Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història s'assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa."
Lleó Tolstoi
ARTICLES » 04-01-2019  |  PROJECTE LLETRES CATALANES
1632 lectures

Espanya va avortar el Premi Nobel a la literatura catalano-occitana

El blog «Catalunya/Occitània» fa un extracte, en català i en occità, d'un article sobre els candidats catalans a Premis Nobel. Se centra en el paper clau de l'Estat Espanyol per impedir que el guardó fós atorgat a l'Àngel Guimerà.



Àngel Guimerà i Frederic Mistral

El 1904, l’Acadèmia Sueca va preveure concedir al gran poeta i dramaturg català, nascut a Tenerife, Àngel Guimerà, el Premi Nobel de Literatura, en el primer premi conjunt: al costat d’ell, també era guardonat el poeta provençal Frederic Mistral.

Lo 1904, l’Academia Suedesa prevegèt concedir al grand poèta e dramaturg catalan, nascut a Tenerife, Angel Guimerà, lo Prèmi Nobel de Literatura, en lo primièr prèmi conjonch: a la costada d’el, èra tanben premiat lo poèta provençal Frederic Mistral.

Es premiava, d’aquesta forma, dos autors paradigmàtics del Renaixement literari de la cultura i nació catalano-occitana. Tanmateix, les pressions del govern espanyol, que consideraven poc convenient premiar un autor català, i amb l'excusa que Guimerà havia tingut un rellevant paper polític a Catalunya, com si això fos un inconvenient, van impedir que el projecte de l’Acadèmia es dugués a terme.

Se premiava, d’aquela forma, dos autors considerables de la Renaissença literària de la cultura e nacion catalana-occitana. Totun, las pressions del govèrn espanhòl, que consideravan pauc convenent premiar un autor catalan, e amb la desencusa que Guimerà aviá agut un considerable papièr politic a Catalonha, coma s'aiçò foguèsse un inconvenient, empediguèron que lo projècte de l’Academia se menèsse a tèrme.

En lloc de Guimerà, va ser proposat pel govern l'espanyol José de Echegaray qui, a part d'escriure la seva pròpia obra, havia traduït al castellà algunes obres de Guimerà. Així, el Premi Nobel va ser finalment concedit al tàndem Echegaray-Mistral, autors que res tenien a veure entre ells, desnaturalitzant així el projecte i cedint d'questa manera l'acadèmia sueca a les pressions polítiques nacionalistes espanyoles.

En luòc de Guimerà, foguèt prepausat pel govèrn l'espanhòl José de Echegaray qual, a despart d'escriure la siá pròpria òbra, aviá tradusit a l'espanhòl qualques òbras de Guimerà. Aital, lo Prèmi Nobel foguèt fin finala concedit al tandèm Echegaray-Mistral, autors que res avián a veire entre eles, en maumetent aital lo projècte e en cedint aital l'academia suedesa a las pressions politicas nacionalistas espanhòlas.

Amb posterioritat, Kjell Espmarck, membre de l’Acadèmia dels Premi Nobel, va declarar que el dramaturg Àngel Guimerà “va ser un candidat recurrent al Nobel, discutit en les fases finals de votació, durant disset anys, del 1907 al 1923” (va morir el 18 de juliol de 1924).

Unes ans après, Kjell Espmarck, membre de l’Academia del Prèmi Nobel, declarèt que lo dramaturg Angel Guimerà “foguèt un candidat recurrent al Nobel, discutit en las fasas finalas de votacion, pendent dètz-e-sèt ans, del 1907 al 1923” (moriguèt lo 18 de julhet de 1924).

Tanta insistència responia al fet que Guimerà era considerat per l’Acadèmia sueca com “un dels escriptors més eminents” del seu temps, gràcies a la seva “imaginació potent aliada a una noble simplicitat sense artificis”.

Tanta insisténcia respondiá al fach que Guimeràèra considerat per l’Academia suedesa coma “un dels escrivans mai destacats” de lo sieu temps, mercés a la siá “imaginacion potenta aliada a una nòbla simplicitat”.

Aquest és un exemple de com la literatura catalana i occitana eren considerades pels acadèmics europeus com una mateixa unitat cultural, també a principis del XX. També demostra que una llengua necessita al darrere un estat que la protegeixi i li doni l’estatus que es mereix. I de com l'estat espanyol treballa contra la llengua catalana.

Aquel es un exemple de coma la literatura catalana e occitana èran consideradas pels academics europèus coma una meteissa unitat culturala, tanben a la debuta del XX. Demòstra tanben qu'una lenga a de besonh al darrièr un estat que la protegisca e li done l’estatus que se merita. E de coma l'estat espanhòl trabalha contra la lenga catalana.

Només estan autoritzats a presentar una candidatura els governs o parlaments estatals, els rectors o professors d’universitats de les modalitats de ciències socials, filosofia, dret i història, i també les persones i entitats que hagin rebut el guardó, és a dir, que també siguin Premi Nobel.

Son solament autorizats a presentar una candidatura los govèrns o parlaments estatales, los rectors o de professors d’universitats de las modalitats de sciéncias socialas, filosofia, drech e istòria, e tanben las personas e d'entitats qu'ajan recebut lo guerdon, es a dire, que sián tanben Premètz Nobel.

Catalunya/Occitània
17/10/2018

Nota reelaborada a partir del següent article | Nòta elaborada a comptar del seguent article

http://goal.blog.cat/2013/07/18/angel-guimera-i-la-polititzacio-dels-premis-nobel/

http://catalunyaoccitania.blogspot.com/2018/10/espanya-va-avortar-el-premi-nobel-literatura-catalano-occitana.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. John Doe
    13-01-2019 09:01

    Aquest és el document a que fa referència en S Job: "El que diferenciava l'obra de Guimerà d'altres candidatures emparades en un establishment estatal hauria activat el recel cap a possibles processos d'indepen- dència o cap a posicionaments que suposadament els encoratgessin. Així, sembla que l'Acadèmia sueca hauria actuat de referent per a decantar la candidatura de l'autor català, a causa del que li era inherent i alhora podria qüestionar la unitat dels estats. Paradoxalment, un assumpte tan recurrent en l'obra de Guimerà com ho és la diferència acabà per abocar al rebuig les pretensions d'una cultura, la que representava el mateix Guimerà, de ser reconeguda internacionalment.”
    Es evident doncs que hi havia raons politiques. Es veu que voler la llibertat és dolent, i que tenir el recolzament dels espanyols (que evidentment no hi era) era necessari. Que fos candidat el 1904 (que potser no ho era) o no és bastant irrellevant, per no dir gens.

  2. Santo Job
    08-01-2019 08:17

    El País y Alejandro Polanco se ve que no conocen el trabajo de Nosell donde se desmonta el mito de esa supuesta nominación de 1904. La primera vez que se nomina a Guimerà es en 1907, como consta en las referencias de nominados que he puesto.

  3. Francesc 2
    08-01-2019 01:47

    Alejandro Polanco Masa també en parla https://alpoma.net/tecob/

  4. Francesc 2
    08-01-2019 01:36

    Sí que va haver-hi la proposta Guimerà-Mistral 1904. El País se'n fa ressò: https://cat.elpais.com/cat/2015/04/22/cultura/1429734129_161843.html

  5. Santo Job
    07-01-2019 15:52

    Sí que es relevante que sea a partir de 1907 (en 1906 se cursó la invitación a la Real Academia Barcelonesa de Buenas Letras y en 1907 proponen candidato por primera vez), pues muestra que nada tenía que ver la cosa con Mistral y un supuesto premio conjunto occitano-catalán.
    https://www.nobelprize.org/nomination/redirector/?redir=archive/show_people.php&id=3713

    ¿Alguien puede dar la cita precisa de la obra de Kjell Espmark? Por más que busco, no doy con la supuesta cita sobre el orgullo nacional castellano. De hecho, nadie que menciona esas palabras da la cita concreta, lo que hace que uno tenga que desconfiar.

  6. Andreu C
    07-01-2019 14:41

    Segons diu l'article http://www.elpuntavui.cat/article/336428-per-que-angel-guimera-no-va-tenir-el-nobel.html

    El 1986, un dels acadèmics suecs, Kjell Espmarck, va publicar una mena de biografia autoritzada d'aquest premi (Det litterära Nobelpriset). Durant 17 anys és nominat però curiosament no li acaben donant mai. El llibre és clar: «No arriscar, ni que sigui involuntàriament, de ferir l'orgull del sentiment nacional castellà». Perquè volien que el rebés abans un escriptor castellà.

    Són evidents les pressions, no?

    Espanya contra Catalunya.


    I a més: «en la mesura en què pot ser previst i impedit, la tria de l'Acadèmia no ha de provocar un augment de tensió entre antagonismes nacionals els quals són, amb tota evidència, nefastos als objectius pacífics que persegueix, en tots els àmbits, la Fundació Nobel». I si parlen de Pau és que parlen d'evitar violència, quina violència? La dels catalans contra espanyols o la d'espanyols contra catalans? La 2a opció, no? Tenim l'ocupació militar de Catalunya del 39, vigent encara avui dia, o l'extrema violència policial espanyola contra els votants del referèndum l'1Oct. Sempre per frenar les legítimes aspiracions de llibertat del poble català.

    Santo, deixa't estar del 1904 o el 1906 que el sentit de l'article no canvia.

  7. Santo Job
    07-01-2019 11:13

    Pero es relevante que lo de 1904 sea falso, porque no hubo nunca la idea de darle el premio al alimón con Mistral, sino que a raíz de haberle dado el premio a Mistral surge la idea desde la Academia de Buenas Letras de Barcelona de proponer a Guimerà.

  8. Frede
    07-01-2019 09:36

    Doncs, al 1906, però no va ser Nobel per qüestions polítiques. Un article antic però vigent ho explica: http://www.elpuntavui.cat/article/336428-per-que-angel-guimera-no-va-tenir-el-nobel.html

  9. Santo Job
    06-01-2019 20:04

    No hubo tal candidatura en 1904, la primera vez que se propuso a Guimerà para el Nobel fue en 1906, como documentan Dan Nosell y Enric Gallèn en "Guimerà i el Premi Nobel. Història d'una candidatura". A partir de 1906, Guimerà fue propuesto cada año hasta 1923.
    Aquí una buena reseña de ese libro:
    https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000192/00000009.pdf

  10. Johan Padró
    06-01-2019 19:11

    Ergo... l'Estat espanyol sempre ha estat a la contra dels catalans.

  11. Andreu C
    06-01-2019 18:52

    Si es confirmen les hipòtesis de l'INH, Catalunya hauria estat el niu de cultura i innovació més important del món des del S XIV fins al 1714, any de la invasió militar i pèrdua total del poder polític.

    Tot i això, en Joan Canadell, al seu llibre Potencial d'Estat ens explica que Catalunya continua sent un motor de creativitat industrial. Multitud d'invents com el motor de reacció dels avions, la Cocacola o molts d'altres han estat creació catalana però alhora ocultats o ignorats pel poder i els mitjans de comunicació espanyols.

    Per la meva part, si tota aquesta capacitat creativa era certa, sempre m'havia extranyat que no hi haguessin hagut més premis Nobel catalans. Perquè una cosa és que ens treguessin el poder i l'altra la capacitat creativa. Però diu l'article que els candidats han de ser proposats pels governs o parlament estatals. O bé també per les Universitats, controlades econòmicament aixímateix pel govern estatal. Un potent filtre per tapar les aspiracions a Nobel dels catalans, no? El cercle es tanca, doncs, i com sempre en qualsevol investigació de l'INH, tot acaba lligant.

    Ah i una última opció, per un altre premi Nobel, però si evites que hi hagi el primer Nobel català, difícilment hi haurà el segon... Potser per aquesta raó tantes ganes d'evitar que Àngel Guimerà ho fos.

  12. XX
    04-01-2019 17:44

    Pel que veig en els enllaços sembla que n'hi ha més.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


Aconseguits 3290€
de 4000€
Queden -29 dies

Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
15942 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Va tenir alguna cosa a veure En Narcís Monturiol i el seu submarí Ictineu amb el projecte literari de Jules...[+]
En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+]
En aquest article, en Dídac Cabrera ens exposa que, a la quasi majoria de llengües, el llibre de Don Quixote es...[+]
Era mort En Joan Colom al 1484 com insisteixen a demostrar des del Centre d'Estudis Colombins, perquè així...[+]