ARTICLES » 31-01-2022 | LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
 2810
|
L'altra Corona d'Aragó
"La història del regne des del punt de vista aragonès". Una ressenya d'En Xavier Rius per al diari digital e-noticies del llibre "La Corona de Aragon en el Mediterráneo" d'En Rubén Sáez Abad. Una visió alternativa a la de l'Institut Nova Hstòria.
Acostumat a les històries de la Corona catalanoaragonesa és d'agrair que Rubén Sáez Abad hagi publicat (2021) “La Corona de Aragón en el Mediterráneo. Siglos XIII-XV” (HRM Ediciones), un llibre de gairebé 500 pàgines (24,95 euros) que desgrana l'esplendor del regne durant aquest període.
Sáez Abad (Terol,1978) és llicenciat en Humanitats per la Universitat de Terol i doctor en història cum laude per la Universitat Complutense de Madrid. A més, malgrat la seva joventut, ja ha publicat més d'una cinquantena de llibres.
A l'obra repassa tots els episodis: La derrota a la batalla de Muret (1213), que va retallar l'expansió per França; la conquesta de Mallorca (1229), la de Sicília (1282-1302), els almogàvers a l'Àsia Menor (1302-1311), la conquesta de Sardenya (1323-1325) i fins i tot la conquesta frustrada de Còrsega on no es va passar d'algunes places.
I ho fa sense embuts. Amb la conquesta del que ara és Palma de Mallorca a càrrec de Jaume I explica que “la matança va resultar de tal consideració que van ser milers els cadàvers que van quedar insepults pels carrers”. El saqueig de la ciutat, per cert, “es va prolongar durant diversos mesos, i no va concloure fins al dia 30 d'abril de 1230.
L'autor cita tant fonts cristianes com musulmanes encara que potser una de les poques pegues que es pot posar al llibre és que no tingui notes a peu de pàgina i no expliqui la procedència de les dades. Encara que, en aquests casos, el lapsus generament s'atribueix a l'editorial desitjosa de fer un llibre divulgatiu més que un saberut totxo acadèmic.
L'obra descriu també el desgast que va suposar la conquesta de Sicília i de Nàpols per a la corona. O la sort immensa durant la croada francesa (1285) quan el monarca gal, Felip III, va acabar morint a Perpinyà.
Sense oblidar tampoc les guerres fratricides pel control del Regne de Mallorca després que Jaume I dividís el seu regne entre els seus fills o els duels fraternals a Sicília amb Jaume II enfrontat al seu germà Frederic.
També recordar que, abans de la batalla de Gallípoli durant la Primera Guerra Mundial -adversa per als anglesos i que va pagar l'ànec Winston Churchill- els almogàvers també en van tenir una altra (el 7 de juny de 1305) que contra pronòstic van guanyar. De fet, els almogàvers van ser els primers a cremar les naus més d'un segle abans que Hernán Cortés.
En efecte, hi va haver un temps que els reis d'Aragó -i comtes de Barcelona- es van fer amb altres monarques europeus. Els reis d'Anglaterra van fer sovint de mediadors, encara que no sempre amb sort, en les disputes amb França.
Potser la Corona d'Aragó va tenir massa enemics (Gènova, França i fins i tot la Santa Seu), la qual cosa explicaria -juntament amb el Descobriment d'Amèrica, que suposen un canvi de paradigma- el seu lent declivi però això seria, sens dubte, motiu per a un altre llibre.
Ja ho va dir Pierre Vilar en el seu clàssic sobre "Catalunya a l'Espanya moderna: Entre 1250 i 1350, el Principat català va ser potser el país d'Europa a propòsit del qual resultaria menys inexacte, menys perillós, pronunciar uns termes en aparença anacrònics : imperialisme politicoeconòmic o 'estat-nació'”. Però aleshores com va entrar en decadència “tan aviat”?, es pregunta el mateix historiador francès./
Una ressenya de Xavier Rius
CULTURA · 25 DE GENER DE 2022.
https://cultura.e-noticies.cat/laltra-corona-darago-139238.html
Autor: Xavier Rius
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Monasterio de Moreruela al regne de Lleó patrocinat per Ponç de Cabrera...
https://es.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_Santa_Mar%C3%ADa_de_Moreruela
Vull destacar d'aquest enllaç en l'apartat "Conversión en monasterio del Císter: Santa María de Moreruela", on s'hi diu: "
Las investigaciones realizadas comienzan a mostrar una intervención de los nobles leoneses muy cuantiosa, sobre todo si se comparan con las aportaciones reales. En el reino de León los monasterios que surgieron por iniciativa de un magnate son Moreruela, San Esteban de Nogales y Sandoval, además de los monasterios femeninos de Santa María de Carrizo, Gradefes y Otero de las Dueñas, mientras que el monarca solo llegó a fundar dos monasterios cistercienses en tierras leonesas."
Bé, 3 monestirs fets per magnats "lleonesos", que no són altres que el Pònç de Cabrera per al de Moruela y el de Nogales, i Ponç de Minerva per la de Sandoval, molt lleonesos aquests magnats, sí senyor... Però es que els altres dos els va fer el rei lleonès, i el rei era borgonyó, nyas coca!!, el que deia l'altre dia...
Gràcies per compartir el que has trobat, Francesc D, de mica en mica anem polint l'espessa crosta d'aquests Lara, gràcies.
El franco, el franc, el francès, genial Francesc D.
Sí, tal com diu l'enllaç de la wiki que he penjat del Vescomtat de Menerva, els Olargues són una branca dels Menerva, que alhora son una branca dels Narbona.
Potser aquesta informació en francès al respecte la vas llegir en els enllaços de Geneanet.org que vas deixar fa uns dies a l'article de l'Armorial del Gelre, que a banda de la genealogia del personatge en qüestió, a vegades també dona al final de la pàgina tota la informació que tenen al respecte sigui en l'idioma que sigui. Ho miraré i seguirem indagant, salut!
Els darrers enllaços que has penjat de xenealogias em diu que no existeixen, potser és un problema momentani o d'altra índole. Ho seguirem intentant.
Gràcies per compartir el que has trobat, Francesc D, de mica en mica anem polint l'espesa crosta d'aquests Lara, gràcies.
Sí, tal com diu l'enllaç de la wiki que he penjat del Vescomtat de Menerva, els Olargues són una branca dels Menerva, que alhora son una altra branca dels Narbona.
Potser aquesta informació en francès al respecte la vas llegir en els enllaços de Geneanet.org que vas deixar fa uns dies a l'article de l'Armorial del Gelre, que a banda de la genealogia del personatge en qüestió, a vegades també dona al final de la pàgina tota la informació que tenen al respecte. Ho miraré i seguirem indagant, salut!!
Els darrers enllaços que has penjat de xenealogias em diu que no existeixen, potser és un problema momentani o d'altra índole. Ho seguirem.
COLLIIIIINS!!!
Gràcies per compartir el que has trobat, Francesc D, de mica en mica anem polint l'espesa crosta d'aquests Lara, gràcies.
Sí, tal com diu l'enllaç de la wiki que he penjat del Vescomtat de Menerva, els Olargues són una branca dels Menerva, que alhora son una altra branca dels Narbona.
Potser aquesta informació en francès al respecte la vas llegir en els enllaços de Geneanet.org que vas deixar fa uns dies a l'article de l'Armorial del Gelre, que a banda de la genealogia del personatge en qüestió, a vegades també dona al final de la pàgina tota la informació que tenen al respecte. Ho miraré i seguirem indagant, salut!!
Els darrers enllaços que has penjat de xenealogias em diu que no existeixen, potser és un problema momentani o d'altra índole. Ho seguirem.
Gràcies per compartir el que has trobat, Francesc D, de mica en mica anem polint l'espesa crosta d'aquests Lara, gràcies.
Sí, tal com diu l'enllaç de la wiki que he penjat del Vescomtat de Menerva, els Olargues són una branca dels Menerva, que alhora son una altra branca dels Narbona.
Potser aquesta informació en francès al respecte la vas llegir en els enllaços de Geneanet.org que vas deixar fa uns dies a l'article de l'Armorial del Gelre, que a banda de la genealogia del personatge en qüestió, a vegades també dona al final de la pàgina tota la informació que tenen al respecte. Ho miraré i seguirem indagant, salut!!
Els darrers enllaços que has penjat de xenealogias em diu que no existeixen, potser és un problema momentani o d'altra índole. Ho seguirem.
Gràcies per compartir el que has trobat, Francesc D, de mica en mica anem polint l'espesa crosta d'aquests Lara, gràcies.
Sí, tal com diu l'enllaç de la wiki que he penjat del Vescomtat de Menerva, els Olargues són una branca dels Menerva, que alhora son una altra branca dels Narbona.
Potser aquesta informació en francès al respecte la vas llegir en els enllaços de Geneanet.org que vas deixar fa uns dies a l'article de l'Armorial del Gelre, que a banda de la genealogia del personatge en qüestió, a vegades també dona al final de la pàgina tota la informació que tenen al respecte. Ho miraré i seguirem indagant, salut!!
Els darrers enllaços que has penjat de xenealogias em diu que no existeixen, potser és un problema momentani o d'altra índole. Ho seguirem.
Gràcies per compartir el que has trobat, Francesc D, de mica en mica anem polint l'espesa crosta d'aquests Lara, gràcies.
Sí, tal com diu l'enllaç de la wiki que he penjat del Vescomtat de Menerva, els Olargues són una branca dels Menerva, que alhora son una altra branca dels Narbona.
Potser aquesta informació en francès al respecte la vas llegir en els enllaços de Geneanet.org que vas deixar fa uns dies a l'article de l'Armorial del Gelre, que a banda de la genealogia del personatge en qüestió, a vegades també dona al final de la pàgina tota la informació que tenen al respecte. Ho miraré i seguirem indagant, salut!!
Els darrers enllaços que has penjat de xenealogias em diu que no existeixen, potser és un problema momentani o d'altra índole. Ho seguirem.
Gràcies per compartir el que has trobat, Francesc D, de mica en mica anem polint l'espesa crosta d'aquests Lara, gràcies.
Sí, tal com diu l'enllaç de la wiki que he penjat del Vescomtat de Menerva, els Olargues són una branca dels Menerva, que alhora son una altra branca dels Narbona.
Potser aquesta informació en francès al respecte la vas llegir en els enllaços de Geneanet.org que vas deixar fa uns dies a l'article de l'Armorial del Gelre, que a banda de la genealogia del personatge en qüestió, a vegades també dona al final de la pàgina tota la informació que tenen al respecte. Ho miraré i seguirem indagant, salut!!
Els darrers enllaços que has penjat de xenealogias em diu que no existeixen, potser és un problema momentani o d'altra índole. Ho seguirem.
Xavi.G Bona feina! En relació a les Olargues, ara no recordo on ho vaig llegir, van ser fundades pels Vescomtes de Menerva, o hi tenen alguna mena de relació. Recordo que ho deïa una web francesa. Per si vols estirar del fil. Jo no disposo de massa temps encara que, de tant en tant vaig gratant per la xarxa. Salut!
http://www.xenealoxiasdoortegal.net/ortegal/lara.htm
Llinatge dels Lara, enparentats amb els Narbona. http://www.xenealoxiasdoortegal.net/ortegal/lara.htm
Aquest és l'enllaç on està tot explicat. http://huermeces.blogspot.com/2018/02/el-conde-rodrigo-gonzalez-de-lara-senor.html?m=1
Volia dir Rodrigo Gonzalez de Lara. Esmeno l'error.
Seguint el teu fil Xavi.G. el comte Rodrigo Fernandez de Lara, llamado el Franco. Te les armes de Menerva, un castell, les calderes dels Lara i l'escacat dels Urgell. Queda clar que aquest paiu no és altre que el Poncio de Minerva fet Castellà. Salut! https://4.bp.blogspot.com/-3rYjYCnyskI/Wo1hPbTjTXI/AAAAAAAAIRM/jPLo90vrEXoE6yRV--016Vq4SJKdg74tgCLcBGAs/s1600/Salazar-Castro-III-247-Redu-Edit.JPG
I ja per acabar, com que he vist que asseguren que a un Ponç de Menerva quan passa a Castella el fan Rodrigo González de Lara, he fet una senzilla però matemàtica e infalible regla de tres i m'ha surtit que Rodrigo Díaz de Bivar fou en realitat un Ponç d'Empúries senyor de Besiers.
Feu-ho, feu vosaltres la operació hi veureu que us surt això mateix si no em creieu!!
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vescomtat_de_Menerba
Per si algú està estudiant als Ponce de León provinents dels Ponç de Cabrera per part materna diuen, i per part paterna d'uns tals Vela gallecs, pel que diu aquí a la nota 3, potser estaríem en que els Narbona/Menerva també són substituits aquí per aquests Vela de Galícia, i són en realitat els Narbona afincats a Lleó qui emparenten per part masculina amb els Cabrera lleonesos.
https://es.wikipedia.org/wiki/Ponce_de_Minerva
(que no dr Palomo, que no m'empasso lo dels "más i más pajarracos", deixeu estar...)
Aprofito per deixar alguns avenços que he fet amb el Narbona/Menerba de Lara.
Escut amb dues calderes de Sant Vicenç d'Olargues (la creu santjoanista és posterior als personatges en qüestió)
https://fr.wikipedia.org/wiki/Saint-Vincent-d%27Olargues
Pons de Menerva
https://dbe.rah.es/biografias/56401/ponce-de-minerva
I deu haver un Pons de Menerva anterior, oncle o familiar directe d'aquest, que és al que identifiquen amb el Rodrigo Gonzàlez de Lara.
Frede, el ibers érem el poble més pur, dominàvem tota la península ibèrica fins que remant per l'oceà els de la part dreta es van adormir i ens van fer encallar amb eurasia.
El carlisme amb això dels furs jo pense que entronca amb el nostre arxiduc Carles darrer dels austria.
Com tantes altres incògnites i mentides que seran difícils d'esbrinar. Una incògnita, qui van ser en realitat els ibers? Quin espai geopolític dominaven? Quina relació tenien amb els grecs? Quin poble va originar la cultura i civilització occidentals? Una mentida i una altra guerra de successió, el carlisme. S'ha titllat al carlisme d'absolutista en contraproposició a la monarquia liberal (sic). Però el carlisme estava assentat a les terres catalanes. Es defensaven els furs i una dinastia suposadament del poble. S'ha tergiversat la història per adequar-la a uns propòsits d'estat.
Certament Edmund, tota la raó! Aixó que dius de Na Peronella i la llei sàlica, és el mateix que ens volen fer creure de la reina Isabel de Castella que, en realitat no pintava una merda. Salut!
El regne d'aragó fou creat pel comte de barcelona RB IV per possar sota la seva jurisdicció la marca hispànica, els comtats catalano-occitants, i tots els territoris que es guanyèssin a la campanya militar de reconquesta ibèrica de contenció i expulsió als sarrains, que tambè restà sota jurisdicció del comte-rei, tot plegat aconseguint la indepència i reconeixement dels francs. Una jugada mestre pròpia del marqués d'hispània i duc de la gotia…. Per això en Lluis IX el Sant, el rei franc per liderar la croada a europa occidental contra tots els heretges per bula papal, així ho fa reflectir als mapes geopolítics de l'època…on no hi apareix don pelayo enlloc (igual que passa a l'armorial gelré) i sí que hi apareixen als mapes del Sant els "royaumes” de portugal i castella, sota jurisdicció del "roy” d'arago….
I l'academisme oficial ens diu que la creació del regne d'aragó és mèrit exclusiu de peronella, una nena de 14 anys, que en plena edat medieval, apogeo del període feudal, on la llei sàlica i el seu incompliment generava conflictes militars entre els propis casals nobles, aconsegueix ser regent d'un "royaume” creat pel propi comte de barcelona amb suport dels francs en les campanyes sarraines, royaume abans regentat pel bell, pobre i moribund Ramir, un noble sense descendència masculina…i la noieta, tota soleta, finalment aconssegueix ser la reina del regne d'aragó….mentre que en RBerenguer IV, només n'és el princep…
En efecte, En Pèire Vilar es pregunta: -com [La Corona d'Aragó] va entrar en decadència "tan aviat”? Ara sabem que senzillament no hi va entrar.
La pregunta és: a quin "regne" es fa referència?