Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny

Si fas un viatge per Occitània veuràs que la gran majoria es consideren francesos, i gairebé cap es considera part de la Nació Catalana.

Com la gent de Catalunya. Teniu, vulguem o no, molt més en comú amb els castellans que amb els occitans.

La cultura occitana del s. XXI? De veritat? Cóm és, David?

Que sigui una sola llengua o dues és una qüestió purament acadèmica i que acorden els acadèmics, si pot ser sense interferències polítiques. Recordem el cas del serbi i el croata o el més proper del gallec i el portuguès.

El que sí és indiscutible és la proximitat cultural entre dos pobles o inclús la història comuna, per moltes divergències geopolítiques que hi hagin hagut.

Sofia Canals no és més que un dels mateixos trolls que han canviat de nom i que, a sou, es dediquen a embrutar aquest espai amb comentaris al marge del contingut estricte de l'article; i si s'escau, menystenint qualssevol altre comentari i persona. Amb arguments circulars, demagògics i fantasmagòrics.
Espero que els administradors ho tinguin en compte i, a més, comprovin que ja ha sobrepassat el límit dels tres comentaris; com jo també ho he fet, no en faré cap més.

Sofia, o no en coneixes cap o els que coneixes no són experts.
I tant que fa 3000 anys es parlaven altres llengües per aquí: ja no hi són, però el català-occità sí. I el castellà; amb la diferència que trobaràs centenars d'edictes, dels castellans, prohibint el català però no cap que dicti el contrari.
I d'obsessió la tenim, no pel passat, sinó per l'autenticitat del passat; la por que teniu és que revelar el nostre passat, treure'l de sota la catifa on l'heu posat, revelaria al seu torn la fal·làcia del vostre.