Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és la mentida enquadernada."
Enrique Jardiel Poncela
ARTICLES » 25-03-2024  |  IMPERI UNIVERSAL CATALà
1811 lectures

Els mariners catalans de la 'Mary Rose', la gran carraca d’Enric VIII

Un estudi de la Universitat de Portsmouth ha revelat que una bona part de la marineria d’aquella nau era catalana.

Canal de Solent (entre l’illa de Wight i les costes de Portsmouth i Southampton, sud d’Anglaterra), 18 de juliol de 1545. Fa 478 anys. En el marc del conflicte continental anomenat Guerres d’Itàlia (1542-1546), s’enfrontaven les forces navals anglesa i francesa en una batalla que no decidiria absolutament res però que, en canvi, ens deixaria un testimoni de gran valor històric: la carraca Mary Rose, un dels tres vaixells insígnia de la marina d’Enric VIII d’Anglaterra, va naufragar i va ser al fons del mar durant més de quatre segles. Quan finalment va ser rescatada (1971), va ser objecte de diversos estudis. El més sorprenent és el que revela que la major part de la seva tripulació (els 2/3 de la dotació) era d’origen mediterrani: catalans, valencians, lígurs, toscans i napolitans.


Mapa d'Anglaterra i Gal·les (1640) / Font: Cartoteca de Catalunya.

La marina Tudor

L’ascens al tron dels Tudor (Enric VII, 1485) va revolucionar la vida política i econòmica anglesa. Els Tudor, empesos per les embrionàries però ambicioses classes mercantils de Londres i Bristol, van imaginar la transformació del país, de la categoria de regne miserable i violentat a la de potència comercial i militar. I conscients que les fortaleses i febleses d’Anglaterra sempre estarien relacionades amb la seva condició d’insularitat, van esmerçar tots els recursos en la construcció de grans drassanes (Bristol, a la costa occidental; Portsmouth, a la costa sud; i Woolwich, Depford i Chatham, al riu Tàmesi) que, durant els regnats dels dos primers Tudor (Enric VII, 1485-1509, i Enric VIII, 1509-1547), van avarar centenars de vaixells militars i comercials, alguns d’ells els més grans del món al seu moment.

Què era la Mary Rose?

El 29 de gener de 1510, les drassanes de Portsmouth iniciaven la construcció de la Mary Rose, que amb la “Henry Grace à Dieu” i la “Peter Pomegranate” havia de ser una de les tres carraques insígnia de la marina anglesa. En aquell procés, que va durar dos anys, no es va confiar cap detall a la sort. Quan, finalment, va lliscar pels carros d’avarar per a solcar les aigües dels mars (1512), feia 32 metres d’eslora, coberta principal i dues cobertes de fons, 78 canons repartits a babord i a estribord i protegits per troneres, una càrrega de 600 tones i una dotació de 300 tripulants (200 mariners i 100 arquers i artillers). En una posterior ampliació (1530), passaria de 78 a 91 canons, de 600 a 800 tones de càrrega, i a una dotació de 300 a 400 tripulants. Durant la seva existència (1512-1545) va ser una de les naus més grans de la seva època.