Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
NOTICIES » 25-05-2017  |  MEMòRIA HISTòRICA
4835

Els moriscs valencians del segle XVI no van perdre la seua cultura àrab

Carmen Barceló i Ana Labarta, catedràtiques de l’àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de València, han descobert, traduït i editat 168 poemes en àrab dialectal compostos per moriscs valencians durant el segle XVI.

Poema 118 del 'Cançoner Morisc'

La troballa, formada per composicions que va requisar la Inquisició, confirma que aquesta minoria creava, versificava i componia en la seua llengua sobre llegendes, amor, religió i fets contemporanis, i que l'àrab era una llengua de cultura en aquell moment. La transcendència del treball de les dues investigadores de la Universitat, que porten més de 40 anys estudiant la llengua i cultura morisques, rau en el fet que finalment es reconeix la vitalitat de la literatura en àrab dialectal a la península Ibèrica fins a principis del segle XVII, amb la pervivència de poemes antics i l'elaboració d'altres nous. “A pesar que sabíem que la comunitat morisca valenciana usava diàriament la llengua àrab parlada, aquests poemes desmenteixen la idea que la minoria sotmesa estava degradada, portava una vida embrutida i havia perdut la seua cultura”, apunta Ana Labarta.

Els moriscs eren els musulmans que el 1520 van ser obligats a convertir-se al cristianisme i a batejar-se, sota amenaça d’expulsió. En alguns casos van acabar assimilant-se a la cultura dels vencedors, però la majoria no, i van ser expulsats a principis del segle XVII dels regnes de la península per decret del rei Felip III l'any 1609.

El cos principal de la recerca d’Ana Labarta i Carmen Barceló el constitueixen 56 poemes, copiats en un únic còdex o registre de 180 folis que es conserva a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. A part, les dues investigadores han rastrejat la documentació conservada a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid, on hi ha materials en el seu moment requisats per la Inquisició a moriscs valencians, així com l'Arxiu General de la Universitat de Pamplona i l’Arxiu Històric Provincial de Màlaga.

Poema 61 del Cançoner Morisc

“Amb l'expulsió es va perdre el dialecte àrab que els moriscs valencians parlaven, la qual cosa ens ha obligat a deduir, a partir dels documents, el sentit i l'estructura dels poemes”, explica Ana Labarta. Fins ara, els escrits coneguts dels moriscs valencians eren cartes, anotacions comercials i de comptabilitat o receptes mèdiques, entre d’altres. Amb el nou treball, es pretén reivindicar el llegat cultural compost pels moriscs valencians del segle XVI.

Poema 105 del Cançoner Morisc

La recerca de les dues professores de la Universitat és especialment transcendent en el cas valencià, perquè de tots els territoris de la península, el major percentatge de població morisca es concentrava al Regne de València. Amb l'expulsió, van ser embarcades al nord d'Àfrica entre 120.000 i 130.000 persones sobre una població de vora 400.000. A més, milers de moriscs van morir en els enfrontaments que van precedir l'expulsió (batalles d'Espadà, el Cavall Verd i Mola de Cortes, entre d’altres), en les llargues caravanes cap als ports d'embarcament. Molts van ser assassinats. O els seus fills (morisquets, en valencià) segrestats, mentre el pare i la mare marxaven a l'èxode.

Amb el descobriment dels textos, les dues investigadores es van trobar amb la dificultat de transcriure'ls. En molts casos són poemes escrits al dictat, amb paraules unides entre si. Ana Labarta i Carmen Barceló sostenen la tesi que es tracta de composicions per a ser cantades en públic. Els poemes s'han anat localitzant al llarg d'anys en manuscrits àrabs de temàtica poètica, o corresponen a textos que es van escriure en àrab sobre fulls solts de paper conservats de manera fortuïta entre altres documents. Es tracta d'unes composicions tardanes que, en la major part, no havien estat mai editades.

Fugida de Callosa d’en Sarrià i llibre
La recerca desenvolupada per les dues catedràtiques de la Universitat de València ha estat publicada en el llibre Cancionero Morisco, editat el 2016. Es tracta d'un conjunt que forma un corpus poètic únic en el seu gènere dins de la literatura àrab de caràcter popular, i del qual no existeixen exemples similars en cap altre lloc.

Moltes de les poesies són de tema religiós, unes altres són d'amor, n'hi ha diverses sobre llegendes i aventures de personatges dels primers temps de l'Islam i també de profetes de l'Antic i del Nou Testament, incloent la llegenda de la trobada de Jesús amb una calavera que li parla. També existeixen poemes de gran extensió que narren en vers fets contemporanis, com la presa de Rodes pels turcs (1522), o el setge d’Alger per Carles V (1541). En uns altres, es critica el comportament de les autoritats cristianes, de l'església i de la Inquisició.

La fugida de la població morisca del senyoriu de Callosa, esdevinguda el 1580, és un fet narrat i cantat pels moriscs valencians. Es tracta d'una fugida protagonitzada pels habitants de Callosa, Bolulla i Algar, que van marxar en bloc ajudats pel governador d’Alger. Aquest va desembarcar amb 23 navilis a les penyes de l‘Albir (avui la serra Gelada), va marxar amb 1.800 homes a Callosa i es va emportar tots els moriscs, mentre els cristians vells es defensaven al castell.


Penyes d'Albir, vista des de la serra Gelada, on els moriscs de
Callosa, Bolulla i Algar van embarcar rumb a l’Alger l’any 1580.

El poema trobat, el número 13 del llibre Cançoner morisc, recorda aquest fet al llarg de més de 150 versos:

Después de esto ¡Asistentes! Escuchad  
una linda composición
que desde ahora se recordará:
La historia de Callosa, Bolulla y Algar
Venid a escuchar ¡oh presentes!
¡Oh asistentes! era martes ese día,
dos horas antes del mediodía.
Salieron los musulmanes del mar.
A Callosa se dirigían …  
Se levantó el arráez y habló.  
Les dijo: “Gentes nobles!   
He venido a vosotros hoy
para llevaros a tierra de musulmanes.
H
e venido a vosotros con toda la flota
a sacaros de la tierra de cristianos,
sin exceptuar hombre ni mujer.
Por igual os llevo a todos.”

Es tracta, recorden Ana Labarta i Carmen Barceló, “d’un fet que va haver de gaudir del favor d’un públic que se sentia atabalat per les impertinències i imposicions de l’autoritat cristiana, els clergues i els veïns”. Aquesta fugida va estar precedida d’altres intents. Com totes dues investigadores recorden: “entre les fugides de població morisca, cal citar un primer intent, l’any 1579, en el qual se’n van anar al nord d’Àfrica més de 40 persones de Callosa i Polop”.

Investigadores
Carmen Barceló i Ana Labarta són catedràtiques de Llengua Àrab de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Ana Labarta ha estat professora a les universitats de Barcelona, Saragossa, Còrdova i es va incorporar a la de València l’any 1995. Carmen Barceló ha desenvolupat quasi tota la seua activitat acadèmica a la Universitat de València, on va ser elegida primera degana de la seua facultat.


Carmen Barceló i Ana Labarta

Són especialistes en el dialecte àrab d’al-Àndalus i es dediquen, des de fa més de 40 anys, a l’estudi de la llengua, cultura, onomàstica, història i producció escrita i literària dels musulmans valencians, des dels inicis del segle VIII fins a la seua expulsió el 1609, especialment dels segles XV i XVI.

Han publicat diversos llibres i centenars d’articles, de forma individual o en col·laboració. Dels seus estudis basats en documentació àrab d’arxiu cal citar Minorías Islámicas en el País Valenciano (1984) de Carmen Barceló, La onomástica de los moriscos valencianos (1987) d’Ana Labarta;  Archivos moriscos (2009), publicat per ambdues, i València àrab en prosa i vers (2011).

Moriscs valencians
En el cas valencià, durant el segle XVI, la majoria morisca vivia en les zones muntanyenques, lluny dels principals centres de poder. En les ciutats més significatives també estaven apartats en ravals, com en el cas de Xàtiva, València, Gandia, Dénia i Oriola. Quan es va produir l’expulsió, la majoria morisca es concentrava en l’eix del que avui serien les comarques entre la Ribera Alta pel nord i la Marina Baixa pel sud, territoris que pràcticament van quedar buits. Un altre nucli significatiu de moriscs era l’entorn de la serra d’Espadà.

Peu de fotografia  de portada: Moriscos valencians, representats en un detall del quadre de Vicent Mestre que mostra l’embarcament dels moriscs al port de Dénia (col·lecció Bancaixa).

Data d'actualització: 1 de febrer de 2017 12:24.

enllaç: http://ir.uv.es/L2gRGoM



Redacció: Carmen Barceló i Ana Labarta




versió per imprimir

  1. Francesc 2
    06-06-2017 21:52

    Si és clar, ja ho sé que això dels papers trobats és un recurs literari. Ara: el Quixot té un fort component realista. És una obra que es llegeix també en clau realista.I bé, partint d'aquest component de cosa real és més versemblant que tot el que fa referència a moriscos en l'obra es mogui a l'entorn del País Valencià, que és allí on n'hi havia de bon de veres, de moriscos.

  2. Antón Martín
    06-06-2017 17:12

    A ver si va a resultar ahora que la catalanidad de las montañosas tierras valencianas del interior -donde se concentraba la nutrida población morisca- va a ser cosa de anteayer (1609-1613). Una ocupación en toda regla tras la expulsión de la población autóctona, vaya.

  3. Santo Job
    06-06-2017 16:46

    Francesc: lo del manuscrito de Cide Hamete Benengeli no es más un recurso literario en forma de parodia, pero le da una pátina de verosimilitud con lo de un morisco y el alcaná de Toledo. En Toledo había moriscos, que es lo que da un cierto crédito, pero la historia de los cartapacios vendidos a un sedero y la historia de Don Quijote allí encontrada no es más que ficción dando un giro totalmente pedestre a un tropo muy altisonante como es lo de los manuscritos encontrados en remotas ermitas o templos casi ocultos.
    Fíjate que precisamente el ser más humildes los de Toledo es un argumento a favor de que sea Toledo. Los moriscos valencianos, con toda su cultura y su literatura no creo que se desprendiesen de una obra insigne de un reputado historiador, mientras que el morisiquito toledano modesto va a vender unos viejos papeles a un sedero para que los convierta en tela, cosa que resultaría implanteable en el caso de los moriscos valencianos.
    Este último párrafo no lo tomes al pie de la letra, sino entendido dentro del marco de referencia que es la ficción y metaficción del Quijote.

  4. Francesc 2
    06-06-2017 15:27

    Sí,però eren molt menys, molt més humils i recent arribats a Toledo. Tot el contrari de la imponent minoria -la minoria més important de musulmans a la península- de valencians arabòfons, que s'escrivien en àrab i creaven en àrab des de feia segles.Sembla molt més raonable que en Cervantes/Sirvent partís d'aquesta comunitat.I em sembla del tot plausible que són aquests moriscos valencians d'on partí l'autor del Quixot.

    Ho sento,Santo, em sap greu no poder-te ajudar. El text sobre en Llàtzer de Tormos què es parteix al llibre és una traducció al català feta per Antoni Bulbena el segle XIX.

  5. Santo Job
    05-06-2017 23:06

    Según el artículo eran unos 600 y pico los que se quedaron en Toledo de los 6.000 y pico deportados hacia el norte. No es una cifra abrumadora, pero es una cifra respetable y es la corroboración de que en Toledo había moriscos, igual que los había en otras ciudades, pueblos, y villas de la Corona de Castilla.

    En otro orden de cosas, si tienes el Llàtzer a mano, ¿me puedes indicar en el otro artículo cuáles son las variantes textuales que recoge Bilbeny? Me gustaría ver qué fijación textual ha hecho, y esos índices que pongo son los más destacables.

  6. Francesc 2
    05-06-2017 22:29

    Segons l'article, no van ser gaires. O en tot cas, van ser pocs els que es van quedar a Toledo. Van patir un procés d'aculturació. Feia poc que havien arribat deportats de les Alpujarras i sembla que eren de classe molt humil.No tenien una organització social tan ben travada com els musulmans valencians. Ni, es clar, no es pot comparar la quantitat de població..Ni de bon tros. A més, els`moriscos valencians estaven ben arrelats de feia segles al Regne.

  7. Santo Job
    05-06-2017 21:08

    En la Corona de Castilla no faltaban moriscos, destacando pueblos como Hornachos, Arévalo, Villarrubia de los Ojos, Castellanos de Moriscos, toda la zona de las Alpujarras, etc. No eran tan abundantes como en el Reino de Valencia o en tierras del arzobispo de Tarragona, que en 1609 se opuso a la expulsión porque si se iban los moriscos se iba a quedar sin gente que cultivase el arroz, y eso no estaba dispuesto a dejarlo ocurrir, pero la presencia de moriscos en la Corona de Castilla no era desdeñable.
    En Toledo había moriscos, como bien señala este artículo publicado en la revista Hispania Sacra, del CSIC, número LXV. El artículo se titula "Moriscos expulsados de Granada y avecindados en Toledo", y lo enlazo aquí abajo, con la url acortada porque no me fío del script y su límite de caracteres.
    http://bit.ly/2rDXjrj
    Otra lectura que recomiendo sobre los moriscos en España es "Los moriscos de Villarrubia de los Ojos", de Trevor J. Dadson.

  8. Francesc 2
    05-06-2017 20:29

    Sí, però on hi havia moriscos, era a València i al Regne de València. Toledo? Mmhhhh....

  9. Santo Job
    05-06-2017 17:24

    Lo de Cide Hamete Benengeli no es más que darle un giro mundano a un tropo que aparece repetidamente en las novelas de caballerías: el del manuscrito hallado. Este tropo lo que cuenta es que el autor no es el autor, sino alguien que encontró en algún lugar exótico un manuscrito que cuenta las heroicas hazañas del caballero protagonista, que es quien es el auténtico narrador, o en su defecto lo es su escudero, o alguien cercano. En este caso, el giro mundano consiste en que el manuscrito lo encontró en el alcaná (zona de mercado, por así decir) de Toledo.
    En cuanto a las novelas ejemplares, sólo hay una que responda al concepto de ambiente morisco, que es "El amante liberal". Aun así, Cervantes inserta un par de relatos de cautivos en otras obras: "Persiles y Sigismunda", y "La Galatea". El tema morisco hubo un tiempo en el que estuvo de moda, como tantos otros géneros o estilos literarios.

  10. Francesc 2
    05-06-2017 14:30

    Cide Ahmete Benengeli i els papers traduïts de l'àrab a....València?, Els germans Sirvent de Xixona, Joan Miquel Sirvent... El Quixot i els moriscos i les novel.les exemplars en un ambient morisc... la majoria de moriscos peninsulars, com diu la notícia, al País Valencià...

  11. Santo Job
    26-05-2017 13:47

    Joan: me parece que estás confundiendo el Edicto de la Alhambra de expulsión de los judíos (1492) con el Decreto de Conversión forzosa (1502). Aun habiéndose hecho estas conversiones, los moriscos conservaron su cultura, si bien no lo hacían públicamente. Tan notable era que los moriscos tenían una identidad diferenciada, que en 1570 se levantaron en armas contra los abusos de la autoridad del rey los moriscos de las Alpujarras.

  12. Joan soldevila
    26-05-2017 12:14

    Interessant de veure que allò que ens havien venut de 1492 salta pels aires de manera tan clara. Potser ja esdevé el moment d'obrir els ulls

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34932
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de...[+]
Les reflexions sobre la bandera dels Estats Units ens poden donar més d'un ensurt. Respira i relaxa't, perquè...[+]