Entrevista a En Jordi Bilbeny a Misteris

Ara t'has destapat, JOJOJO, has escrit "de lo que pensava"!!!! Tachán, pensabas, luego existías!!!! Existes??? així i tot sembles simpaticot i eixerit de seguir-nos, segur que no deus tenir gaires coses més a fer durant el dia. Ens veurem al Simposi?

Les faltes que facen falta per desembossar l'enteniment... de res.. i en faria tres mil més per defensar la recerca de qualsevol tipus...

Jaume, t'has muntat una pel·lícula de les raons de per què van denegar la tesi a en Jordi. Si mai ho vols investigar, ja saps a qui ho has de preguntar. En aquests comentaris no es pot dir tot, perquè és públic, però t'animo a que en parlis amb les persones convenients o bé continuis tinguent present que la pel·lícula és teva. Sobre com hem de fer la feina, sempre hem rebut mil consells de lluny que diuen "el que hauríeu de fer és...". Però el meu punt de vista és prou clar: el que hauríem de fer és no fer res, i que això ho fes algú a universitats i cobrant un sou públic. Però com que encara no es dóna el cas, i ens sembla que el tema s'ho val, ho fem com podem. Si creus que pots contribuir a millorar-ho, primer ens hauries de convèncer de que has entès la situació. Pel que escrius, sembla que ets prou lluny d'entendre-ho encara. Com hauria anat tot si ho haguéssim fet diferent, no ho sé, però segurament si la recerca hagués estat hermètica, jo no estaria investigant res d'això, i crec que molts altres del grup podrien dir el mateix. I llavors, no tindríem res. Que per com entens les coses, deu ser el que et sembla: que no tenim res. Però mira, hi ha gent que hi aprofundeix i, malgrat com hem anat publicant les coses, entenen el tema i també creuen que val la pena que algú ho tiri endavant.

"En Jaume voldria que tot el que hem publicat fos amagat, i que quan ho tinguéssim tot perfectament resolt, ho expliquéssim i tots contents." Justa la fusta, Lluís. No caldria que fos tot, però sí que la part central; els detalls sempre es poden anar polint. Si no es fa així, es fa el ridícul sovint.

D'altra banda, en la vostra manera de fer hi ha un altre motiu de pes: la pela. Aquí hi ha gent de molt bona fe (la majoria sense estudis superiors) disposats a contribuir econòmicament a les vostres investigacions. I, és clar, com que no saben el que es triga a fer un article que tingui cara i ulls, els heu d'anar alimentant, encara que sigui amb esbossos, perquè amollin els calés.

Guerau, m'has fet copsar el sentit profund de la recerca i m'has demostrat, tu solet, que es poden fer quatre faltes en només una línia. T'agraeixo totes dues aportacions.

Anem al currículum de l'autor de "Quixot vol dir tòxic" per saber quantes oportunitats li quedarien. D'entrada, no hi ha cap doctor que li hagi volgut portar la tesi. Malament rai! Argumenten, per això, que és per causes ideològiques. Entesos; no hi deu haver ni un doctor en història que sigui independentista, doncs! Estem de pega. Molt bé, continuem. Que hi ha publicat, en revistes acadèmiques? No pas. Coi! Per què? Continuen els problemes ideològics? I a l'estranger, també? Parlem d'una conspiració? Au, continuem. Llavors, on publica? En un web propi que no té revisor extern, per poder escriure el que li plagui sense por que no li aixafin la guitarra. I, per postres, participa en programes d'investigació tan prestigiosos com "Misteris". Hosti, amb aquesta trajectòria solvent i contrastada, li podem donar tantes oportunitats com vulgui.

Sí, ja m'he mirat això de Cervantes-Sirvent. En destacaria, sobretot, les aportacions del Mandado, que podria ser un gran autor de novel·la fantàstica només que s'hi dediqués.

Perdó, quan he dit que en Jaume busca UN article i no el troba, sembla que doni per fet que el busca. Crec que més aviat li passa que l'article que espera no li apareix a davant de la pantalla.

La recerca consisteix en això, en arriscar-se a trobar petites pistes, i el discurs es va construïnt poc a poc, sinó deixaria de ser recerca per ser "propaganda d'un fet"...

Bé, a en Jaume li passa aquell fenòmen que passa a d'altres lectors: vol UN article que el convenci d'alguna cosa, i no el troba. Vol un article fet a mida del seu punt de vista, en comptes d'esforçar-se a entendre tot el que s'ha anat publicant. És el "quan ho tingueu més clar, ja em trucareu, que tinc altra feina". És molt difícil de contentar aquesta gent, perquè no té cap interès en entendre el nostre punt de vista; és més fàcil pensar que ens hem grillat, i tot enllestit. Sobre si el llistat de catalanades el pot fer un estudiant de batxillerat, ja hi estic d'acord en què el pot fer. Però és maco de veure, també, l'erudició que arriba a fer falta per trobar una explicació de les catalanades justificant-les com a vocabulari castellà. Ep, però això només ho trobarà si s'hi esforça; l'article únic que pot convèncer gent amb la seva actitud encara no és escrit. En Jaume voldria que tot el que hem publicat fos amagat, i que quan ho tinguéssim tot perfectament resolt, ho expliquéssim i tots contents. Bé, entengueu que, per sort, no tots pensem com vos.

Jaume, amb l'exemple que poses faria com tu. D'entrada rebutjaria l'afirmació. Però sempre deixant una finestreta mig entreoberta per on poder seguir els raonaments del forjador de la tesi, si els té. Ara bé, tu parles només d'un que "va dir que" i amb això evidentment no n'hi ha prou per convèncer. Per fer-ho, li cal, donat el cas tan extraordinari, desplegar una argumentació llarga i molt detallada i amb gran suport de referències bibliogràfiques i de tota mena.I tot plegat hauria de ser recollit en una bona publicació. Són les publicacions argumentades i plenes de referències el que cal sobretot tenir en compte, Jaume, i molt menys "un va dir que". Cal, doncs, n'estic convençut, llegir a consciència les "investigacions".

Que si caldria considerar-te un incompetent per defensar aquesta tesi? Home, si darrere teu tens tota una trajectòria solvent i contrastada perquè les teves publicacions ho avalen, el primer que faria seria sorprendre'm molt i després miraria de resseguir la teva tesi on sigui que estigui publicada. És la teva trajectòria professional i les teves publicacions anteriors fetes amb gran competència el que t'atorga el prestigi i la credibilitat perquè un es prengui la molèstia de llegir el teu text sobre el Buda català.

Quant a l'article del Quixot, pots trobar en aquest web una secció d'articles sobre tot el que s'ha investigat sobre en Cervantes-Servent, dins la qual cal enquadrar l'article de què fas menció. No cal dir que t'invito a llegir-los tots a consciència, en facis resums, en tracis esquemes, t`amaris de les tesis que hi són exposades i que en treguis conclusions.

I acabo, la justificació de la llista de catalanades es pot trobar, en la resta d'articles, repeteixo, de l'apartat Projecte Cervantes del web. En resolució: cal llegir a consciència articles i publicacions per aconseguir formar-se un criteri que reflecteixi el funcionament veritable de les coses. Només a partir d'aquí,a partir d'unes tesis ja conegudes, tenim dret a escandalitzar-nos o a entusiasmar-nos.

Lluís les expectatives les hi poseu vosaltres, començant pel nom tan pompós (el "rimbombant" del teu escrit és una prova d'una mala traducció d'un original castellà?)
que heu triat. En una cosa sí que hi estic d'acord: en un institut tal com ha de ser, les investigacions triguen molt de temps a enllestir-se. Si les publiques quan són a les beceroles, com feu vosaltres, t'exposes a fer el ridícul, cosa que us passa sovint (i que em passaria a mi i a qualsevol que fes el mateix).

Tal com dieu, cal que trobeu alguna prova directa del que dieu (amb una plana del "Quixot" català n'hi hauria prou!), o almenys que les proves indirectes siguin aclaparadores. De proves directes no en teniu, i les indirectes sovint són circumstancials i de vegades provenen d'una imaginació ben fèrtil ("Quixot" vol dir "tòxic", segons el Bilbeny!).

Com que fer el ridícul és l'esport nacional d'Espanya, els catalans tenim moments de joia ben sovint. El que et fot és que els disbarats vinguin dels teus.

Us deixo, que me'n vaig cap a la plaça de Catalunya.

Francesc, ni jo ni molts dels qui participem en els fòrums tenim prou temps per llegir totes les "investigacions" dels membres de l'INH. I us torno a dir que no cal. Si jo digués que Buda era català perquè m'ho va dir un cosí meu que va anar a l'Índia i, a sobre, al delta de l'Ebre hi ha l'illa de Buda, necessitaríeu llegir la resta de les meves investigacions per considerar-me incompetent? Oi que no?

Que per què la qualitat d'aquell article és baixa? Doncs perquè no n'hi ha pas, d'investigació. Si us sembla que llegir el "Quixot" i anar apuntant el que s'assembla al català d'ara i no té correspondència amb el castellà actual n'és una, doncs em sap greu, però no quedeu pas gens bé.

El meu fill, evidentment, no sabria trobar tots aquests "castellanismes", però sí que sap que si no pogués justificar ni explicar una llista com la del Bilbeny el professor d'història li posaria, molt merescudament, un zero.

Jaume: i me n'oblidava. Per venir a explicar de manera rimbombant que el millor que podem fer és plegar, tampoc cal. Que la nostra hipòtesi us sembla massa feble i poc fonamentada? No patiu per res, que si ens equivoquem, no hi tenim res a pelar i ens atindrem als resultats. Com que a nosaltres sí que ens sembla que val la pena estudiar segons les hipòtesis plantejades, anirem fent fins que en traiem l'aigua clara. Ja sé que a vos li sembla claríssima, i teniu una intuició prou bona per saber que no n'enganxem ni una sense acabar-s'ho de mirar gaire.

Jaume: no sé què us espereu d'un article publicat al web, però el vostre problema rau més en les espectatives que en res més. Aquest és un espai d'intercanvi de troballes al voltant de la hipòtesi de que hi ha hagut una falsificació descomunal d'una part concreta del passat. Si trobem que un escrit és útil per a donar a conèixer opinions o resultats de recerca a la resta, el publiquem. En el cas d'una institució de recerca, hi hauria gent a sou, i aquest tipus de textos només es compartirien internament, fins al cap d'anys, publicar algun article. Però a l'INH els que investiguem (a la nostra manera, que ja sé que no aproveu) compartim les coses per canals públics, i així és com gent s'ha assabentat de les nostres hipòtesis i troballes, i s'ha afegit a la investigació.

Per altra banda, sembleu d'aquells que ja han decidit que CAP INVESTIGACIÓ donarà un resultat valuós si no es troba una majoria documental que doni suport a les hipòtesis. O sigui, uns quants quixots catalans del segle XVI, un grapat de llibres catalans explicant la organització de la descoberta a Pals, etc. Bé, és el vostre parer. No sé ni què hi feu llegint això. Segons la nostra hipòtesi, apliqueu un criteri que s'empassaria la mínima acció censora amb embut. Ja he perdut l'esperança que ens entengueu. Res, jo de vostè aniria llegint els pamflets de la RAH i tota la seva colla, molt més reputats en aquests temes que aquí tractem. I res, vagi esperant que si hi ha cap falsificació com les que aquí estudiem, ja se n'assabentarà pel Ministerio de cultura o la Universitat de Barcelona.

Jaume, no és qüestió d´un món ideal, sinó que és qüestió de sentit comú i, sobretot d'ètica professional. L'ètica i el sentit comú ens fan veure que cal llegir tots o la majoria dels llibres d'algú abans de judicar-los. Si fins i tot ho feia la Inquisició! Per tant, vós, jo i tothom cal que esmercem una part del nostre món real en això de llegir els llibres d'algú a consciència abans de judicar-los..


Per què la qualitat de la investigació de l'article és tan baixa que invalida qualsevol resultat? Com ho argumenteu?. D'acord amb vós que un investigador pot fer alguna investigació el resultat de la qual sigui fluix -i l'article a què feu referència per a mi no és el cas-. Ara bé, fins i tot amb aquest supòsit, no s'invalida el conjunt de la seva tasca professional. Altrament, segur que el vostre fill seria capaç de trobar tots els catalanismes registrats en l´article? Francament no m'ho crec.

Francesc, en un món ideal, això de llegir tots els llibres d'algú abans de judicar-lo seria molt bonic; en el món real, no es fa. Imagineu-vos que sou el revisor d'una revista i us donen un article perquè valoreu si l'han de publicar. Abans de judicar-lo, us sembla que tindríeu temps de llegir-vos tot el que ha fet l'autor? No! Us miraríeu si l'article és coherent i aporta alguna cosa interessant.

Què us diré? Moltes vegades n'hi ha prou amb molt menys, perquè la qualitat de la investigació és tan baixa que invalida qualsevol resultat. Precisament parlava d'un article del Bilbeny (per cert, l'article no en té, de bibliografia!) que em fa molt difícil poder anomenar investigador qui l'ha escrit. El meu fill, que fa Batxillerat, se'n sortiria millor.

Lluís, la metodologia del Bilbeny en aquest article, digne d'un treball escolar, no serveix per a cap hipòtesi, ni la vostra! Comença directament per les conclusions. I la investigació que hi porta, on és?

Imaginem que volgués escriure aquest article seguint la vostra hipòtesi. Deixo de banda que no tinc coneixements de castellà antic (igual que el Bilbeny). Per poder seguir-vos, donaré per bo començar per la llista de catalanades, que en una investigació més seriosa no hauria de tenir fins molt més endavant. Hi deuen haver documents de l'època que no poden ser traduccions de cap manera (un judici a Burgos, una partida de naixement a Salamanca, un casament a Toledo, unes lloances a la Verge d'algun poble perdut...). Llavors, els hauria de confrontar amb la llista, que de segur que quedaria ben reduïda. S'ha de fer servir el CORDE, buscar en arxius, consultar diccionaris, parlar amb especialistes... Això ja són ben bé cinc anys de feina. I quines coses d'aquestes ha fet, el Bilbeny? Doncs cap ni una. Ha llegit el "Quixot" i ha anat apuntant allò que li semblava que en català d'avui funciona i en castellà d'ara no tira.

Probablement, després de tota aquesta investigació, encara em quedarien paraules, frases fetes i locucions que no hauria trobat en cap escrit més antic. Podria afirmar, llavors, que el "Quixot" és una traducció? No! Fins i tot si arribés a considerar que tot això són catalanismes, hauria de veure si no poden provenir de les estades de Cervantes a Catalunya. Per tant, encara que hagués fet tot aquest procés, en un article seriós no podria fer el salt mortal sense xarxa de passar dels catalanismes a la traducció d'un original català si no tingués alguna altra prova de molt de pes que ho corroborés.

Malauradament, el treballet del Bilbeny no segueix pas cap d'aquests punts (ni d'altres). No demostra res, no val res. A mi, haver fet això em faria caure la cara de vergonya.


Salut i independència!

Ets molt agressiu, Jo. Massa. Per què?

Dic que heu de llegir els llibres per una cosa òbvia: perquè les vostres opinions tinguin molt més fonaments si podeu rebatre el que s'hi diu. Per part de INH no és cert que no s'empri bibliografia de persones que no tenen que perquè coincidir al 100% ni al 70% ni al 50% ni al 40% amb les seves tesis. La immensa majoria d'aquests llibres tenen quelcom -o molt!- d'aprofitable. Aixi mateix, per què son una bestiesa els articles d'en Billbeny o, posem per cas, en Mayolas? En pots posar exemples?

De prejudicis en tenim tots, Jo. Tant tu com jo (el fet de no voler llegir els llibres suara esmentats demostraria en el teu cas que tens prejudicis força arrelats). Però tots som capaços de superar-los si se'ns pot demostrar que el que allò en què creiem fermament resulta que és fals. Quant a mi, no vull pensar que tots els grans personatges de la història són catalans de tota la nació. Jo només vull saber qui en realitat ho era i qui no ho era de cap manera. Així de senzill. I no, no creuré el que ho sigui qualsevol, ans aquell o aquells que estiguin profusament argumentats. Altrament per què INH no és més que la ignorància al servei del nacionalisme cec? Al servei del nacionalisme espanyol, per exemple? Ho podries provar? Pel que fa al meu llenguatge en treus conclusions que s'allunyen de la veritat. L'únic que vull és fer uns comentaris el menys agressius possibles. Aquest web en va ple, de comentaris agressius i maleducats. Posar entre tots una mica de contenció i bones maneres és saludable i civilitzat, no creus? I des d'un altre ordre de coses, em sembla que desplega més bon tarannà aquell que respon a les preguntes que li han estat adreçades que no pas aquell que impulsivament passa per damunt de l'interpel.lat i les contesta sense fer el gest de cortesia de demanar permís.

Llavors no ets gens tonto!

Senyor Marquet, dieu que no heu llegit cap llibre d'en Bilbeny ni d'en Mayoles., A mi em sembla que per fer judicis de valors que siguin honestos per a un mateix i per a qui els llegeix, cal abans llegir a consciència -repeteixo, a consciència- les tesis que els autors defensen. Cal observar-ne la bibliografia -tant la quantitat com la qualitat i si és aquesta bibliografia és exhaustiva- que els autors han emprat, les notes a peu de pàgina, les reproduccions pictòriques, les fotografies, els mapes els gravats... Posteriorment, el lector, ha de sotmetre totes aquest gavadal de dades a la seva capacitat crítica. D'aquelles, n'ha d'observar la coherència argumental, analitzar-ne les deduccions que els autors esfilagarsen arreu de llurs llibres a partir de les dades, Jo crec que heu d'agafar un bon llapis, una bona llibreta fer subratllats dels llibres, copiar-ne fragments, fer-vos esquemes, cercar en l'original la informació adduïda a peu de pàgina i compovar-ne si l'han reproduïda fidelment. A més a més, tot plegat ha d'estar amanit per una activitat mental que el grec en deien "epoché" o, en català abstenció de juí. És a dir, mirar de posar en en estat de quarentena -cosa difici.llíssima!- els nostres judicis, valoracions, fílies, fòbies i prejudicis durant el temps que anem analitzant el llibre en qüestió. Una vegada haurem enllestit l'anàlisi, aleshores sí: el lector haurà d'establir opinions argumentades, amb profusió de dades, o senzillament de contragumentacions com més estructurades millor. Us recomanaria que féssiu el que us dic. Si ho realitzeu, les vostres crítiques tindran molt de més fonament i, per tant, de credibilitat, deixant de banda que seran més respectuoses i civilitzades. No cal dir que de retruc acabareu de comprendre la metodologia que usen. Daltra banda, convinc amb vós que la qualitat dels articles del web sovint és en conjunt força desigual. Salutacions cordials.

Jaume: sobre la metodologia... molts treballs acadèmics treballen sobre la hipòtesi de que no hi ha la manipulació que diem. Treballant sobre la nostra hipòtesi, la metodologia "oficial" (donar per bé segons majoria estadística, etc.) és completament invàlida. I la nostra metodologia sembla errònia als que donen la nostra hipòtesi per invàlida. Fixa't que les dues metodologies són vàlides DINS de les hipòtesis. No pots deslligar la metodologia de la hipòtesi. Nosaltres tirem endavant investigacions amb la nostra hipòtesi, i els oficialistes amb la seva, cadascú amb la seva metodologia. I al final has d'escollir quina hipòtesi et sembla més versemblant. Però no caiguis en el parany de voler aplicar invents com la majoria estadística en la nostra hipòtesi, perquè només valen en la hipòtesi "oficial" (on els documents són correctes i les discrepàncies són errors involuntaris).

Ningú coneix el castellà medieval. Només podem fer hipòtesis a partir dels textos que tenim, que no sabem ni de quan són.

Jaume: qui té prous coneixements de castellà medieval? Cada catalanada mereix el seu article. En Jordi ha aportat el que a ell li ha semblat, i ara es pot treballar per matisar-ho. Jo mateix no estic d'acord amb *totes* les catalanades que assenyala. Et recomano quixot.cat. No heu d'esperar articles definitius que demostren completament una hipòtesi, molts només apunten indicis. I si creus que no podem demostrar res de la nostra hipòtesi, molt bé. Jo crec que sí, però és feixuc i molt complicat. L'alternativa és la submissió.

Lluís, la hipòtesi de la conspiració l'entenc. La pega és que no la podeu provar de cap manera.

Aniré al que em demanes, un article concret. Et van bé aquests del Bilbeny?

http://www.inh.cat//articles/Catalanades,-catalanismes-i-errors-de-traduccio-a-%3Ci%3EEl-Ingenioso-Hidalgo-Don-Quixote-De-La-Mancha%3C-i%3E
http://www.inh.cat//articles/Catalanades,-catalanismes-i-errors-de-traduccio-a-la-Segona-Part-d%27%3Cem%3EEl-Ingenioso-Cavallero-Don-Qujote-de-la-Mancha%3C-em%3E

Podríem discutir si el Bilbeny té prou coneixements de castellà medieval per fer aquests articles, o entrar a valorar la rastellera de justificacions que hi fa anar, però aniré al gra. Es triga un minut, el temps de llegir-ne la introducció, per dir que són propis d'un alumne d'ESO o del Jaume Marquet que va saltant pel món!

Quin criteri ha fet servir el Bilbeny per dir que determinades paraules o construccions són catalanismes? Li ha caigut un castellanisme del prestatge? Li ho ha dit un avi de l'escala del costat? No hi ha cap indici del mètode que hi fa servir. És a dir, que si som una mica malpensats podem deduir que ho ha decidit com un escolar de secundària: si la forma del "Quixot" es fa servir en català actual, però no en el castellà d'ara, ja l'ha trobat, el catalanisme!

La falta de metodologia invalida del tot els articles i l'articulista. Et sembla prou concret, això que et dic?

A l'Alfonso ja li vaig contestar degudament que l'argument de "altres obres castellanes tenen aquestes expressions" queda anulat en la nostre hipòtesi, perquè en la hipòtesi en cap moment considerem NOMËS El Quixot obra traduïda del català. La resposta que mereix l'Alfons és prou extensa com per no fer-la en un comentari. Intentaré parlar d'aquest tema al proper Simposi d'Arenys, i hi ets ben convidat. I la resta de feina del tema és en articles passats, i nous que vindran. La nostra hipòtesi no és que el Quixot és traduït, sino moltes altres obres també. No cal que em diguis "és impossible", jo ja sé que ho penses i això no aporta ben res al debat.

A mi el que em toca els collons no es que digui "como Alfonso como Tigre como muchos más", sinó que hi fiqui al Jaume també. :-)))

Jaume: o els de l'inh ens hem tornat bojos, o et falta acabar d'entendre peces exposades per l'inh. Si pots argumentar contra algun article sense metàfores ni analogies, si us plau fes-ho. Les analogies que has fet ens fan més veure que no has entès gaire res, de moment. Però no et podem aclarir res més en concret perquè tu mateix no has concretat en res.

Francesc, us puc respondre que, de llibres, cap ni un. D'articles, a cabassades. (El Mayolas no és pretensiós, almenys!) I ara em posaré la bena abans de la ferida: n'hi ha prou havent-ne llegit els articles per poder valorar-ne el mètode.

Si us hi heu fixat, no n'he parlat mai, dels llibres. De fet, com que no sóc historiador, tampoc no discuteixo el contingut dels articles. Només dic que amb aquesta metodologia no van enlloc; això els ho dirà qualsevol professor universitari. A mi la qualitat d'aquests articles em sembla equivalent a la dels treballs de recerca del Batxillerat.

Ho exageraré una mica per explicar-me millor. Si en els meus articles afirmés que Samuel L. Clemens era català perquè escrivia amb pseudònim, no va dir mai que no fos del nostre país i quan jo era petit al circuit català de TVE feien la sèrie "Les aventures de Tom Sawyer", us caldria llegir la meva tesi per confirmar res?

Jaume, us puc preguntar quins llibres us heu llegit d'en Bilbeny o d'en Pep Mayolas?

Lluís, no es tracta pas del punt vista: que no hi hagi cap doctor en tot Catalunya disposat a dirigir la tesi del Bilbeny fa que qualsevol que conegui un xic el món acadèmic sospiti que parteix de premisses equivocades. És igual; donem per bo que hi ha una conspiració acadèmica catalana contra el Bilbeny. Doncs que publiqui a fora!

El web de l'INH no té prestigi acadèmic i el que organitzeu, tampoc. El Bilbeny podria provar la validesa de les seves teories publicant fora de l'Estat, en qualsevol revista referenciada amb una B, almenys. Oi que no hi ha censura ideològica mundial en contra d'ell? Doncs si no ho fa és que ens vol vendre garses per perdius.

JOJOJO: les teves aportacions són tan substancials que no les sé diferenciar dels insults gratuïts.

Jaume: ja t'entenc el teu punt de vista. Però per alguna raó tenim experiències diferents, i arribem a conclusions diferents. Als comentaris d'articles no ens posarem pas d'acord. Cadascú que tiri per la seva banda i ja veurem si ens acabem entenent.

Lluís, això que dius del Bilbeny no té ni solta ni volta. Qualsevol doctor en història que no sigui espanyolista acceptaria dirigir-li la tesi, posat que tingués uns fonaments sòlids i una metodologia vàlida. I amb molt d'interès i tot, perquè la tesi aquesta tindria una repercussió immensa.

Si la meva investigació es digués "Nelson Mandela va néixer a Sant Gervasi de Cassoles i va arribar a Sud-Àfrica fugint del franquisme", no me la voldria portar ningú amb seny. I llavors crearia una cosa semblant a l'INH per desfogar-me.

Fe d'errates:

"I QUE ahir va sonar a la plaça de Catalunya l'himne espanyol, i ho acabes amb una "Viva España". Com que fins i tot uN nen de pàrvuls""

"o, encara millor, volia demostrar-LOS que la censura"

Jaume, el cas és d'en Jordi i ho hauràs de parlar amb ell.
Mentre no ho aclariu plegats, el paper el jugaran els teus prejudicis.

Per la temàtica? Lluís, no fotem! Que jo també hi he estat, a la universitat, i sé com funciona. Les universitats són parcials i tot el sistema de mèrits és molt i molt discutible. Ara, si hi vas amb un projecte de doctorat interessant, és molt difícil que no trobis ni un sol doctor disposat a dirigir-te una tesi! Ni un! I mira que és tan difícil que no te la vulgui portar ningú com que te la vulgui portar tothom.

Com que això no m'ho crec, proposaré una altra hipòtesi. I si el Bilbeny va anar a la universitat a demanar-hi que li creessin una càtedra Leonardo da Vinci; o, encara millor, volia demostrar-lo que la censura havia amagat que Leonardo da Vinci havia obtingut fa 500 anys una càtedra Jordi Bilbeny?

Pel meu gust, hi ha molt esforços en convertir la gent en idiota, en aquest sector de la història. En fi, si no ens exterminen abans, el temps dirà qui té raó.

Jaume: a en BIlbeny ja li van negar fer una tesi sobre la censura al segle XVI, per la temàtica. Per tirar per la via acadèmica, o segueixes les directrius dels que hi ha col·locats, o no hi pots avançar. És un tema prou denunciat per associacions contra la corrupció a les universitats. Ara bé, tu pots pensar el que vulguis, i creure que tot són flors i violes, i les universitats són imparcials, i que funcionen amb un sistema de mèrits objectiu i lliure, etc.

Lluís, pel que veig en aquest web és ben evident que el prestigi s'aconsegueix anant a programes d'investigació com "Misteris", publicant articles en un web sense cap supervisió externa i organitzant una universitat que no té cap professor universitari.

Apa, que us deixo un articlet interessant sobre els quatre arreplegats que voltaven per la plaça de Catalunya:

http://www.naciodigital.cat/noticia/75892/espanyolisme/divi/ve/sempre

... i ?

Jaume Marquet: només et falta entendre com funciona això de tenir prestigi.

tampoc conec cap historiador que sàpiga explicar perquè Castella va fer el que dia que va fer, donat que pels historiadors seriosos Castella era una societat primitiva i poc desenvolupada, i cobren acadèmicament. Deu ho volia així... acabaran pensant...

JOJOJO: Has escrito: Nunca he pensado que el INH existe para ganar dinero. En mi experiencia, la gente hace el tonto gratis.
Y te han contestado: JOJOJO, tú eres un ejemplo perfecto.
Fíjate en la fecha del envase, y veras que no caduca.

JOJOJO. Ets tant espanyol com Aznar, Ana Mato, Fátima Bañez y Torrente junts.

HO DUEU A LA SANG, SEMPRE MANIPULANT i MENYSPREANT: http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/10/tve_fa_servir_imatges_d_un_hospital_alemany_com_si_fossin_del_carlos_iii_103720.php