Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 19-01-2022  |  PROJECTE DE LES LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
2218 lectures

El Pare Marcillo i les lletres catalanes

Hi va haver realment «Decadència» a les lletres catalanes, perquè tothom va deixar d’escriure per voluntat pròpia o es va passar al castellà? O hi ha hagut una censura impecable que, mantinguda a peu i a cavall pels nostres intel·lectuals, polítics i acadèmics no ens ha permès adonar-nos de l’usurpació de tot el tresor llibresc de la nostra Nació? Article d'En Jordi Bilbeny.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

El pare Manuel Marcillo afirma al 1685 que Catalunya ha sigut sempre la mare fecundíssima de les lletres d'Espanya

Fa anys que exposo i defenso que no hi va haver cap Decadència, ni cap mandra congènita que privés els catalans d’escriure en la seva pròpia llengua, ni cap embadaliment que els fes redactar les seves obres en castellà, quan el castellà no era llengua de prestigi, i quan, a més a més, quasi ningú no en posseïa llibres. Si el que he vingut argüint i documentant fos cert, llavors potser hi va haver molts més llibres en llengua catalana dels que ara mateix ens podem imaginar: els llibres que la censura va requisar i va fer traduir al castellà o va fer desaparèixer insidiosament sense deixar-ne el més mínim rastre o tan sols un esfumadís rastre indirecte.

No és una especulació. Quan el pare Marcillo escrivia que «es verdad patente que en todos los tiempos ha sido en España Catalunya, la Madre fecundíssima de hombres eminentes en letras: y que ninguna facultad ay para la qual, el acre y vivo ingenio de los Catalanes no fuera muy a proposito»[1], alguna cosa gran ens deia que se’ns ha escapat fins avui. Però si jo tingués raó en les meves recerques, això ara no costaría gens d’entendre. El pare Marcillo diu explícitament que és una veritat inqüestionable que Catalunya ha estat «sempre» la mare fecundadora de les lletres d’Espanya. Al 1685, data de l’edició del seu llibre, En Marcillo no podia pas desconèixer que les lletres catalanes, en caiguda lliure, segons ens diuen els nostres més solvents acadèmics, portaven ja quasi dos segles essent fecundades per les lletres castellanes. O més ben dit: que les lletres catalanes escrites per homes eminents, i que servien de llum a tots els escriptors espanyols, feia els mateixos dos segles que havien desaparegut. No ho podia ignorar de cap de les maneres. I, atès que el que proclama és que «sempre» les lletres catalanes han fecundat les lletres d’arreu d’Espanya, és que als segles XVI i XVII  també ho van continuar fent.

La censura ho va camuflar com va poder amb tots els mecanismes de distorsió possibles, canvis de noms d’autors i traduccions sistemàtiques que va poder. En Marcillo n’és també plenament conscient i ho denuncia sense embuts ja al títol del seu llibre, que precisament és Crisi de Cataluña Hecha por las Naciones Estrangeras. O sigui, que hi ha alguna nació o nacions properes que han afectat de forma profunda el desenvolupament històric, polític i cultural de Catalunya. I, entre d’altres culpables, hi assenyala directament, com ja fa decennis que indico, la censura.

Per sustentar això, En Marcillo inclou, com a prefaci del llibre, el parer d’En Francesc de Rius i Bruniquer, amic seu, on aquest li exposa que aquí «se ven como sincopados los heroicos hechos de nuestros Invictissimos Condes de Barcelona, Reyes gloriosissimos despues de Aragon, y de sus Catalanes, passados por el crisol de la desapassionada censura de las Naciones estrangeras»[2]. No cal ser gaire espavilat per adonar-se que entre aquestes nacions forànies hi ha Castella, amb qui els catalans portaven ja llavors un parell de segles ben bons mirant de defensar-se dels seus intents assimilacionistes. Això també queda palès en aquest prefaci, on, encara, En Rius lloa que l’autor faci memòria de les glòries pretèrites «para que los ecos de los nombres de nuestros passados infundan en los presentes aquel generoso valor que es menester, para reprimir los intentos de quien ambiciosamente aspira à sujuzgar nuestros dominios que no seria la primera vez, que sin tener que partir la gloria del vencimiento, ha refrenado Cathaluña sola, llevando la corriente de un Exercito, que como Mar sin repressa, lo queria sumergir todo bajo las sangrientas olas de su orgullo»[3].



El text, per tant, és prou explícit i exposa sense pèls a la llengua el que havia passat i passava amb el nostre país i amb la nostra cultura, sotmesa a una nació i un exèrcit que «ho volia submergir tot sota les ones sagnants del seu orgull» amb l’ajut imponderable i fins avui selenciat del «crisol de la censura». Nogensmenys, i a despit de tota aquesta repressió militar i política, el pare Marcillo diu el que diu. I pel que ens afecta del moll de l’os de tot aquest procés de desaparició de les obres i dels noms dels grans autors del nostre passat literari que fa anys que denuncio, té una vàlua indescriptible, magnífica, impagable.


Carta-pròleg d'En Francesc Rius i Bruniquer a l'obra 'Crisi de Catalunya Hecha por las naciones estrangeras' (1685),
escrita per al Pare Marcillo. Per ampliar les pàgines, cliqueu en cadascuna d'aquestes.

I ja seria hora que nosaltres, que fins ara hem viscut atrapats en una mena de fetitxisme llibresc, que ha comportat una il·lusió cultural quasi suïcida, atemorits pel terror de la repressió inquisitorial i del poder reial, deixéssim de creure a ulls clucs el discurs inoculat pels censors arreu de tot text imprès —i sovint també de tot text escrit— i arreu de la nostra cultura, i comencéssim a pensar per nosaltres mateixos. O simplement: ja fóra hora que comencéssim a pensar. A despit de tants segles de censura i malgrat els esforços imponderables de tants acadèmics, polítics i intel·lectuals catalans per mantenir-lo. O bé mirant cap a un altre costat o bé mantenint-lo, defensant-lo i difonent-lo amb més força i ràbia que els mateixos censors i els mateixos inquisidors.

Jordi Bilbeny

NOTES BIBLIOGRÀFIQUES:

[1] P. MANUEL MARCILLO, Crisi de Cataluña, Hecha por las Naciones Estrangeras; Imprenta de Mathevat, Barcelona, 1685, foli 282.

[2] Ídem, «Respuesta de un Amigo del Autor à una Carta, con la qual le enviò el Libro, pidiendole su parecer», ob. cit., foli s/n.

[3] Ídem.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Marc-Vicent Adell i Ferré
    25-01-2022 22:36

    Aquesta obra és plena de catalanades, i de les grosses, plena de mots catalans sense traduir i àdhuc de formes verbales en català que al traductor ha deixat perquè se li han escapat en el "retalla i apega" de l època. Però de vegades pensó que la mala fe no es troba en la traducció al castellà sinó en l eliminació de tots els exemplars de les primigènies edicions catalanes. En propers articles us les mostraré.

  2. Pedrito Prat
    24-01-2022 19:35

    Llegint el llibre a la página 236 un classic de les traduccións medievals: gruesas per grandes
    "A diez de Junio le llegó de Barcelona Don Juan De Cardona con una armada de diez galeras, y seys Naves gruesas.”

  3. Marc-Vicent Adell i Ferré
    21-01-2022 15:38

    I disculpeu els errors d estil i de concordança dels darrers comentaris de més amunt però el meu teclat està com bloquejat i per defecte em capgira els escrits en català i me ls vol convertir al castellà. Segur que la culpa la té l esperit de la Inquisició que em fa la guita...

  4. Marc-Vicent Adell i Ferré
    21-01-2022 15:21

    Un altre indici de traducció és la paraula "crisi", que s ha quedat en català. Car en castellà és "crisis".
    De manera que tenim un altre exemple de possibles traduccions del català al castellà, però de traduccións encobertes i silenciades. Segons gèneres o temàtiques comprovem irregularitats d estil i de gramàtica en obres de literatura (des de les poesies de Garcilaso fins al Quixot) introduccions d obres literàries (l edición suposadament prínceps dels poemes d en Garcilaso i Boscà, amb els enuncia i paratextos que acompanyen l apartar literari, documents notarials i administrativa (com el testamento d en Garcilaso), obres científiques, cartes, gramàtiques, estudis i reflexions... En fi, que m ha vingut gana de fer un article.
    Pel que fa a les gramàtiques, tinc sospites de la Gramática de Lovaina perquè conté els mateixos errors de traducciò del Lazarillo, com l ús de "ninguno" en comptes de "nadie", i que observem també com a errors de traducció al Tirante el Blanco, coneguda traducción cinccentista del Tirant lo Blanch.

  5. Marc-Vicent Adell i Ferré
    21-01-2022 15:05

    La sospita és a la portada, on diu "hecha" , que sembla una traducció de "feta", i a baix de tot on diu "delante la Rectoría" car en castellà és "delante de...", amb la preposició "de" que no hi és i per això la frase sembla una traducció directa de "davant la rectoría del Pi" i no pas un exemple del millón espanyol àulic del Siglo de Oro. A més a més, si es refereix a l església de Barcelona aquesta té un nom català, "l església del Pi" i no "del Pino", de manera que això també por ser indici d una traducció.

  6. Marc-Vicent Adell i Ferré
    21-01-2022 14:48

    Benvolgut Jordi, després de llegir atentamente el teu encertat article, he tingut el parer, és a dir, em fa l efecte, que aquest llibre que comentes, La crisi de Cataluña... del pare Morcillo, portser sigui una traducció del català, bé feta directament a partir d un manuscrit o a partir de una edició en català enllestida o ja impresa.

  7. Lluís2
    19-01-2022 20:04

    Jo sempre havia interpretat que el Pare Marcillo feia aquest llibre per explicar les bonúries dels catalans a través dels ulls estrangers, i no dels seus. En tot el llibre s'esforça en dir que no són opinions pròpies, sino d'autors estrangers neutrals (desapasionados). Crec que és això el que vol dir amb què presenta les glòries catalanes "passados por el crisol de la desapassionada censura de las Naciones estrangeras".

    O sigui, és un recopilatori de parers estrangers sobre els catalans.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
29372 lectures

Aconseguits 3900€
de 7000€
Queden 4 dies

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters...[+]
D'on ve el terme "virrey" que En Colom va utilitzar fins a l'avorriment? Directament del llatí? O és un...[+]
Salvador Dalí va manifestar que el filòsof i estudiós de la ciència Giambattista della Porta era català....[+]
En Pep Mayolas és un mestre del detall i de la feina ben feta, tant que sempre ens sorprèn amb una visió...[+]