Els catalans conquereixen Gibraltar

El 3 d’agost de l'any 1704, fa 313 anys, el regiment d'infanteria de marina del capità Joan Baptista Basset format per 400 voluntaris catalans desembarcava a Gibraltar i creava el cap de pont necessari per a la conquesta aliada del penyal. El regiment de Basset, que havia estat armat a Barcelona, era un cos autònom dins el conglomerat militar format per l'exèrcit aliat. Únicament es devia a les ordres del comandament únic de Jordi de Hesse-Darmstadt, designat, a propòsit, per Carles d'Habsburg. Quan els infants de marina de Basset van assolir el seu objectiu, van plantar la senyera quatribarrada, que era la bandera que els distingia de la resta de forces aliades. 

La platja on van desembarcar els catalans, situada a la banda de llevant de la punta de Gibraltar, seria anomenada des de llavors Catalan Bay (la badia catalana). En un combat que va durar poques hores, els infants de marina catalans van destruir totes les defenses espanyoles situades en el quadrant del desembarcament. Simultàniament les forces navals anglo-neerlandeses, dirigides pel capità George Rooke, bombardejarien la fortalesa des de ponent i destruirien totes les defenses d'aquell quadrant. El castell de Gibraltar, atrapat entre dos focs, acabaria cedint; i els militars castellans pactarien la rendició de la plaça a canvi de salvar vida, de béns i de facilitar-los la sortida.

Aquella operació militar estava emmarcada en el context de la Guerra de Successió hispànica que enfrontava borbons ihabsburgs pel tron de Madrid. El candidat habsburg va teixir a favor de la seva causa una àmplia aliança internacional que tenia el suport d'Àustria, d'Anglaterra, dels Països Baixos, de Portugal i de la Corona d'Aragó. La conquesta de Gibraltar era la continuació d'una sèrie de batalles que —des del 1701— s'havien produït al nord de la península italiana. La conquesta aliada del penyal tindria una rellevància especial perquè seria la primera gran operació militar del conflicte successori hispànic en l'àmbit territorial de la península Ibèrica.

Marc Pons