar a escriure el Quixot, a les presons de l'època!!! I amb bona memòria, perquè es recorda dels llibres sense tenir biblioteca. Lo p... amo, tot això segons el conte de fades oficial és clar.

    El que segur no paga la ronda sóc jo.

  2. Mario garcia Garcia
    03-01-2022 12:50

    Amadis eres un cachondo nacionalista,,,,, venga, Shakespeare y Cervantes eran la misma persona y eran catalanes,,,,, la próxima ronda la pago yo,,,,,,,,,

  3. Amadis
    01-01-2022 16:02

    Dom Prim la feina se la fa voste i a veure si aprima el seu nacionalisme espanyol que de la faes el pagará igual

  4. Alvaro Prim
    01-01-2022 12:07

    Venga Amadis, por favor cita a esos autores que se quejan de la censura Castellana . Estoy ansioso por conocerlos y de leer lo que opinaban sobre el shakespèare catalan porque , claro, estarian al tanto de todas las manipulaciones castellanas :D

  5. Amadis
    31-12-2021 01:17

    Els autors anglesos contemporánis de shakespeare ja diuen que la censura espanyola era la pitjor, de fet es la que a creat la ficcio histórica i literaria espanyola . Tenien tota la riquesa de la corona i la maldat politico religiosa del catolicismo.

  6. Alvaro Prim
    30-12-2021 16:02

    Todo el mundo sabe que los cuentos de princesas disney no tienen mucho que ver con los originales. Como que muchas películas basadas en novelas modifican el final para ser mas comerciales.

    Pero eso no ha hecho que desaparezcan las obras originales, Los folkloristas recuperan los cuentos originales y las diferentes versiones del mismo cuento. Los bestsellers se siguen vendiendo o encontrando en bibliotecas., Las obras de shakespeare originales siguen existiendo. y lo mas importante de todo, que quedan registros de las modificaciones.

    Todo igualito a lo que dicen que ha pasado con la supuesta censura castellana. Desde luego los castellanos de entonces, para ser burros y pobres tenian unos medios que para que :D

  7. Miquel Izquierdo
    29-12-2021 21:34

    Completament d'acord amb la teva valoració final Xavier.

    Adulteracions al llarg dels temps... bé, de fet la primera adulteració de l'obra shakespeariana coneguda es dóna a la primera recopilació de les seves obres -The First Folio- feta set anys després de la seva "mort" i la comparança amb els quarts de les que es van publicar en "vida".

    No entraré en qui van ser i els motius, però si s'ha de reflectir el fet.

    Molta de la temàtica censurada, que s'assenyala a aquest article es dóna també a les obres de Cervantes.

    I una de les, per a mi, més dures com és l'ús el canibalisme com recurs literari es dóna a:

    La Numància, on els vigatans parlem de com repartir per cruspir-se els romans morts, degut a les mancances que són patint per cerc.
    I també a l'esmentada per Xavier, Titus Andronicus, on aquest fa fer un pastís que serveix als emperadors amb el farciment de la carn dels fills de l'emperadriu, violadors i mutiladors de la seva filla.

    Va portar els secrets i els sentiments amagats a l'ànima a l'escenari i a la prosa. I en fer-lo, no han estat políticament acceptats a totes les èpoques.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
30272 lectures

9a-UNH

Víctor Cucurull - Gelmir, el misteriós bisbe fundador de Santiago de Compostel·la
Montse Camps - La primera carta d’En Colom demostra que era català
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar...[+]
A començament de febrer es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el resultat de la restauració de la...[+]
Contundent intervenció de la portaveu de la Chunta Aragonesista a les Corts d'Aragó contra la llei de...[+]
Molta gent té la sensació que els catalans no hem tingut mai un passat guerrer i que sempre hem estat una gent...[+]