Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és sempre una fantasia sense base científica, i quan es pretén aixecar un embull invulnerable i col·locar-hi a sobre una conseqüència, es corre el perill que una dada canviï i s'ensorri tota la carcassa històrica."
Pío Baroja (1872-1956)
ARTICLES » 04-02-2018  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
3950 lectures

El Rosselló i la Cerdanya tornen a Catalunya

Article d'en Marc Pons al diari digital elnacional.cat. El rei Ferran II recupera la Catalunya Nord, de la qual cosa Els Reis Catòlics van voler que en Cristòfor Colom, essent ja escollit virrei per a les Antilles, en fos informat.

El 19 de gener de l'any 1493, fa 525 anys, Ferran II (conegut com el Catòlic) sobirà de la Corona d'Aragó i Carles VIII, rei de França, signaven a Barcelona un tractat de no-agressió que, entre altres coses, comportava la restitució dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya, ocupats militarment pels francesos des de 1462, al Principat de Catalunya. Els comtats nord-pirinencs havien estat lliurats a la corona francesa per Joan II —el pare i antecessor de Ferran II—, violant totes les lleis i constitucions, com a penyora d'un préstec —en forma de diners, armes i mercenaris— durant les guerres civils (1461-1486) que l'estament reial i els seus aliats (classes mercantils i pagesia de remença), sostenien contra les classes nobiliària i eclesiàstica.

Joan II, durant el seu regnat (1458-1479), havia continuat la política dels seus antecessors Trastàmara que, des que havien accedit al tron catalano-aragonès (1412), estava marcada per un constant enfortiment del poder monàrquic en perjudici dels estaments nobiliari i eclesiàstic. Aquesta política que pretenia trasplantar el règim senyorial castellà que sublimava l'autoritat del rei, xocava frontalment amb el règim feudal català articulat sobre l'equilibri de poders entre els estaments reial, nobiliari, eclesiàstic i popular representants a les Corts. Durant el seu regnat esclatarien les Revolucions pageses dels Remences (1461-1486) que significarien el principi de la fi del règim feudal a Catalunya.


Mapa de Catalunya (1608) amb nadius americans a banda
i banda de l'escut reial

Ferran II, a diferència del seu pare, era un personatge dotat d'una gran intel·ligència política. Va entendre que la fi definitiva de la fractura social no seria possible sense unes polítiques satisfactòries per a totes les parts. El 1486 sentenciava a favor de la supressió dels mals usos feudals —principal reivindicació remença— provocant l'ensorrament econòmic de l'estament aristocràtic català. El 1488, però, convocaria la noblesa militar catalana a la campanya de conquesta i de saqueig del regne nassarita de Granada. El 1493 aconseguiria reintegrar els comtats nord-pirinencs i el 1495 celebraria corts i blindaria la relació bilateral entre Catalunya i la monarquia hispànica; satisfent, en ambdós casos, les reivindicacions de tots els estaments.

Marc Pons
El Nacional.cat
19 de gener del 2018
https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-rossello-cerdanya-catalunya_230526_102.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Redacció
    05-02-2018 14:37

    La lletra fa així: "El Rey e la Reina. Devoto Fray Buil. Porque sabemos el placer que habreys en saber el buen estado en que, a Dios gracias, está esto de la restitución del Roysellón que vos tanto trabajseys acordamos de vos lo facer saber, como veréis por la carta que escribimos al Almirante, don Xristobal Colon e a Don Juan de Fonseca, arcediano de Sevilla, la cual vos rogamos que ayáis por vuestra". De Barcelona, a 5 de setiembre de 1493 (Registro de Hernando Álvarez, f. 56, Boletín Real Academia de la Historia (BRAH) 1891, pàg. 195. Aquesta carta aparegué reproduïda en un treball de l'historiador Pare Fidel Fita (1835-1917), treball publicat al Butlletí de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid, any 1891,v. XX, pàg. 180).

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27115 lectures
Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters...[+]
Per què van tancar Joana la Boja a la presó? Per amor? Perquè era boja? O per una evident raó d’Estat? En...[+]
El diari Levante es feia ressò aquesta setmana de la catalanitat de Cervantes segons Lluís Maria Mandado, que...[+]
Té alguna relació la sardana i la bruixeria? Com és que els primers textos històrics on s'esmenta aquesta...[+]