Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No tot el que se'ns presenta com la història realment ha passat,
i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Goethe
ENTREVISTES » 07-03-2017  |  PROJECTE COLOM
1456

El dit d’En Colom: entrevista a en Jordi Bilbeny

Reprodu√Įm una entrevista que el diari La Vanguardia va fer l‚Äôany 2010 a en Jordi Bilbeny arran de la publicaci√≥ del seu llibre "El dit d‚ÄôEn Colom".

Registre de la carta d'En Cristòfor Colom en català a En Lluís de Santàngel (extret de Google Imatges)

Jordi Bilbeny: "En Cristòfor Colom va ser ambaixador de la Generalitat,  va residir a Barcelona i va participar en la guerra civil catalana". L’escriptor i investigador  presenta el seu nou volum sobre la catalanitat del descobridor d'Amèrica.

L'escriptor i investigador Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) presenta a Sant Pol de Mar el seu darrer llibre. S'intitula¬†El dit d'En Colom: Catalunya, l'Imperi i la primera colonitzaci√≥ americana (1492-1520). Al llibre, l'autor aprofundeix m√©s, si es pot, en la teoria sobre la catalanitat d'En Crist√≤for Colom. Una teoria que √ļltimament se sost√© amb l'aparici√≥ d'altres tesis paral¬∑leles a c√†rrec de prestigiosos investigadors nord-americans. Blanc de nombroses cr√≠tiques, en Bilbeny no deixa ning√ļ indiferent i no cedeix en la seva d√®ria, despr√©s de dues d√®cades de recerca, de demostrar l'acci√≥ censora espanyola i la manipulaci√≥ hist√≤rica sobre la figura del descobridor. En aquest nou volum, hi aplega diversos estudis, entre els quals cal destacar-ne tres. Un sobre les seves perquisicions a l'entorn de la casa barcelonina del pr√≠ncep Joan-Crist√≤for Colom, un altre sobre la seva relaci√≥ amb el Rei dels catalans Carles I i, finalment, un altre sobre l'Am√®rica de parla catalana.

Quin objectiu perseguiu amb El dit d’En Colom? 
Donar a conèixer una compilació d'articles ja publicats sobre la figura d’En Colom i els primers temps de la colonització d'Amèrica. No està pensat ‒com, per exemple, Colom, príncep de Catalunya‒ per donar més profunditat a la figura del descobridor. 

El llibre s'enceta amb l'article La casa barcelonina dels Colom. Com arribeu a aquesta conclusió?
Demostro, a través d'uns arxius dels fons notarials de l'època, que els Colom eren una de les grans famílies de la Barcelona del segle XV. Entre els seus membres cal comptar-hi banquers, polítics, militars, humanistes, bisbes… Una nissaga molt desenvolupada, que lidera la guerra civil de Catalunya (1462-1472) al costat dels reis que va triar la Generalitat i que obté honors exclusius com ser portadora dels fèretres reials. Eren personatges d’una gran rellevància social. 

Un pas més per garantir que en Cristòfor Colom era català?
Ja gaireb√© ning√ļ no dubta que En Colom fos catal√†. Han sortit m√©s investigacions, com el llibre d‚Äôen Charles Merrill o b√© el documental de Discovery Channel i, m√©s recentment, la tesi de la investigadora nord-americana Estelle Irizarry, que defensa que En Colom parlava en catal√†. Com m√©s aprofundim en aquesta teoria, m√©s es consolida. Fins i tot provem que Am√®rica es va organitzar pol√≠ticament amb la filosofia [jur√≠dica] catalana a trav√©s de la figura del virrei, un c√†rrec militar que a Castella no va existir mai. El virregnat era habitual a Navarra, Arag√≥, Sic√≠lia, N√†pols, Val√®ncia, Mallorca, Am√®rica i Catalunya.¬†

Per què, En Cristòfor Colom, l’anomeneu Joan Colom?
He localitzat molta documentació [i] set o vuit referències que es refereixen a En Cristòfor Colom com a Joan Colom i, fins i tot, com a Joan-Pere Colom. A Portugal, l'anomenen Joao Colomo i ell mateix signa amb una jota entrellaçada amb una essa, la qual grafia es tradueix com Johannes, en llatí. En Colom, als seus diaris, detalla que va viatjar a Groenlàndia i la documentació d'aquell viatge el cita com a Johannes. També és simptomàtic que bategés l’illa de Cuba com Illa Joana: el mateix nom que la seva néta. Al llibre, hi desgrano les meves primeres indagacions sobre qui podria haver estat En Cristòfor Colom.

També parleu d’En Colom com a ambaixador de la Generalitat.
D‚ÄôEn Joan Colom de Barcelona, en destaco que posseeix t√≠tols molt semblants als de virrei i almirall. √Čs vicealmirall i almirall a les ordres d'En Renat d‚ÄôAnjou durant la guerra civil catalana i ambaixador de la Generalitat. Els personatges amb qui es mou durant la guerra civil tamb√© surten citats a Portugal. Parlo dels Yanyes, Silva, Azambuja o els Dias, que hi van participar activament.¬†

On situeu la residència d’En Cristòfor Colom?
En un cens del 1398 ja està documentada una casa palatina a nom d’En Guillem Colom, a l'actual carrer dels Mirallers cantonada amb Banys Vells, al barri de la Ribera de Barcelona, just darrera l'església de Santa Maria del Mar. Allí, en aquella època, s'hi ubicava la Seca, la Llotja i la Duana: en ple nucli mercantil i mariner. El 1460, en temps de revolucions, el palau consta a nom d’En Joan Colom i quan aquest fina passa al seu fill En Jaume (Diego en castellà). Es curiós que tot i el gran nombre de documents que demostren que els fills del descobridor pledegen judicialment per la casa, el testament que ha estat difós no hi fa cap referència. Fins i tot, està documentat que el rei Carles, en una de les seves visites a la ciutat, sobre el 1519 i 1520, exerceix de mitjancer en el conflicte. A hores d’ara, de la casa només se'n conserven les cavallerisses.

El naixement del descobridor es va esdevenir a…?
Molts cronistes coincideixen que el naixement d‚ÄôEn Colom es va produir en una Ribera: a la ribera del Po, a la de G√®nova, a la de Cucureo i, fins i tot, [s'assegura que el seu fill vivia] a la ribera del Guadalquivir. En paral¬∑lel, uns altres cronistes situen la seva casa natal en el barri de Santa Maria de Sevilla; per√≤ al llarg de la hist√≤ria ha quedat demostrat que En Colom mai hi va tenir cap casa. Al llibre explico que l'√ļnic lloc coincident entre un barri de Santa Maria i la Ribera √©s Barcelona, on tamb√© hi ha una casa dels Colom molt documentada. Era una gran fam√≠lia, amb mitja dotzena de germans: com En Llu√≠s Colom, un capit√† que va participar en la guerra catalana del segle XV i un germ√† m√©s gran eclesi√†stic que es deia Jaume (Diego), talment com el fill del descobridor.¬†

El llibre també versa sobre la data del seu naixement.
Segons les dades que tenim, el Cristoforo Colombo itali√† es un senyor que neix el 1451. Una data que no coincideix amb la vida del Crist√≤for Colom que tenim documentat a Barcelona, el qual va n√©ixer el 1414 i que totes les cr√≤niques el descriuen, despr√©s del descobriment d‚ÄôAm√®rica, com una persona venerable i anciana. Un senador rom√†, com el va definir Fra Bartolom√© de las Casas. Tamb√© hi ha cr√≤niques que el situen el 1477 a Portugal i el descriuen com un home gran, la qual cosa no coincideix amb la joventut del personatge defensat per la versi√≥ genovesa. √Čs molt improbable que als 50 anys, edat en la qual es diu que va morir l'almirall, pat√≠s artrosi i gota molt desenvolupades, unes malalties molt cronificades. L'√ļltim viatge, En Colom ja el fa en llitera, i quan arriba a Barcelona queda prostrat en llit durant dos anys abans de morir. Ens trobem, conseg√ľentment, davant d‚Äôun anci√† barcelon√≠ de la fam√≠lia Colom anomenat Joan, que va n√©ixer abans del 1416.¬†

En Colom, era un esclavista genocida que va sotmetre els indígenes americans?
√Čs una imatge que no t√© res a veure amb la realitat. Al contrari. En Colom penjava i castigava els seus soldats si tocaven una sola ploma d‚Äôun indi. Consten cartes a la corona en les quals alguns personatges es queixen de l'actitud d‚ÄôEn Colom. El descobridor els impedeix de fer-se rics a costa dels ind√≠genes. Se sap que tamb√© els impedia de tenir esclaus. Els obligava a construir les seves pr√≤pies cases i a llaurar les seves pr√≤pies terres. Era tan estricte, que fins i tot emet un seguit d'ordres que el rei li demana de rectificar. En el llibre explico la cara humana d‚ÄôEn Colom, molt distinta de la imatge que se n'ha volgut donar. √Čs curi√≥s que aquesta imatge de cruel s'hagi dif√≥s a mesura que demostr√†vem que era de proced√®ncia catalana.¬†

Què insinueu?
Que la historiografia espanyola ha fet un gran canvi. Ha passat d'aquell tendre Colom genov√®s que va arribar amb el seu fillet al convent de Palos de Moguer, a parlar-ne com un tir√†, d√®spota i assass√≠ que maltractava els seus i matava els indis. √Čs curi√≥s com canvia la realitat mental hisp√†nica despr√©s que a Catalunya anem avan√ßant en el coneixement de la figura del descobridor.¬†

Fins i tot era català per la seva ciència nàutica?

Aquest √©s un altre detall que demostra la tesi catalana d‚ÄôEn Colom. La correspond√®ncia de lleg√ľes amb milles era distinta segons la proced√®ncia del navegant. En Colom utilitza la correspond√®ncia catalana d‚Äôuna llegua a quatre milles. Ja al segle XIX van assegurar que la llegua usada per En Colom no existia i que la llegua de Castella era de tres milles. Si aprofundim sobre els estudis n√†utics del segle XV, veiem que s'unifica la mesura i desapareix la de quatre milles: la que fins llavors s'utilitzava a Catalunya. Per tant, ni ell ni els seus marins podien ser castellans, ja que l'amidament n√†utic usat era el catal√† de l'√®poca.

Arriba a tenir relació amb Arenys de Munt, al Maresme?
Un bon dia, uns xicots d'Arenys de Munt van editar la Llegenda de la Mare de Déu del Bon Tornar i expliquen que els marins, abans de marxar a Amèrica, s'encomanaven a la Mare de Déu per tenir un bon viatge. La imatge es trobava a la masia de Can Sala de Dalt. Joan Amades ja parla de la Mare de Déu de Can Sala de Dalt, que En Cristòfor Colom duia a la nau Santa Maria. 

També desmitifiqueu l'imperi espanyol.
En el darrer cap√≠tol del llibre, en el cap√≠tol Carles I rei dels catalans, senyor de les √ćndies, desmenteixo que el rei rest√©s a Catalunya d‚Äôuna manera circumstancial, com s'ha volgut transmetre. En realitat, l'imperi espanyol de Carles I era l'imperi catal√† m√©s Castella, per√≤ els llibres han adulterat la hist√≤ria. Carles I, quan arriba per primer cop a la Pen√≠nsula, concentra el seu poder a Saragossa i a Barcelona, ciutats des de les quals es planifica la nova estructura imperial americana. A Barcelona arriben les naus. A Molins de Rei, els tresors d'Hern√°n Cort√©s. I la volta al m√≥n de Magallanes es gesta a Barcelona. A partir d‚Äôaqu√≠, relaciono Carles I amb Catalunya i les √ćndies.¬†

I, al llibre, hi incloeu an√®cdotes ling√ľ√≠stiques.
Es cert. Parlo del sesseig de tots els americans. Com pot ser que a Castella i a Andalusia no se sesseg√©s al segle XV? I com √©s que tots els americans sessegen encara en l‚Äôactualitat? Alguns dels m√©s prestigiosos ling√ľistes admeten que en aquella √®poca a Espanya nom√©s sessejaven a Val√®ncia i a Catalunya. Per aquest motiu, els primers fonaments ling√ľ√≠stics a Am√®rica eren catalans. Una an√®cdota m√©s.¬†

I el vostre proper treball?
Estic investigant sobre el que va succeir durant el segle XVI: vull desentranyar tot el que s'ha esborrat premeditadament del Renaixement catal√†, i que a Castella va ser tangencial. Pel que fa a En Colom, tinc previstos quatre o cinc llibres m√©s, alguns amb m√©s de 500 p√†gines, amb una visi√≥ definitiva. De la seva fam√≠lia, en vaig deduir que el seu n√©t va deixar de tenir descend√®ncia directa, per√≤ hi ha m√©s ramificacions. A finals del segle XVI, els Colom van ser almiralls d'Arag√≥ i de les √ćndies i governadors generals de Val√®ncia.¬†

I el vostre desig?
El meu deure no √©s fer un treball geneal√≤gic, sin√≥ demostrar que la fam√≠lia Colom catalana era prou important per vincular-se amb la reialesa de Catalunya, Portugal i Castella. √Čs impossible que un plebeu, llaner i analfabet genov√®s acabi vinculat amb les grans fam√≠lies de l'√®poca. I si aix√≠ es va esdevenir, per qu√® ning√ļ no en d√≥na detalls?

Enllaç:http://www.lavanguardia.com/cultura/20100817/53984500052/jordi-bilbeny-cristobal-colon-fue-embajador-de-la-generalitat-residio-en-barcelona-y-participo.html

F. C. García

17/08/2010 01:30|

Actualitzat el 18/08/2010 07:44




versió per imprimir

  1. Pedro Sanchez
    10-03-2017 09:16

    "Ja gaireb√© ning√ļ no dubta que En Colom fos catal√†." --Jordi Bilbeny, Investigador.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
17664
La història d'estat: entrevista a en Jordi Bilbeny
Els Cardona... Un llinatge ancestral, desdoblat i substituit
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Per què van tancar Joana la Boja a la presó? Per amor? Perquè era boja? O per una evident raó d’Estat? En...[+]
La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment...[+]
Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta...[+]
En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant...[+]