Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Em meravello sovint que la història resulti tan pesada, perquè gran part d'ella ha de ser pura invenció"
Jane Austen (1775-1817) Escriptora
NOTICIES » 01-05-2010
14313 lectures

El Palau, 'Símbol del catalanisme'

L'antic Palau de les Belles Arts de l'Exposició de 1888,  obra de l'arquitecte català August Font i Carreras, no tenia  res a veure amb l'espantosa construcció actual ocupada pels jutjats fins fa poc. Al seu interior s'hi celebraren els actes de la nova Exposició Universal de l'any 1929, així com innombrables celebracions catalanistes de caire cultural i, finalment, va ser la seu de l'acte de fundació de la CNT.

Una veritable pena, però el govern de la postguerra no va perdonar tampoc en aquesta ocasió i, amb l'excusa dels desperfectes causats per les bombes, el manà derruir l'any 1943, només pel que representava!, i féu construir  en el seu solar, el 1966, l'esmentat edifici dels jutjats .

Va ser abatut sense contemplacions. L'estructura de ferro de forja va ser venuda a pes, però el més curiós i patètic és que tant al seu interior com al seu exterior hi havia nombroses estàtues i obres d'art d'incalculable valor (artístic i material) que van desaparèixer calladament, sense fer soroll, cosa que demostra un cop més la formació i cultura que tenien els governants d'aquella època. Un altre robatori a Catalunya i, aquesta vegada, un robatori cultural, pel símbol ideològic que representava: "el catalanisme".

 

FOTOGRAFIES DEL PALAU DE LES BELLES ARTS (1888) I DE L'EDIFICI ACTUAL

 

A la Viquipèdia trobem:

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924) va ser un arquitecte i professor català.

Alumne avantatjat d'Elies Rogent, es va llicenciar l'any 1869. Va començar la seva activitat professional més destacable a la basílica del Pilar de Saragossa, on va dirigir les obres de restauració i reforçament de la cúpula central. Va intervenir també, al costat de Rogent,  en el projecte de la Universitat de Barcelona,  en el projecte de restauració de la catedral de Tarragona i  en el projecte de restauració de la catedral de Girona.

Del conjunt de la seva obra, destaca especialment la finalització de la façana gòtica de la catedral de Santa Eulàlia de Barcelona, on va destacar la seva habilitat i mestratge per a l'arquitectura neogòtica.

Altres obres destacables van ser el Palau de Belles Arts de Barcelona, que es trobava dintre de l'Exposició Universal de Barcelona i que ja ha desaparegut, la basílica de Santa Maria de Vilafranca, la Plaça de Toros de Les Arenes de Barcelona i l'Església de la Caritat també de Barcelona.

El 1894 esdevingué acadèmic de Belles Arts de Barcelona.

 

Manel Capdevila



Redacció: Manel Capdevila




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

    Aconseguits 3400€
    de 12000€
    Queden 25 dies

    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    37543 lectures
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    11a UNH - Presentació de la universitat
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    En Xavier Martínez Gil fa un repàs a la significació del dia 12 d'octubre i conclou que hauria de ser la Diada...[+]
    Són de Quevedo tots els poemes atribuïts a Quevedo? O com passa al llarg de tota la història de la literatura...[+]