Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
ARTICLES » 18-12-2015  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
5763 lectures

Josep Pla i les fonts documentals de la Història d’Espanya

Segons En Pla, que ho recull d’una conversa personal mantinguda amb En Vicens i Vives, les fonts documentals de l’època dels Àustries, cal anar-les a cercar a París i Viena

Josep Pla (foto: mon.cat)

Llegint, per pur plaer, el llibre Notes per a Sílvia, de Josep Pla (Obra Completa, editorial Destino, 1974), em trobo, a les pàgines 160-161, amb un text que crec que pot tenir un cert interès..

El transcric tot seguit:

“Les primeres vegades que vingué al mas Pla, el professor Vicens i Vives estava encara imbuït de les idees tradicionals de la història política (li fou potser més fàcil de desprendre’s de la rutina de les obvietats econòmiques que de les polítiques).

—Us puc comunicar –em digué un dia– una bona notícia.

—Eh! Passen molt altes.

—Un meu deixeble s’ha posat a estudiar els Àustries. El puc enviar onsevulla.

—¿I on l’enviareu?

—Vós direu... a Madrid.

—¿I per què a Madrid? ¿Per què, si vol estudiar els Àustries, no l’envieu als arxius de Viena? ¿Que potser creieu que Espanya ha tingut alguna forma original política a l’època dels Àustries, que hagi fet alguna cosa més que obeir?

—¿A vós us ho sembla?

—És clar que m’ho sembla. Crec que en aquest període Espanya no ha estat més que el braç armat i dirigit de Viena. És a l’arxiu dels Habsburgs que heu d’enviar el deixeble.

—¿Però vós teniu algun coneixement d’aquestes coses?

—Pocs coneixements. Conec, però, una mica la història de França. En aquest període de la història d’Europa –fins al renversement des alliances—no hi ha més que el contrast entre París i Viena, contrabalancejat, a cada moment, per Anglaterra.

—Però el que dieu és absurd...

—Com vulgueu. M’és igual. El que em sabria greu és que caiguéssiu en els tòpics més vulgars de la historiografia castellana.

—Jo no estic disposat a acceptar cap tòpic.

—Aparentment ho sembla.

—Sou un home massa anticonvencional.

—És el menys que puc fer davant un professor d’història.

—¿Creieu realment que la història de l’Espanya dels Àustries és a Viena?

—La història europea del país en aquest període, sí. ¿No trobeu que hauríem d’una vegada d’anar al gra i prescindir d’interpolacions patrioteres? Si teniu un deixeble que vulgui estudiar seriosament aquest període, feu-li estudiar l’alemany i envieu-lo a Viena. El pot de la confitura d’aquest període és a Viena. El mateix us dic si us surt un xicot disposat a estudiar els Borbons d’Espanya.

—¿Què voleu dir?

—Vull dir que faríeu santament enviant-lo a París.

—¿Com, a París? Els Borbons d’Espanya tingueren una certa originalitat.

—Sí. Tingueren l’originalitat d’obeir, fins que el poble es desvetllà poc o molt el segle passat.

—¿Així vós considereu que les fonts de quatre segles d’història d’Espanya es troben a Viena i a París?

—És clar que ho crec. No es troben enlloc més.´

—Però...

—Sí, ja ho veig. Fa molts i molts anys que es diu el contrari, i aquest lloc comú té un gran pes. ¿Per què no us ateniu al bon sentit?

—¿És que vós sou un home de bon sentit?

—Hi aspiro. El que us dic no té pas la intenció de negar l’existència, en els arxius de la Península, de molts papers. Ara, els papers de base sobre la política europea, en la seva primigènia complexitat original, són a Viena i París.”

Pla, que era un home viatjat, que havia llegit molt, i no precisament best-sellers, sinó que solia anar a les fonts, devia saber el que es deia.

Jordi Segarra




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Guerau
    05-01-2016 14:46

    Amb la mateixa equació hauríem de saber els trastàmara castellans que regnaven a Catalunya-Aragó al segle XV-prinicipis del XVI on tenien els seus documents secrets guardats si a Peñafiel-Valladolid d'on eren originaris o a Saragossa-València-Barcelona

  2. Guerau
    27-12-2015 00:34

    És molt més senzill per entendre la "Gran manipulació" una manipulació en la que que les elits catalanes i valencianes s'han comportat com la pitjor elit d'Europa, la pitjor burgesia que un país a Europa ha creat mai. Aquella burgesia catalana que va nàixer a recer de la cultura catalano-occitana del segle XII-XIII, l'estem patint encara avui dia. I és més senzill encara, avui dia pel món es coneix la paella com un plat culinari autènticament espanyol de soca-rel, nascut per tant o bé a Toledo-Valladolid o Andalusia seguint la lògica de la manipulació.

  3. trencatrons
    19-12-2015 12:47

    deixeu-los que bramin...només saben fer aixó,bramar. Ja poden anar dient,sempre han fet el mateix...han despreciat quan han ignorat. Si no,que ens diguin perquè vàren perdre els Països Baixos,Nàpols,Sicilia,Colombia,Peru,Argentina,Xile,Filipines,Mèxic,California,Florida,Ecuador...doncs perquè allà on han anat només han saquejat i imposat les seves lleis i cultura,sense tenir en compte la originària. Aixì els hi ha anat....

  4. josep
    19-12-2015 11:35

    No val la pena entrar en monòleg amb fans de la pàgina, però en el tema Pla esmenten un llibre on tot són suposicions i atribucions falses.

  5. josep
    18-12-2015 21:49

    Almogaver torno a repetir els articles feixistes atribuïts a José Pla no són del nostre. Respecte a que va fer d'espia contra la República enmig de la revolució i guerra és una qüestió de classe no era conscient del que crearien els feixistes (en aquests comentaris hi tenim als fills) i els nacionalistes imperials espanyols.

  6. Pau
    18-12-2015 17:47

    No t'ho creguis que el món ignora l'INH, l'ABC no l' ignora, la Razón no l' ignora, el Mundo no l'ignora. No t'enganyis a tu mateix

  7. Fauler
    18-12-2015 11:39

    Hi havia una vegada un noi que, després d'uns anys de prometatge, es va casar solemnement amb la Credibilitat. Era una noia de bona família: hom dia que a dins d'ella hi vivia la Veritat. El mateix dia i en la mateixa cerimònia, el noi rebé el seu títol de Doctor en Història Moderna.
    Un dia, quan ja duia uns quants anys de matrimoni, va veure pel carrer la qui semblava la seva esposa que anava de bracet amb dos paios de l'Institut Nova Història. Ella, però, estava radiant, alegre, jove...
    - Credibilitat! Estàs... igual que el dia que ens vam casar! Com és? Però què fas amb aquest parell? Que estàs casada amb mi!!
    - Dispensa, però et confons. Jo no em caso ni em casaré mai amb ningú. Només em deixo seduir, de tant en tant, pels qui saben desplegar les arts de la coherència, pels qui busquen la Veritat o malden per acostar-s'hi. Aquests m'agraden.
    - Però... així... Si tu ets la Credibilitat i no et cases amb ningú... qui és la meva dona?
    - Li hauràs de preguntar a ella. Anem, nois!
    Confús i perplex, l'home va arribar a casa seva i es va adreçar a la seva esposa marcida.
    - Avui he vist la Credibilitat pel carrer. S'assemblava a tu quan eres jove. Però ella no es casa amb ningú. Qui ets tu?
    - Jo sóc la Credulitat. És amb mi amb qui et vas casar.
    - Però em van dir que a dins teu hi vivia la Veritat.
    - Sí que hi viu: a disgust, presonera i maldant per escapar-se de mi. La majoria de les vegades que m'has fet l'amor a mi, l'ofenies a a ella.
    - Però... això és terrible! Què puc fer?
    - Res. Continuem casats. Als ulls de gairebé tothom, tu estàs casat amb la Credibilitat. La gent no la sol conèixer. Ben maquillades, totes ens hi assemblem. I si algú la coneix i et diu que no, tu li ensenyes el títol de Doctor que et van donar el dia de les nostres noces, i la majoria s'ho empassaran. Ah, i sempre pots malparlar dels qui van de bracet amb ella, la vertadera. És tan promiscua! Sempre s'ho fa amb el primer que se li mostra una mica coherent i despert. Que no et vegin mai amb ells.

  8. almogaver.cat
    18-12-2015 04:17

    Referent al tema de'n Jordi Segarra, El Documental de "El Setge de Cardona" https://youtu.be/JrDnDE7f78A .Molta de la seva informació, en allò que es refereix als Àustries i Resistencia de Cardona, el varen trobar al Castell /Palau dels Starhemberg. Pel que fa referencia a les tropes borbòniques es basa (bona part) en historiadors amb seu a Paris. Tota una coincidència en allò que ens esposa en Jordi Segarra.
    I referen al post d'en Josep, desafortunadament dir al respecte:

    Josep Pla, fou traïdor a la República i espia a París per conta i aq contadel perjur i revoltat Franco.

  9. josep
    18-12-2015 00:40

    Molt clar En Pla. Desgraciadament vivim en una societat cega, tan cega que
    alguns fan feixista En Pla confonent-lo amb un que signava com ell José Pla.
    Hi ha una altre text d'En Pla que fa posar la pell de gallina quan explica que Manuel Rivadeneyra l'editor de clásicos espanyoles fou l'inductor de la crema de la biblioteca del convent de santa Caterina de Barcelona dels dominics (la seu material de la Inquisició) al segle xix. Potser hi havia clásicos no tant clàssics?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
17842 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La pregària hebrea del segle XV Ein K'Eloheinu té grans similituds musicals amb l'himne nacional...[+]
D'on ve el terme "virrey" que En Colom va utilitzar fins a l'avorriment? Directament del llatí? O és un...[+]
Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de...[+]
L'Albert Ferrer descobreix en un viatge a l'illa Aitutaki de Nova Zelanda que els seus habitants condimenten les...[+]