ENTREVISTES » 18-07-2021 | ALTRES FIGURES CATALANES
4014 lectures
|
Imma Tubella: “Mai no ens han explicat que un dels herois de la independència americana parlava català”
Entrevista editada ahir 20 de juliol al diari digital Vilaweb a N'Imma Tubella, doctora en ciències socials, catedràtica en comunicació i ex-rectora de la UOC. Ha publicat la novel·la històrica 'Els insubmisos del mar'.
Imma Tubella és doctora en ciències socials, catedràtica en comunicació i ex-rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Tot i que no ha abandonat el món acadèmic, aquests darrers anys s’ha centrat més en la seva faceta d’escriptora. Ha publicat llibres com ara A cavall del vent, Un secret de l’Empordà i, enguany, Els insubmisos del mar, que ha estat guardonat amb el premi Nèstor Luján de novel·la històrica. L’obra recrea les memòries del mallorquí Antoni Ferragut i Guitard, pare i avi de dos herois de la independència dels Estats Units que, ja de gran, a Menorca, narra l’experiència que li va canviar la vida: viatjar, juntament amb l’escriptor Daniel Defoe, a una colònia de pirates a Madagascar on tots els individus vivien lliures i iguals: l’amagada utopia de Libertàlia.
Parlem amb l’autora sobre la filosofia política que hi ha darrere el mite desvirtuat del pirata malvat i sobre les dones pirates, doblement invisibilitzades. També comenta la situació política i, com a experta en ambdues qüestions, analitza els desafiaments comunicatius del país i els problemes que ha dut la pandèmia pel que fa a l’educació, especialment l’educació a distància. “Anem tard en tot”, diu, contundent.
—Heu dedicat molts anys a la universitat i fins i tot us hauríeu pogut dedicar a la política. Com és que us heu acabat consolidant com a novel·lista?
—A deu anys vaig guanyar un premi de narració i dibuix i a casa vaig dir que volia ser escriptora. Em van dir que això no em donaria menjar i van provar de treure-m’ho del cap, però tota la vida he escrit. El meu primer llibre publicat l’havia acabat vint anys enrere, però en aquell moment publicava molts textos de recerca i vaig pensar que era millor no publicar-lo llavors. Això a França ho tenen solucionat: hi ha molts periodistes que són professors i que escriuen amb pseudònim per no barrejar les coses… Tot el que he anat fent, amb sort i de gust, ha estat un accident fins a arribar aquí, que és el que volia.
—El llibre parla de Libertàlia, una colònia de pirates en què es vivia amb total llibertat i igualtat. Per què aquest tema?
—Tots els llibres els he fet per casualitat. En una llibreria de París em va caure a les mans un llibret que es deia Libertàlia. Era un capítol d’una enciclopèdia de pirates escrita per un tal capità Johnson, que era Daniel Defoe. No entenia per què havien tret aquest capítol de l’enciclopèdia i vaig començar a investigar. La història oficial defensa que tots els pirates que surten en aquesta enciclopèdia i les seves històries són veritat, menys la del capità Misson i Libertàlia. La història dels pirates ha estat completament amagada i manipulada per la historiografia oficial. Barregen corsaris, pirates i bucaners i titllen els pirates de criminals, però no ho eren.
—En què es diferenciaven?
—Els corsaris eren mercenaris que robaven en nom d’un rei. En canvi, entre els pirates hi havia intel·lectuals de prestigi que tenien biblioteques espectaculars als vaixells i que duien l’Utopia, de Thomas More, a la mà. El pirata occità Daniel Montbars atacava tots els vaixells castellans que trobava amb el llibre de Bartolomé de las Casas a la mà, acusant-los d’assassins i venjant el genocidi. Els pirates tenien una filosofia al darrere. Eren assemblearis i tenien seguretat social i jubilació: part del botí es guardava per als qui ja no podien navegar o per als ferits i malalts. A més, una de les coses a què es dedicaven era a alliberar esclaus, a qui oferien de tornar o de quedar-se amb ells. I vaig trobar espectacular la història de les dones pirates, encara més amagada. Votaven i podien presentar-se com a capitanes mentre que a Suïssa el sufragi femení es va aconseguir el 1971!
—Com eren les dones pirates?
—Fugien de matrimonis forçats o de maltractadors. N’hi ha hagut moltíssimes, moltes de les quals nòrdiques. La primera va ser una pirata de Cartago, el 700 abans de la nostra era. També es destaquen Grace O’Malley, independentista irlandesa, Jeanne de Clisson, a qui deien la tigressa bretona, Anne Dieu-Le-Veut, també bretona, i Anne Bonny i Mary Read, les més famoses. Bonny s’obria la camisa i ensenyava els pits als enemics. Els deixava tan atabalats que atacava el vaixell sense problemes… Els pirates eren teatrals, però molt menys violents que no sembla. Es disfressaven, es posaven pólvora als cabells… Molts pirates temibles feien pura comèdia.
—I com eren les repúbliques pirates?
—He parlat amb okupes per fer la novel·la perquè el que feien els pirates era alliberar espais. Hi ha historiadors que diuen que Libertàlia va existir i n’hi ha que diuen que no, però tothom està d’acord que les repúbliques pirates van existir, i que eren autogestionades, tot i que no van durar gaire. Sembla que Libertàlia es va acabar perquè els indígenes van atacar-la. Un altre exemple és la República de Salé, formada per moriscos i jueus expulsats de Castella. Llegint codis de vaixells pirates ja es veu quina era la seva filosofia.
—En què es basava aquesta filosofia?
—Tots tenien dret de vot i el capità s’havia de sotmetre a la votació de la tripulació. Hi havia el capità, que manava en temps de guerra, i un contrapoder, el contramestre, que organitzava el vaixell. Una de les coses més castigades era l’assetjament i l’abús sexual, fos contra dones, homes o nens. L’homosexualitat la permetien absolutament. En definitiva, els pirates en van fer alguna de grossa? Segurament, però, com deia Defoe, eren bandits socials. No mataven ni robaven perquè sí, sinó per una causa. El llibre no és una oda a la pirateria, és una oda a la llibertat, que era la base de Libertàlia. La igualtat també la practicaven i no parlaven de fraternitat, però sí de suport mutu. També parlaven del dret a la felicitat, que reflecteix la constitució americana. Benjamin Franklin i George Washington estaven enamorats de la filosofia dels pirates!
—De fet, aquest tema també es toca a la novel·la, que recrea les memòries d’Antoni Ferragut, avi de David Ferragut, un dels herois de la independència americana.
—Sí. De l’Antoni, se’n saben molt poques coses, m’ho invento gairebé tot. Pel que fa al seu fill, Jordi Ferragut, va ser l’heroi oblidat de la independència americana. En David ja era molt americà, però en Jordi era menorquí i parlava català. De fet, a en David li va regalar una Bíblia que, a la darrera plana, en català, deia que no s’oblidés mai que venien de Menorca. En Jordi, a més, va salvar George Washington en una batalla. Als Estats Units els reivindiquen i nosaltres no. Mai no ens han explicat que un dels herois de la independència americana parlava català… Ho vaig descobrir als Estats Units perquè a Washington hi ha la Farragut Square.
—Al llibre es diu “després de tota revolució ve la reacció i la traïció” i “totes les revolucions tenen la seva contrarevolució”. Hi ha paral·lelismes amb el present?
—I tant! És un llibre que he escrit de manera paral·lela al nostre procés. La utopia dels pirates també era un projecte de societat, però va acabar molt malament. Espero que nosaltres acabem millor… Quan em deprimeixo penso en Deulofeu, el farmacèutic de Figueres, que diu que Catalunya serà independent el 2029, no tant perquè els polítics aconsegueixin la independència, sinó per la decadència d’Espanya. Espanya està en un moment de decadència total del punt de vista econòmic, polític, cultural i moral. Cap dels esforços de propaganda a l’exterior no li van bé i nosaltres recollim més fruits que no pensàvem a l’exili.
—Com la veieu, la situació política?
—La política de la Generalitat no m’interessa perquè és una política autonomista absolutament retallada. I a més falla el relat. No som capaços d’explicar quin projecte de país tenim: què hi guanyaríem si fóssim independents i què hi perdem si continuem a Espanya. Jo he estudiat molt la independència americana i, tot i que són èpoques i situacions completament diferents, és interessant de veure com van saber crear un somni, un relat que convencés tothom. Hi va haver grans discussions entre els pares de la independència, però van veure que la primera prioritat era la independència. Van crear un relat que demostrava que era molt millor deslliurar-se d’Anglaterra que no pas continuar-hi, que eren un país en què valia la pena de viure. Després et pots trobar que no és així, però tenien el somni de crear un país nou.
—Com es traduiria això a Catalunya?
—És la idea de per què volem ser independents. No és per una qüestió política o de dretes i esquerres. És perquè volem viure dignament. Tenim problemes d’infrastructures, dèficit fiscal, no sabem què passarà amb les pensions… Per a fer el somni, hem de construir el relat, i no ho fem. Des del punt de vista econòmic, per exemple, és molt fàcil de fer veure com milloraríem, si fóssim sols. De totes maneres, la gent, sense relat, surt al carrer, però la classe política no està a l’altura. Per què no reivindiquem el Primer d’Octubre? Vam guanyar un referèndum! Diuen que no érem prou gent, però l’acceptació de la constitució europea es va fer amb una participació molt baixa i no va passar res. Les darreres eleccions municipals a França han tingut un 34,6% de participació i no ha passat res. I ara demanem permís per fer un nou referèndum que no ens donaran… És una bestiesa. La gent s’ho creu, però falta un lideratge que connecti, que sàpiga aglutinar i expliqui que aquestes coses es guanyen amb fronts comuns.
—Havíeu estat membre del consell d’administració de la CCMA i directora del Departament d’Estudis. Com veieu TV3 en aquests moments?
—Molt malament. Ja no és la meva, ni de bon tros. I ja no és la de molta gent. Als Estats Units, després de l’11-S les televisions privades, de tendències diferents, van estudiar d’unificar les redaccions per unificar el discurs nacional. No ho van fer per raons econòmiques, però el debat hi va ser. L’audiovisual té tant d’impacte en la gent que, en un moment de crisi nacional, van veure que s’havia d’unificar el discurs. Nosaltres ens hem oblidat que la Corporació es va crear per unanimitat al parlament com a eina de normalització lingüística, cultural i nacional. Pel que fa a la llengua, en la meva tesi vaig demostrar que en quatre anys vam passar del 60% de gent que entenia el català a més del 90%. És espectacular, però no ho vam aprofitar des del punt de vista dels continguts.
—En quin sentit?
—Per exemple, els americans tenen lobbies que fan pel·lícules. Philadelphia es va fer per dir que la gent que tenia la sida no havia de ser arraconada. Després de la Segona Guerra Mundial, la CIA deia que havien guanyat la guerra militar, però que havien de guanyar la guerra de les consciències, i per això va demanar al congrés que invertís en Hollywood, i ho va fer. Això nosaltres ho hem desaprofitat. TV3 ha estat una eina de normalització lingüística durant un temps, però no tant una eina de normalització cultural. No hem creat el gust per la nostra cultura tal com l’hauríem d’haver creat, i encara menys hem estat una eina de normalització nacional.
—Com hauria de ser aquesta eina de normalització nacional, tenint en compte totes les pressions que rep TV3?
—Reivindicar Catalunya com a terra d’acollida, per exemple. No m’hauria importat tenir gent parlant en castellà a TV3 si al darrere hi hagués hagut una eina nacional clara. En l’època que fèiem Dallas i el futbol en català hi havia tot de gent del sector cultural que ho criticava. Això va ajudar a la normalització lingüística i tothom veia TV3. S’havia de fer una televisió per al país, igual que s’ha de fer un projecte nacional per al país, no tan sols per als que han votat sí l’1-O.
—Pel que fa a la normalització lingüística entre les noves generacions, TV3 també perd terreny. Els nens creixen mirant dibuixos a Netflix i els joves mirant youtubers, tot en castellà o anglès. S’ha arribat tard?
—Amb això hem badat moltíssim. “Això a nosaltres no ens arribarà mai”, deien. Abans del 2006 vaig escriure La guerra de les pantalles, en què demostrava que la gent mirava la tele, però no sabia quin canal mirava. TV3 durant molt de temps va pensar que les audiències serien sempre les mateixes i que la televisió sempre seria el centre de la casa. L’aparell continua essent-ho, però en l’aparell hi entra Netflix, Amazon Prime, HBO… Jo ja deia que la política lingüística se’ns n’anava de les mans i que calia mirar què feien els països nòrdics per mantenir la llengua. En el seu moment, van fer un gran esforç per la producció pròpia i ara ens arriben moltes sèries nòrdiques. Però tenien un estat darrere…
—Sou titular de la Càtedra d’Educació i Tecnologia del Collège d’Études Mundiales de París. Encara sobre els joves, quins envits ha implicat la pandèmia i la irrupció forçada de l’estudi a distància?
—La pandèmia ens ha fet entrar al segle XXI vint anys tard, de cop i sense preparació. Vaig passar de TV3 a la UOC i no entenia com Gabriel Ferraté, a qui no s’ha reconegut prou el mèrit de fundar una universitat per internet el 1994, em deia que allà els professors no podien fer vídeos. Enregistrar les classes en vídeo i penjar-les implicava no canviar la metodologia d’aprenentatge, el professor no deixava de ser el centre. Una mica com passa ara per Zoom… Un professor que no sap comunicar, si a sobre ho fa a través d’una pantalla, és un desastre absolut. I cent alumnes per Zoom és una bestiesa! No vull dir que totes les classes per Zoom siguin un desastre, i sóc partidària de la hibridació entre el presencial i l’online, però aquesta manera precipitada d’entrar en l’online no ha anat bé. Des de primària fins a la universitat hem entrat de cop en el no presencial i ha quedat clar que no és impossible, però que porta molta feina. Als de la UOC ens deien que fer classe a distància era molt fàcil, i ara molts professors m’han reconegut que no. Anem tard en tot…
—I els més petits?
—Hi ha estudis que demostren que el fracàs escolar té molt a veure amb el fet que estan molt desconnectats de les classes magistrals. Són en un altre món i necessiten una altra mena de metodologia que no té res a veure amb la de la societat industrial, que preparava gent per anar a treballar a fàbriques. S’han de fer coses més personalitzades, treballs per projectes… Si descobreixen per a què serveix multiplicar perquè ho necessiten per a un projecte, es concentren i n’aprenen. En educació també ens manca un lideratge important. Cal fer allò que va fer Prat de la Riba, voler transformar l’educació a tots els nivells. Va fer un consell i hi va posar de presidenta Maria Montessori, la persona més avançada de l’època. Va fer escoles pilot que havien de ser el motor de la transformació, però després d’ell tot s’ha acabat. Continuem amb el model de la societat industrial, d’escola i universitat per a una societat que ja no existeix.
20.07.2021
CULTURA > LLETRES
Clara Ardévol Mallol i Albert Salamé (fotografies)
Vilaweb
https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-imma-tubella-insubmisos-del-mar/
Autor: Clara Ardèvol i Albert Salomé/Vilaweb/Imma Tubella
versió per imprimir
D'acord Jordi. Gracies per les teves consideracions i correccions…espero gaudiu de les vacances i que a la tornada t'enrecordis de recomanar-nos el llibre o llibres que et comentava…. Gràcies company!
Amb les dues preguntes que us feia, el que volia dir és que, al pobre Alexandre Deulofeu, que ja no es pot defensar, avui dia li fan dir el que volen.
Per exemple, que els EEUU desapareixeran trossejats, no ho va dir mai, que jo sàpiga, sinó tot el contrari.
Desgraciadament, en Juli Gutiérrez Deulofeu ---que no és fill seu, sinó nét--- ha tingut la gosadia de continuar la feina predictiva de l'avi, de tal manera que el lector, o oient, acaba no sabent del cert si el que diu és d'ell o de l'avi.
Quan el que pogués dir l'avi ---després de tants anys meditant sobre els fets històrics--- té un pes important, que no té per què tenir-lo el que digui el nét.
A mi em sembla que fóra molt més honrat, i més respectuós amb el pensament de l'avi, de part del nét, que mirés d'entendre i explicar extensament les obres originals ---que a voltes no són pas tan fàcils d'entendre.
Pel que fa a aconsellar un llibre d'en Deulofeu, em sap greu, però en aquests moments m'és impossible de fer-ho a consciència, en no tenir els seus llibres a mà, estant com estem la família fora de vacances. Espero recordar-me'n quan tornem.
Benvolgut JordiB, gràcies pel teu consell...jo només recomanava llegir els llibres que tracten sobre la seva obra perquè són molt més comprensibles que els seus tractats, tot i que també n´hi ha d'altres justificacions com intentaré explicar més avall. Sens dubte que el millor es llegir-ho tot, tan els seus propis llibres i tractats, com els que altres han bastit en base a les seves teories ....estic segur que tens molt bona memòria. A mi em falla sovint...suposo que són els anys...Sigui com sigui, penso que no estem aquí per verificar a quina linea de quina pàgina de quin llibre en Deulofeu assegura que els USA desapareixeran i que la CCCP es reinventarà, extrems dels que parla en mes d'un dels seus llibres, amic meu. Per a mi no te sentit la teva pregunta sobre la linees, pagines, ......En primer lloc perquè ell no assegurava res, ja que tots sabem, bé quasi tots, que els models matemàtics predictius no asseguren res, només intenten explicar la realitat immediata en base a series històriques de dades. En segon lloc, perquè va morir al 1977, i és evident que el que deia respecte a USA i CCCP ha succeït després de la seva mort i continua succeint avui en dia...només cal seguir les noticies i la premsa internacional. En tercer lloc, per que va haver d'escriure tots els seus tractats mentre el dictador era viu, i potser els llibres que has llegit no incorporen mencions a USA ni CCCP per decisió d'estat....els llibres editats amb posterioritat, sobre tot els que han estat supervisats pel seu fill en Juli Gutierrez Deulofeu, de ben segur que incorporen totes les possibles omissions que la censura franquista va imposar; i en quart lloc, perquè penso que als catalans ens interessa més saber abans que el numero de la pàgina, tot el que ens han manllevat i usurpat els estats que ens envolten quan ni USA ni CCCP existien, no creus?....De ben segur que has llegit molt més llibres que jo d'aquest geni, per això volia demanar-te un favor ....De tots els llibres seus que has llegit quin és el que més recomanes per aquells companys que vulguin comprovar que la nació catalana és origen i arrel de la cultura i l'art medieval sobre el que pivota tot el Renaixement?
Desperta Ferro!
(per a l'Edmund Cooke)
Us feia aquelles dues preguntes perquè, després de més de vint anys llegint, a tongades, uns quants llibres de l'Alexandre Deulofeu, les dues afirmacions que hi poso en dubte no les hi he trobades mai.
Podria ser que em fallés la memòria, però és la impressió que me n'ha quedat.
Ja que em recomaneu els llibres que tracten de la seva obra, crec que hi sortiríeu guanyant si els deixàveu de banda. Tinc vist que n'hi ha que li fan dir coses que no ha dit mai.
Si voleu saber el que realment diu, llegiu-lo a ell directament. És un bon consell.
Amic Francesc, penso que hi ha molts mes problemes....pensa que fins i tot els Estats i els propis sistemes monetaris poden esfonsar-se en fallida...quan les insolvències són molt importants, com la que s'entreveu a tota l'Europa del Sud des de fa temps, i que anirà a pitjor sens dubte, el Alemanys sols no podran asumir-ho i seran els creditors dels nostres Estats Europeus (EEUU, Russia, Xina, Israel, principalment si no vaig errat) els que pendran el control, evitant la fallida en caiguda lliure i possant les seves condicions, es clar, que seran molt mes restrictives que les actuals, amb exigencia de rendibilitat i control REAL de la despesa pública... i fent neteja per tant de la rèmora que suposa estar dins un Estat europeu obsolet que despilfarra de forma totalment ineficient...l'exemple paradigmàtic d'aquesta orgia de malvaratament és sens dubte España, que enlloc d'invertir en alta velocitat ferroviaria per fer conexio amb europa, ha llençat i despilfarrat tots els recursos en una xarxa interior gens necessària, sense rendibilitat, ni eficiencia, només pèrdues i més pèrdues....i ara s'ha hagut de llogar a França per dos rals, per que ens acabin d'esprèmer....Salut company!
Desperta Ferro!
Edmond, hi ha dos maneras de ser important a Europa. Una és tenir molts diners i ser prou solvent, i l'altre, és deure molts diners que, és el cas d'escanya. Els Europeus saben molt bé que el deute de l'estat espanyol sense Catalunya és impagable. Hi aquest és el problema! Salut i República!!
Amic Xavi, potser no m'explicat be...i es que no té res a veure la politica amb la economia....en aquest cas que em preguntaves jo parlo de qüesions económiques, en defintiva del poder economic dels imperis, que es el que des del neolitic i fins avui, i també en el futur, determina les configuracions polítiques, que sempre s'acaben adaptant als poders economico/imperials, ....esta clar que actualment cap pais no fara res des de la politica per ajudar a Catalunya politicament a ser lliure....altra cosa és el que es pugui determinar per les elits dels poders economico/imperials d'aquests estats com fer els canvis per la subsistència d'europa, el que de retruc implica economicament donar més importancia a les Regions que als Estats europeus, ja obsolets...hem de pensar que España no representa una merda a Europa, i si representa res es perque els europeus saben que dins España hi ha Catalunya, l'origen i motor de tota la península des de l'expansió de l'imperi europeu d'en Carlemany...tothom ho sap això... no cal votar-ho, oi?...i si es votés això a Espanya, obviament, tot i ser veritat sortiria que España es el centre del mon, i que Catalunya es residual i no pinta res, oi?....d'això els sociòlegs, psicòlegs i antropòlegs en dieun inversió colonial...el mon de l'inrevés....
Desperta Ferro!
Llavors es podria deduir que el que fa l'INH, a més d'investigació, seria també desclassificació de documents històrics.
Si d'acord amb tu Edmund, Tarradellas i gran part de la cúpula d'ERC i d'altres partits catalans són alta maçoneria. El que estarien fent és coordinant-se amb els seus germans maçons per a l'agenda secreta.
Doncs tirem-nos a la bartola llavors si penses així.
La independència ja s'ha guanyat a les urnes. Altra cosa és que s'hagi pogut fer efectiva.
D'Alemanya no es pot esperar massa cosa, de França menys encara, res en absolut, i per tant de la UE res de res.
Qui ens ha de tirar una mà ha de ser la Xina, Emirats Àrabs o el conglomerat d'Estats que llavors encapçalarà Wisconsin.
És clar que hi ha coses rares Guerau...o potser no tant, ja que en realitat, tant els instigadors de la guerra civil a Espanya, com els que ens van trair a la transició, com els que no han sabut fer del català una llegua oficial són exactament les mateixes èlits i els seus hereus....no?
JordiB. no sé que es el que has llegit d'en Deulofeu....té quasi una cinquantena de llibres i tractats. Jo no sóc professor ni pretenc ser-ho, i aquest foro tampoc és un grau de la UOC...tampoc prentenc fer creure a ningú tot el que us comento com si tot plegat fos dogma de fe....penso que del que es tracta es de que cadascu prengui conciencia interior de tot plegat, en el seu conjunt, ja que la visió global ens dona la clau de tot...si de vera tens curiositat ja ho trobarás tot això quem demanes...potser et recomanaria que llegixis llibres que parlin sobre les seves teories, són força més digeribles que entrar directament als seus tractats....
Xavi G. crec que estás pixant fora de test...em sorpren molt desagradablement la fe pueril que tens en el sistema "democratic" espanyol....quina credibilitat per solucionar el nostre problema li dones al sistema electoral i als partits polítics que es regeixen per lleis españoles, quan a més us he passat us article en que queda pales que ERC i Tarradelles son uns traidors des que va acabar la guerra civil?....de fet, jo crec que en Tarradelles va ser l'espia Espanyol que des de fora d'Espanya va controlar la disidència catalana, fent pelar a més d'un....tornant a la teva realitat Xavi G., de vera creus que amb el sistema actual s'aconsseguirà res?...i a sobre et creus això de que criticant als nostres representants de forma constructiva aconssegurem coses?...M'ha fet molta gracia això Xavi G!...que no te n'adones que la independencia mai la podrem guanyar a les urnes?...MAI es MAI....és impossible noi!....els nostres despotes no ho poden permetre, vailet meu!....la independencia arribarà imposada des de fora i nosaltres no ens adonarem fins que estigui consumada,,,,i ...sorpresa, o no...la imposarà Alemanya....
....penso que serà així, ja que tornant a les reflexions Deulofenianes, Alemanya necessita reorganitzar Europa per poder subsistir durant el s:XXI com a potència economical, ja que Russia i sobre tot Xina es faran amb el lideratge mundial...els EEUU quedaran relegats i el Alemanys no voldran el mateix destí que els americans....
Desperta Ferro!
Després de quaranta-sis anys de la mort del dictador, encara les elits polítiques als Països Catalans no han aconseguit fer de la llengua catalana una llengua oficial. No hi ha alguna cosa rara amb això?
Doncs tampoc et perds res, que dit així sona molt bonic, però en realitat és una vida molt puta.
He trobat molt interessant aquesta entrevista.
Considero que no podrem fer un salt qualitatiu en la consciència nacional, fins que no deixem de ser subsidiaris de la història D, Escanya. Tant la Generalitat, la corporació de medis de comunicació, com els cercles acadèmics, segueixen sotmesos a la història falsejada de matriu castellana. Ens cal una emancipació d,aquesta història falsa.
Les tradicions polítiques i constitucionals de la nació catalana són un perill per a les elits, per això sempre han impedit des de fa 500 anys que hi haja un precedent d'un estat independent consolidat català on s'hi puguen reflectir altres estats.
(per a l'Edmund Cooke)
L'Alexandre Deulofeu me l'he llegit, però potser no me l'he llegit prou bé.
¿Em podríeu dir en quina pàgina de quin llibre assegura que l'imperi rus perdurarà durant el segle XXI, però reformulat?
¿Em podríeu dir també en quina pàgina de quin llibre assegura que els EEUU ""entraran en una fase de desintegració i fragmentació per conflicties interns i deixarà de ser una de les primeres potencies economiques al s. XXI?
Mercès.
Bé, he sentit una idea base en la que no estic d'acord, minut 36: "no volen la indepèndencia [els polítics indepes], només volen que el poble es cregui que han fet el possible per aconseguir-la i mantenir..."
Per a mi no es que no la vullguin, sinó que són conscients de lo dificultós que és.
Per a mi aquest procés només és un primer pas per a que més endavant, fent bona feina (i verídica, clar), es pugui aconseguir. Ara només s'han mostrat les cartes (les intencions) a l'estat i societat espanyola, entre d'altres coses, per a que s'assabenti, perquè fins ara es pensava que tot era poca cosa més que una broma.
Ara, en els pròxims anys, s'aconseguiran algunes millores autonòmiques, però tal i com no para de repetir l'espanyolisme, "querrán más", doncs en efecte...
Ara, s'ha de seguir pressionant i criticant als nostres polítics, però d'una forma constructiva (i sense fer partidisme), que la democràcia i les eleccions són lliures, que es presenti qui vulgui dels que ho critica tot a vore que tal se'n surten...
Amics us en faig cinc cèntims, però sapigueu que no és més que la prova de la repetició, un i un altre, i un altre, i un altre cop i un altre i una altre mes de la nostra historia ....sempre usurpada, manllevada, esborrada i fins i tot traida per les nostres propies èlits...cometent crims d'Estat, al igual que la inquisició, però amb molta més subtilesa:
1.-Documental la mendita: parla de la manipulació que han fet les èlits per encolomar-nos el referendum de l'1 d'octubre, quan no estava previst a la fulla de ruta cap a la indenpencia....la unica persona que es va oposar al referendum, la Muriel Cassal, va morir en circumstancies extranyes
2.-Link amb article de l'Andreu Marfull que parla de la traició d'ERC i en Josep Tarredelles, tant després de la segona guerra mundial, com un cop ,mort en Franco...la única persona que es va oposar a la restauració de la Generalitat post franquista, en Lluis Maria Xirinacs, també va morir en circumstancies extranyes.
Desperta Ferro!:
Resumeix-lo Edmund, si us plau. Quina és la idea clau d'aquest documental pel que fa al nostre procés.
Amics....Us adjunto més informació sobre les dues gran traïcions de les elits catalanes al nostre poble. la primera després de la segona mundial i la segona després de la mort d'en Franco....el principal responsable de l'engany es ERC i en Tarradelles....
https://andreumarfull.com/2021/03/30/1945-1977-historia-duna-traicio
Desperta Ferro!
Amics, no se si ho heu vist aquest documental, censurat i vetat a tots els mitjans de comunicació, inclioent.hi tots els mitjnas suposadament procatalunya....a mi em va ajudar a quadrar el cercle...molt recomanable, tot i que una mica llarg....
https://lamentida.cat
Desperta Ferro!
Fa 500 anys que badem. Perquè serà? Mireu quines són les elits catalanes i ho entendreu.
S'ha de piratejar la senyal dels Netflixs dels collons i que parlen en català.
Mentres tant, Edmund, vinga va!, fes un bon plan per despitralar algun banc, que et fem costat i ens fem amb el botí de segur, iuuuhuuu!!
Molt interessant l'entrevista de dalt a baix....i es que tot traspua humilitat i saviesa, lluny de la mediocritat i inmundicia que ens envolta....una llàstima el retrocés i marginalitat que estem patint, reconegut per tothom, fins i tots per trolls i llimacs...els unics que sembla que no ho vegin són els nostres representants polítics...no seran en realitat part o subordinats del catalans despotics?....Hi ha tantes coses que ens amaguen que mai ni pararem de descubrir-ne de noves dia a dia...Brillant la referència a Deulofeu, que va predir que al 2029 l'Imperi Españyol s'esfondrarà. Us en faig cinc cèntims de les tesis d'aquest geni, coetani i amic d'en Dalí. L'Alexandre Deulofeu va predir tot just després de la Seguna Guerra Mundial que:
-els russos veirien caure tot el bloc soviètic abans de 1990, però tot i així, l'imperi rus perdurará però reformulat al sxxi....
- els alemanys, tot i perdre la primera i la segona WW serien els amos d'Europa, però europa patirà canvis profunds i estructurals per sobreviure al s xxi
- els eeuu entraran en una fase de desintegració i fragmentació per conflicties interns i deixarà de ser una de les primeres potencies economiques al s. XXI; el proces intern de fragmentació es del mateix tipus que ja afecta des del S.XX al estats sudamericans.
-les economies asiàtiques veuran creixer el seu pes en l'economia mundial com mai abans, amb el lideratge clar de l'imperi Xines, que serà la primera potencia juntament amb russia.
A aquest senyor, quan va dir tot això, tothom se n'enfotia i el prenien per boig, que és exactament el mateix que els ha passat a tots els genis catalans quan els castellans (catalans despòtics) no els han pogut fer desaparèixer o no els han pogut esborrar, manipular o apropiar-se'n...però ves per on, en Deulofeu va arribar al moll de l'os, fent unes prediccions que finalment han esdevingut la propia historia mundial, i fins i tot, els telenoticies actuals... només falta l'acompliment de la predicció més important de totes: 2029...
Desperta Ferro!
Que n'arribes a ser de carallot, pepsi! Només això t'ha quedat d'aquesta entrevista en profunditat? O ets limitadet, cosa que fa temps sospito, o un vulgar pocavergonya a sou. Es veu ben a les clares que hi vens a fer aquí. No cal explicar-te que és un cop d'estat, ja ho saps, t'ho recordo, és el que va fer Franco i en menor mesura Tejero, però fidel al relat continues escampant mentides, com ho fa la resta de l'estat il·legal espanyol (els catalans no hem votat mai ser espanyols, ho som per la força de les armes). Ja saps que es gasta més en pintar quadres a l'oli innecessaris dels nous ministres? No ho consideres malversació? Per cert, has auditat les finances estatals? En que es gasten els nostres diners? Perquè això si que és malversació de la bona, sense parlar del lawfare, al que l'estat espanyol s'hi aferra amb frenesí, la corrupció política més vergonyant d'un estat en temps moderns. Nosaltres no robem, company, està demostrat que a Catalunya qui roba és l'estat espanyol. D'aquí no gaires anys, quan la bombolleta de la ficció d'un estat obsolet esclati, espero que ens ho vinguis a explicar i ens demanis perdó per la teva estretor intel·lectual. Perquè passarà, només cal estar atent als moviments polítics i econòmics de fora d'Espanya i a l'increment del deute interior. Sí, sí, allò que dieu sovint, que hem de viatjar. Doncs, això, viatgeu, viatgeu una mica amb l'intel·ligencia i us adonareu que la vostra fí és a tocar.