Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Em meravello sovint que la història resulti tan pesada, perquè gran part d'ella ha de ser pura invenció"
Jane Austen (1775-1817) Escriptora
ARTICLES » 01-05-2010  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
22668

Ferran Cortès, extremeny?

Tot seguit us mostrem una sèrie de quadres d'En Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com Hernan Cortés, Són aquestes unes imatges que sense cap mena de dubtes no poden deixar ningú impassible. De vegades una imatge val mes que mil paraules.

Per començar, mostrarem tres imatges on apareix en tamany petit l'escut d'armes que utilitzava En Ferran Cortès. No hem pogut aconseguir fotografies més grans on es pugui veure l'escut amb mes claredat. Bo i així, pensem que són suficients perquè hi puguem observar  que al centre d'aquest hi apareixen les quatre barres catalanes. Els raonaments que donen els historiadors oficialistes a aquest fet sorprenent —no per a nosaltres— són tan ridículs i incomprensibles i tan allunyats del que s'espera d'uns professionals, que és millor no reproduir-los.

 

A les dues últimes hi advertim clarament unes banderes. De fet som davant d'una qüestió de banderes. Qui de debò no vulgui admetre el que representen les ensenyes que hi apareixen, hauria de recordar que aquest colors no son pas representatius de cap estat ibèric de la època llevat del de la corona catalano-aragonesa.

Us en presentem dues més:

I què és el que hi trobem? Doncs com no podia ser d'altra manera, una senyera catalana. Però també n'hi ha una altra, de bandera: una creu vermella, la qual encara ens aclarirà més de quina nació procedeix qui l'enarbora o hi està sota el seu aixopluc. Aquesta creu és la creu de Jerusalem. I qui van ser els reis de Jerusalem? Doncs els comtes de Barcelona. De fet, si algú en té dubtes, pot verificar quins títols té en l'actualitat el rei Joan Carles I i veurà que entre d'altres hi ha el de Comte de Barcelona i el de Rei de Jerusalem.

 

El quadre anterior representa una altra imatge, una imatge amb més banderes. Una inscripció d'aquest quadre ens fa saber que cal situar l'escena a la ciutat mexicana de Veracruz. Les ensenyes les veiem per tot arreu. Les barres vermelles i grogues són per tot el quadre. No oblidem que la bandera de la marina catalana no portava el mateix número de pals que l'escut reial.

A continuació us presentem, a baix, una altra pintura. És una imatge que representa la presa de Tenochtitlan o Ciutat de Mèxic.

Encara una altra. Aquesta, cal situar-la cronològicament a la segona meitat del XVII: The entrance of Hernan Cortés into the city of Tabasco (120x200 cm). Per veure més grans les imatges, feu clic al damunt.

AQQ

Dibuix contemporari de Christoph Weidlitz (1529)

ADDENDUM:

- Praeclara Ferdinandi Cortesii de nova maris oceani Hyspania narratio (1a Edició, Nuremberg al 1524)

  • Data: 1524

  • Autor:

  • Escola cartogràfica:

  • Breu descripció: Praeclara Ferdinandi Cortesii de nova maris oceani Hyspania narratio (1a edició, Nuremberg)

  • Localització Física: New York Public Library

  • Petita descripció dels elements clau que hi apareixen: senyeres a la ciutat de Tenochtitlan i les possessions del Rei Carles I.

  • Imatges: 04

Apunt històric
L'actual disseny de la bandera espanyola, amb els seus colors vermell i groc, va ser aprovada pel Rei Carles III l'any 1785 per a ser utilitzada per la marina espanyola. A partir de l'any 1845 hom instaurà també per llei que aquesta ensenya fos utilitzada a terra ferma. Així doncs, la iconografia de l'actual format de la bandera espanyola ja s'utilitzava en els segles anteriors (XII-XVIII) per representar les possessions catalanes i de la corona aragonesa.

Nosaltres des de l'INH, mantenim que l'ús dels colors vermell i groc per dissenyar la bandera espanyola va ser el darrer intent d'apropiament iconogràfic dels colors de la Corona catalana i aragonesa i, per tant, l'apropiament dels colors que representen els Senyors del Cap i Casal de Barcelona. Comptat i debatut, aquest fet suposaria el darrer pas per a consumar definitivament l'apropiació de la nostra història per part dels castellans.

La marina catalana feia segles que ja utilitzava aquests colors. Només cal mirar, per exemple, els quadres referents a la Batalla de Lepant, a l'Armada Invencible i a la Conquesta de Mèxic per En Ferran Cortès. En cap d'ells no es veu ni un sol lleó ni cap castell.

En referència als mapes i portolans, més de 300 exemplars dels segles XIV al XVIII, corroboren aquesta mateixa idea.

Aclariment: aquestes dues imatges formen part del llibre Praeclara Ferdinandi Cortesii de Nova Maris Oceani Hyspania Narratio, que En Ferran Cortès envià al seu Rei Carles I, explicant-li els fets i conquestes que s'esdevingueren a l'actual Mèxic.

Els espanyols, ¿no són conscients que la seva bandera és realment una bandera catalana pels quatre costats?

Per saber-ne més sobre l'establiment de la bandera de l'actual Espanya us podeu descarregar l'article d'en Jordi Bilbeny "Les banderes catalanes i la descoberta d'Amèrica" .

Enric Guillot



Autor: Enric Guillot




versió per imprimir

  1. Vicent3.2
    23-01-2022 14:59

    Allò de Cortes "de Navarra" podria ser un trasllat per fer-lo quan més llunyà millor...

    Pocs moriscos hi haurien a Navarra per comprar-los les cases... i a la Serrà d'Espadà al País Valencià n'estava plé de gom a gom fins que algun il.luminat se li va ocòrrer l'expulsió al 1609... i en aquell moment el Duc de Sogorb - valenciano-català - si va oposar tant que li varen requisar fins i tot béns i terres.

  2. Vicent3.2
    23-01-2022 14:52

    Exacte: blasó per fets d'armes!!!

    El que no podien/ni poden consentir els castellans, qüestió de vergonya pròpia, era que es tractara d'un blasó obtingut pels avantpassats de la família Cortes per la defensa de la vila de Borriana a temps de Pere III front a l'homònim i cruel rei castellà. Tres corones per que va ser els cops que es va resistir l'embat castellà diu el privilegi del rei. Hipòtesi a confirmar i que llence.

    Aneu al Googlemaps i cerqueu la conca del Riu Millars, vora Terol: Villahermosa del Rio (Vilafermosa), Cortes de Arenós(o), Puebla de Arenoso, I els pobles de la Vall d'Artana (Artana, Eslida, Aín...) tot zona senyorial dels Cortes/Arenòs i de moriscos al segle XVIé i veureu que prop està Borriana (a vora mar del Riu Millars), la de l'escut en blau i amb 3 corones.

    Casualitats i curiositats de la història, no?

  3. Marcus Tarragona Hispania
    04-06-2016 18:36

    Vamos, cortés era catalán, las naves eran catalanas, Los hombres que le seguían eran también catalanes, pero las matanzas de indios, eso no ,eso lo hicieron los castellanos!
    Demencial! Esto es delirio en estado puro! Insulto a la inteligencia y al sentido común

  4. Perrogorilero
    14-08-2015 09:48

    Hernán Cortés era de Medellín, Extremadura. No existen dudas al respecto. Explico el por qué de la bandera Aragonesa:

    El Conquistador, don Hernán Cortés, nacido hacia 1485 en la villa de Medellín, Extremadura; era hijo único del matrimonio formado por don Martín Cortés de Monroy natural de Salamanca y doña Catalina Pizarro Altamirano, natural de Trujillo. Don Hernán heredó el apellido Cortés de su abuela paterna doña María Cortés. Seguramente, por ser ella, portadora de un mayorazgo, en su matrimonio con don Rodrigo de Monroy abuelo paterno.

    Cortés completó el escudo otorgado por Carlos I con las armas propias de la familia aragonesa Monroy Rodríguez de Varillas, de la que descendía en línea directa de varón, que son:
    En campo de oro, cuatro palos de gules por las armas del Reino de Aragón; bordura de azur con ocho cruces griegas de plata, bien repartidas.

    No, no era Catalán....., pero esto ya lo sabeis muy bien, lo que no entiendo es porque lo haceis si es de sobra sabido que no lo era.

  5. De Pere.
    29-04-2015 17:46

    Les uniques matanses de indigenes que dispose al meu coneximent foren per má i obra de la inquisició, molts anys despres de Cortes i Pissarro, en intenció de eliminar als nadius que no abrasaben a Jesus.

    1560 El tribunal del sant ofici insta a que en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana.
    1561 El tribunal del sant ofici obliga a que no se escriban los procesos en lengua catalana.

  6. De Pere.
    28-04-2015 17:30

    Anys arrere la televisió espanyola va emetre un programa fet per sudamericans en el cual exposaben que l'analisi dels ossos de "la conquesta" permet coneixer que la gran majoria dels morts, hu havien estat a mans i armes dels indis sotmesos per les dues grans dictadures americanes (vore Apocalipto).
    tambe, per lo que sembla, lo construit per "els conqueridors" fou algo molt mes humà que lo anterior per a totes les nacións indigenes, esceptuant clar, la Maya i la Inca.
    Leyenda negra.

  7. joanet renardet
    25-04-2015 14:41

    Si la descoberta d'America es catalana i tot Dèu es català!

    La matança d'indis segueix sent castellana?

  8. Jan Renard
    06-02-2015 07:30

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  9. visente pallares
    05-02-2015 22:36

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  10. Cristián Ronáld
    05-02-2015 22:12

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  11. Francesc D
    25-01-2015 09:15

    Un altre hernando pizarro(germà del francisco pizarro) de trujillo amb,les armes reials catalanes:http://www.mirabiografias.com/biografias-de-hernando-pizarro/

  12. Francesc D
    25-01-2015 09:09

    A la web memoria poiltica de mexico,apareix aquest altre dibuix:http://www.memoriapoliticademexico.org/Biografias/Im/Cortes-GobyCG_2.jpg

  13. Vicent
    06-12-2014 15:20

    Al País Valencià hi ha un poble a la comarca de la Plana Baixa: Borriana, que al seu escut hi ha blau i tres corones...
    Fou atorgat per Pere el Cerimoniós en ser 3 cops fidel al rei en la Guerra entre els dos Peres.
    Queda a la gola-desembocadura del Riu Millars vora la mar, a l'altre extrem del Riu cap a la capçalera (Alt Millars) hi ha Vilafermosa -d'on era comte Ferran Cortés, no?- i Cortes -Cortés, no?- d'Arenós als confins interiors del PV, vora l'Aragó.

  14. Jan Renard
    05-12-2014 00:01

    A arguments, proves i indicis, el babau respon amb insults i comentaris poc intel.ligents. Reconec que és dur sentir-se 'epañó' i veure que tot això que us havien ensenyat als llibres és mentida, però ei, la vida és dura. Mai heu estat res més que uns parassits (si fa o no fa igual que ara).
    Sóm millors que volsaltres, per això ens voleu a la vostra 'Apaña', per això no us volem a vosaltres, i com ja es demostra, sempre hem estat millors. Feu una certa pena.

  15. ANTI-TIA
    19-09-2014 18:36

    Us fot veure senyeres en els mapes d'Amèrica, en els escuts d'armes dels conqueridors i catalanades als escrits de Cervantes, Santa Teresa de Jesus i Lope de Vega ........................ «Deum de Deo», «De donde diere»".........a *pastar *babaus.

  16. Julio
    19-09-2014 10:41

    La verdad que esta página da lástima. Refleja un gran sentimiento de inferioridad. Y cierta ceguera fanática.

  17. Joan Puigdemont
    25-11-2013 21:13

    Esteu fent molt bona feina. Ànims!!! Per cert, un amic que viu a Los Angeles ma dit que en Gary Cooper tenia ancestres catalans. Sabeu alguna cosa?

  18. Ernest
    16-08-2013 14:25

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  19. Xavi Llobet
    06-08-2012 20:35

    Ep, qe no es veuen les imatges

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34993
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]
Va viure Leonardo a Catalunya? Es va estar a Montserrat? Hi va tenir relació directa? Un estudi del recorregut...[+]
En Francesc Magrinyà recull la línia de recerca oberta per En Jordi Bilbeny sobre la identificació de...[+]
En Xavier Martínez Gil fa un repàs a la significació del dia 12 d'octubre i conclou que hauria de ser la Diada...[+]