Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 17-05-2019  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1281 lectures

El Ramon Berenguer IV i la Peronella dels Reials Col·legis de Tortosa i les quatre barres de la Nació Catalana

Una escultura del segle XVI creada per un artista aragonès, permet En Rafel Romeu deduir que pels aragonesos les quatre barres eren el símbol dels catalans i no pas dels aragonesos.

Fa temps que dura la polèmica, cada dia és més encesa, de l'origen i la possessió de la bandera quadribarrada, que els aragonesos s'apropien. Però l'Armand de Fluvià en defensà molt bé la catalanitat al seu llibre Els Quatre Pals, l'escut dels Comtes de Barcelona.

En aquest sentit, he trobat un monument testimonial irrefutable, que demostra clarament que les quatre barres eren dels Comtes de Barcelona.

No sé si heu visitat alguna vegada el claustre dels Reials Col·legis de Tortosa, construït el 1564, on al fris de la barana del primer pis s'hi representen —esculpits a la pedra— tots els matrimonis dels monarques de la Corona d'Aragó.


Claustre dels Reials Col·legis de Tortosa.

Es comença, evidentment, pel comte Ramon Berenguer IV i la reina Peronella. Al costat de cadascun d'ells hi figuren les seves armes. A En Ramon Berenguer —que representen sense corona, ja que era comte— li posen l'escut de les quatre barres, i a la reina Peronella, l'escut d'Alcoraz. I, així, fins a l'últim rei. Tots amb els escuts respectius.


Escut quadribarrat d'En Ramon Berenguer IV i la creu d'Alcoraz de Na Peronella.

Es dóna la casualitat que l'arquitecte d'aquesta obra va ser l'aragonès Francisco de Montehermoso, el qual coneixia perfectament tant el seu compatriota historiador Jerónimo Çurita com l'obra d'aquest intitulada Anales de Aragón, editada l'any 1562.

Ho esmento perquè, En Fluvià, a la pàgina 81 del llibre mencionat, diu que el cronista Çurita va ser el primer que va donar, als Peres i als Alfons, una numeració que seguia la llista dels reis del Reino de Aragón. Així, En Çurita dóna a Pere el Cerimoniós el numeral IIII, tot i que aquest s'intitulava a si mateix ‘Pere terç’.  Aquest mateix numeral és el que hi ha gravat damunt de l'efígie d'En Pere el Cerimoniós —amb els seus escuts corresponents—. En Pere Terç estava casat amb l’Elionor de Sicília.


Escut d'En Pere Terç (IV per En Çurita) i el de N'Elionor de Sicília.

Això demostra, clarament, que la influència en aquestes escultures era totalment aragonesa.

Així, doncs, si en aquesta representació escultòrica, dirigida per un aragonès, amic d'En Çurita, i supervisada per la monarquia espanyola de Carles I, atorguen a En Ramon Berenguer les quatre barres, vol dir que ells n'estaven totalment convençuts i que, per tant, l'escut de les quatre barres provenia del comte de Barcelona.

Rafael Romeu




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    17284 lectures
    2018 S INH Josep Maria Mandado
    Presentació de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya' de Jordi Bilbeny
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Fa ben bé vint anys que els historiadors i colombistes catalans, imbuïts d'un desconeixement absolut sobre el...[+]
    No cal remuntar-nos al segle XV per trobar indicis de manipulació de la història. La Vikipèdia espanyola n'és...[+]
    En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona...[+]
    Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]