Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una combinació de realitat i mentides. La realitat de la història arriba a ser una mentida. La irrealitat de la faula arriba a ser la veritat. "
Jean Cocteau
ARTICLES » 19-09-2013  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
7578 lectures

El port de Pals i la història oral

Una llegenda de la Costa Brava, recollida per En Miquel Martín, confirma les investigacions de l'Institut Nova Història

Els qui ens heu seguit una mica ja sou conscients de la destrucció i adulteració dels documents que resten sobre la nostra història, reescrita segons els interessos de la reialesa i els seus acòlits. Això fa que la nostra investigació, malgrat que necessàriament es basa en documents, no tingui el caire que esperaríem d'una investigació històrica ordinària, sinó més aviat d'una investigació policíaca, on cal descobrir les incoherències del relat, confegir una explicació versemblant dels fets i, finalment, confirmar-la a partir de més estudis documentals.

Fa una colla d'anys en Jordi Bilbeny ja tenia clar, i n'havia aportat proves, que el port de sortida del primer viatge de descoberta d'Amèrica havia de ser el de Pals d'Empordà, malgrat que actualment no existeixi un tal port. L'Albert Fortuny, entre d'altres investigadors, ha ampliat la recerca sobre l'antic port de Pals i ens ha explicat com, per exemple, va deduir que la petita torre que sempre es troba en els graus havia de ser una referència per ajudar els navegants a l'hora de localitzar l'entrada del port natural. I a la platja de Pals també hi trobem, encara avui, aquesta torre.

Doncs, bé: el passat dia de Sant Jordi vaig comprar-me el llibre Llegendes de mar de la Costa Brava, d'en Miquel Martín. És un llibre interessant, que combina llegendes purament fantasioses amb altres que donen detalls històrics (fins i tot amb noms i cognoms). A les pàgines 32-35 hi podem llegir una llegenda titulada El tresor fugisser de Pals. Es tracta d'una llegenda oral de Pals, contada per en Narcís Subirana i Feliu, del mas Corredor, i que comença d'aquesta manera:

"En aquells temps, a Pals, hi havia port. I la platja s'estenia terra endins fins gairebé tocar-se amb els Masos de Pals, on molts pescadors bastien les seves barraques per guardar-hi els ormejos. Encara no fa gaire es podien veure les antigues arcades sota les quals reposaven les barques. I encara avui, molt a la vora del que era el camí Ral, més enllà de la closa d'en Caçà, es pot veure una cova discreta i encofurnada entre els matolls. Era coneguda com la cova dels Lladres, ja que per aquells boscos, corriols, puigs i camps abundaven els saltamarges, que o bé s'amagaven en aquella cova o bé hi amagaven els seus botins.

Fou durant aquells anys malsegurs quan un vaixell, carregat d'or i pedres precioses, atracà al port tot guiant-se per la torre de Mar. Portava aquell opulent regal, segons s'explica, a un destacat senyor de la vila reial de Pals per agrair-li la seva col·laboració en un viatge més enllà de les terres conegudes".

Aquests dos paràgrafs pràcticament ho diuen tot. No hi ha gaires opcions per a un lloc més enllà de les terres conegudes d'on es pugui tornar carregat d'or i pedres precioses.

Hi ha encara un altre detall que vull comentar i que remarco amb negreta. A peu de pàgina l'autor afegeix unes notes a tall de crèdits i de complement. Ens diu: "La torre de Mar o torre Mora es troba envoltada d'edificacions i oculta pels pins. Amb prou feines és visible des del mar, quan la seva funció primordial havia estat precisament ser un punt de referència per als navegants i, a més, alertar dels atacs pirates". La resta de la llegenda ens deixa ben clar que la platja de Pals era sorrenca, amb dunes mòbils. Per tant, encara no s'hi havia fet la coneguda tècnica de fixar-les plantant pins. La torre havia de ser, doncs, ben visible des del mar.

Si voleu saber on és ara el tresor haureu de llegir-vos el llibre.

Francesc Jutglar

 

BIBLIOGRAFIA

MIQUEL MARTÍN, Llegendes de mar de la Costa Brava; Edicions Sidillà, La Bisbal d'Empordà, 2012, p. 32-35.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Joan Padró
    30-12-2014 13:06

    Segons alguns documents, Colom sortir del riu de Saltes en el seu primer viatge. Com que a Palos no hi ha cap riu amb aquest nom, aquest riu de Saltes no pot ser altre que un braç del Ter. Al segle XV el Ter tenia diferents braços al seu delta. Un d'aquest seria considerat com un riu per la seva amplada. Saltes és la castellanització de Salt, per tant aquest braç o canal portava el nom de riu Salt o Salter perquè arribava fins la vila de Salt, de fet a quedat una riera amb el nom de Saltes. Al traduir el document es va castellanitzar com a Saltes.
    Con que els censors no van poder canviar el nom del riu Tinto pel de Saltes van posar aquest a una illa de la seva desembocadura, era més factible.

  2. Marta
    14-10-2013 00:01

    A Begur ha arribat per tradició oral que en Colom va sortir de Pals. Conec una noia d'aquesta vila que el seu avi (actualment mort) li havia comentat això.

  3. Pedrito
    25-09-2013 15:48

    Rose Macaulay al 1949 va escriure "Fabled Shore: From the Pyrenees to Portugal By Road" a on cita el Port de Pals "...Torroella became a harbourless city, its cargo trade largely passing to the little port of Pals". Bé, una anglesa, al 1949, i aquí fa cuatre dies ningú podía demostrar que a Pals hi havia port.

  4. Martí
    23-09-2013 20:16

    Gràcies Badu. Doncs sembla que falsa alarma, ja passa.

  5. badu
    23-09-2013 18:35

    Para Martí. El contingut complet es pot trobar, gràcies a la viquipedia: http://fr.wikipedia.org/wiki/Revue_historique_%28France%29 amb un enllaç a http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/cb34349205q/date.r=.langFR# en la indicació 1996/07 (A120,N599)-1996/09 es pot llegir a la pàgina 78 de http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k56200460/f80.image.langFR El que ha trobat Martí és un vaig piular de pàgina, el 45, que està en castellà, però en el qual hi ha alguna cosa curiós, per la confusió que genera. Perquè si es mira d'on ve aquesta nota es referencia a un text en francès en el qual les paraules “puerto de Pals para ir al puerto de Toxa” de la nota passa a ser “col de Palas pour aller au col de Tora (proche de la vallée de Bénasque)” Personalment he buscat els serrals i el de Pal·las diria que ho he trobat al costat de el “Pic du Palas” (2974m) prop de la Frontera del Portalet http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3272226 Ara bé, el “col de Tora” he estat incapaç de trobar-ho.

  6. Francesc
    23-09-2013 08:11

    Gràcies Martí. Unes aportacions interessants, i encara queden moltes més coses amagades que de mica en mica aniran sortint des dels racons més impensats. Miraré d'aconseguir aquesta que esmentes del google llibres, a veure si me'n surto.

  7. Lluís
    23-09-2013 00:48

    Magnífic! En aquesta encara és més clara la referència al port de Pals, i no hi ha possibilitat d'equívoc gràcies al context: es desestima que la persona en qüestió passi pels ports pirinencs (Canfranc, els del Bearn o el de Benasc) i se li recomana que vagi al port de Pals i des d'allí, cal entendre que per mar, accedeixi al de Tossa, on un capità l'estarà esperant. L'existència del port de Pals entre l'època dels romans i el segle XVIII, en aquestes alçades, és indiscutible.

  8. Martí
    22-09-2013 21:01

    Bé, no sé si això és important, apareix fent una recerca al google llibres però no es pot accedir al contingut. Revue historique, Edicions 599-600. AGS, K 1604 le 4 novembre 1601 : « [...] sobre todos nos habeîs de pasar por los puertos de Camfran ni otros de Bearne y menos por Venasques porque soys demasiado conoscido, antes bien passareiz por el puerto de Pals para ir al puerto de Toxa a la casa del capitán Senten el qual estava prevenido" (http://books.google.es/books?id=etZVAAAAYAAJ&q=%22puerto+de+pals%22&dq=%22puerto+de+pals%22&hl=ca&sa=X&ei=ujA_UrHYKs_G7Aagi4H4Dg&ved=0CD8Q6AEwAg)

  9. Lluís
    22-09-2013 03:12

    Fantàstica aportació, Martí. La llegenda deixa clar que Pals havia tingut port, que avui està soterrat, i que els seus homes de mar es varen fer rics. Les sirenes i els pastors pel mig són un bell decorat mitològic, però l'essència del missatge és que hi havia un port que avui ja no hi és, i des d'aquest port els homes de mar de la vila ja sabem que van salpar cap a un indret que els va aconseguir riqueses i els va canviar la vida.

  10. Martí
    20-09-2013 20:48

    Hi ha una altra llegenda que també ens parla de la Torre Mora, la platja i les dunes. " A la vila de Pals un cop l'any a l'hivern, totes les sirenes del món es reunien al voltant de la torre de Mar que nosaltres coneixem com a "Torre Mora". La primera cosa que feien en sortir de l'aigua era treure's el vel de color blau i el posaven damunt la sorra de la platja, després començaven a contar tots els grans de sorra fins a la matinada. Els pescadors, que ho sabien, s'magaven darrere les dunes per poder agafar el vel de la sirena. Aquell que ho aconseguia es casava amb ella i es convertia en un home molt ric. La raó que vinguessin a Pals les sirenes és perquè la seva reina habitava les illes Formigues: era la més bonica de totes. Un dia s'enamorà d'un pastor, i el pastor també caigué bojament enamorat d'ella... el que semblava un amor impossible, es féu realitat. La sirena sortí del mar endinsant-se terra endins i el pastor baixà de la muntanya, fou d'aquesta manera com es formà l'Empordà. Quan algun dia visiteu la vila de Pals després de passejar pels seus carrers i places sortireu pel portal de la torre del Rom i us trobareu al Padró. Mirant al nord, si observeu atentament, veureu les muntanyes del Montgrí que separen l'Alt i el Baix Empordà, i si us hi fixeu bé descobrireu el perfil de la sirena encantada: el cap, el pit i la seva cua que encara el mar acaricia i que representa les illes Medes. Pot ser que una de las raons que a Pals no hi restin pescadors, a part de quedar soterrat el seu port, és que degut a què tantes sirenes con venien tots els pescadors aconseguiren finalment agafar un vel i convertir-se en homes rics." (http://ventania-empordanet.blogspot.com.es/2012/03/les-sirenes-de-pals.html)

  11. Francesc Jutglar
    20-09-2013 13:48

    Sr. (no sé si P o J) Cuxart: com que agraeix les correccions ortogràfiques li diré que pensava s'escriu així, amb v. Respecte al que diu d'en Pla i el Pals colombí, a mi no em sorprèn en absolut que no en digués ni piu, també en cas que ho sabés tot, perquè el que segur que sabia és quines coses podia o li convenia publicar i quines no. I ja coneixem les peculiaritats del personatge. Que a Lepant hi combateren catalans és acceptat per la història oficial i per tant no és cap novetat. La resta de comentaris que fa no els entenc, perquè no tenen cap relació amb les dades que aporta l'article.

  12. Pere
    20-09-2013 13:28

    sr. Cuxart (o Cuixart): quan una persona aporta uns arguments, les que s'hi oposen treuen una bateria de contra-arguments. Argument 1-Contrargument 1, Argument 2-Contrargument 2..,.i anar fent. Quan una persona no té fonament dialèctic es fa el "gracioset" per ridiculitzar els arguments d'altri. Fer-se el "gracioset" (vaja, pretendre-ho en el seu cas) només és una clara explicitació de la incapacitat dialèctica, de fases embrionàries del joc científic. Toca, per tant, esmolar el magí i rebatre els arguments amb altres arguments. Les "gracietes" les deixem pel Cabaret...si són bones i et paguen prou, cosa que atès el nivell espeleològic que demostra ho dubto.

  13. can dallosis
    20-09-2013 12:44

    Cuxart. Al llibre Colom 500 anys enganyats d'en Charles J. Merrill hi ha referències del llibre d' En Bilbeny: Cristòfor Colom prícep de Catalunya. Pots continuar rient.

  14. P. Cuxart
    20-09-2013 10:43

    Pere: gràcies per la teva aportació ortogràfica, però potser vaig escriure molt rápid, i no hi vaig corregir el text! Però gràcies un altre cop! Jo? Graciós? Pensaba que era aquest text...

  15. Pere
    20-09-2013 10:15

    En Pals va ser a Polònia i no va escriure sobre els "Old Believers" ni sobre els "Boys & Lemks"...i? què demostra això? Sr. Cuxar: es diu "agosarat". Cal llegir més i no parar d'aprendre i obrir el cap i llegir i llegir. Em jugo un pèsol que no ha llegit cap llibre del Sr. Bilbeny...Des de la ignorància no es pot argumentar res, ni és clar, intentar ser "graciós".

  16. J. Cuxart
    19-09-2013 18:49

    És molt estrany que En Pla al seus llibres: "El meu pais", i "La Costa Brava", no digués res (nothing!) d´aquest Pals colombí, i si parlés, per exemple, dels mariners gironins que va combatre a Lepanto. Ja que En Pla era un marginat del catalanisme polític -per ex. odiat per En Pujol pel seu article sobre Portugal-, i que En Jordi Bilbeny és un historidor reconegut a nivel mundial, peró no vull ésser agosserat...

  17. Biel Bestué
    19-09-2013 18:25

    Pals està al costat de Torroella de Montgrí, que tenia el palau dels reis, tots els reis catalans han passat per aquest palau, ja que aparentment era el palau d'estiueig dels reis. per tant es molt probable que molta aristocràcia i els "bons homens" també tinguessin residència per la contrada, o que com a mínim la coneguessin, entre ells la família dels Colom. el que és interessat és el creixement fora muralles d'alguns pobles de la contrada, per exemple Ullastret (conegut per les ruïnes iberes) que té una llotja medieval o del renaixement fora muralles, això només es podria haver donat només si per la contrada s'hi movien moltes riqueses, que haguessin fet prosperar de sobre manera els pobles al voltant de Pals. I de fet, és cert que els pobles de la contrada (començant pel propi Pals) tenen cases bastant adornades.

  18. R
    19-09-2013 13:46

    El record històric pot tenir deformacions, però ben entés explica la veritat històrica.

  19. Pere
    19-09-2013 13:18

    Molt interessant. És una llegenda però les llegendes beuen de la realitat. Enhorabona per la troballa!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18356 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Contundent intervenció de la portaveu de la Chunta Aragonesista a les Corts d'Aragó contra la llei de...[+]
Quins fets ens narren els vitralls d'aquesta catedral belga? Com s'hi ordenen els escuts d'armes i els símbols?...[+]
Amaga el Persiles d'En Servent missatges en clau? On passa l'acció? Té alguna cosa a veure amb Xixona, Catalunya...[+]