ARTICLES » 10-10-2012 | CENSURA I LA MANIPULACIó
28735 lectures
|
Algunes consideracions sobre La Gioconda d'El Prado
Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de vista de l'obra i la seva relació amb la del Louvre, sense perdre de vista el fons montserratí.
Si no estic equivocat, pel que he llegit, la Gioconda d'"El Prado" no és un descobriment actual, sinó que és un quadre que ja estava exposat al museu. El que passa és que estava exposat amb el fons negre i, ara que l'han restaurat, han tret el fons negre i ha sortit tot el paisatge.
Primer punt: El paisatge estava tapat. A qui se li acut fer una cosa així? Doncs a algú que no li interessa que es vegi el paisatge.
Quan vaig estudiar història de l'art, el professor explicava que els retrats els pintaven amb fons negre per ressaltar la imatge del personatge en qüestió.
Si és d'un sentit comú espaterrant que, quan un pintor pinta un retrat, el paisatge que pinta al fons tingui una relació amb el personatge, hem de sospitar, doncs, de tots els quadres on els personatges tinguin el fons negre. I n'hi ha molts.
Segon punt: El paisatge que es veu al quadre d'El Prado és molt semblant al del quadre del Louvre, però amb tots els relleus molt més marcats i exagerats.
Tercer: El paisatge és tan exagerat que a mi em semblava ja no reconèixer Montserrat, sinó unes muntanyes d'un planeta digne de pel·lícula de ciència ficció. Amb això, vaig pensar que havia de tornar a anar a fer un cop d'ull a la sala temàtica sobre Montserrat del Museu Marès, ja que potser hi havia quelcom a veure.
Així ho vaig fer i –ves per on– tal com veureu a les imatges que adjunto (fetes amb el mòbil, ho sento), a tots el quadres de Montserrat les formes estan exagerades, si bé no exactament igual com al quadre d'El Prado, però sí que són exagerades amb pedres molt més estilitzades i abruptes que a la muntanya real, crec que possiblement per donar una simbologia d'espiritualitat.
No hi ha cap quadre que sigui una reproducció fidedigna de la muntanya. Per tant, crec que se'n pot deduir que en els quadres es tendia a representar Montserrat amb unes formes molt més pronunciades que el que són en realitat. De fet, té molt de sentit, ja que un quadre mai no vol ser una fotografia d'un paisatge, sinó que representa la visió que l'autor té del paisatge. No se sap qui va pintar la còpia d'El Prado, ni qui va tapar el paisatge. Però, per mi, les muntanyes del quadre "autèntic" d'en Lleonard segueixen sent Montserrat, i, per descomptat, el pont de Castellbell. Mireu i decidiu.
La Gioconda del Louvre, la còpia d'El Prado amb el paisatge tapat i un detall del costat esquerre un cop restaurat.
Quadres de Montserrat al Museu Marés, tots amb la muntanya molt més abrupta i exagerada:
El pont de la Gioconda d'en Lleonard i el pont de Castellbell (a 3 Km de Montserrat i pont de pas del camí ral de Cardona)
Pont de Bobbio, que, segons la investigadora italiana Carla Glori, correspon al pont d'en Lleonard.
Només cal que compteu els arcs.
Albert Fortuny
Enllaç a l'anterior article "El paissatge de la Gioconda":
http://www.inh.cat/articles/El-paisatge-de-la-Gioconda
Autor: Albert Fortuny
versió per imprimir
Perdoneu, faig es dues parts el link complert. http://www.lavanguardia.com/comunicacion/20121114 /54354477906/lector-insultaba-mismo.html
http://www.lavanguardia.com/comunicacion/20121114/54354477906/lector-insultaba-mismo.html
A en Jo amb els seus altres pseudònims ja fa temps que el tenim calat. Gent força curiosa: http://www.lavanguardia.com/comunicacion/20121114/54354477906/lector-insultaba-mismo.html
Benvolgut Xavier, en resposta a lo que dius d'altres ponts similars, doncs evidentment que els vaig buscar, entre els ponts de tot Europa. I no en vaig trobar cap tan clavat com el de Castellbell. Però t'agrairia moltíssim si en trobes algun, m'ho facis saber. D'això es tracta la investigació buscar i buscar i anar lligant peces del trencaclosques. T'ho dic de veritat. Si em dones un cop de mà t'ho agrairé molt. Salutacions. Albert
Bé, les muntanyes de Montserrat hi són representades d'una forma aproximada, que en permet, en tot cas, la identificació. Entenc que segons la historiadora de l'art Glori, el pont de Bobbio també s'hi representa de forma prou aproximada, que, segons ella, també en permet la identificació (¿per què el pont s'hi hauria de representar de forma fidedigna i les muntanyes no?). L'opinió de Glori de voler identificar el pont em sembla criticable. Falta que Da Vinci volgués, expressament, posar-hi aquell o qualsevol altre pont extret del món real, i no extret de la seva fantasia. ¿Quin sentit tindria? La tesi de l'article, de voler aferrar-se al nombre d'arcades per identificar el pont, em sembla encara més feble. De ponts amb el nombre d'arcades del de Castellbell a l'època de Da Vinci potser n'hi havia molts. ¿N'esteu segurs que era l'únic?
A veure, Xavier, jo et faria dues preguntes, només. Et prego que me les responguis, perquè, si no, no t'entenc: 1) Les representacions de Montserrat, on se'n veu la Mare de Déu i el monestir, són "una representació idealitzada" o bé representen fidelment la muntanya? 2) El monestir, o la mare de Déu, hi són idealitzats, o més aviat procuren representar-se d'una manera realista? Gràcies.
Una pregunta: si el paisatge no es presenta d'una forma exacta, sinó com una al·legoria o una aproximació (és la justificació per tal que la muntanya no s'assembli en res a Montserrat), aleshores per quina raó que el nombre d'ulls del pont coincideixi és una prova concloent? Si el paisatge és una representació idealitzada, el pont també ho hauria de ser.
No si us plau!! No siguis tan radical Xavier. Pren-te una ampolla de whisky i obtindràs el mateix efecte sense que la sang arribi al riu. Fes-me cas, no fagis bogeries!! Ja em parlarem.
Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
Feu clic aqui per mostrar-loLa repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.
Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
Feu clic aqui per mostrar-loLa repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.
Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
Feu clic aqui per mostrar-loLa repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.
No sé a què jugueu. Jo sóc el Xavier i sóc català, no pas valencià. Vaig néixer a Cornellà i ara visc a Guils de Cerdanya. No he estat mai a València. No sé qui és el Jo aquest i, pel que he vist fins ara, tampoc no m'interessa. Trobo que els comentaris d'aquest web són, en general, poc enriquidors. Canviant de tema, recomanaria un sistema de votació per article, tipus estrelles de vídeos, a partir del qual es pogués fer una estadística dels més i menys ben valorats. A més, l'autor, a partir dels comentaris, podria millorar els articles o fer-ne la defensa. Esclar, calen uns lectors amb ganes de fer crítiques constructives i atents a l'article, no a esbroncar-se entre ells. Passant al tema del nombre d'arcades, un altre resposta possible (a part que és un dibuix aproximat o inspirat del pont de Bobbio, [¿o de qualsevol altre?], que penso que és l'explicació més plausible), és que, tal com se'ns diu a l'article, el personatge tapa el fons; per tant, pot estar tapant les arcades del pont que falten. Una altra fet a cercar és quants ponts hi havia amb el nombre d'arcades de la imatge entre Montserrat i Itàlia a l'època de Leonardo. Trobo que aquestes preguntes s'haurien de respondre per donar consistència a l'article. I emportar-se la idea que els retrats de Piranesi eren fidedignes, és endur-vos una idea equivocada de l'artista. Per altra banda, va ser el primer autor se'm va acudir. Segur que si busqueu obres arquitectòniques de l'època de Leonardo, en trobeu de fidels a la realitat i de no fidels. Consultar a un historiador de l'art sobre el tema sembla necessari per contrastar la hipòtesi de l'article. Ja veieu que intento fer propostes constructives, des d'un punt de vista científic.
"Jo/Xavier/etc..", la Viqui del Piranesi crec que ho diu ben clar, "Copià amb fidelitat i un excel·lent traç les restes arquitectòniques, i afegí amb inventiva les peces que hi mancaven". Pense que no hi mancaven els ponts, ja fos el de Castellbell o el de Bobbio, en el cas del que parlem. Però és que, qualsevol contraargumentació, hi ha que fer-li-la al Xavier i no al "Jo", per això et descobreixes amb la contestació al Pedrito. Amb el que comentes de l'adreça web revelació del Xavier, no se que vols dir, però pense que els qui pateixen la malaltia de la doble personalitat no en són ben bé conscients i t'aconsello que aviat t'apropis a una clínica i et facin un repàs. I et demanaria un favor, si us plau, para ja, que crec que aquesta malaltia és contagiosa, comence a tenir els primers símptomes i no m'agradaria que cap ningú més es follara a la meva companya, encara que fossi jo mateix, no ho suportaria!!! I clar, ella no podria confessar-me la seva infidelitat ja que la fisonomia seria la mateixa i sols podria adonar-se si jo parlara follant i li transmetés la meva altra personalitat i no és aquest el meu cas. Encara que ara que pense, aquest altre jo si que podria tenir aquesta tendència a la xarradaluria folladora i si que podria llavors adonar-se i treure'l fora del llit. Encara que també podria donar-se el cas que fos millor amant que jo i m'ho amagués adonant-se de la milloria. Jo/Xavier/etc.., veus el mal que em fas, ets conscient? Para ja!!! Si us plau.
"Pel que fa a en Xavier (t'ho aclareixo, perquè veient-te, segur que no ho has captat), no li responc, perquè es respon ell mateix consultant la seva adreça -web revelació". Si això va per mi, no entenc quina mena de resposta és. Si la Viquipèdia no et sembla fiable, agafa qualsevol llibre d'història de l'art en què es parli de Piranesi. Seguint la mateixa tesi de l'autor de l'article, als retrats de Montserrat sovint hi apareix el monestir, si t'hi fixes. Si vols, ens podem dedicar a comptar-ne finestres per veure si coincideix amb el nombre real, o les proporcions dels edificis són prou aproximades, etc. Aquesta feina de demostrat que la deformació de la realitat s'esdevé només amb les muntanyes de Monsterrat, i no amb elements arquitectònics, l'hauria d'haver fet l'autor de l'article. Dubto que es confirmi aquesta tesi, però.
"Jo", no sé a què ha de contrargumentar el Pedrito? Has vist el que has escrit amb el nom "Jo"? La teva última intervenció tan sols te sentit si, com molt bé ha vist el Pedrito ets el "Jo/Xavier/etc..". Au, al circU!! Les coses com siguin.
En José Luis Espejo, en el llibre "Leonardo, los años perdidos" proposa vincles de Leonardo amb Catalunya i Montserrat. Aquí hi ha un entretingut documental al respecte. http://blip.tv/historiaoculta/leonardo-montserrat-i-el-secret-de-la-gioconda-english-subtitles-2270610
No hi ha res com fer-se les coses a mida, eh JO?
Doncs mira, hi ha un autor anomenat Piranesi, del XVIII, que va fer un viatge per Roma i en va tornar amb tot un reguitzell de retrats de monuments que, de tan descomunals, semblen caricatures i jocs de fantasia, inclosos ponts i aqüeductes: http://ca.wikipedia.org/wiki/Giovanni_Battista_Piranesi. Fes-ne recerca. Demanaria que frases del tipus "O és que fas conjectures sense base ni fonament, Xavier? " ens les estalviéssim. Tenen un to ofensiu.
Bé, tal com les muntanyes de Montserrat mai s'haurien representat de forma fidedigna, sinó distorsionada, fins i tot per mà de Leonardo, el pont de Bobbio també pot haver estat representat de la mateixa forma poc fidedigna. Que no coincideixin el nombre d'arcades esdevé, doncs, anecdòtic, no?
Aquest, en Fortuny, és una mustela, tu! Va amb la moto amunt i avall, foto per aquí, foto per allà (això de "foto", en el bon sentit, ja m'entens...), i acaba fent uns articles que obligaran a llençar a mar les enciclopèdies d'art. Montserrat afortunyada al poder!
Sí, queda clar que per ser un bon crític d'art i istoriador competent el primer de tot és saber comptar. La matemàtica al poder!