Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
NOTICIES » 25-05-2017  |  PROJECTE DE MEM√≤RIA HIST√≤RICA
1101

Els moriscs valencians del segle XVI no van perdre la seua cultura àrab

Carmen Barcel√≥ i Ana Labarta, catedr√†tiques de l‚Äô√†rea d‚ÄôEstudis √Ärabs i Isl√†mics de la Universitat de Val√®ncia, han descobert, tradu√Įt i editat 168 poemes en √†rab dialectal compostos per moriscs valencians durant el segle XVI.

Poema 118 del 'Cançoner Morisc'

La troballa, formada per composicions que va requisar la Inquisici√≥, confirma que aquesta minoria creava, versificava i componia en la seua llengua sobre llegendes, amor, religi√≥ i fets contemporanis, i que l'√†rab era una llengua de cultura en aquell moment.¬†La transcend√®ncia del treball de les dues investigadores de la Universitat, que porten m√©s de 40 anys estudiant la llengua i cultura morisques, rau en el fet que finalment es reconeix la vitalitat de la literatura en √†rab dialectal a la pen√≠nsula Ib√®rica fins a principis del segle XVII, amb la perviv√®ncia de poemes antics i l'elaboraci√≥ d'altres nous. ‚ÄúA pesar que sab√≠em que la comunitat morisca valenciana usava di√†riament la llengua √†rab parlada, aquests poemes desmenteixen la idea que la minoria sotmesa estava degradada, portava una vida embrutida i havia perdut la seua cultura‚ÄĚ, apunta Ana Labarta.

Els moriscs eren els musulmans que el 1520 van ser obligats a convertir-se al cristianisme i a batejar-se, sota amenaça d’expulsió. En alguns casos van acabar assimilant-se a la cultura dels vencedors, però la majoria no, i van ser expulsats a principis del segle XVII dels regnes de la península per decret del rei Felip III l'any 1609.

El cos principal de la recerca d‚ÄôAna Labarta i Carmen Barcel√≥ el constitueixen 56 poemes, copiats en un √ļnic c√≤dex o registre de 180 folis que es conserva a la Biblioteca Hist√≤rica de la Universitat de Val√®ncia. A part, les dues investigadores han rastrejat la documentaci√≥ conservada a l'Arxiu Hist√≤ric Nacional de Madrid, on hi ha materials en el seu moment requisats per la Inquisici√≥ a moriscs valencians, aix√≠ com l'Arxiu General de la Universitat de Pamplona i l‚ÄôArxiu Hist√≤ric Provincial de M√†laga.

Poema 61 del Cançoner Morisc

‚ÄúAmb l'expulsi√≥ es va perdre el dialecte √†rab que els moriscs valencians parlaven, la qual cosa ens ha obligat a deduir, a partir dels documents, el sentit i l'estructura dels poemes‚ÄĚ, explica Ana Labarta. Fins ara, els escrits coneguts dels moriscs valencians eren cartes, anotacions comercials i de comptabilitat o receptes m√®diques, entre d‚Äôaltres. Amb el nou treball, es pret√©n reivindicar el llegat cultural compost pels moriscs valencians del segle XVI.

Poema 105 del Cançoner Morisc

La recerca de les dues professores de la Universitat és especialment transcendent en el cas valencià, perquè de tots els territoris de la península, el major percentatge de població morisca es concentrava al Regne de València. Amb l'expulsió, van ser embarcades al nord d'Àfrica entre 120.000 i 130.000 persones sobre una població de vora 400.000. A més, milers de moriscs van morir en els enfrontaments que van precedir l'expulsió (batalles d'Espadà, el Cavall Verd i Mola de Cortes, entre d’altres), en les llargues caravanes cap als ports d'embarcament. Molts van ser assassinats. O els seus fills (morisquets, en valencià) segrestats, mentre el pare i la mare marxaven a l'èxode.

Amb el descobriment dels textos, les dues investigadores es van trobar amb la dificultat de transcriure'ls. En molts casos s√≥n poemes escrits al dictat, amb paraules unides entre si. Ana Labarta i Carmen Barcel√≥ sostenen la tesi que es tracta de composicions per a ser cantades en p√ļblic. Els poemes s'han anat localitzant al llarg d'anys en manuscrits √†rabs de tem√†tica po√®tica, o corresponen a textos que es van escriure en √†rab sobre fulls solts de paper conservats de manera fortu√Įta entre altres documents. Es tracta d'unes composicions tardanes que, en la major part, no havien estat mai editades.

Fugida de Callosa d’en Sarrià i llibre
La recerca desenvolupada per les dues catedr√†tiques de la Universitat de Val√®ncia ha estat publicada en el llibre¬†Cancionero Morisco, editat el 2016. Es tracta d'un conjunt que forma un corpus po√®tic √ļnic en el seu g√®nere dins de la literatura √†rab de car√†cter popular, i del qual no existeixen exemples similars en cap altre lloc.

Moltes de les poesies s√≥n de tema religi√≥s, unes altres s√≥n d'amor, n'hi ha diverses sobre llegendes i aventures de personatges dels primers temps de l'Islam i tamb√© de profetes de l'Antic i del Nou Testament, incloent la llegenda de la trobada de Jes√ļs amb una calavera que li parla. Tamb√© existeixen poemes de gran extensi√≥ que narren en vers fets contemporanis, com la presa de Rodes pels turcs (1522), o el setge d‚ÄôAlger per Carles V (1541). En uns altres, es critica el comportament de les autoritats cristianes, de l'esgl√©sia i de la Inquisici√≥.

La fugida de la poblaci√≥ morisca del senyoriu de Callosa, esdevinguda el 1580, √©s un fet narrat i cantat pels moriscs valencians. Es tracta d'una fugida protagonitzada pels habitants de Callosa, Bolulla i Algar, que van marxar en bloc ajudats pel governador d‚ÄôAlger. Aquest va desembarcar amb 23 navilis a les penyes de l‚ÄėAlbir (avui la serra Gelada), va marxar amb 1.800 homes a Callosa i es va emportar tots els moriscs, mentre els cristians vells es defensaven al castell.


Penyes d'Albir, vista des de la serra Gelada, on els moriscs de
Callosa, Bolulla i Algar van embarcar rumb a l’Alger l’any 1580.

El poema trobat, el n√ļmero 13 del llibre¬†Can√ßoner morisc, recorda aquest fet al llarg de m√©s de 150 versos:

Después de esto ¡Asistentes! Escuchad  
una linda composición
que desde ahora se recordar√°:
La historia de Callosa, Bolulla y Algar
Venid a escuchar ¬°oh presentes!
¡Oh asistentes! era martes ese día,
dos horas antes del mediodía.
Salieron los musulmanes del mar.
A Callosa se dirigían …  
Se levantó el arráez y habló.  
Les dijo: “Gentes nobles!   
He venido a vosotros hoy
para llevaros a tierra de musulmanes.
H
e venido a vosotros con toda la flota
a sacaros de la tierra de cristianos,
sin exceptuar hombre ni mujer.
Por igual os llevo a todos.‚ÄĚ

Es tracta, recorden Ana Labarta i Carmen Barcel√≥, ‚Äúd‚Äôun fet que va haver de gaudir del favor d‚Äôun p√ļblic que se sentia atabalat per les impertin√®ncies i imposicions de l‚Äôautoritat cristiana, els clergues i els ve√Įns‚ÄĚ. Aquesta fugida va estar precedida d‚Äôaltres intents. Com totes dues investigadores recorden: ‚Äúentre les fugides de poblaci√≥ morisca, cal citar un primer intent, l‚Äôany 1579, en el qual se‚Äôn van anar al nord d‚Äô√Äfrica m√©s de 40 persones de Callosa i Polop‚ÄĚ.

Investigadores
Carmen Barceló i Ana Labarta són catedràtiques de Llengua Àrab de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Ana Labarta ha estat professora a les universitats de Barcelona, Saragossa, Còrdova i es va incorporar a la de València l’any 1995. Carmen Barceló ha desenvolupat quasi tota la seua activitat acadèmica a la Universitat de València, on va ser elegida primera degana de la seua facultat.


Carmen Barceló i Ana Labarta

Són especialistes en el dialecte àrab d’al-Àndalus i es dediquen, des de fa més de 40 anys, a l’estudi de la llengua, cultura, onomàstica, història i producció escrita i literària dels musulmans valencians, des dels inicis del segle VIII fins a la seua expulsió el 1609, especialment dels segles XV i XVI.

Han publicat diversos llibres i centenars d’articles, de forma individual o en col·laboració. Dels seus estudis basats en documentació àrab d’arxiu cal citar Minorías Islámicas en el País Valenciano (1984) de Carmen Barceló, La onomástica de los moriscos valencianos (1987) d’Ana Labarta;  Archivos moriscos (2009), publicat per ambdues, i València àrab en prosa i vers (2011).

Moriscs valencians
En el cas valencià, durant el segle XVI, la majoria morisca vivia en les zones muntanyenques, lluny dels principals centres de poder. En les ciutats més significatives també estaven apartats en ravals, com en el cas de Xàtiva, València, Gandia, Dénia i Oriola. Quan es va produir l’expulsió, la majoria morisca es concentrava en l’eix del que avui serien les comarques entre la Ribera Alta pel nord i la Marina Baixa pel sud, territoris que pràcticament van quedar buits. Un altre nucli significatiu de moriscs era l’entorn de la serra d’Espadà.

Peu de fotografia  de portada: Moriscos valencians, representats en un detall del quadre de Vicent Mestre que mostra l’embarcament dels moriscs al port de Dénia (col·lecció Bancaixa).

Data d'actualització: 1 de febrer de 2017 12:24.

enllaç: http://ir.uv.es/L2gRGoM




versió per imprimir

  1. Francesc 2
    06-06-2017 21:52

    Si √©s clar, ja ho s√© que aix√≤ dels papers trobats √©s un recurs literari. Ara: el Quixot t√© un fort component realista. √Čs una obra que es llegeix tamb√© en clau realista.I b√©, partint d'aquest component de cosa real √©s m√©s versemblant que tot el que fa refer√®ncia a moriscos en l'obra es mogui a l'entorn del Pa√≠s Valenci√†, que √©s all√≠ on n'hi havia de bon de veres, de moriscos.

  2. Antón Martín
    06-06-2017 17:12

    A ver si va a resultar ahora que la catalanidad de las monta√Īosas tierras valencianas del interior -donde se concentraba la nutrida poblaci√≥n morisca- va a ser cosa de anteayer (1609-1613). Una ocupaci√≥n en toda regla tras la expulsi√≥n de la poblaci√≥n aut√≥ctona, vaya.

  3. Santo Job
    06-06-2017 16:46

    Francesc: lo del manuscrito de Cide Hamete Benengeli no es más un recurso literario en forma de parodia, pero le da una pátina de verosimilitud con lo de un morisco y el alcaná de Toledo. En Toledo había moriscos, que es lo que da un cierto crédito, pero la historia de los cartapacios vendidos a un sedero y la historia de Don Quijote allí encontrada no es más que ficción dando un giro totalmente pedestre a un tropo muy altisonante como es lo de los manuscritos encontrados en remotas ermitas o templos casi ocultos.
    Fíjate que precisamente el ser más humildes los de Toledo es un argumento a favor de que sea Toledo. Los moriscos valencianos, con toda su cultura y su literatura no creo que se desprendiesen de una obra insigne de un reputado historiador, mientras que el morisiquito toledano modesto va a vender unos viejos papeles a un sedero para que los convierta en tela, cosa que resultaría implanteable en el caso de los moriscos valencianos.
    Este √ļltimo p√°rrafo no lo tomes al pie de la letra, sino entendido dentro del marco de referencia que es la ficci√≥n y metaficci√≥n del Quijote.

  4. Francesc 2
    06-06-2017 15:27

    Sí,però eren molt menys, molt més humils i recent arribats a Toledo. Tot el contrari de la imponent minoria -la minoria més important de musulmans a la península- de valencians arabòfons, que s'escrivien en àrab i creaven en àrab des de feia segles.Sembla molt més raonable que en Cervantes/Sirvent partís d'aquesta comunitat.I em sembla del tot plausible que són aquests moriscos valencians d'on partí l'autor del Quixot.

    Ho sento,Santo, em sap greu no poder-te ajudar. El text sobre en Llàtzer de Tormos què es parteix al llibre és una traducció al català feta per Antoni Bulbena el segle XIX.

  5. Santo Job
    05-06-2017 23:06

    Seg√ļn el art√≠culo eran unos 600 y pico los que se quedaron en Toledo de los 6.000 y pico deportados hacia el norte. No es una cifra abrumadora, pero es una cifra respetable y es la corroboraci√≥n de que en Toledo hab√≠a moriscos, igual que los hab√≠a en otras ciudades, pueblos, y villas de la Corona de Castilla.

    En otro orden de cosas, si tienes el Ll√†tzer a mano, ¬Ņme puedes indicar en el otro art√≠culo cu√°les son las variantes textuales que recoge Bilbeny? Me gustar√≠a ver qu√© fijaci√≥n textual ha hecho, y esos √≠ndices que pongo son los m√°s destacables.

  6. Francesc 2
    05-06-2017 22:29

    Segons l'article, no van ser gaires. O en tot cas, van ser pocs els que es van quedar a Toledo. Van patir un procés d'aculturació. Feia poc que havien arribat deportats de les Alpujarras i sembla que eren de classe molt humil.No tenien una organització social tan ben travada com els musulmans valencians. Ni, es clar, no es pot comparar la quantitat de població..Ni de bon tros. A més, els`moriscos valencians estaven ben arrelats de feia segles al Regne.

  7. Santo Job
    05-06-2017 21:08

    En la Corona de Castilla no faltaban moriscos, destacando pueblos como Hornachos, Ar√©valo, Villarrubia de los Ojos, Castellanos de Moriscos, toda la zona de las Alpujarras, etc. No eran tan abundantes como en el Reino de Valencia o en tierras del arzobispo de Tarragona, que en 1609 se opuso a la expulsi√≥n porque si se iban los moriscos se iba a quedar sin gente que cultivase el arroz, y eso no estaba dispuesto a dejarlo ocurrir, pero la presencia de moriscos en la Corona de Castilla no era desde√Īable.
    En Toledo hab√≠a moriscos, como bien se√Īala este art√≠culo publicado en la revista Hispania Sacra, del CSIC, n√ļmero LXV. El art√≠culo se titula "Moriscos expulsados de Granada y avecindados en Toledo", y lo enlazo aqu√≠ abajo, con la url acortada porque no me f√≠o del script y su l√≠mite de caracteres.
    http://bit.ly/2rDXjrj
    Otra lectura que recomiendo sobre los moriscos en Espa√Īa es "Los moriscos de Villarrubia de los Ojos", de Trevor J. Dadson.

  8. Francesc 2
    05-06-2017 20:29

    Sí, però on hi havia moriscos, era a València i al Regne de València. Toledo? Mmhhhh....

  9. Santo Job
    05-06-2017 17:24

    Lo de Cide Hamete Benengeli no es m√°s que darle un giro mundano a un tropo que aparece repetidamente en las novelas de caballer√≠as: el del manuscrito hallado. Este tropo lo que cuenta es que el autor no es el autor, sino alguien que encontr√≥ en alg√ļn lugar ex√≥tico un manuscrito que cuenta las heroicas haza√Īas del caballero protagonista, que es quien es el aut√©ntico narrador, o en su defecto lo es su escudero, o alguien cercano. En este caso, el giro mundano consiste en que el manuscrito lo encontr√≥ en el alcan√° (zona de mercado, por as√≠ decir) de Toledo.
    En cuanto a las novelas ejemplares, sólo hay una que responda al concepto de ambiente morisco, que es "El amante liberal". Aun así, Cervantes inserta un par de relatos de cautivos en otras obras: "Persiles y Sigismunda", y "La Galatea". El tema morisco hubo un tiempo en el que estuvo de moda, como tantos otros géneros o estilos literarios.

  10. Francesc 2
    05-06-2017 14:30

    Cide Ahmete Benengeli i els papers tradu√Įts de l'√†rab a....Val√®ncia?, Els germans Sirvent de Xixona, Joan Miquel Sirvent... El Quixot i els moriscos i les novel.les exemplars en un ambient morisc... la majoria de moriscos peninsulars, com diu la not√≠cia, al Pa√≠s Valenci√†...

  11. Santo Job
    26-05-2017 13:47

    Joan: me parece que est√°s confundiendo el Edicto de la Alhambra de expulsi√≥n de los jud√≠os (1492) con el Decreto de Conversi√≥n forzosa (1502). Aun habi√©ndose hecho estas conversiones, los moriscos conservaron su cultura, si bien no lo hac√≠an p√ļblicamente. Tan notable era que los moriscos ten√≠an una identidad diferenciada, que en 1570 se levantaron en armas contra los abusos de la autoridad del rey los moriscos de las Alpujarras.

  12. Joan soldevila
    26-05-2017 12:14

    Interessant de veure que allò que ens havien venut de 1492 salta pels aires de manera tan clara. Potser ja esdevé el moment d'obrir els ulls

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18955
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i...[+]
"Quixot" vol dir "cuixot"? Des de fa decennis que els intel·lectuals i els erudits s'han preguntat d'on ha sorgit...[+]
Si Miguel de Cervantes es deia verament Miguel, com és que en un gran tou d'obres d'arreu del món apareix...[+]
Si els primers navegants a creurar l’Atlàntic amb En Colom eren catalans els seus intruments havien també de...[+]