Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No saber el que ha succeït abans que nosaltres és com ser nens per sempre"
Ciceró (106 AC-43 AC) Escriptor, orador i polític
ARTICLES » 22-05-2020  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
2603 lectures

Els 'catalauni' són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin

Arran de l'expectació que ha aixecat l'article del dia 20 de maig sobre el poble dels 'catuvellauni' del blog 'La Història usurpada', l'Institut Nova Història reprodueix, del mateix blog i pel seu interès, l'entrada "els 'catalauni' són els catalans, segons Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin" del dia 27 d'abril del 2020.

Moneda dels 'catalauni' (s. I dC)

Els experts en història francesos Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin, al seu llibre Les peuples fondateurs à l'origine de la Gaule (2012), ens certifiquen el que portem analitzant en diversos articles en aquest web: que el poble dels catalauni es correspon amb el poble actual dels catalans i són un dels fundadors de l'actual Catalunya, fet que allarga un miler d'anys o més la història dels catalans.

Ens ho expliquen ben clar en diversos punts del seu estudi. Per Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin, els pobles gals que, com els catalauni, s'havien establert a la zona del riu Marne, tendien a l'estabilitat territorial i defugien les migracions massives si no era per motius de força major. Es a dir, no eren pobles essencialment nòmades.

Tanmateix, segons els autors, l'arribada als seus territoris del poble dels gals belgae, provinents de la zona del Danubi, va alterar l'equilibri de l'àrea del Marne i va provocar la mobilitat d'aquest i altres pobles gals. Els catalauni van haver d'expandir-se al nord i al sud, per establir-hi noves colònies. I és en aquest context que els gals catalaunicatalauns haurien arribat a les terres peninsulars i haurien fundat la Catalunya actual.


Portada del llibre de Fabien Régnier i Jean-Pierre
Drouin

Analitzant el que diuen els autors, amb les seves pròpies paraules, tenim el següent:

"[Aquests pobles, en referència als gals] de cap manera eren nòmades i només migraven en massa quan, de vegades, hi eren forçats per circumstàncies alienes a la seva voluntat. L'exemple més conegut el tenim amb els helvecis (58 aC), però podem citar igualment els 'catalauni'."

I concreten sobre els catalauni que estaven situats a la zona del riu Marne abans que arribessin els belgues i que els troben sotmesos al poble dels remi, dels quals s'alliberen al segle III aC:

"Queda la qüestió dels 'catalauni', situats a la perifèria sud-oriental del territori dels 'remi', a la zona del riu Marne. Com els 'remi' i els 'senons', llur origen sembla provenir de molt abans de l'arribada dels belgues i és probable que inicialment constituïssin un «pagus» vinculat als 'remi'. El fet que semblin alliberar-se d'aquests al segle III aC, podria deure's al debilitament dels 'remi', en el context dels trastorns induïts per l'arribada dels belgues."

No sabem de quina font els autors han extret que els catalauni s'alliberen dels remi al segle III aC però, de confirmar-se, aquest seria el testimoni més antic del poble dels catalans.

I els autors afegeixen:

"El resultat, del que acabem de veure sobre l'àrea del Marne, és que els 'remi' constitueixen un poble que hom no pot qualificar d'altra manera que de 'fundador' sobre una àrea d'extensió considerable, atès que inclou els territoris coneguts posteriorment com els dels 'remi', dels 'senons', dels 'tricasses' i dels 'catalauni' [...]"

A partir de l'arribada dels belgae, per tant, els dos experts francesos, amb més de quaranta anys d'investigació a l'esquena, veuen clar que els catalauni es van veure obligats a explorar noves terres i obrir colònies al nord i al sud del seu territori, que era a l'actual Xampanya, arribant en aquestes prospeccions pel sud a la peninsula ibèrica i establint-se a Catalunya. Pel nord es van situar a la Gran Bretanya, a la zona del riu Tàmesi, donant naixement als catovellauni, la branca britànica dels catalauni:

"És, a més, significatiu que una part d'aquest mateix poble dels 'catalauni' s'instal·larà a l'illa de Bretanya per donar llum al naixement dels 'catuvellauni', que se situaran al nord del riu Tàmesi (i des d'aquest punt de vista, cal emfasitzar que aquest poble prové de les ribes del Marne, encara que no són belgues, sinó que es van unir a la migració d'aquests a través del Canal o van seguir els belgues, tal i com ho havien fet amb els 'remi', que es van quedar enrere) i un altre grup de 'catalauni' que s'instal·larà al nord-est d'Espanya, acompanyant també un altre poble belga: els 'volques'."

Així, per a Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin, i per a altres estudiosos del tema, no hi ha dubte que els catalauni són també els catuvellaunicatovellauni, i defineixen aquest poble de la següent manera:

"Petita tribu celta de la Gàl·lia de sud de Bèlgica que va ocupar la part sud-est del departament del Marne i el nord de la de l'Alt-Marne. L'etimología seria «Catu-Vellauni» (del gal «catu», combat, i '«vellauni»', els millors) i per tant, 'els millors en combat'. Aquesta tribu sembla haver estat sotmesa als 'senons' i als 'remes'."

Respecte als catuvellaunicatalauni establerts a la Gran Bretanya, ens amplien i concreten més informació i ens els situen a la zona de l'actual Wheathampstead:

"Sembla que una branca d'aquest poble dels 'Catuvellauni' és situada a la Gran Bretanya, en una de les seves ciutats anomenada 'Verolamium' (actual Wheathampstead)."


Zona d'establiment dels 'catuvelauni' o 'catalauni' a la Gran Bretanya.

I ens informen, a més, que els catalauni de la Peninsula Ibèrica o catalans, també són coneguts en llatí com a catalauni:

"Aquesta mateixa tribu també es va establir a Catalunya (Espanya, els Catalauni)..."


Per acabar revelant-nos que els catalauni també es van estendre a la zona dels Alps, on van passar a anomenar-se caturiges:

«així com també als Alps (caturiges)».

Al llibre també se'ns diu que, per l'especialista Henri Arbois de Jubainville i segons el publicat a la seva obra Les premiers habitants de l'Europe (Paris, 1889), i seguint les tesis de l'historiador català Pere Bosch i Gimpera, explicades al seu llibre Les mouvements celtiques (1950-1955), aquest poble dels catalauni provindria de la riba dreta del Rin, és a dir, de la banda germànica:

"[El poble dels catalauniprobablement hauria arribat de la riba dreta del Rin i s'hauria assentat a la conca de Sena, al voltant del 300 aC, enviant, uns segles més tard, una colònia a la Gran Bretanya, segons la tesi de Bosch i Gimpera."

Però Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin no coincideixen amb aquesta opinió de Bosch i Gimpera: 

"El nostre enfocament de la pregunta ens porta a conclusions diferents, a la llum dels descobriments realitzats durant diverses dècades i que aquests historiadors no van conèixer en el seu temps. En efecte, res ens permet suposar l'establiment dels 'catalauni' a la Xampanya en la mateixa època que l'establiment dels pobles belgues (principis del segle III aC), i menys quan tot sembla indicar el contrari, és a dir, que la seva expansió va ser a conseqüència de l'arribada d'aquests últims."

Pels autors, el tema dels catalauni abasta un problema més general: quin va ser el destí dels pobles celtes que es van establir a nord del Sena, abans de l'arribada dels belgues? En tot cas, veuen clar que part dels catalauni van haver d'emigrar al nord i al sud, a causa de la pèrdua de bona part del seu territori en mans dels belgues, fet que va ocasionar la fundació de noves colònies:

"De fet, si bé tothom accepta reconèixer que efectivament hi va haver un assentament celta abans d'aquesta nova onada, que ve des de més enllà del Rhin, ningú sembla preguntar-se què podria haver estat d'aquestes poblacions. Tres escenaris són possibles: o van ser expulsats per complet en benefici dels nouvinguts, fet poc probable i que, en qualsevol cas, no concorda amb el comportament habitual de les poblacions celtes, amb molt rares excepcions; o en cas contrari van ser purament i simplement absorbits, desapareixent per complet diluits en la massa dels belgues, la qual cosa és possible, però novament excepcional en el cas celta; o, finalment, devien abandonar la major part (i la millor) dels seus antics territoris als nouvinguts, després d'algunes batalles."

I és en aquest punt que podem entendre, segons els experts, el perquè una d'aquestes migracions forçades pels belgues va generar la fundació de la colònia catalauni del sud, que actualment constitueix la nostra Catalunya, el nom de la qual els historiadors francesos veuen clar que deriva dels catalauni:

"En el moment en que l'establiment dels belgues al nord de Sena va causar molts trastorns en les poblacions celtes prèviament assentades, una branca dels 'catalauni', des del sud de Champagne, potser en consonància amb la migració al llarg del mateix eix que van realitzar els Volques, s'hauria assentat en part de l'actual Catalunya. La presència dels veïns 'volciani' confirma el fet que aquest moviment tenia extensions al sud dels Pirineus, cosa que suggereix que el nom 'Catalunya' podria tenir un origen comú amb el de la gent dels 'catalauni`".

(F. Régnier, Un établissement celtique en Catalogne, Congrés Científic de Ferrol, Espanya, 1998).

Bel·lònides
del blog 'La història usurpada'

27.4.20

https://historiausurpada.blogspot.com/2020/04/els-catalauni-son-els-catalans-segons.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    21419 lectures
    2019 INH 04 Àlex Vilarroig/ «Del relativisme al negacionisme»
    2019 INH 06 Tònia Vila, Regidora de Cultura/ Benvinguda
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+]
    es confirma a nivell pràctic, la tesi que als catalans eren coneguts o confosos per...[+]
    L'Albert Ferrer descobreix en un viatge a l'illa Aitutaki de Nova Zelanda que els seus habitants condimenten les...[+]
    La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i...[+]