Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Sense Història és impossible fer política."
Jules Michelet
ARTICLES » 19-03-2018  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
878

És públic i notori

L’Albert Codinas, president de l’Institut Nova Història, fa un seguit de reflexions a l’entorn de l’estat de repressió que pateix Catalunya provocat per l’Estat Espanyol. En conclou, entre d’altres coses, que, així com demostra l’Institut Nova Història, no és un fenomen nou, sinó que és una constant d’aquest Estat d’ençà que es va fundar.

Com avança la ciència. Cliqueu-hi

És públic i notori.... Amb aquestes paraules, el periodista Antoni Bassas començava el 22 de febrer la seva protesta ―al programa dirigit per en Xavier Grasset al canal 3/24 de tertúlia i debat― sobre l’actualitat política del moment. Es va queixar sorprès i indignat del fet que els espanyols contraris a la llibertat manipulen, tergiversen i capgiren uns greus esdeveniments que han estat comprovats arreu del món. I, mentre que és públic i notori que els sobiranistes no fan sinó clamar llibertat, respecte i vot, també és públic i notori que els defensors de la “unidad de destino en lo universal” els acusen de violents, d’adoctrinats i de manifestar odi. El món al revés: ens n’acusen ells i l’estat que els dóna suport. Ells, els qui han atonyinat la gent que volia votar; ells, que han processat personalitats i les han empresonades sense judici previ, o han provocat l’exili de dirigents polítics; ells, que han adoctrinat la ciutadania ensenyant una història adulterada que anul·la la identitat nacional catalana. Espanya ha tornat a girar el mitjó de la realitat. El que és blanc, l’Estat ho ha convertit en negre mitjançant tot el seu aparat periodístic, mediàtic, cultural, polític, econòmic i judicial.

A l’Institut Nova Història no ens ve gens de nou aquest episodi de manipulació descarada dels fets que patim des de l’octubre del 2017. L’Espanya hidalga té aquest modus operandi des de fa més de cinc-cents anys. L’INH n’aporta PROVES a partir de les investigacions i reflexions ―les quals posem a l’abast de tothom― del procés que el poder de l’Espanya castellana ha seguit per sotmetre la llengua, la cultura, l’economia, la judicatura i l’administració catalanes al llarg d’aquests 500 anys. El senyor Antoni Bassas, doncs, no s’hauria de sorprendre d’aquesta manera de procedir.

L’Institut ha denunciat constantment fets com els que han indignat l’il·lustre periodista. Nova Història  no s’inventa ni es pot inventar res. Els seus investigadors actuen de la manera el màxim de científica possible. Sempre hem treballat com es fa en tots els àmbits del coneixement: premisses, fets, intuïcions fonamentades, dades, raonament inductiu/deductiu, intercanvi de parers, d’informació i de discussió i creació de models d’explicació. Actuant així hem arribat tothora a la conclusió que l’estat castellà només fa que falsificar fets del passat, però també fets del nostre dia a dia.

Això que comentem coincideix amb el fet que aquest agost del 2018 farà 10 anys que es va constituir l’INH. Però les investigacions dins l’àmbit de la tergiversació de la nostra història i cultura, amb en Jordi Bilbeny al capdavant, vénen de més enrere. No som més que la corretja de transmissió, enfortida i contrastada, de tants i tants d’autors i investigadors que, durant decennis, ja havien denunciat aquestes pràctiques fraudulentes d’Espanya. I podem recular molt més lluny i observar com personalitats de la Nació Catalana dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX ja denunciaven les falsedats que explica l’Espanya de matriu castellana. Aquest Estat Espanyol s’ha constituït  des de la violència: assassinats, afusellaments massius, empresonaments, tortures, terror, exilis, crema de viles i ciutats, saqueig i destrucció de palaus, de castells i de monestirs, confiscació de tot ―sobretot de llibres, biblioteques i arxius―, control de pensament, censura i traducció de textos i retocs d’altres. Un estat on tot s’hi val i confegit a partir de la repressió i les mentides.

Aquest estat s’amaga actualment darrera unes maneres de fer que contradiuen el constitucionalisme de què fa gala, i darrere una judicatura que s’inventa delictes i posa a la presó persones sense que hagin estat jutjades. A més, compta amb la connivència de franges poderoses del sector  econòmic, mediàtic, polític i cultural de Catalunya. I això des de fa cinc segles. Si aleshores aquests sectors, en lloc de col·laborar-hi, haguessin fet front a les arbitrarietats i al règim de terror que ens ha vingut dels nostres veïns, Espanya ho hauria tingut més difícil, per no dir impossible, a l’hora de distorsionar severament la nostra memòria col·lectiva, a l’hora de destruir la nostra llengua, de fer efectiu el seu règim de terror i de voler-nos fer desaparèixer com a poble de la faç de la terra.

Per desgràcia, molts (massa) ciutadans de Catalunya no han descobert fins aquests darrers mesos el que realment significa la manipulació i la tergiversació dels fets. Exactament el que afirmem nosaltres. Però, ¿és tard per obrir els ulls i entendre la nostra denúncia, una denúncia que es basa en investigacions racionals? Evidentment que no. ¿És massa tard perquè els personatges rellevants i influents de la cultura i la política i l’ensenyament s’adonin d’una vegada de la gravetat d’una acció sistemàtica que l’INH denuncia que ve de molt lluny? Esperem que tampoc. ¿És massa tard perquè continuïn girant-se d’esquena al problema i als qui el denunciem? Tampoc. ¿És massa tard perquè deixin de menystenir i de ridiculitzar els estudis que donem a conèixer? Mai!! ¿No és xocant que líders del coneixement i de la consciència de País continuïn beneint la història manipulada i manipuladora que els nostres botxins imparteixen impunement com qui diu amb el fusell a la mà per si de cas ens movem de la foto? Sí, desgraciadament és massa xocant. ¡Quin profit no hauríem guanyat tots si els nostres intel·lectuals, els nostres professors i els nostres catedràtics s’haguessin esforçat a llegir, a analitzar i a contrastar ―i, evidentment, a discutir― els exemples aportats de manipulació i aniquilació a què han sotmès els regnes de la corona catalano-aragonesa! En lloc de caure dins del parany de l’egocentrisme i cofoisme, en lloc de comprar l’atac que des dels instruments del poderós i manipulador Estat Espanyol els ha encarregat!

En fi, mai no és tard perquè els nostres savis rectifiquin, col·laborin o es facin seus  els nostres estudis i recerques i basteixin anàlisis amb solvència científica. Thomas Kuhn en el seu llibre L’estructura de les revolucions científiques (1962) desplega un model explicatiu del procés i evolució del saber científic. Per a ell, en el camp de la ciència, es parteix sempre d’unes tesis assumides per tothom. Després, si  els fets no acaben de donar raó a la teoria que els sustenta, es discuteixen, de manera que la ciència en qüestió entra en crisi. Finalment, després de contrastar moltes i moltes dades, s’entra en un nou estadi de coneixement, en un nou paradigma, capaç d’aportar millors explicacions dels fets. Aquest camp del saber ha estat reenfocat i esmenat. El nou paradigma ha pogut resoldre i respondre a més dubtes que l’anterior, el que havia estat acceptat per tothom.

D’actualitat hi ha el llibre de l’Ignasi Llorente intitulat La història de la ciència com mai te l’han explicat. El que hi fa l’autor és apropar als lectors el que representa la ciència partint d’anècdotes senzilles que els científics van protagonitzar. L’autor apunta llums. En destaco algunes frases: “la ciència és més una actitud que no pas una aptitud”, “el mètode científic és, bàsicament, un conjunt ordenat de passos amb l’objectiu d’aprofundir en nous coneixements o refutar-ne de vells” , “la ciència té un compromís amb el dubte” etc. Fins ara, els membres de  l’INH hem hagut de fer recerca fora de les aules de la universitat, si volíem donar respostes als dubtes que ens generen tants i tants elements i dades que no quadren amb l’explicació oficial que surt de les aules, amb l’explicació que els impunes a la critica raonada i al coneixement imparteixen i adoctrinen (ai no, que som nosaltres els que adoctrinem!).

Bé, serveixi la darrera obra d’en Jordi Bilbeny, Inquisició i Decadència, llibre que Librooks està editant i que sortirà aviat al carrer perquè estudiants i ensenyants i polítics i administradors de la nostra vida i els nostres impostos ―i també els profans de l’estudi― entenguin la vera realitat i puguin per fi aïllar la mentida i la tergiversació a què hem estat i estem sotmesos en tots els àmbits de la societat.

Sí, senyor Bassas, sí. És molt gros. Ens enganyen. Fa segles que ho manipulen tot. Persones com vós i molts d’altres que tenen encara la sort d’estar davant del micròfon i del faristol heu de denunciar les actuacions de caràcter autoritari que la hidalguia feixista i falangista han comès. No heu de defallir, com tampoc han de defallir els presos i ostatges polítics catalans a la Meseta i els exiliats a Europa. Com tampoc el cantant raper Valtonyc condemnat per injúries al rei, o el responsable de la CGT Ermengol, o tants i tants de sotmesos a les arbitrarietats d’un poder que impedeix la llibertat i crema la veritat. Nova Història, aportant llum i estudis, tampoc no defalleix. I sabem molt bé que la realitat supera la ficció. I en aquests moments de màxima convulsió, també som una punta de llança per denunciar la realitat a què estem sotmesos. Una realitat que hem marcat radicalment que té segles d’història, encara que a alguns els sàpiga greu.

Barcelona, 18 de març del 2018
Albert Codinas
President de l’Institut Nova Història




versió per imprimir

  1. Santo Job
    20-03-2018 08:55

    Ruperto de Nola o Roberto de Nola son dos de los nombres que se dan al maestro Robert. Nola es sin duda un error de transmisión, ocurre bastante lo de confundir en la tradición impresa íes con eles, enes con uves y cosas de ese estilo.
    En el caso de Arnau de Vilanova o Arnaldus Villanovanus, hay dudas razonables, aunque lo más probable es que fuese de Lleida, como se deduce del hecho de que en algún punto de sus textos se refiere a sí mismo como Arnaldus Ilerdensis. Aun con eso, la duda razonable existe, pues es posible que se identifique como ilerdense aun habiendo nacido en Villanueva, pues su familia podía haberse trasladado a Lleida cuando él era pequeño.
    Fíjate sin embargo, que nadie ha pretendido nunca que fuera castellano el maestro Arnau, o tampoco el maestro Robert.
    En el caso de Enrique de Villena el nigromante, escribía tanto en catalán como en castellano, de hecho se sabe que "Los doce trabajos de Hércules" los escribió en catalán y los tradujo él mismo al castellano. Hay más casos de escritores que usan dos lenguas y traducen sus propias obras (me viene a la mente el bueno de Álvaro Cunqueiro), o que escriben en dos lenguas sin problemas como el actual Milan Kundera, o escritores del siglo XVI como Francisco de Enzinas, Philip Melanchthon, Martín Lutero, y un sinfín.

  2. Johan Padró
    19-03-2018 18:30

    Mestre Robert de la cort de Nàpols del segle XV, que malgrat la seva inqüestionable catalanitat (avalada per la llengua en que`va escriure el Llibre del coc), els espanyols l´han convertit en "Ruperto de Nola” i diuen que "pertenecía a círculos aragoneses” (i ja sabem que confonen, de
    fora esbiaixada, el Regne d' Aragó amb la Corona, de llengua i civilització catalana). I, en totes les històries de la gastronomia en espanyol, el primer escriptor castellà que hi apareix és el Marquès de Villena, com a autor de l´Arte Cisoria. Doncs bé, el marquès de Villena Enric d' Aragó, com indica el seu nom, no solament no era castellà, sinó que va escriure en català la seva obra, com es veu en una traducció plena de catalanades ("ganivete” per ganivet, els noms dels peixos, salses, etc.) i, encara més, sabem d ‘uns "12 treballs d' Hèrcules”, llibre escrit en català. Per això Germà Colon parla de la "subjacent catalanitat” d' Enric de Villena, que va viure a Gandia i,per tant, coneixia la llengua catalana.

    Els llibres d' història i alimentació en castellà ens parlen d' un tal "Arnaldo de Villanova” (o Villanueva; del fet va dedicar un obra, el Liber vitae a Gonzalo Rodrigo, cardenal de Toledo). Fins i tot, un poble d' Aragó, Villanueva de Jiloca, te una pàgina web oficial on se l´atribueixen a partir d' un treball d' un tal Ricardo Centellas, que ha perpetrat aquesta enganyifa des d' una Institució Fernando el Católico de la Diputació provincial; sens dubte una atribució tan ridícula com manipuladora.

    Perquè, s´és vist en la història un aragonès-espanyol escrivint en català?. El mateix "estudiós” reconeix que la seva obra és escrita en català.

    Algú ho havia de dir.

    El convit del Tirant. Cuina i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià (Pagès Editors)

  3. Santo Job
    19-03-2018 17:15

    "Nova Història no s'inventa ni es pot inventar res. Els seus investigadors actuen de la manera el màxim científica possible"

    Cualquier parecido con el método científico es pura coincidencia.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
24180
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Qui era Hernán Cortés? Va ser també fill d’un home corrent? Va tenir uns estudis escassos? O, altrament, tal...[+]
Al 1511, en editar-se l'Elogi de la Follia, Erasme ja hi denuncia la pràctica consolidada de la censura, on els...[+]
Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta...[+]
Entre les primeres biografies redactades d’En Colom, tenim la de l’«italià» Paolo Giovio, que va escriure...[+]