En record de Miquel Riera i Munné, adherit, col·laborador i investigador de l’Institut Nova Història

El dia 16 d’abril d’enguany ens deixà en Miquel Riera i Munné. Nascut a Badalona l’any 1947, ciutat on visqué tota la vida, va créixer en els anys de la foscor franquista i a pocs lustres de la puixança demogràfica i industrial de la ciutat que la convertí, avui encara, en la quarta més poblada de Catalunya. Igual com l’altre il·lustre badaloní Pompeu Fabra, en Miquel va cursar estudis d’enginyeria, però també sentia, com el mestre, la pulsió pel país i la necessitat d’aportar-hi el seu gra de sorra per desvetllar-lo del malson que vivia. Ja de jove, s’afilià al clandestí moviment sindical, un fet que li costà la feina i li canvià la vida. Participà decisivament en el ressorgiment del moviment escolta català i contribuí en els projectes de renovació de l’església, enmig de l’ambient d’esperança que obrí el concili Vaticà II. Es casà amb Na Teresa Fonollà amb qui tingué dues filles, l’Anna i la Gemma, d’on en vingueren més endavant dos néts, en Marcel i l’Oriol.

En Miquel es guanyà la vida treballant a l’empresa d’ebenisteria que va muntar amb sa germana Maria Carme, però fou gràcies al pare, en Josep Maria, que va descobrir la seva altra gran passió: la recerca de la nostra història i,entremig dels llibres, la desbrossa de la seva censura. El 1991, en Josep Maria, que sabia de la importància històrica del monestir de sant Jeroni de la Murtra, ben a tocar de Badalona, va començar a construir-hi físicament una biblioteca, aconseguint dotar-la d’una ingent obra bibliogràfica de temàtica històrica, litúrgica i filosòfica, a partir de donacions particulars com la del bisbe de Barcelona Joan Carrera o del pare jesuïta Josep Maria Benítez. Actualment, Sant Jeroni compta amb més de trenta mil volums d’edició moderna i més de quatre-cents, catalogats com a patrimoni, anteriors al segle XIX.

L’any 2005, quan el pare va faltar, després de tretze anys de feina al monestir, en Miquel va decidir agafar-ne el relleu i, juntament amb els seus amics i col·laboradors Jaume Aymar,  Joaquim Camps i Rafael Vicente, van completar la part que mancava a la biblioteca: la catalogació arxivística i informàtica de tots els volums que hi havia anat duent son pare; una tasca que finalitzà justament enguany, tretze anys exactes després que en Josep Maria Riera n’encetés el projecte. La modernització de la biblioteca de Sant Jeroni, però,continua. Gràcies als col·laboradors d’en Miquel i de la Fundació Catalunya-Amèrica, marmessora de l’espai, s’inicia ara el procés de vinculació a la xarxa de tots els volums, per tal que puguin ser consultats per aquells investigadors que vulguin servir-se del coneixement que es preserva al monestir.

En Miquel Riera, entretant, es convertí, també, en un del centenar llarg d’amics i col·laboradors de Nova Història. I, per això, avui li dediquem aquest record aquí. La seva contribució a l’Institut la podeu recuperar en dues presentacions als Simposis sobre la Història Censurada de Catalunya, d’Arenys de Munt.  La primera, del 19è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya, del 2019, amb el títol “Anselm Albareda, de Montserrat al Vaticà” (https://www.youtube.com/watch?v=5i2DRpkYvLs ), i  la segona, intitulada “Colom i la Murtra, noves evidències”, exposada al 21è Simposi (https://www.youtube.com/watch?v=DOWM5vb1Ol8 ), l’any 2022. A banda d’això, ens deixa inèdits diversos treballs sobre història de Badalona, el mateix monestir de la Murtra, i d’altres, que algun dia esperem que vegin la llum.

Descansa en pau, Miquel, que els que quedem encara, seguirem la teva feina amb el mateix esperit.

Joan-Marc Passada i Casserres