Impressions sobre 'Carles I sense censura'

Acabo de llegir Carles I sense censura. L’època de Carles I era, per a mi, bastant fosca, estranya, fins i tot  àrida. No imaginava el gran trencaclosques en què, entre uns i altres, van convertir els fets que el llibre intenta aclarir. Poder saber com van anar realment aquells fets, explicats a poc a poc i pas a pas i de manera entenedora i amena, m’ha obert una finestra a un nou paisatge on el regnat de Carles I es veu més clar i més entenedor.

No en tinc ni idea del funcionament de la investigació històrica. Intento imaginar la gran feinada que ha de comportar detectar, corregir i adreçar allò que tanta censura ha distorsionat. En aquest cas, deu ser com anar recosint una xarxa o una malla amb molts forats i caps solts per tal que la història torni a girar sobre fets vertaders i per tal que conèixer aquests fets vertaders sigui útil per a tothom: per als investigadors i per als qui no ho som. Per als qui no ho som perquè tenim curiositat i ganes de saber de la manera més veraç possible i sense manipulacions com va ser aquest tros del nostre passat.

En Jordi Bilbeny, en aquest llibre –com en d’altres que he llegit d’ell–, aporta gran quantitat de dades i d’informacions obtingudes en múltiples consultes i recerques en documents i arxius i ho fa per tal d’anar rebatent, aclarint i rectificant de manera escrupolosa i fidedigna uns fets que els òrgans censors han adulterat, han canviat i manipulat. Aquests fets, la historiografia oficial els ha recollit i refet per explicar-los a la seva mida i interessos.

En Jordi –molts ja ho sabem– està dotat d’una gran capacitat de treball, d’un sentit, d’un olfacte i d’una visió gens comuns. I aquestes qualitats les ha posades al servei de la recerca a l’entorn d’unes èpoques molt concretes del nostre passat. Amb un treball constant, tenaç i persistent, ha anat vestint unes hipòtesis i unes tesis que volen demostrar que el nostre passat va ser molt diferent de com ens l’han explicat fins ara.

Molts cops m’ha donat la sensació que estava llegint una novel·la de detectius. Potser la millor que he llegit mai. Felicito i agraeixo a En Jordi Bilbeny haver pogut llegir aquests fets —els fets reals i no els inventats— que intenten apropar-nos a la veritat, ens agradi o no, de la nostra història.

També vull agrair i animar els components de l’Institut Nova Història per la feina que esteu duent a terme i també per aquesta mirada diferent i crítica que esteu aportant a la historiografia del nostre país, perquè això a la curta o a la llarga ens beneficia a tots.

Jordi, m’agradaria molt que aquest llibre tingués un èxit esclatant. Te’l  mereixes.

Manel Daví
Vic, primavera del 2020