Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 06-04-2016  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
7078

El barri mariner de Pals: zona prohibida?

Què passa a Pals? Per què a despit de les noves troballes arqueològiques que demostren que hi havia un port i un vell barri mariner ja al segle XVI, els nostres polítics i historiadors continuen mirant cap a un altre costat?

Es diu que la raó dels models seguits per l'escriptor Josep Pla, entre els quals el costumisme, és que per ell «la funció de l'escriptor és contribuir a contrarestar l'eficàcia destructiva del temps; la literatura assumida com un eficaç instrument contra l'oblit». Coherentment amb això, doncs, no passa per alt en una de les seves obres l'existència d'un oblidat barri mariner de Pals.

Tanmateix, un barri trossejat per la construcció de la coneguda emissora de Ràdio Liberty als anys 50. Un esguerro ben visible encara, com ho és la tanca que en separa les runes servades al seu interior amb les que envolten la Torre de Mar (o Torre Mora) que són, d'altra banda, les que han estat objecte de les darreres excavacions de l'estiu de l'any 2011. Sembla que es va enderrocar una ermita en construir l'esmentada emissora, però d'altres edificacions, per sort, van ser preservades pels seus responsables.

A la memòria de les esmentades excavacions, a càrrec de l'arqueòloga Maria José Caja1 i a instàncies de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Pals i del Cercle Català d'Història (CCH), ja s'hi esmenta una visita a l'interior del tancat de l'emissora, tot reconeixent-t'hi la pervivència «de restes de 4 botigues més i, possiblement, les restes d'altres dues; també hi ha indicis d'una pedrera».

En la descripció dels diversos sectors de les estructures: murs, llars, forns, diferents materials, rases, desguassos, estratigrafia, abocador, mides i alçades, etc., també s'esmenten els moments d'abandonament: en un cas a finals del segle XVI i en l'altre a finals del XVII.

I la conclusió final: «Aquesta campanya d'excavació ha posat de manifest noves estructures, que donen nous significats a les preexistents. La principal és la troballa d'uns murs que emmarcaven la torre i que deixaven inscrita en un rectangle, els quals pertanyen, cronològicament, al mateix moment de la construcció de la torre, per la qual cosa tindria una muralla que actuaria com a primera contenció abans d'arribar a la torre. Més tard es reutilitzaria, en part, com a recolzament per a la construcció de la botiga nord i de les estructures trobades a l'interior del pati».

Pura descripció d'allò desenterrat; però, i el context històric? Tot al descobert i sense protecció, elements malmesos i, al final de la concessió, tot enterrat de nou. Prou que se’n lamentaven els promotors de l'excavació que a l'Ajuntament, així com a d'altres instàncies, no els interessa gens rescatar el passat mariner de la vila.

No costava res, per part de les institucions de recerca històrica i protecció del patrimoni, complementar les dades de l'excavació amb d'altres de caire documental com ho és el document notarial –ja esmentat pel Sr. B. Parera en parlar dels orígens del Molí de Pals i el conreu de l'arròs– on s'hi deixa ben clar el permís que dóna el rei Alfons el Magnànim al propietari d'aleshores (Misser Miquel Pere), per construir unes estructures físiques pròpies dels llocs marítims i que anirien a parar fins al mar: murs a banda i banda del canal (visibles encara en el seu inici) i que, un cop arribats al mar, poder-hi bastir una estructura prou ferma com perquè els parroquians accedissin amb comoditat –amb llaüts i fustes– per portar el gra fins l'esmentat molí. Estructures segurament enterrades sota la sorra de la platja del grau i no molt lluny de les esmentades botigues. El paper de les quals, doncs, hauria estat el de donar servei al moviment de naus i mariners.

Es a dir: a Pals hi havien tots els elements materials i humans que la història oficial espanyola ha volgut situar al Palos andalús. Indret però, on les darreres prospeccions amb georadar només hi han trobat algun mur enterrat i que, amb un excés de voluntarisme, defineixen com a restes d'algun magatzem porturari. Per concloure finalment que «en aquella època, un port no necessitava d'obra física, tant sols protecció natural davant el mar, per fer possibles les tasques de càrrega i descàrrega».

Així doncs, tant sí com no, i malgrat el que demostrin les noves tecnologies, als espanyols els cal mantenir el port de Palos de Moguer com el port de sortida del primer viatge de Colom. Tan se’ls en dóna, com ja ha esmentat en manta ocasions en Jordi Bilbeny, el fet objectiu de l'existència de diverses cròniques que fan sortir de la Mediterrània l'expedició cap a l'Atlàntic després d' haver superat les columnes d'Hèrcules. La qüestió, des de fa segles, és aprofitar el poder per emmotllar els fets a la determinades conveniències hegemòniques. Mentre els sigui possible.

Finalment, si se’ns permet una analogia, tot i esmentant aquella dita que fa «per guarir una malaltia, primer cal reconèixer que es pateix», en aquest cas també podem dir quelcom semblant, però aplicat als explicadors de la pròpia història: per saber i reivindicar determinats fets històrics a Pals, primer cal reconèixer què va tenir i encara té sota la sorra: un autèntic port.

De moment, però, caldrà anar superant amb ànim i persistència l'actual status de zona prohibida.

Lleonard Garcia Solà (INH)

Girona, 25 Gener del 2016

BIBLIOGRAFIA

1 XI Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Girona, 15 i 16 de Juny de 2012; Universitat de Girona. Servei de Publicacions, Girona, 2012.

aspectes

Aspectes de la excavació. Torre del mar. Estiu 2011.

excavació
Diferents angles de l'excavació. Estiu 2011.

bot1

Botigues dins de Ràdio Liberty, prop de la Torre de mar.

 

bot2

Botigues dins de l'antiga emisora.

 

bot3

Botigues dins de l'antiga emisora.

 

v

Torre de mar.

 




versió per imprimir

  1. Gracienc
    12-04-2016 10:09

    Evidentment, potser és "collonut" que es parli de molts temes. Però caldria admetre que quan un article o document d'investigació desperta l'interès dels que els comentem, és perquè és aquell tema concret, i no un altre, el que es ha impel·lit a escriure; i caldria respectar que el fil de debat i discussió sigui sobre el tema que s'ha plantejat, justament per respecte a l'interès que ha suscitat en els comunicadors. Si un comentari sobre el tema objecte produeix comentaris totalment aliens al mateix, el que passarà és que els interessats perdran l'interès en el debat i, si això es generalitza, l'interès en participar baixarà i la riquesa del debat disminuirà; que és el que passava quan hi havien els tigres i els ratolins.

  2. Albert Fortuny
    12-04-2016 08:54

    No crec que hi hagi cap sospita del meu interès per el port de Pals, però que amb motiu de Pals o de qualsevol altre raó es mantingui un canvi impressions com el d'aquest xat, encara que sigui d'un altre tema em sembla com a mínim "collonut". Si ara que no hi son els tigres tothom s'anima a participar hi hem guanyat moltíssim. Salut!

  3. Bruixot
    11-04-2016 15:17

    Ja sigui mitjançant el documental Pals 42° com mitjançant les fotografies, a Pals hi havia port, amb un barri mariner notable. Per què no hi ha interès des de les Universitats Catalanes amb tanta fama internacional per prendre en consideració aquests nous elements? Per què cada cop que es parla d'un estudi amb profunditat de la nàutica catalana venen experts internacionals a confirmar el que ens neguem a veure? Una mica més d'autoestima si us plau!

  4. Guerau
    07-04-2016 22:26

    La pregunta més adient seria a què es dediquen els investigadors i docents d'història de les universitats catalanes?

  5. EDUARD
    07-04-2016 15:25

    Jo no en tinc ni idea. Per aquesta raó faig unes quantes preguntes tontes si voleu. Algú sap d'on ve la repetició de la zona de PALS, PALafrugell, PALamós? i per cert segueixo amb la meva ignorància posada en evidència. Llafranc, pot ser que vingui de que antigament al estar més tancat el port,i per tant semblant a un llac, pogués venir del nom de LLACFRANC? És a dir amb un port amb certs drets reials? Disculpeu el meu baix coneixement dels noms de l'Empordà.

  6. valentí_b
    07-04-2016 12:19

    Perdone vostè, de totes maneres eixa norma s'extralimita massa. Els nostres comentaris eren en reacció a altres comentaris ofensius no moderats dient mentides i amb una actitud violenta.

    Sobre Pals i el seu context històric no puc opinar massa a banda del que he escoltat en les conferències. Ens haurem de refugiar en articles amb temes no definits per opinar de temes no tractats o rellevants, per mi bé.

  7. Gracienc
    07-04-2016 09:04

    Hauríem d'intentar enraonar sobre el tema de cada article: arran d'algun comentari marginal, tots els següents parlen de tot menys de Pals.

  8. valentí_b
    07-04-2016 00:32

    Donat això Alfons de Peitau/Alfons II de Tolosa/Alfons el Savi devia parlar molt paregut a Alfons el Savi/Ricard de Cornús:

    https://en.wikipedia.org/wiki/File:Alphonse_de_Poitiers_01.jpg
    Livre des statuts et des coutumes de la ville d'Agen

    Alfons de Poitiers reconeix l'autonomia municipal de la ciutat d'Agen, jurant sobre la llei comuna municipal davant dels cònsols de la ciutat. S'assenta sobre un pedestal i posa la seua mà dreta sobre el llibre. El cònsol que sosté el llibre es veu obligat a anar de genolls.

    En aquesta pàgina ja es pot llegir "tots los seus/feus i tots temps".

    http://manuscrits-drac.bnsa.aquitaine.fr/zoom.aspx?i=275138&n=1180
    "hom", "tenguts", "tenga", "amonestats" "ciutadà o burgés (borgés)" "parla" "deute"

    http://manuscrits-drac.bnsa.aquitaine.fr/zoom.aspx?i=275233&n=1180
    http://manuscrits-drac.bnsa.aquitaine.fr/zoom.aspx?i=275232&n=1180
    "D'home o fembra (femna) pres en adulteri"

    http://manuscrits-drac.bnsa.aquitaine.fr/zoom.aspx?i=275186&n=1180
    "Sienae aleus homes o fembres (femnas) de la ciutat o dels boscs d'Agen"

    Anotat en normand ja en el segle XVII per algú com es veu en les pàgines finals i en altres:
    http://manuscrits-drac.bnsa.aquitaine.fr/notices-manuscrit/ms0042-livre-des-statuts-et-des-coutumes-de-la-ville-d-agen.aspx

  9. Guerau
    06-04-2016 23:20

    càbala occitana-catalana que ve de Babilònia, com els jueus que van ser comtes i reis a la nostra terra

  10. Guerau
    06-04-2016 23:19

    no obstant els occitans i catalans són els introductors de la càbala en la política de crear i construir "la realitat" i amb aquest codi es podria entendre moltes accions creadores d'història (realitat)

  11. Guerau
    06-04-2016 23:00

    El que queda clar es las Cantigas d'Alfons El savi n'està ple de catalanades i occitanades i alguna ambientada a Elx.

  12. valentí_b
    06-04-2016 22:41

    Sí, Guerau. I això ens porta a la relació nominal i de fets que vaig fer fa quasi un any entre el Comtat de Castella i el Comtat de Sobrarbre/Sobrarb, a: http://www.inh.cat/Articles/Enric-IV-de-Castella%3A-un-apunt/%26

    El Comtat de Sobrarbre estava en l'àrea d'influència de Tolosa:
    http://blogs.flog.cat/uploads/219/761_1307121349.gif
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Map_fr_duchy_of_Gascony_1150.svg/2000px-Map_fr_duchy_of_Gascony_1150.svg.png

    Apegue la relació per als nouvinguts:
    Garcia I es casa amb Ava de Ribagorça, filla de Ramon II de Ribagorça.
    La seua filla Major es casa amb Ramon de Pallars Jussà.

    El fill de Múnia I és Comte de Ribagorça i Sobrarbre perquè sa mare era néta d'Ava de Ribagorça.

    Es diu que Ferran I tenia un "germà" il·lègitim dit Ramir (Ramir I d'Aragó) que adopta el Comtat d'Ansó (Comtat d'Aragó, actual Jacetània).

    Idees:
    La batalla d'Osma de Ferran i Ramir podria ser Osca.

    El territori que vol Ferran González de Montsó no seria el comtat palentí de Monzón que s'inventen a posteriori, sinó Montsó conquerit pel segle XI.

    Que Garcia I reconega la superioritat dels monarques lleonesos és que reconeix els monarques francs.

    Els furs de Castro Xeriz serien els no tan llegendaris furs de Sobrarbre, igual que al Comtat de Bigorra també tenien furs comtals. Castrojeriz podria ser Barbastre/o una vegada conquerit (i repoblat o no), i el comte de l'època podia ser-ho de Ribagorça i Sobrarbre alhora.

    Conclusions:
    Tenim relació amb Pallars Jussà, Ribagorça i Jaca/Ansó. Dominis sobre Ribagorça i Sobrarbre.
    Clar només pot ser o Comenge o Sobrarbre, però si consultem la història de Sobrarb resulta que no té, no se sap ni els noms dels comtes (excepte quan són de Castella), el que ha quedat són uns reis llegendaris, uns furs llegendaris, però de fets pocs. Vas a Jaca, Ribagorça o Comenge i ho saps pràcticament tot.

    Noms propis que trobem al C. de Castella:
    Gonçal, Sanç/a, Garcia, Garcia Sanç, Múnia, Fronilda, Urraca, Pere, Toda, Ferran, Major, Elvira, Ònega o Ònnega (pamploní), Ferran Sanxes/ç (pamploní), Ximena, Trígida, Bernat, Alfons.

    Noms propis que trobem a la resta de Lleó:
    Énnec Vela, Roderic Vela, Ansur.

    Noms propis coincidents que trobem al C. de Comenge, C. de Bigorra i V. de Lavedan:
    Bernat, Pere, Garcia.

    Noms propis coincidents que trobem al C. d'Aura i al V. de Labarta:
    Garcia, Sanç.

    Noms propis coincidents al C. de Jaca/Aragó:
    Toda, Énneca, Sanç, Garcia, Urraca.

    Noms propis coincidents al C. de Ribagorça i a Pallars:
    Bernat, Tota, Sança, Pere.

    Major i Gonçal a Ribagorça perquè són els mateixos personatges. No pose Pamplona perquè no acabaria i són els mateixos en molts casos. Mireu que l'Ansur no siga un Asnar. Tenim un Garcia Sanç al Comtat de Gascunya. No sé si m'he deixat una Major que havia vist per allí o és la "castellana" de Ribagorça i Sobrarb. Al Regne d'Aragó trobem Ximenes i Gonçals al segle XII. Múnia és el nom d'una muntanya de la província d'Osca, fronterera amb França.

  13. Guerau
    06-04-2016 21:35

    tinc la sospita que el comtat i regne de Castella es creat pel comtat i comtes de Tolosa i per tat d'Aquitània-Peitau

  14. valentí_b
    06-04-2016 20:54

    Em puc haver passat amb això de rei de França, però Almaric o Amauri VI de Montfort conestable de França sota el rei Lluís VIII. Va a les croades sota el lideratge de Teobald I de Navarra i quan el fan presoner qui ha de salvar-li el cul i negociar el seu alliberament, Lluís VIII o Teobald I? No: Ricard de Cornús. I això que estava enfrontant amb el pare d'este, Simonet. Bona reconciliació.

    Alfons X el Savi de Castella era en realitat Alfonse de Tolosa i Poitou, i alhora Ricard de Cornús i Poitou. És una creació a partir d'eixos dos personatges històrics.

    Alfons X de Castella, Lleó i Galícia:
    "(llatí: Rex Romanorum; alemany: Römisch-deutscher König) l'1 d'abril. Va renunciar a la seua reclamació imperial en 1275, i creant una aliança amb Anglaterra (traducció: Engoulaeme) en 1254, i reclamava Gascunya també.

    Casat amb Elisabet (o Beatriu) de Suàbia (traducció post doble censura: Suèvia).

    Ricard de Cornús:
    El 27 de maig de 1257 l'arquebisbe de Colonia mateix va coronar Ricard "Rei dels Romans" a Aachen; no obstant, igual que els seus senyorius a Gascunya i Poitou, el seu títol mai va tindre molta importància, i ell va fer només quatre breus visites a Alemanya entre 1257 i 1269.

    Al desembre de 1271, va tindre un vessament cerebral. El seu costat dret estava paralitzat i va perdre la capacitat de parlar. El 2 d'abril 1272, Ricard va morir al castell de Berkhamsted a Hertfordshire. (Per tant, el fan morir abans que renuncie a les seues pretensions imperials.)

    Casat amb Beatriu de Falkenburg.

    Alfons vestit amb els símbols de Poitou i Cornús.
    https://en.wikipedia.org/wiki/File:LibroDesJuegasAlfonXAndCourt.jpg

    Si Sança era de Provença (filla de Ramon Berenguer IV o V de Provença, de la branca júnior del Comtat de Provença) i Ricard era de Cornús (Roergue, entenent que ha estat censurat). Si s'havien de casar, on se casarien? A Westminster, Londres perquè sinó John d'Anglaterra (Joan d'Engoulaeme, no tinc en el radar encara) no estaria content. I no es van casar a l'Àrtic perquè no van poder.

    I ara un diccionari, censura - realitat del segle XIII:
    England - Engoulaeme/Angoulême
    Pembroke - Provença
    Cornwall - Cornús
    Harberton - Vall-e-tort/Vall de Tort / Vall-llosera
    Castella - Tolosa o Poitou
    Leicester - Beisers
    Burgundy/Borgonya - Barcelona
    Abergavenny - Albi o Agde
    Suàbia - Suèvia/Portugallia

    I els que no ho tinc clar, però podrien ser:
    Canterbury - Carcassona ??
    Swanscombe - Comenge ??
    Bourbon - Barcelona ??
    Chester - Beisers ??

  15. valentí_b
    06-04-2016 16:32

    Talbot, Paget, Montfort nominacions típicament angleses.

    Doncs tenim un noblet que té mare d'Engoulaeme, Aquitània. Esposa de Provença. I amant de Valletort (convertit en Harberton, Devon, o casada amb un marit amb possessions allà), Vall de Tort o també dita Vall-llosera, Catalunya Central, Gòtia. Així podríem saber més o menys el seu origen a cegues i apuntem que el noble en qüestió té dos marquesats. A més a més, el senyor presumptuós es fa dir "rei dels romans".

    Llavors d'on és este senyor de nació romana i símbols espanyols:

    http://molcat1.bl.uk/IllImages/BLCD%5Cbig/c131/c13122-25.jpg
    Escrit on apareix l'esposa provençana i els símbols del noble.

    https://en.wikipedia.org/wiki/File:Richard_1stEarlOfCornwall_Arms.png
    https://en.wikipedia.org/wiki/File:Cornwall.jpg
    Símbol de Ricard i de la seua nació, regió, i ciutat natal

    Ho haveu endevinat, de Cornualla (Cornwall), nació cèltica. Premi gros.

    Encara que jo que sóc nacionalista separrata, diria que, bueno, podria ser de:
    Cornús, Cantó de Cornús, Avairon/Roergue, Mig-jorn Pirineus, Occitània/França. Diria jo, potser, si s'escau, si és possible.

    Perquè clar mirem els escuts de Cornús i de Roergue:
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Blason_ville_fr_Cornus_%28Aveyron%29.svg
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Blason_Rouergue.svg

    Llavors Ricard de Cornús té el mateix símbol que els reis d'Espanya i pel mateix de Castella.
    https://en.wikipedia.org/wiki/File:Cornwall.jpg
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Full_Ornamented_Royal_Coat_of_Arms_of_Spain_%281761-1868_and_1874-1931%29.svg/700px-Full_Ornamented_Royal_Coat_of_Arms_of_Spain_%281761-1868_and_1874-1931%29.svg.png

    Joan I, Joan II, Joana/Caterina d'Aragó i això de Sant Joan podria tindre un origen més nostrat en una sofrida dona amant del rei, Joan de Vall i Tort?

    Aleshores, símbol de Poitou (peitovins), els castells. Símbol de Cornús, castell i lleons. Les ciutats dels dos comtats reials de Ricard.

    Per això seria que s'alternaven lleons i castells amb les quatre barres:
    https://cdn.pbrd.co/images/2PcBzAGJ.jpg
    Atles de Fernao Vaz Dourado (Europa)
    https://cdn.pbrd.co/images/2PdaQvMV.png
    Biscaia/Espanya

    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Full_Ornamented_Royal_Coat_of_Arms_of_Spain_%281761-1868_and_1874-1931%29.svg/700px-Full_Ornamented_Royal_Coat_of_Arms_of_Spain_%281761-1868_and_1874-1931%29.svg.png

    Només queda dir que això del centre no representa cap territori o regió d'Espanya. Són els símbols referits al llinatge reial englobant els dos antics marquesats del rei fundador de la marca hispànica que donaria privilegis a Barcelona i Biscaia per la seua fidelitat a la causa romana.

  16. valentí_b
    06-04-2016 14:20

    Arribar i la conjugació arriba és a aplegar a la riba. Què és la riba? Vora de la mar, d'un riu, d'un llac. Això ho sap qualsevol espanyol des de temps immemorables.

    Franc i Franco és un clara referència als reis francs. El mateix per Francesc i Francisco. Ara tindre un cognom no et dóna títols i més sent gallec, a no ser que els abassegues il·legalment o ja t'hagen fet la faena.

  17. Francesc2
    06-04-2016 13:56

    Sergio, bon dia. L'Espanya que tu coneixes i vius i que et condiciona, la que jo conec, visc i em condiciona, la que condiciona tota la Nació Catalana, neix de fet el 1716 amb el darrer decret de Nova Planta en el qual s'organitzenles bases per a la repressió i abolició del Regne de Mallorca. I està conformada pel dret de conquesta i governada, pel Consell de Castella i el seu successor. Ës a dir, que La Nacio Espanyola s'aixeca a partir del Regne de Castella i les colònies interiors de la Confederació Catalana-Aragonesa. La Nació Espanyola acaba de complir tres-cents anys. Els espanyolistes ho podríeu celebrar...Ara bé és una nació il·legítima perquè el dret de conquesta no és en jurisprudència internacional font de cap mena de dret. La veritat,voler ser.una colònia és, francament, una mica masoquista. Més coses: el terme "espanyol" no és ni castellà. Segurament és d'origen occità. Que Catalunya és Espanya ja ho sabem de sempre. També ho és Portugal si entenem Espanya com un concepte geogràfic. Els portuguesos han reivindicat la seva espanyolitat encara fins al segle XIX. El problema és que Castella s'ha apropiat del terme Espanya. Salutacions.. .

  18. valentí_b
    06-04-2016 13:50

    Castella la funden càrrecs i famílies del Regne d'Arragó i comptaria amb capital valentina o toledana des d'un principi. La Castella Nova seria plena de càrrecs d'Arragó i València, amb la casa d'Aguilar i el marquesat de Dénia. Toledo era un regne espanyol del qual poc sabem. L'escut d'Espanya inclou les quatre barres i el lleó de Ricard de Cornús, "rei dels romans", rei d'Espanya i França. Els símbols de França serien canviats pels símbols del nobles normands.

  19. Gracienc
    06-04-2016 13:22

    Caram, sembla que alguns indocumentats o pitjor, maleducats ignorants de la pitjor mena intenten tornar a empastifar els estudis (documentats, argumentats, indiciats, evidenciats i comprovats de l'INH; per ventura teniu algun argument a mà.....no es clar, per això dieu el que dieu.

    El comentari seriós: la millor manera de aconseguir que les institucions es prengui seriosament aquests temes és pressionar-los; per exemple fent conferències al mateix Pals o rutes, que interessin al sector turístic de la zona i als comerciants del poble....ja veureu si funciona.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
20973
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Magazín d'entreteniment i actualitat de les comarques gironines. El programa pretén acostar tots els temes que...[+]
Descobrim una prova de catalanitat a la nau Victòria de Magallanes en un mapa antic de les Philipines exposat al...[+]
En un plec adreçat a l'Audiència de Descàrrecs l'any 1504, en Cristòfor Colom diu de si mateix que des de...[+]