Crea el teu compte
Accedeix
"Quan al món apareix un geni, es pot identificar per aquest senyal: tots els necis es conjuren contra ell"
Johnathan Shift «Thoughs on various subjects, moral and diverting».

En Guineu Pons ha fet una recerca dels mapes dels segles XIV, XV i XVI on hi apareix el topònim de l'illa maltesa de Goy, els quals exposem en aquest article.

He mirat en una sèrie de mapes, principalment dels segles XIV, XV i principis del XVI, buscant el topònim que apareix a l’actual Illa de GOZO, l’illa més occidental a tocar de Malta. Tot i que autors de diferents nacionalitats l’anomenen GOZO, també trobo una immensa majoria d’autors catalans que en diuen GOY, com ara Abraham Cresques, Macià de Viladesters, Gabriel Vallseca o Pere Rosell. I, així mateix, també ho fan d’altres autors estrangers, com els portuguesos Jorge de Aguiar, Joao Freire o el genovès (si és que ho és) Pietro Russo.







































































Autor: Guineu Pons



Descarregar PDF de l'article

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

    Aconseguits 1325€
    de 8000€
    Queden 32 dies

    Desgravació fiscal fins al 80% (IRPF)*
    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    39006
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    Llista de reproducció de tots els videus de la 12a UNH
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Tot seguit us mostrem una sèrie de quadres d'En Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com...[+]
    El llicenciat en Història de l'Art Sito Millán ens parla dels seus estudis universitaris i opina que, més...[+]
    En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]
    Pep Comajuncosa analitza les connexions de Calixt III amb la casa reial...[+]
    DARRERS ARTICLES COMENTATS

    1.  La bandera espanyola: història d’una apropiació
    2.  Madrid sí que paga els traïdors
    3.  Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
    4.  La fòrmula valenciana de la Coca-cola
    5.  Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
    6.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
    7.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
    8.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
    9.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
    10.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
    EL MÉS COMENTAT
    (En els darrers 90 dies)
    1.  La bandera espanyola: història d’una apropiació
    EL MÉS LLEGIT

    1.  Miquel Servet, català universal
    2.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
    3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
    4.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
    5.  Cervantes, català
    6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
    7.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
    8.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’En Joan Miquel Servent'
    9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
    10.  Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV
    Subscriviu-vos al butlletí de notícies de l'Institut Nova Història
    Feu clic aquí

    SECCIONS

    RECERCA

    L'INSTITUT

    A LA XARXA
    © 2025 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)