Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una combinació de realitat i mentides. La realitat de la història arriba a ser una mentida. La irrealitat de la faula arriba a ser la veritat. "
Jean Cocteau
ARTICLES » 24-09-2013  |  PROJECTE SERVENT
6069 lectures

Don Quixot i les gestes i conquestes inexistents dels castellans

Si Don Quixot fos una metàfora i una al·legoria de Castella, llavors les seves gestes inexistents, ridiculitzades per En Servent, serien les conquestes inexistents dels castellans, només vives en els llibres retocats, en la seva imaginació desvinculada ja totalment de la realitat

Com tots sabeu, fa anys que defenso que les grans descobertes navals i conquestes militars castellanes arreu del món són pura ficció. Una usurpació de les grans gestes catalanes de tots els temps. Castella se les ha quedades a força d'adulterar la història. I són, per tant, unes gestes castellanes purament imaginàries, que només existeixen en els llibres censurats, adulterats i reescrits. És a dir, que només existeixen en la imaginació dels castellans i dels qui s'han cregut els seus llibres falsejats.

Durant tots aquests anys he aportat proves del fet que les naus de la primera expedició colombina portaven les banderes catalanes, que van travessar l'Estret de Gibraltar, que la mesura nàutica emprada pels primers descobridors per comptar les distàncies marítimes eren les llegües catalanes de 4 milles, que els mariners anaven cofats amb barretina, que els germans Ianyes-Pinçon estan profusament documentats a Catalunya i a l'Empordà, que la primera expedició va salpar de Pals i que, entre d'altres moltes evidències, la primera volta al món també va ser protagonitzada per catalans.

Si això fos cert, i hi poguéssim afegir tant les conquestes catalanes de Grècia com d'Itàlia, tindríem que l'únic país hispà que té un historial de gestes militars i conquestes és Catalunya i no pas Castella. Hi ha diversos testimonis que donen fe que Castella no es va moure absolutament per a res dels seus límits estrictes nacionals. Ho ressenyen el Pare Cases, En Colom mateix o En Cristòfor Despuig en sengles obres sense cap mena d'embuts. Així mateix, l'Antoni Ferrer o Ferrera (conegut com a Antonio de Herrera) ens assegura al pròleg de la seva Història General de les Índies, però que ens ha arribat impresa amb el nom d'Història General de los Hechos de los Castellanos en las Islas y Tierra Firme del Mar Océano, que els descobridors del Nou Món són els mateixos que van conquerir Itàlia i Grècia.

Deia, doncs, que si això fos cert, podríem trobar d'altres múltiples rastres en d'altres llibres i documents de l'època que ens confirmessin que Castella no havia participat en cap episodi de la història que tingués una mínima transcendència per a l'esdevenidor de la humanitat.

I així em sembla que passa també al Quixot. Com han remarcat múltiples autors, Don Quixot és un símbol de Castella, tant de la seva naturalesa mental i espiritual com de la seva essència pàtria. No en va, la novel·la precisa ja al títol que el protagonista és un "Ingenioso Hidalgo", una figura social que només existeix a Castella, tot i que a l'interior del text, el mateix Don Quixot, en diverses ocasions, pensa i comenta en veu alta que és "el rei d'Espanya" o que el rei és el seu sogre. Per la qual cosa crec que, d'alguna manera, les gestes del Quixot es podrien interpretar al·legòricament com les gestes de Castella.

Al documental d'En David Grau, Enigma Cervantes, la Carme Riera insistia molt acuradament a identificar el cavaller que agredeix amb la llança i amb l'espasa tot el que es belluga, sense mai dialogar ni entrar en raó, amb la manera de ser dels castellans. I, per això mateix, deia que li era molt més simpàtic Cervantes que no pas Don Quixot, que, més aviat, li feia certa angúnia.

Consegüentment, si Don Quixot es pot identificar amb l'ànima i l'esperit de Castella, i els seus moviments violents i gens respectuosos, amb els fets dels castellans, llavors també les gestes històriques que s'atribueix Don Quixot a la novel·la s'haurien de poder interpretar com les gestes històriques de Castella. Quines són, però, aquestes gestes?

Al capítol III de la Primera Part, En Servent ens les detalla. I així ens exposa que Don Quixot reconeix que un bon cavaller "debe ir por todas las cuatro partes del mundo buscando las aventuras". I que, per aquest motiu, l'autor ens confirma que Don Quixot volia exercir de cavaller, atès que "en los años de su mocedad, se había dado a aquel honroso ejercicio, andando por diversas partes del mundo, buscando sus aventuras, sin que hubiese dejado los Percheles de Màlaga, Islas de Riarán, Compás de Sevilla, Azoguejo de Segovia, la Olivera de Valencia, Rondilla de Granada, Playa de Sanlúcar, Potro de Córdoba y las Ventillas de Toledo y otras muchas partes, donde había ejercitado la ligereza de sus pies, sutileza de sus manos, haciendo muchos tuertos, recuestando muchas viduas, deshaciendo algunas doncellas y engañando a algunos pupilos y, finalmente, dándose a conocer por cuantas audiencias y tribunales hay casi en toda España".

És a dir, que Don Quixot s'havia fet famós perquè l'havien demandat arreu d'Espanya per provocar greuges, importunar vídues, violar donzelles i enganyar la gent. I les seves gestes militars –les seves grans gestes– no passaven de quatre passejades per Màlaga, Sevilla, Segòvia, València, Granada, Huelva, Còrdova i Toledo.

Algú em podria dir que tot aquest passatge En Servent l'escriu per ridiculitzar la patètica figura d'aquell nou cavaller i prou, com si es tractés d'una mera i simple crítica personal i intraliterària. Però, també, i com que sabem que El Quixot és una obra en clau, amb múltiples i recòndites lectures, es pot llegir com jo ho he presentat: que les gestes dels castellans –resumits i simbolitzats en la figura de Don Quixot– són inexistents de tot en tot i que de l'única cosa de què poden vantar-se és de quatre escaramusses per quatre racons de Castella, que són les que En Servent descriu.

Íntimament relacionat amb aquest passatge, n'hi ha un altre al capítol XXI també d'aquesta Primera Part, on En Sanxo comenta al seu senyor: "De algunos días a esta parte he considerado cuán poco se gana y granjea de andar buscando estas aventuras que vuestra merced busca por estos desiertos y encrucijadas de caminos, donde ya que se venzan y acaben las más peligrosas, no hay quien las vea ni sepa, y así se han de quedar en perpetuo silencio y en perjuicio de la intención de vuestra merced y de lo que ellas merecen". És a dir, que a les terres desertes de Castella no hi passa absolutament re que pugui interessar les ínfules bèl·liques de Don Quixot. Raó per la qual En Sanxo li suggereix: "Y, así, me parece que sería mejor, salvo el mejor parecer de vuestra merced, que nos fuésemos a servir a algún emperador o a otro príncipe grande que tenga alguna guerra, en cuyo servicio vuestra merced muestre el valor de su persona, sus grandes fuerzas y mayor entendimiento; que, visto esto del señor a quien sirviésemos, por fuerza nos ha de remunerar a cada cual según sus méritos", perquè el mateix príncep i rei de Castella no els podia pas contractar, atès que no tenia empreses de la grandesa que Don Quixot requeria.

I encara, més endavant, al capítol XXV, En Sanxo insisteix en què totes les gestes de què parla Don Quixot són una pura mentida: "No puedo sufrir ni llevar en paciencia algunas cosas que vuestra merced dice, y que por ellas vengo a imaginar que todo cuanto me dice de caballerías y de alcanzar reinos e imperios, de dar ínsulas y de hacer otras mercedes y grandezas, como es uso de caballeros andantes, que todo debe ser cosa de viento y mentira, y todo pastraña, o patraña, o como lo llamáremos". I, llavors, Don Quixot li respon que tot el que ell veu del revés no és "porque sea ello así, sino porque andan entre nosotros siempre una caterva de encantadores que todas nuestras cosas mudan y truecan, y las vuelven según su gusto y según tienen la gana de favorecernos o destruirnos". I aquests encantadors són, com ja he explicat i exposat arreu, els censors i traductors dels llibres, que han explicat la nostra història a l'inrevés. I que, justament també per això mateix, En Sanxo creia que Don Quixot havia perdut la raó i quedat "abosrto y empapado en lo que había leído en sus libros mentirosos!" (cap. XVIII).

Si ara he recuperat aquests paràgrafs serventins i he fet aquestes ponderacions sobre la indigència bèl·lica de Don Quixot en tant que metàfora, símbol i al·legoria de les gestes militars castellanes, és perquè acabo de rebre un correu d'En Lluc Martí, on em comenta que hi ha un altre fragment del Quixot on En Servent ens innova quelcom de tan semblant que hom diria que som davant la continuació de tot el que he exposat fins aquí. Ens trobem ara a la Segona Part, al capítol LVIII. Aquí es mostren a Don Quixot una sèrie de retrats de sants, que han excel·lit en les seves gestes militars i humanes, com Sant Jordi, Sant Martí, Sant Jaume i Sant Pau. I Don Quixot no es pot estar de comentar: "Ellos conquistaron el cielo a fuerza de brazos, porque el cielo padeze fuerza y yo hasta agora no sé lo que conquisto a fuerza de mis trabajos".

La sentència serventina ja havia motivat una reflexió greu a l'Ortega y Gasset, que En Lluc també em fa arribar. És sorprenent com l'Ortega y Gasset, en adonar-se de la sentència que amolla Don Quixot, escriu al 1915 una "Meditación de El Escorial", on assevera: "Cervantes compone en el Quijote una crítica al esfuerzo puro. Don Quijote como español que actúa por simples impulsos de actuación. Pero llega un momento de agotamiento, tristeza y pesimismo. Y, sobre todo, oíd esta angustiosa confesión del esforzado: La verdad es que «yo no sé lo que conquisto a fuerza de mis trabajos», no sé lo que logro con mi esfuerzo. Conlusión: El español no sabe lo que conquista con su trabajo o esfuerzo".

I és a la vista d'aquesta evidència, que En Lluc Martí em comenta que aquesta frase "crec que DIU MOLT. ÉS EVIDENT QUE PARLA DE LA CONQUESTA CATALANA DEL MÓN, DE L'APROPIACIÓ CASTELLANA I QUE ELS NOSTRES ÈXITS (de tan entusiasmats i envelats com van els castellans i tan enganyats) JA NO SABEN COM ELS HI ARRIBEN NI PER QUÈ.

"Un castellà no sap el que conquereix, ni com ho fa, ni, en el fons, per què. Ni quin rèdit en treu. Més enllà del domini i l'ostentació, la fatxenderia. NOMÉS SAP QUE HA DE CONQUERIR".

I tot seguit m'apunta: "Sense ànims d'exagerar allò de «comúnmente llamado», o allò de ser padrastre de l'obra, etc., això també pot tenir fons. Perquè connecta amb En Colom, En Cortès i tot l'Imperi Universal Català que aquests castellans van arreplegant sense saber gestionar. És l'època on ja s'intueix clarament la decadència. A vegades les frases que tens davant, i més en una magna obra, passen i passen fins que dius: osti!".

I acaba reblant: "«No sé lo que logro con mi esfuerzo». Brutal, la frase. Clar. Com ho vols saber SI NO HO FAS TU! SI TU TE N'APROPIES! Sí. Frase brutal. Entra en matèria directa. Va al cor del problema. El problema que veia Cervantes i veia tothom".

Molt cert. Tant Unamuno, com En Lluc Martí, com jo mateix i com tots vosaltres veieu i sabeu, En Servent ens està dient i redient no només que els castellans no van conquerir re, no van sobresortir en re, sinó que ni tan sols eren conscients del que conquerien o havien conquerit. Per una raó molt senzilla: perquè ho havien conquerit els catalans.

Jordi Bilbeny




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Lluís
    22-09-2014 21:07

    Això del cerros de úbeda és més un indicador de catalanaitat que res més. Ho explicaré un altre dia, si puc, formant part d'un article. Salut!

  2. albert
    23-10-2013 13:19

    sóc en funció i/o respecte a l'altri, pudé ruc, pudé arfanya, pudé flor d'estiu. Però sempre t'empatolles amb boira i inconexions. De moment només has aportat lo dels Cerros de Úbeda. Benvingut al club..., al club de la sol.litud.... Sou incapaços d'encaixar les obres anònimes impreses, ni la falsedat de la partida de baptisme del CARVANTES, ni l'obligatorietat en traduir del català al castellà si vols publicar al XVI-XVII, etc etc etc Total, un pèl destralers sí que sou, oi... ;-)

  3. Trol
    23-10-2013 11:53

    Albert: si com dius, has fet una llectura de les obres que dius... no tinc cap mena de dubte de que no han sigut aprofitades! Aqui només hi una qüestió, segons l´INH: "l´inexistencia de conquestes castellanes (militars)", i la "metàfora" d´El Quijote, oi? Es parla amb felicitat de "l´Enigma Cervantes", com si fos el "sancta sanctorum" del nou revisionisme históric català (aquesta si que és bona!). Després, una tal Carme Riera insisteix a identificar el cavaller que agredeix amb una llança i amb l'espasa tot el que es belluga, sense mai dialogar ni entrar en raó, i la identifica amb la manera de ser dels castellans. Ja que per desgràcia, Catalunya s´amsembla cada dia mes a l´Argentina de Maradona, et diré que fa uns anys, el director de l´Sport va escriure un article quean es deia que En Neymar anava a fitxar pel MadriT. El caràcter del jove brasiler era idoni per la prepotencia madridista. No es així? Doncs mira, 40 mill. ¤ després, En Neymar es jugador del Barça, i ara encarna perfectament amb el caràcter català! La Sra. Riera, el director de l´Sport, son una vergonya per a Catalunya, aixì també com l´INH. Dir que Castella i les seves gestes militars son inexistents, i dir que El Quijote no és una obra castellana, te delicte! Molt ruc és vosté, Sr. Albert!

  4. albert
    23-10-2013 11:35

    El problema és que no ets un gran provocador perquè intentes barrejar lucidesa amb inconnexió i fugida d'estudi. Es pot intentar discutir algun o altre element dels plantejaments que fem. Saps perquè? doncs perquè com que el percentatge d'adulteració-traducció-manipulació-desaparició dels elements és immesurable, tot és qüestionable, i només ens queden els elements de les primeres versions per arribar a controlar el fil del que han anat adulterant. Evidentment tu no t'has pogut llegir cap dels llibres on ho exposem. En cas contrari, sense que sigui cap garantia, intenta reiniciar el procés d'aprenentatge, des del principi.

  5. Trol
    23-10-2013 10:20

    Albert: ja m´agrada la teva ironía. És l´únic que hi en aquest web. Sou molt dolents, ho teniu que reconéixer. Mira que hi han historiadors catalans bons, però vosaltres sou una mica casposos. Qui arriba tard sou vosaltres. Jaume Vicens Vives, Jordi Nadal, Josep Fontana... i ara l´INH! Je, je, je... Aquesta si que es bona! ;)

  6. albert
    22-10-2013 23:06

    parlant fa poc amb un ex-conseller de Cultura de la Gene em feia veure que l'àmbit de "l'ovnisme" i similars s'han pogut fer un espai dins l'esoterisme.... Les investigacions de l'INH han topat amb l'acadèmia oficial, i, en bona part, s'entén: NOMÉS FALTARIA RECONÈIXER QUE TOT ALLÒ QUE PREDIQUEN fa aigües arreu on mirem.... Ja ho deia Khun a l'intentar ordenar això de les revolucions científiques a partir de llavors dels paradigmes, en resum: paciencia, que els oficialistes es belluguen quan detecten que és la seva cadira la que es mou. I Trol, cap problema si ets capaç de contestar racionalment el relat que anem reconstruïnt a partir dels elements que hem anat exposant en públic des de fa ...., des de fa 23 anys!!!! Ui, que arribeu tard, per sort, com sempre.

  7. Trol
    22-10-2013 18:07

    Albert: moltes gràcies per la teva consideració! Ja m´agrada que no et calentis massa. L´INH es una perfecta terapia gratuita per oblidar-se una estona del "Jefe Funcionario" enviat des de MadriT!

  8. Trol
    15-10-2013 12:06

    Albert: aquesta partida de naixement no es falsa. Tinc el llibre d´En Martí de Riquer a la ma: "Para leer a Cervantes", i aquest no te cap mena de dubte. Ell va ésser un gran expert en l´obra cervantina, i la veritat, m´ho crec! Te "actoritas". Com es diu en Dret: "Bona fides semper prae sumitur nissi mala adesse probetur". Et deixo la pilota al teu sostre. Trol.

  9. albert
    15-10-2013 00:04

    hola, de nou, Trol tots esperem amb curiositat com encaixes la falsa partida de naixement -baptisme- del Carvantes que vosaltres feu "CERVANTES" D'aLCALÀ DE hENARES. També ens podries il.lustrar com podem pair l'edició del 1511 de Valladolid del Tirante el Blanco "obra anónima de la literatura castellana". .... això, d'entrada. Després, continuem, setciències. I deixa't de catalano i espanyofòbies. La història és el relat dels fets. La manipulació és, ni més ni menys, l'adulteració i tergiversació dels fets que relateu.

  10. Trol
    11-10-2013 12:50

    B. Prados: mira, ya que me dices que eres hijo de castellanos, te contestaré en este idioma porque me da la real gana. Has acertado en todas tus disquisciones. Tu sutilidad es propia de los pueblos del Mediterráneo, diríase que eres fenicio, griego, o ¡catalán! También querría apuntar que centres un poco el debate si es que quieres refutar el origen castellano que afirmo de Cervantes, ¡hasta aquí podríamos llegar! Yo he negado la nacionalidad catalana de un castellano, de origen gallego (ya que que Martí de Riquer no está a la altura de J. Bilbeny, a su lado, no es más que un aficionado, y por supuesto, de todos los seguidores que tiene en este foro), pero tu... ¡Tu te vas por la cuestión política, o lo que es lo mismo, citando a Cervantes, te "sales por los cerros de Úbeda"! Ya que en el pasado los malvados paisanos de tus progenitores movieron el emplazamiento de este pueblo catalán a la provincia de Jaén, pero "joer". Perdón por utilizar una palabra maldita para el nacionalismo catalán: ¡provincia! Espero ser perdonado por semejante afrenta. Y es correcto, no pasé las pruebas para currar en el CNI. Hago méritos de aficionado a la Historia para entrar como colaborador del INH. ¿Me dejarán? A José Luís Torrente lo apartaron del cuerpo, y se puso por su cuenta y riesgo como "private investigator"... un poco como hacen por aquí, ¿no? Ahora os dejo para que debatáis si es moralmente correcto que un catalán escriba en la única lengua oficial de todo el territorio del "estado español" en un foro tan casposo como este. Nomás compadres recuerden que platicar con ustedes está bien chingón. ¡Orale, ya está!

  11. Xavier
    03-10-2013 20:19

    A val, Trol. El que havia de rumiar respecte al "Només/Nomás" era el "Cast." de la definició de l'IEC. Sí, aquest "cast." que tu has confós amb "castellanisme" quan el que diu és traducció al "castellà". És així, Trol? Això era el que havia de rumiar?

  12. Trol
    03-10-2013 17:58

    Pedrito: "El Quixote va esborrar el Quixot" (Lluís María Mandado)... i t´ho creus? I recorda, la paraula catalana "perlesia" es... d´origen castellà, segons l´IEC. L´IEC te "auctoritas" en aquesta materia en concret. Ens dona el sentit etimológic d´aquesta paraula, que curiosament apareix en "El Quijote" de Miguel de Cervantes. No tinc ni idea d´aquesta materia, ho reconec, però no em sembla massa "rigurós" (castellanisme acceptat d´altre banda pel propi IEC). Hi han escletxes en tota aquesta teoria sobre la catalanitat d´En Cevantes. Tanta conspiració "judeo-masónica de carácter castellanista", peró no veig en lloc que s´hagi volgut castellanitzar En Bernat Metge o Ausiàs March. Potser el CNI m´ha rentat el cervell, no ho sé pas, però no ho veig gens clar!

  13. Pedrito
    03-10-2013 17:57

    Ja sabia que no tardaria a caure en desqualificacions. Ja se sap, quan no hi ha arguments...

  14. Trol
    03-10-2013 17:30

    La veritat és que em recordeu una mica a la Belén Esteban quan defenseu "a capa y espada" el Mestre Zen J. Bilbeny. "Yo por mi Andreíta, mato". Ja m'agrada veure la caspa que hi ha al INH de tant en tant. Una cordial salutació. Trol.

  15. Francesc
    03-10-2013 16:10

    Ah, per cert, tu parles, Troll, de "cruzados" i dius que és una moneda castellana. No t'ho discutiré perquè no ho sé. Ara bé la forma "dineros" és la traducció catalana de "els diners". En castella és singular:"el dinero".

  16. Francesc
    03-10-2013 16:06

    Que hagis trobat aquestes dues expressions al Quixot, no invalida la tesi que aquí es defensa. Son milers i milers els catalanismes i males traduccions al castellà en l'obra i ningú no n'ha donat una explicació satisfactòria. Una bona mostra les ha tornades a posar en Bilbeny. Úbeda i Aranjuez, Des d'aquest web es parteix del fet que molts llocs han estat canviats pels censors com va passar en el Llàtzer de Tormes. salutacions

  17. Trol
    03-10-2013 10:08

    Per cert, Pedrito, el teu contra-argument es un no-argument. Has llegit el significat de "cruzado". Moneda castellana, no pas catalana.

  18. Trol
    03-10-2013 10:05

    Pedrito, aqui en va una mica més de "El léxico de El Quijote": "por los cerros de Úbeda: la expresión popular "salirse por los cerros de Úbeda" indica dar una respuesta incoherente o disparatada. Úbeda es una ciudad de la provincia de Jaén. Hay varias teoriías que intentan explicar el origen de esta frase. Una de ellas, quizá la más aceptable, dice que en el año 1223, cuando las tropas del rey Fernando III reconquistaron la ciudad del dominio de los almohades, uno de los capitales llamado Álvar Fánez "el mozo" desparació antes del combate y se presentó cuando la ciudad habia sido conquistada. Parece que estaba enamorado de una mora con que se econtraba cuando tuvo lugar la batalla. Y posteriormente, cuando el rey le preguntó dónde había estado, su respuesta fue "por esos cerros, señor". Esta explicación del origen de la frase encaja perfectamente con el sentido de mentira que apunta Sancho Panza al referirse a ella (cap. XXXIII, parte 2ª)". Aqui va un altre paraula: "perlático: afecto de perlesía, que es la enfermedad que cursa con debilidad y temblores. Hoy, la más habitual y conocida es la enfermedad de Parkinson (cap. XLVII, parte 2ª)". Al diccionari de l´Insitut d´Estudis Catalans, la paraula "perlesia" existeix, i diu així: "PERLESIA f. (castellanisme) Paràlisi. Se l'invoca contra les febres, perlesia, Serra Calend. folkl. 29" (per a mes consultes: http://dcvb.iec.cat/). O sigui, una vegada mes dic: Cervantes no podia ésser català perque tenia un gran coneixemente de la cultura castellana. Un exemple mes: "echado en la calle el Aranjuez de sus fuentes: echar en la calle tiene aquí el significado de darlo a saber o desvelar un secreto (cap. L, parte 2ª). Aranjuez es al Principat de Catalunya? Úbeda també?

  19. Trol
    02-10-2013 16:21

    Pedrito: Et pPoso un exemple de l´obra de Hernández Herrero: "Cruzado: moneda antigua de Castilla, que se hacía de oro, de plata, o de cobre, y que en distintos tiempos tuvo distintos valores. Aquí parece que se le quiere dar un alto valor, por lo que probablemente se refiere a la moneda de oro del tiempo de los Reyes Católicos, que equivalía a diez pesetas. Clemencín dice que era una moneda de oro portuguesa y que el oro de Portugal pasaba entonces por el más puro (cap. LXIII, parte 2ª). Hi han més, però em fa mandra transcriure mes. Salut!

  20. Xavier
    02-10-2013 13:37

    Mira Pere, aquí tenim al Vicenç Sanclemente i penja el "seu" documental al mur. Llàstima que no es pugui comentar al seu mur però sí en missatge privat..., La Jirona!!! https://www.facebook.com/vicenc.sanclemente?fref=ts

  21. Pere Blavet
    02-10-2013 13:00

    Xavier,

    jo també el vaig veure i vaig tenir exactament les mateixes reaccions! Ja el vaig veure començat però quan vaig sentir 'Jirona' vaig pensar <> i no va fallar!

    També és condemnable la incompetència voluntària a l'hora de no esmentar la llengua original dels documents que citen i que rellegeixen en castellà, en aquest punt em va sorprendre però que en un document algú parla de "que los marineros que perecieron eran todos de nuestra nación catalana" quan aquell fragment de text ja no aportava res al relat del documental. EM VA SEMBLAR LAMENTABLE però en la línia habitual de TVE2 i els seus documentals els quals el 80% són refregits traduïts i convenientment adulterats de documentals que s'han passat a TV3 i el 33. La productora que feia el "3 14 16" ara passa els seus documentals a TVE sota el nom "3 14" i amb algunes entrevistes repetides en la lengua del imperio o de vegades reentrevistant a acadèmics espanyols on en la versió original n'hi havia de catalans.

    En qualsevol cas és remarcable que 3 o 4 anys després de la reconversió de la televisió pública espanyola encara no se sàpiguen proveïr de continguts que no vinguin de catalunya i de les productores contractades per TV3. De tant en tant en fan algun de producció mesetària sobre el canal del cinca i sobre la seva magnífica història de conqueste si grans gestes, i, independentment de lo creíble que sigui el contingut, semblen fets fa 20 anys! Només falten les ratllades del cel·luloïde.

    El que vaig trobar molt interessant era un home del Masnou o de Mataró o algun poble del Maresme que afirmava que un avantpassat seu era el constructor d'un dels vaixells que s'havia construït a la platja del seu poble. Aquell home estava a casa seva i ensenyaven una prestatgeria plena de llibres antics probablement multicentenaris. Per als investigadors allò deu ser un paradís!

  22. Xavier
    02-10-2013 12:39

    Per cert, algú va veure el darrer dijous el documental de La2 “Náufragos en Irlanda”? Tracta de l’Armada Invencible i dels naufragis que hi van haver a la costa d’Irlanda. Deixant a banda l’encert o no del documental és interessant perquè parla de les naus “La Girona”i “La Juliana”, de Mataró i el Maresme, d’Hug de Montcada i Francesc Palau, de documents de l’Arxiu Municipal de Barcelona i del “Archivo de la Corona de Aragon” (sic). Potser us digui alguna cosa. La meva decepció va venir en sentir com la “veu en off” del documental pronunciava el nom de “La Girona” amb la “J” castellana (els irlandesos ho pronunciaven bé), potser per treure-li una significació que molesta. La meva decepció va passar ràpidament a cabreig total quan m’assabento que la “veu en off” i guionista del documental era del català Vicenç Sanclemente, no m’explico com si li va ocorre pronunciar així com ho fa a “La Girona”. També molesta del documental que quan es refereix i mostra documents catalans de l’època, els tradueix al castellà sense fer la més mínima menció al fet d’estar escrits en català, qualsevol castellanet mitjà que va veure el programa pensaria: -Mira que bien escribian sus documentos ya entonces los catalanes, en el idioma del imperio. D’altra banda, com a cosa positiva, el moment quan diuen que “tan sols va ser catalans i de ninguna altra nació els que lluitaren i moriren en la batalla”. Us deixo l’enllaç del documental. http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/

  23. Xavier
    01-10-2013 19:37

    Sí "Trol no JO, ni tampoc el CNI", és el primer que he fet quan he obert la pàgina, cercar el que acabes de copiar i pegar, però el que no acabo d'entendre és, què és allò que he de rumiar a partir de veure aquesta definició?

  24. Trol no pas JO, ni tampoc el CNI
    01-10-2013 19:25

    Xavier: es la web de l´Institut d´Estudis Catalans, com pots veure. Podries consultar la paraula: "només" per resoldre aquesta qüestió. Et deixo el que deia: NOMÉS adv. Solament, únicament; cast. sólo, solamente. Només l'òliba, de nit s'hi sent, Costa Trad. 73. Camins que només elles veuen, Maragall Enllà 9. Sentiríem la melodia dels estels només que intentéssim un confiat recolliment, Carner Bonh. 105. Var. dial.: domés (A sa Cortera domés pagau un cortillo per seure, Ignor. 65). Fon.: numés (or.); només (occ., val., bal.); domés (mall.). Etim.: grafia aglutinada de no més.

  25. Trol i no pas JO
    01-10-2013 12:39

    Ei, Xavier, et deixo això perque puguis rumiar una mica sobre el adverví mexicà "Nomás": http://dcvb.iecat.net/

  26. Xavier
    01-10-2013 10:26

    Jo, de rastres de llengua catalana a Amèrica si que en hi han. L'altre dia vaig sentir un mexicà que deia, "de lo que me preguntas solo sé lo que te he dicho NOMÁS", en compte de NADA MÁS. Aquest "NOMÁS" NOMÉS es dona en el castellà d'Amèrica. http://lema.rae.es/drae/?val=NOM%C3%81S

  27. Esteve Renom
    01-10-2013 09:14

    En Santiago Albertí, en el seu llibre l'Onze de Setembre, que tot i no tenir res a veure amb Cervantes/Servent, explica que la particula 'de' abans del cognom només podia ser usat a finals del segle XVII i principis del XVIII per persones que ostentessin el rang de cavaller com a mínim, o bé nobles. Encara devia ser més així entre finals del segle XVI i principis del XVII. El Cervantes de la biografia oficial no era cavaller ni noble, sinó fill d'un simple cirugìà-barber, aquella època una professió sense cap tipus de categoria, que tant treia queixals, feia sagnies o tallava els cavells. Amb això no vull dir res més del que dic i, no essent històriador, amb més elements per tant de contrastació, segurament se'm podrà rebatre fàcilment.

  28. Trol
    30-09-2013 18:43

    Pedrito: JO i servidor no som la mateixa persona. Som diferents agents del CNI! He llegit el que has escrit. Ho emboliques tot repetin el que diu el doctor Hernáncez: "apasionado" i "estudioso". Sembla que per molt que ell ho digui, no l´hi donis l´ importancia que realment te l´estudi. Jo només constato que a l´INH també hi han gent de ciències que escriuen sobre lletres. Res mes!

  29. Trol
    30-09-2013 18:09

    Pedrito: aquí hi han biòlegs que escriuen sobre filologia maltesa: http://www.inh.cat/articles/La-influencia-del-catala-en-el-maltes Quin es el problema amb un metge que faci el mateix?

  30. Pedrito
    30-09-2013 15:32

    Juan Hernández Herrero és llicenciat en medicina i professor de cardiologia i la seva relació amb la lingüística la editorial del llibre la defineix com "apasionado" y "estudioso", fins aquí tot perfecte. Reconec que no he llegit el libre pero si que he tingut acces a una de les cites analitzades del Quixot, “A buen salvo está el que repica”. Bé, doncs segons el Centro Virtual Cervantes aquest refrany també es troba a altres sostitosos habituals de l'INH: A salvo está quien repica (La Celestina XI). En salvo está el que repica (Valdés 81). A buen salvo está el que repica (El Quijote II 31 y II 43). En salvo está el que repica (El Quijote II 36). Per evitar converses infinites, no estic demostrant res, sencillament crec que aquest senyor podria aprendre alguna cosa en aquesta web, nosaltres també.

  31. Trol
    30-09-2013 10:47

    Recomano llegir aquest diccionari sobre "El Quijote" de Juan Hernández Herrero per deixar de fer tant el ridícul amb la inexistent nacionalitat catalana de Miguel de Cervantes. El vocabulari de l´obra es castellà de socarrel, i no català. http://www.edicionescarena.org/cont/271

  32. Jordi Bilbeny
    27-09-2013 20:13

    Nera, una gran observació. Em sembla innegable que "el cielo PADECE FUERZA" és una traducció maldestra i barroera del català "el cel PATEIX FORÇA". Una evidència més que Don Quijote és una traducció d'una obra catalana feta desaparèixer per la censura d'estat.

  33. Trol
    26-09-2013 19:05

    Guerau: ets l´amo! Tens tot el meu respecte i admiració! Ara només falta que la il·lustre familia de l´INH faci la seva aportació castellanófoba!

  34. Guerau
    26-09-2013 17:19

    Castella és un país que no ha pintat res en la història d'Europa, és un país sense classes socials emprenedores, sense burgesia, sense comerç internacional, sense recerca i tecnologia, sense distribució de la riquesa, sense organització social i cultural, Castella és un desert humà avui i fa 500 anys. un país aixi no pot originar el que històricament s'autoatribuït, cap de les nacions estrangeres ha lloat mai històricament Castella per la seva empenta...

  35. Trol
    26-09-2013 12:27

    Doncs ja em diràs on, ja que només ens pica els ulls amb "El Quixot", i "El Quixot", i no veig per en lloc altres referències literàries.

  36. XNY550
    26-09-2013 11:33

    Trol. jo això ho conec per En Bilbeny-------------- Admiróles el hermoso sitio de la ciudad y la estimaron por flor de las bellas ciudades del mundo, honra de España, temor y espanto de los circunvecinos y apartados enemigos, regalo y delicia de sus moradores, amparo de los estranjeros, escuela de la caballería, ejemplo de lealtad y satisfacción de todo aquello que de una grande, famosa, rica y bien fundada ciudad puede pedir un discreto y curioso deseo".------------- ("Las dos doncellas", Novelas ejemplares)------------- "Los corteses catalanes, gente enojada, terrible y pacífica, suave; gente que con facilidad da la vida por la honra, y por defenderlas entrambas se adelantan a sí mismos, que es como adelantarse a todas las naciones del mundo".------------- (Los trabajos de Persiles y Segismunda)

  37. Trol
    26-09-2013 10:51

    A veure, Albert, estic dient que el Sr. Bilbeny solament se centra en una obra de Cervantes per justificar la seva catalanitat. No és pobre aquesta argumentació? Potser per a tu si que sigui, i em sembla perfecte, però per a mi no, és insuficient. Prefereixo seguir les teories "cervantinas" del malmès mestre Martí de Riquer. No t´ofenguis, però em produeix una major seguretat. Sobre la meva teoria de la manipulació, què he de dir? Sempre hi ha esquerdes, res és hermètic. Si hi hagués un exemplar original de "El Quixot" en català, estigues segur que a dia d'avui el tindríem en l´Institut d´Estudis Catalans. Deixa'm que et digui una altre cosa. Des de la vostra antipàtica hispanofobia, no aconsegueixo entendre perquè els portuguesos, des de la Unió de les Corones de tots dos regnes en temps de Felip II, aquest no s'han queixat mai que des de Castella els seus malvats habitants hagin pretès castellanitzar "Os Lusiadas" de Camoes. Per què? Només sou vosaltres, amb les vostres ridícules teories, i que tant ens diverteixen als trols. Gràcies de tot cor!

  38. Nera
    26-09-2013 09:37

    "Ellos conquistaron el cielo a fuerza de brazos, porque el cielo PADEZE FUERZA ". Que vol dir ?. Sembla que podríem interpretar, o lliurement donar-li el sentit, de que al cel "li calen forces",o "força" o que per conquerir el cel "calen forces" o "manquen forces". Peró el que literalment diu és "padeze fuerza", que s' assembla molt a una mala traducció del nostre "PATEIX FORÇA"o potser "CAL PATIR FORÇA". "Per conquerir-lo cal patir força", o "qui vol conquerir el cel pateix força". La frase es podria refer, buscant l' original, de diferents maneres i per ara no podrem saber si l' encertem. De tota manera aquest "padeze fuerza" sembla cantar com una cloïssa

  39. albert
    26-09-2013 00:47

    al nostre Trol... segurament tu sí que ens podries endinsar al "El col·loqui dels gossos"... Bé, a pams. El teu bagatge on diu que podría haver nascut el teu Cervantes?? Sobre la teoría de la manipulació no podem, d'antuvi, negar que tingui esquerdes..., bàsicament perquè una colla d'arreplegats ens dediquem a analitzar-comparar i concloure opcions. Ara bé. El que és segur, és que la teva defensada teoría oficial, més que esquerdes, està ofegada per totes les vies d'aigua que li han entrat. Per cert, encara no em queda clar on és el problema de l'exposició i conclusió del document en qüestió que ens permet dialogar.... Tu ens podies il.luminar?

  40. Trol
    25-09-2013 19:45

    Una altra vegada En Bilbeny centrant-se en la figura d´En Cervantes, i "El Quixot"; oblidant per complet la resta de la seva obra ("El col·loqui dels gossos" -imagino que espanyols, veritat?-, la qual cosa demostra, almenys per mi, que l´ínclit erudit fa i desfà al seu antull "l´història literària". Ja m'agrada que llegeixi a Ortega, demostra que sent respecte pel geni contemporani castellà -fins que ens demostri, és clar, que Ortega era català de socarrel; cosa que no crec que tardi a realitzar, ja que des d'aquest fòrum l'obsessió radica a voler humiliar i injuriar tot el relacionat amb Castella-. Deixi'm recordar-li una cosa. Des de fa segles existeix l'Índex de Llibres Prohibits de l'Església Catòlica, i tots aquests llibres censurats han sobreviscut a la data actual. La seva ridícula teoria de la censura no se sosté en lloc. Sempre hi ha esquerdes. És l´independetisme homogeni a la Catalunya de 2013? Veritat que no? Doncs a reflexionar una mica sobre això.

  41. Tramontana
    25-09-2013 18:53

    En realitat els castellans se semblen molt a a una altre etnia que va invadir españa durant molts segles: s'acaben creien tot el que diuen o menteixen i sempre volen agafar el dels altres per viure sense treballar. De casta le viene al galgo.

  42. manel
    25-09-2013 17:32

    Una prova difícil de refutar de la catalanitat del Quixot: El difunt Martí de Riquer va perdre el braç a Benissa, durant la guerra, formant part del Terç de Requetés Mare de Déu de Montserrat. Quan, acabada la guerra, renega del català, arriba a atribuir la pèrdua del braç a un càstig diví per haver escrit en llengua llimosina. I ara em pregunto... que potser no fora aquest el motiu de la manquesa d´en Sirvent? Un càstig de Déu per escriure en català? Es més: i si "Peter Pan" no l´hagués escrit en anglès en James Barrie, sinó el seu heterònim, el Capità Garfi, i... en català? Salutacions, amics.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
21373 lectures
Jordi Bilbeny entrevistat per Joan Barril a BTV
2019 INH 14 Jordi Àlvarez/ «A la recerca dels veritables Guifré el Pilós i Duoda»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Marc Terrades ens fa arribar unes imatges d'unes naus d'armades espanyoles del segle XVI, que, curiosament,...[+]
Molta gent té la sensació que els catalans no hem tingut mai un passat guerrer i que sempre hem estat una gent...[+]
Com cal dir-ne, dels reis catalans? Eren catalans els nostres reis? Va ser Catalunya un regne? Un apèndix del...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]