Fa segles que patim la manipulació de la història

El passat 16 de març vaig assistir a una xerrada impartida per l’investigador Jordi Bilbeny al Centre de Formació d’Adults Segrià, de Lleida, que es titulava “La censura d’estat i la Història de Catalunya: proves i raons”.

Va ser molt estimulant conèixer tot el camp d’investigació que duu a terme el senyor Bilbeny, cap de recerca de l’Institut Nova Història, que va posar de manifest unes premisses que no m’havia plantejat, com per exemple, creure que tot el que està escrit és cert. Ens va mostrar uns escrits i ens va fer veure els mètodes usats per anar-los manipulant amb les noves edicions en diferents èpoques. A més, això no tan sols queda al descobert amb els escrits, sinó també amb els dibuixos o gravats que pertanyen als mateixos segles de la mal anomenada “Decadència catalana”.

Molt curiós va ser descobrir on rau tota aquesta manipulació i preguntar-me el perquè de tot plegat. Els escrits mostrats són una prova claríssima d’haver estat retocats. Aquests documents es refereixen a fets històrics rellevants, com la procedència de Cristòfor Colom, que pot ser català ben bé; també hi ha el “Quixot” de Cervantes, amb molts indicis d’haver estat escrit en català i després passat al castellà, per les catalanades i perquè l’autor venia de família valenciana; el mateix passa amb “La Celestina” o amb la procedència del pintor Hieronimus Bosch, castellanitzat amb el nom d’“el Bosco”.

Tot i que hom pensa que la censura va intentar ser pulcra, en massa casos va ser matussera, ja que se li va escapar alguna incoherència i, fins i tot, alguna contradicció. La raó de tot plegat fou la voluntat de construcció d’un imperi per part de Castella, en detriment de la Corona catalanoaragonesa.

Cal destacar que tota aquesta recerca del senyor Bilbeny i de l’lnstitut Nova Història es duu a terme gràcies al treball i aportacions particulars, en absència total de les nostres institucions o de qualsevol subvenció.

De tot plegat, n’he après que estem patint la manipulació de la història des de fa segles, que pel camí hem perdut una part de la realitat molt important i que abans de creure el primer que es diu o s’escriu, s’ha de contrastar amb diferents fonts d’informació.

Francisca Ponce