ARTICLES » 08-01-2022 | LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
 7134
|
L'armorial de Gelre i la Corona d'Aragó
L'Armorial de Gelre és un llibre d'armes que va ser dissenyat entre 1369 i 1396 a Holanda. És una important font medieval d'heràldica. Conté al voltant de 1800 escuts de prínceps, clergues i seglars de l'Europa occidental, oriental i central. L'Armorial de Gelre dedica un foli sencer a la Corona d'Aragó. A l'Armorial hi apareixen els escuts més importants dels diferents regnes d'aquesta Corona i també dels seus senyors feudals més rellevants. En Lluís Brines n'ha fet un estudi molt detallat, acompanyat de moltes imatges.
A) Introducció. L'Armorial de Gelre
L'armorial de Gelre (en neerlandès Wapenboek Guelders) és un llibre que va ser escrit en neerlandès abans de 1396 i que pertany al gènere dels armorials, que són una mena de llibres que registraven tots els escuts dels llinatges i cavallers d'un territori. La majoria d'historiadors n'atribueixen l'autoria a l'herald Claes Heinenszoon, que fou herald del duc de Gueldre, als Països Baixos, i per això té aquest nom. Un herald, durant l'Edat mitjana, fou un oficial d'armes de categoria intermèdia entre el rei d'armes i un porsavant, i tenia la funció d'examinar els escuts dels qui participaven en els tornejos i d'identificar, a través dels escuts, els morts o ferits d'una batalla. També feien altres tasques, com dur les proclames dels prínceps, o fer les proclames a les assemblees i declarar la guerra. A la pràctica eren uns missatgers dels senyors feudals, i una forma primigènia, doncs, de diplomàtic. Solien vestir uns tabards decorats amb l'escut del senyor feudal al qual servien. El llibre mostra uns 1755 escuts d'armes a color d'Europa Occidental i Central bàsicament, repartits en 121 folis. Actualment està dipositat a la Reial Biblioteca de Bèlgica (Ms. 15652-56). El llibre resulta d'important rellevància com a font històrica, perquè per exemple a Dinamarca s'emprà per determinar els colors de la bandera de Dinamarca a partir dels colors que atorgava l'armorial al Dannebrog. Aquest llibre és en definitiva una de les fonts més importants per a l'heràldica medieval.
Les il·lustracions a color d'aquest armorial són d'excel·lent qualitat, i hi veiem entre altres coses un autorretrat de l'autor Claes Heinenszoon. El veiem duent a la seua capa l'escut del duc al qual serveix i que dóna nom a l'armorial.
B) L'Armorial de Gelre i la Corona d'Aragó
L'Armorial de Gelre dedica un foli sencer a la Corona d'Aragó. Hi apareixen els escuts més importants dels diferents regnes d'aquesta Corona, i també dels senyors feudals que podem qualificar de més importants, o potser més coneguts arreu d'Europa. Aquest patró es repeteix en tots els diferents regnes i territoris que apareixen en aquest Armorial. El foli 62r (i pels que no siguen experts, direm que r vol dir recto, o la part de davant d'un foli, i v vol dir verso, o la part de darrere del foli) està dedicat, doncs, a la Corona d'Aragó.
.
Aquest armorial segueix sempre el mateix esquema en els diferents territoris. L'escut territorial o el més important apareix a l'esquerra del foli en tamany més gran, i després vénen diversos escuts de famílies nobiliàries o de territoris d'aquell regne o estat feudal. Analitzarem, doncs, un a un els escuts que apareixen. De manera didàctica, i per a facilitar l'explicació, presentem la mateixa imatge amb una xifra al costat de cada escut, i això ajudarà el lector a identificar de quin escut estem parlant.
1-Escut de la Corona d'Aragó i personal de Pere el Cerimoniós
L'escut més gran que apareix i que ocupa la part superior esquerra és l'escut pesonal de Pere el Cerimoniós (1319-1387). Aquest rei l'oficialitzà al s. XIV i fou utilitzat pels reis posteriors de la Corona d'Aragó fins a Joan II. El podem trobar, per exemple, a les Torres de Quart de l'antiga muralla de la ciutat de València.
O també en una llosa coetània del rei Pere el Cerimoniós que es pot veure al Museu Sant Pius V de la ciutat de València (on apareix una inscripció en català antic D'Aragó lo roy).
Aquest escut és hui dia encara l'escut oficial de la Generalitat Valenciana i la Diputació Provincial de València.
L'escut té tres parts ben definides, que serien una mena de combinació dels emblemes territorials de Catalunya (les quatre barres) i Aragó (creu d'Ènnec Aritza), junt amb un símbol personal, que seria el drac alat de la cimera, també representat a voltes com a rat penat.
Analitzarem, doncs, les tres parts de què es compon aquest escut:
a) Escut amb quatre barres roges sobre fons groc
Aquest escut és l'escut patrimonial dels comtes de Barcelona, com demostrà l'heraldista Armand de Fluvià al seu llibre Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona (Barcelona. Rafael Dalmau Editor. 1994. 168). És un emblema, doncs, en principi dinàstic i no territorial. I la prova és que al Principat de Catalunya i a altres territoris i dinasties tenien altres emblemes. Per exemple, el comtat de Pallars:
Tanmateix, i pot ser per aquest mateix motiu que al Principat de Catalunya hi havia altres emblemes dinàstics, i que també la creu de sant Jordi s'usava com a emblema representatiu del territori, l'heraldista valencià Pere Maria Orts i Bosch defensa al seu llibre Història de la senyera al País Valencià (València. Tres i Quatre. 1979. 327) que l'únic emblema heràldic representatiu del Regne de València d'ençà de la seua conquesta per Jaume I sols és l'emblema de les 4 barres. Unes consideracions semblants podríem fer respecte al Regne de Mallorques, si bé en l'exposició dels emblemes de l'Armorial de Gelre hi tornarem després.
Les quatre barres com a emblema sembla que foren introduïdes al comtat de Barcelona d'ençà del casament de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1112). L'emblema de Provença és encara hui les 4 barres, però en posició vertical.
Siga com siga, la primera representació d'aquest emblema apareix en el segell de Ramon Berenguer IV (pels volts de 1150).
Com a bandera s'usava en forma horitzontal (a diferència de l'emblema de Provença) i bocellada (en forma de botella). Això es pot comprovar en les pintures del castell d'Alcanyís, de començaments del s. XIII.
O per exemple en aquest bell manuscrit de la Vita Coetània de Ramon Llull de 1325.
Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge
Aquesta forma bocellada la trobem, en fi, en el Penó de la Conquesta de València (1238), que és, per cert, la bandera conservada més antiga d'Europa.
Cal dir, doncs, que, tot i que originàriament les 4 barres roges sobre fons gros eren l'emblema dinàstic dels comtes de Barcelona, aquest s'anà imposant sobre la resta de comtats catalans, en enfortir-se aquest i en absorbir la resta, o en passar aquests a dependre jurídicament del comtat de Barcelona. Així mateix, després de la unió amb Aragó en 1138, i segons estipulaven les capitulacions matrimonials entre Ramon Berenguer IV i Peronella, s'establí que l'emblema del nou Estat seria el dels comtes de Barcelona, possiblement perquè en el matrimoni Ramon Berenguer IV era el mascle, i Peronella la femella. L'emblema antic d'Aragó, la creu d'Ènnec Aritza, es reservà per a ser lluïda al casc dels reis quan anaven a batalla. I això ens du al seguüent element de l'escut de Pere el Cerimoniós.
b) Creu d'Ènnec Aritza
La creu d'Ènnec Aritza és el símbol de l'Aragó antic.
El nom fa referència a Ènnec Aritza (770-851), llegendari fundador de la dinastia Jimena, que regnà a Navarra primer i després a Navarra i Aragó durant l'Alta Edat Mitjana. Com que aquest escut és el següent que apareix en l'Armorial, després hi tornarem amb més detall.
c) Cimera amb drac alat o rat penat
A l'Edat Mitjana els cascs anaven decorats amb una cimera amb un animal fantàstic. La intenció originària era fer por a l'enemic, però després aquest animal després passà a ser un simple objecte decoratiu.
Aquesta cimera en forma de drac alat la trobem en l'anomenada Cimera del Casal de Barcelona, que hui és a l'Armeria del Palau Reial de Madrid.
També podria estar relacionada amb el rat penat que és present als escuts de València,
Ciutat de Mallorca,
i l'escut antic de Barcelona:
La presència d'aquest rat penat a les ciutats més importants de la Corona d'Aragó s'explicaria per una llegenda recollida al Llibre dels Feyts de Jaume I, segons la qual, durant el setge de Borriana (Plana Baixa) un rat penat per la nit caigué repetidament en un dels tambors de l'exèrcit de Jaume I, i d'aquesta manera despertà l'exèrcit i aconseguiren desbaratar un atac dels musulmans.
Notem, finalment, com la cimera reial està al damunt de la corona reial. Pere el Cerimoniós, com hem indicat, fou el primer, doncs, a incorporar la cimera reial en forma de drac alat o rat penat a la corona reial.
2-Creu d'Ènnec Aritza (o escut de l'Aragó antic)
Com hem indicat en l'apartat anterior, la creu d'Ènnec Aritza és el símbol de l'antic Regne d'Aragó, que comprengué durant algunes èpoques el Regne de Navarra, però també els comtats de Sobrarb i Ribagorça (inclosa la Vall d'aran).
Se sol contraposar a la creu de Sobrarb, que representaria l'Aragó modern.
Certament, aquest símbol apareix exactament en una edició incunable de 1499, i ha estat usat preferentment en època moderna. No fou, doncs, un símbol usat pels antics reis d'Aragó. La creu roja damunt d'una alzina fa referència a una llegenda segons la qual el primer rei de Sobrarb, Garcia Ximénez, derrotà un superior exèrcit musulmà en 724 gràcies a l'aparició d'aquesta creu roja damunt d'una alzina, que donà vigor als cristians per a lluitar. A la fi, aquesta creu donà nom al territori (Sobrarb és el resultat d'un mot compost: sobre + arbe en llengua aragonesa antiga).
L'escut actual d'Aragó, en fi, que és present ja al s. XVI i que és l'oficial d'aquell territori, fa una composició de diversos elements heràldics que l'identifiquen i que ja hem vist: la creu d'Ènnec Aritza, la creu de Sobrarb i també les quatre barres, oficials en aquell regne d'ençà del matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella en 1138, a més de la creu de sant Jordi amb caps de moros, de la qual parlarem tot seguit.
3-Escut de Sardenya
L'emblema que apareix després i que hem numerat amb el número 3 és l'escut de Sardenya, així anomenat en el propi Armorial.
Sardenya fou atribuïda a la Corona d'Aragó pels tractats d'Anagni i Caltabellota, que posaren fi a les disputes entre la Corona d'Aragó i França a la Mediterrània Occidental a finals del segle XIII. Més endavant, l'illa de Sardenya passà a la Corona d'Aragó després d'un procés que durà gran part del s. XIV.
El símbol en si, creu de sant Jordi amb caps de moro, ja hem vist que és present a l'escut compost d'Aragó i neix al s. XVI i és oficial hui. Segons la tradició aragonesa, en la batalla d'Alcoraz en 1096, a conseqüència de la qual es conquerí la ciutat d'Osca pel rei Pere I d'Aragó, s'aparegué sant Jordi al mig de la batalla i decantà la victòria cap als cristians. Després de la batalla es trobaren els caps de quatre moros importants decapitats, i com a conseqüència s'establí el patronatge de sant Jordi per al Regne d'Aragó i el símbol de la creu de sant Jordi amb els quatre caps moros decapitats per al Regne. Aquesta peça del retaule de sant Jordi de l'església de Sant Salvador de la Mercè de la catedral de Terol commemora això.
La creu de sant Jordi és, no obstant, un símbol comú a Catalunya i l'Aragó. Així, a banda que sant Jordi és també patró de Catalunya (i de molts altres llocs), podem veure una imatge del comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell (1023-1076) en un manuscrit de l'Escorial [Ms. Z-III-14; f.6] vestit completament amb la creu de sant Jordi (recordem que segons els heraldistes les quatre barres s'oficialitzen al comtat de Barcelona amb el seu nét Ramon Berenguer III). És anomenat apoderador d'Espanya, entès el terme Espanya com a Hispània musulmana, ja que aquest rei fou el prime a instaurar aquest cobrament de tributs als estat musulmans, en lloc de conquerir-los. Després hi tornarem, en aquest fet.
Tornant a lemblema de l'illa de Sardenya, aquest és anomenat en llengua sarda sos bator moros o is quatru morus, i fa referència, doncs, als quatre caps de moros que hi apareixen. L'emblema, doncs, fou usat en el Regne d'Aragó, i per part d'alguns reis de la Corona d'Aragó, com Pere el Gran, fill de Jaume I. En aquesta butlla de plom de 1281 hi apareix per primera volta aquest símbol:
Aquests fets feren molt possiblement que es traslladara aquest símbol a l'illa de Sardenya, durant el s. XV. Allà continua fins i tot hui dia, essent-hi oficial, i ha esdevingut bandera, també. Com a curiositat, el nacionalisme sard posa els caps de moro mirant a l'esquerra i amb els ulls tapats.
4-Escut del Regne de Mallorca
El següent emblema, al qual li hem posat el número 4 és simplement les quatre barres, i sabem, per la descripció que fa l'Armorial en llengua neerlandesa antiga, que fa referència a Mallorca (anomenat antigament Regne de Mallorques). D'ençà de la mort de Jaume I en 1276, el Regne de Mallorca esdevingué una entitat política independent de la Corona d'Aragó, i comprenia les Balears, el comtat de Rosselló (que correspon grosso modo a la Catalunya Nord) i la ciutat de Montpeller. La ciutat de Montpeller fou venuda pel rei Jaume III de Mallorca a França en 1349, i el Regne de Mallorca fou definitivament reincorporat a la Corona d'Aragó per Pere el Cerimoniós entre 1343 i 1349.
La vinculació, doncs, a la nissaga del casal de Barcelona féu que les quatre barres foren presents en l'emblema de Mallorca. Així, per exemple, en aquest atlas del cartògraf mallorquí Abraham Cresques, de 1375, l'illa de Mallorca apareix "pintada" literalment amb les quatre barres.
Les quatre barres com a emblema identificador del Regne de Mallorques també es poden veure en aquesta bella imatge que representa el foli inicial del llibre Leges Palatinae (Lleis de Palau).
És un llibre que recull el cerimonial que usaven a la cort dels reis de Mallorques, i que després inspirà les Ordinacions de la Cort de Pere el Cerimoniós.
Modernament s'ha tret una bandera mallorquina amb una banda morada, i també una ensenya "autonòmica". Semblen banderes artificials per a Mallorca, paregudes a la bandera blavera respecte al País Valencià. Però no ens estendrem sobre aquestes noves banderes suposadament mallorquines.
Per últim, com a curiositat, direm que el fet no és estrany que apareguen 5 barres en lloc de quatre,, igual que el fet que aparega una altra xifra de barres diferents a quatre. Fou precisament Pere el Cerimoniós qui establí oficialment la xifra de quatre. Podem posar com a exemple un relleu escultòric de la Llotja de València, on apareixen més de quatre barres.
5-Escut de Còrsega
El següent emblema que apareix, i que hem numerat amb el número 5, és l'escut, que moderrnament itambé és bandera de Còrsega.
És un cap de moro solt, i estaria relacionat amb l'emblema de la veïna Sardenya, del qual hem parlat.
Còrsega fou atribuïda a la Corona d'Aragó pels tractats d'Anagni i Caltabellota, que posaren fi a les disputes entre la Corona d'Aragó i França a la Mediterrània Occidental a finals del s. XIII. Si bé és cert que, a diferència de Sardenya, la Corona d'Aragó no tingué un domini tan efectiu, i a mitjans del s. XV l'illa caigué sota domini francès, fins a l'actualitat.
6-Escut del llinatge dels Luna
La família Luna fou un dels vuit llinatges més importants del Regne d'Aragó primigeni. Posteriorment, foren una de les famílies nobiliàries més importants de la Corona de l'Aragó, amb ramificacions a Navarra i Castella.
Membres d'aquesta família tingueren una participació molt important en els afers del Regne d'Aragó, d'on eren en veritat originaris, i participaren en l'esmentada batalla d'Alcoraz, però també en la presa de Calahorra o Saragossa i en el setge de Fraga (1133-4), on moriren juntament amb el seu rei Alfons el Bataller. Ja dins de la Corona d'Aragó, participaren en les batalles de les Navas de Tolosa (1212) i Muret (1213) al costat del seu rei Pere el Catòlic, i també en la conquesta del Regne de València. Temps després donaren suport a Pere el Cerimoniós en la seua lluita contra la Unió aragonesa.
Fou una família, doncs, amb un eminent caràcter guerrer i bataller. Una prova d'això, i també de la importància d'aquest llinatge, la podem veure en les pintures del castell d'Alcanyís. Aquestes pintures són coetènies de la conquesta de la ciutat València, que semblaria estar representada en una de les imatges (si bé la presència del mar podria fer referència també a la conquesta de Ciutat de Mallorca o Múrcia).
En una altra de les imatges hi apareix una misteriosa abraçada entre un rei catalanoaragonès i un rei castellà, i la gent aplaudint. Potser és una referència al pacte previ a la batalla de les Naves de Tolosa, on una coalició dels dos majors regnes peninsulars (als quals s'afegí el Regne de Navarra i divesos croats del Nord d'Europa), permeté en 1212 la derrota dels almohades i, per tant, l'acceleració de la Reconquesta.
Doncs en dues d'aquestes imatges s'hi veuen exercicis militars al voltant d'un personatge vestit amb les quatre barres, que seria el rei de la Corona d'Aragó. I en elles s'hi pot veure clarament l'escut heràldic de la família Luna.
Els Luna tingueren dos branques principals, els Ferrench de Luna i els Martínez de Luna, a banda d'altres menors. D'aquesta manera, l'altre escut quatribarrat que apareix correspondria a una de les branques d'aquesta família.
La llista de personalitats eminents d'aquest llinatge seria molt llarga, i no és aquest el lloc de fer-la, donat el caràcter divulgatiu d'aquest article, però cal que destaquem que a la família Luna pertangué la reina Maria de Luna, muller de Martí l'Humà (també anomenat l'Eclesiàstic, perquè tenia una devoció exagerada i per exemple resava les hores canòniques i escoltava tres misses diàries ) i també Pero Martínez de Luna, papa d'Avinyó amb el nom de Benet XIII. Aquests serien, doncs, els personatges que arribaren a obtenir una dignitat més elevada pertanyents a aquest llinatge.
A la branca castellana esmentada al principi pertangué també Álvaro de Luna, que fou governant efectiu del Regne de Castella durant bona part del regnat de Joan II de Castella (1405-1454), i que fou, doncs, la persona més poderosa d'aquell regne durant un temps.
7-Escut del llinatge dels Montcada
El llinatge dels Montcada fou un dels més importants de Catalunya, i un dels seus membres, anomenat "Dapifer", fou un dels llegendaris Nou barons de la fama liderats per Otger Cataló.
De manera semblant als Luna, fer una enumeració dels personatges rellevants d'aquest llinatge, seria llarguíssim, i no és aquest el lloc per a fer-la.
Els Montcada prengueren part en la conquesta de Lleida, Tortosa, Fraga, del Regne de València i de les Illes. Tingueren així branques tant al País Valencià com a les Illes.
Fou un llinatge amb potser més projecció internacional que l'anterior, ja que a banda de les ramificacions en València i Mallorca, foren senyors del vescomtat de Bearn (Occitània) durant un temps. També tingueren càrrecs de govern a Sardenya i Sicília, i emparentaren amb llinatges nobiliaris d'allà. Tingueren també importants responsabilitats durant el govern dels Habsburg, i per exemple un membre d'aquesta família, el valencià Francesc de Montcada, exercí el càrrec de governador dels Països Baixos hispànics. Fins i tot segles després exerciren càrrecs de govern a Mèxic.
Dir també que un membre d'aquesta família (igual que els Luna) accedí a la dignitat reial: Elisenda de Montcada, una de les dones de Jaume II el Just (1267-1327). I també és destacable que dos poblacions duen el nom de Montcada, per influència directa d'aquest llinatge: Montcada i Reixac al Principat i Montcada de l'Horta al País Valencià.
8-Escut del marquesat de Villena
El primer marquès de Villena (1366) fou Alfons d'Aragó i Foix (1332-1412), anomenat el Vell. Aquest personatge fou fill de l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, un dels fills de Jaume II i Blanca d'Anjou, personatge molt important a la Corona d'Aragó al s. XIV, tingué una vida política activa destacable, escrigué un important tractat de teoria política anomenat De regimine principum (Sobre el govern dels prínceps. És un gènere comú a l'Edat Mitjana, on es donen consells per al bon govern), i que acabà, en restar vidu, els seus dies com a franciscà al convent de València.
Alfons el Vell, a més, acumulà diversos títols: duc de Gandia, comte de Dénia i de Ribagorça. Alfons el Vell fou un mecenes de les arts i les lletres. Relacionant això amb el De regimine principum que escrigué son pare l'infant Pere, Francesc Eiximenis li dedicà el seu Dotzè del Crestià, que seria precisament un d'aquests tractats per a governants però escrit en llengua catalana entre 1385 i 1392. Això testimonia el foli inicial d'aquesta obra:
Foli 1r de l'edició incunable del Dotzè del Crestià (València. Lambert
Palmart. 1484).
La raó per la qual, essent un súbdit de la Corona d'Aragó, rebé una dignitat nobiliària a Castella fou que donà suport al primer rei Trastàmara, Enric II (133-1379), en la guerra contra el seu germà Pere el Cruel, arribant a ésser empresonat pels anglesos. El marquesat de Villena era un territori molt gran, que no sols abarcava l'Alt Vinalopó, sinó part de l'actual província d'Albacete i arribava fins la província de Conca.
D'aquesta manera es podria considerar un Estat dins d'un Estat, i els seus governants fluctuaven entre la Corona de Castella i la d'Aragó segons els interessava. Això ho feren ja els antics senyors de Villena, la família Manuel.
El marquesat de Villena desaparegué en 1412, quan el rei de Castella l'anul·là, i fou restaurat al s. XV, en la família dels Pacheco, però amb molta menys extensió que el primitiu senyoriu i després marquesat de Villena, que, insistim, era a la pràctica un Estat dins d'un Estat.
9-Comtat d'Urgell
El comtat d'Urgell fou un dels comtats constitutius de la Marca Hispànica, i doncs dels comtats inicials de Catalunya.
El títol l'ostentà el mateix Guifré el Pilós (840-897), fins i tot abans de ser comte de Barcelona. En morir, dividí els seus dominis entre els seus fills, corresponent-li Urgell a Sunifred (sunifred II). Aquest morí sense fills, de manera que es reunificà altra volta els comtats d'Urgell i Barcelona en la persona de Borrell II. Però el comtat d'Urgell l'heretà un dels seus fills, Ermengol (Ermengol I), i des de llavors fou independent durant un període de temps, que correspon mutatis mutandis a l'Alta Edat Mitjana.
La divisió dels comtats catalans en l'Alta Edat Mitjana fou prou negativa, sobretot en el cas dels dos més importants que pugnaven amb l'Islam, el d'Urgell i el de Barcelona. Aquesta fou una de les causes de l'endarreriment de la Reconquesta (i per tant de l'expansió de la nació) en comparació amb altres regnes hispànics. Això es pot veure clarament en aquest comtat d'Urgell. La pugna amb el comtat de Barcelona el dugué a aliar-se ja primer amb Aragó i així Ermengol III participà en la fallida croada europea liderada pel rei d'Aragó Sanç Ramires per a conquerir Barbastre. Ermengol III morí en la defensa d'aquesta ciutat en 1066. Però sobta molt més l'aliança dels successius comtes d'Urgell amb Castella a finals del s. XI i principis del s. XII. Així Ermengol V es casà amb Maria Pérez Ansúrez, filla de Pedro Ansúrez, senyor de Valladolid en 1095. És ben cert que els comtes d'Urgell successius tingueren bones relacions amb alguns comtes de Barcelona, i Ermengol VI rebé l'ajut de Ramon Berenguer III per a conquerir definitivament Balaguer en 1105, i aquest mateix comte ajudà Ramon Berenguer IV a conquerir i repoblar Lleida en 1149. Però aquests comtes, i els successius fins a la desaparició del primer llinatge comtal, estigueren molt vinculats a Castella, i fins i tot passaren llargs períodes vivint-hi. L'explicació no pot ser altra que, en estar rodejats d'Aragó per un costat, i del comtat de Barcelona per altra, Castella era l'aliat natural. Una aliança sorprenent i en molts sentits contra natura, motivada en darrer terme per l'absurda decisió de Guifré el Pilós i els seus descendents de dividir els comtats que prèviament havien unificat.
Igual efecte negatiu tingué el cobrament de pàries als estats musulmans, que començà el citat Ramon Berenguer I. Això l'obligava a defensar els estats moros vassalls davant de perills externs. Així, sempre solia aliar-se el comtat de Barcelona amb el governant moro de Lleida per a impedir l'avanç del comtat d'Urgell. És aquesta una altra aliança contra natura, que sembla que sols trencà l'esperit de croada que s'imposa a Europa Occidental d'ençà del s. XI i, sobretot, amb els nous ordes militars (templers, hospitalers, Sant Sepulcre, etc.), que són els que veritablement dinamitzen la Reconquesta als segles XII i XIII i, per tant, permeteren l'expansió de la nació.
El comtat d'Urgell, en qualsevol cas, entrà en decadència a principis del s. XIII. Llavors, l'última hereva del comtat de la primera dinastia, Aurembiaix (també vinculada a Castella, on es casà per primera volta i hi visqué alguns anys), hagué de signar un controvertit pacte de concubinatge amb Jaume I. I en morir sense fills, el comtat passà després de diverses vicissituds, a la dinastia dels Cabrera en 1236, però ja sense mantenir la seva independència i com a vassall per complet de la Corona d'Aragó. L'escut del comtat, llavors, canvià.
Però els Cabrera també foren substituïts al capdavant del comtat. Ermengol X nomenà hereva universal seu la seua neboda Teresa d'Entença, casada amb el rei de la Corona d'Aragó Alfons el Benigne, qui governà el comtat d'ençà de la mort d'Ermengol X en 1314. Haguera estat una bona ocasió per a integrar plenament el comtat a Catalunya i per extensió a la Corona d'Aragó. Però no fou així, i Alfons el Benigne separà l'herència del comtat de la qual anava a rebre el seu primogènit, el futur rei Pere el Cerimoniós. S'inicià així la tercera i darrera dinastia comtal, la dels Aragó-Urgell, i l'escut del comtat prengué la forma que apareix en l'Armorial de Gelre.
Podem dir que el comtat tenia llavors una independència sols formal, i que formava part del patrimoni de la Casa Reial catalano-aragonesa. Però de nou insistim en què la divisió comtal creada (innocentment tot s'ha de dir) per Guifré el Pilós impedia la unitat jurídica i territorial de Catalunya.
El comtat d'Urgell acaba amb Jaume d'Urgell el Dissortat, candidat a ser rei de la Corona d'Aragó en el Compromís de Casp, on no resultà triat, essent triat l'infant castellà Ferran d'Antequera, com és sabut. Mal aconsellat, Jaume d'Urgell el Dissortat emprengué una absurda revolta condemnada al fracàs. La seua derrota i empresonament posterior en 1413 condugueren a la desaparició definitiva del comtat d'Urgell, passant el seu territori a domini reial.
Jaume d'Urgell el Dissortat patí després una presó a diversos llocs, fins anar a parar al castell de Xàtiva, on morí en 1433. Allà es conserva la seua tomba, reconstruïda en els anys 50 del s. XX per l'industrial i filàntrop xativí Gregori Molina.
10-Escut del comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries és un dels comtats fundacionals de la Marca Hispànica establerta per Carlemany i els seus successors.
Originalment formà una unitat amb el veí comtat del Rosselló, però aquesta aviat es trencà: a l'any 991. I ací hem de fer consideracions semblants a les que hem fetes respecte a la divisió comtal catalana, i els efectes negatius que aquesta tingué. Això també ho podem veure clarament en aquest comtat. Aquest petit comtat tingué conflictes continus amb el comtat de Barcelona i amb el bisbat de Girona. Però a partir del s. XII fou de fet un estat vassall del comtat de Barcelona. És ben cert que el comtat participà progressivament en la vida i institucions catalanes. Així, per exemple, el comte Hug IV (1170-1230), a banda de participar curiosament en la Tercera Croada, participà en la batalla de les Naves de Tolosa i també en la conquesta de Mallorca. Fruit d'aquesta participació fou la presència d'un nombrós contingent de repobladors empordanesos en les Illes, que deixaren una gran empremta de cognoms, lingüística i en altres àmbits. Aquest comte apareix, junt amb l'escut del comtat, en les pintures del palau Aguilar de Barcelona les quals conten la conquesta de la ciutat de Mallorca.
El seu fill Ponç IV (1205-1269) participà en la conquesta de València.
Ponç V ajudà el rei Pere el Gran quan els francesos intentaren envair Catalunya en 1285, i també Jaume II en la seua guerra contra Sicília. Però a partir de 1295 s'enemistà amb el rei i tot foren conflictes. El darrer comte de la dinastia originària fou Ponç VI (1290-1322). A la seua mort, el comtat passà a Hug VI, de la família dels Cardona, una branca lateral. I aquest va fer una permuta del comtat amb la Corona a canvi d'una sèrie de possessions al País Valencià.
El nou titular del comtat des de 1325 fou l'infant Pere d'Aragó, fill de Jaume II, de qui ja hem parlat i que per la seua importància i poc coneixement a casa nostra mereix potser en el futur un article. Amb ell s'inicia una nova dinastia comtal, com es pot veure, ja del tot vinculada a la Casa Reial d'Aragó, que dóna lloc a l'escut que apareix a l'Armorial de Gelre.
L'infant Pere d'Aragó hi estigué poc de temps, al capdavant del comtat, ja que en 1341 el canvià pel comtat de Prades (del qual parlarem tot seguit), amb el seu germà Ramon Berenguer. Aquest fou, doncs, l'iniciador de facto de la nova dinastia comtal.
Semblaria que la vinculació directa amb la Casa Reial anava a tancar els conflictes, però no fou pas així. Els comtes d'Empúries de la nova nissaga tingueren conflictes amb Pere el Cerimoniós i amb el seu fill Joan I. La nova dinastia s'estingí entre 1401 i 1402, en què moriren els darrers comtes d'aquesta nissaga sense fills. Llavors el rei Martí I l'Humà (també anomenat l'Eclesiàstic, com hem dit) integrà el comtat al domini reial.
Encara hi hagué una tercera dinastia comtal, quan Alfons el Magnànim donà el comtat en 1436 a un dels seus germans, Enric de Trastàmara. Aquesta nissaga emparentà de nou amb els poderosos Cardona, com ja hem vist que se féu a principis del s. XIV.
Seguint la tendència de l'alta noblesa catalana i valenciana en el temps del Renaixement, aquesta família emparentà amb la llavors més poderosa noblesa castellana. En concret, amb els ducs de Medinaceli, que són els actuals titulars del comtat.
11-Escut del comtat de Prades
L'escut del comtat de Prades (originalment anomenat comtat de les muntanyes de Prades) és el següent i darrer escut dels que apareix en la pàgina de l'Armorial de Gelre dedicada a la Corona d'Aragó.
Fou en origen un títol nobiliari creat per Jaume II el Just per al seu fill menor, Ramon Berenguer, en 1324. Ja hem parlat en l'apartat anterior de com el seu germà l'infant Pere d'Aragó el bescanvià amb ell pel comtat d'Empúries. L'infant Pere d'Aragó fou a més comte de Ribagorça, senyor de la baronia d'Entença, i senyor de Gandia. En morir, partí els seus dominis entre els seus fills, i el comtat de Prades correspongué al seu fill Joan d'Aragó i Foix. Altre dels seus fills, Alfons d'Aragó i Foix, Alfons el Vell, heretà el comtat de Ribagorça, i el ducat de Gandia, a banda que fou marquès de Villena. Ja hem parlat d'ell en parlar del marquesat de Villena.
El comtat de Prades també anà passant per diverses nissagues: els Cardona des de 1441, de nou el Casal d'Aragó des de 1564 i finalment els Fernández de Córdoba des de 1578, que en són els actuals titulars del comtat. De nou veiem com l'alta noblesa catalana emparentà amb la llavors més poderosa noblesa castellana.
Respecte dels quatre títols nobiliaris apareguts en aquest Armorial de Gelre (marquesat de Villena, i comtats d'Urgell, Empúries i Prades), cal que destaquem la seua vinculació a la Casa Reial de Catalunya-Aragó en el temps que es va escriure aquest armorial (S. XIV) Potser aquesta fou la causa per la qual el seu autor esmenta aquests títols nobiliaris.
C) Apèndix: escut del Regne de Sicília
En l'Armorial de Gelre hi ha una pàgina dedicada al Regne de Sicília, separat de la Corona d'Aragó. En aquesta pàgina apareix l'escut de Sicília durant el domini catalanoaragonès.
Certament, Sicília fou ocupada pel rei de la Corona d'Aragó Pere el Gran a conseqüència de les anomenades Vespres Sicilianes en 1282. Aquesta fou una revolta dels sicilians contra els ocupants francesos, i Pere el Gran acudí en el seu ajut. Pere el Gran hi tenia també drets a l'illa pel seu casament amb Constança de Hohenstaufen, darrera descendent del Casal dels Staufen al Sud d'Itàlia. Els francesos tingueren el suport del Papat, qui decretà una croada contra la Corona d'Aragó. Però els francesos foren derrotats pel propi rei al Coll de Panissars i per mar en la batalla de les Formigues per Roger de Llúria. S'aconseguí, però, sols l'ocupació de l'illa, ja que el Regne de Nàpols continuà en mans de la dinastia francesa dels Anjou fins que l'ocupà Alfons el Magnànim ja al s. XV.
A causa de la pressió francesa i papal, s'encetà una època de lluites amb els francesos i els Anjou en diversos fronts, i d'intermediació del papat. Al final, mitjançant els tractats d'Anagni (1295) i Caltabellotta (1297), s'aconseguí que el tron de Sicília l'ocupara un membre de la Casa Reial d'Aragó. A Pere el Gran el succeí, en morir en 1285, com a rei de l'illa el seu fill Jaume. Aquest fou el futur Jaume el Just de la Corona d'Aragó. Però en heretar el tron de la Corona d'Aragó en 1291 en morir el seu germà Alfons el Liberal, el succeí el seu germà Frederic, també fill de Pere el Gran. I llavors d'inicià una nissaga de reis del Casal de Barcelona fins el s. XV. Llavors el Regne de Sicília és restituït a domini de la Corona d'Aragó, i amb Alfons el Magnànim i després definitivament amb Ferran el Catòlic, s'aconsegueix també la reincorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó. Sicília tornarà des de llavors a estar unida a Nàpols, i en el futur a aquesta entitat política (que passà per diversos senyors, Habsburg espanyols, Habsburg austríacs, Borbons), serà anomenada Regne de les Dues Sicílies. Però aquesta és altra història.
Volem remarcar que el fet que el Regne de Sicília no pertanguera directament a la Corona d'Aragó, tot i estar vinculat i ser regit per membres del Casal de Barcelona, és la causa per la qual en el moment d'escriure l'Armorial de Gelre (s. XIV), aquest apareix com a entitat política diferent a la Corona d'Aragó.
Dir com a curiositat també que els ducats d'Atenes i Neopàtria conquerits pels almogàvers, foren oferts als reis de Sicília, i per tant en formaven part d'aquest regne, no de la Corona d'Aragó pròpiament.
Veigem en l'Armorial de Gelre, doncs, l'escut que usà Sicília durant el domini catalanoaragonès.
Aquest escut combina les quatre barres de la Corona d'Aragó amb l'emblema imperial de la dinastia que prèviament regí Sicília, la dinastia alemanya dels Hohenstaufen. Ja hem comentat que ambdós dinasties s'uneixen amb el casament de Pere el Gran amb Constança de Hohenstaufen, el qual casament li permeté a Pere el Gran, així mateix, al·legar drets sobre Sicília.
Els Staufen eren una dinastia alemanya originària de Suàbia que arribà a governar el Sacre Imperi Romano-Germànic a partir de 1138 amb Conrad III. La dinastia s'acabà de manera tràgica en 1250 amb la mort de Frederic II. Els seus successors intentaren debades recuperar els honors de son pare, però anaren essent executats a poc a poc pels seus enemics (notòriament els Anjou francesos i el Papat).
Frederic II (1194-1250) fou un personatge excepcional en tots els sentits, conegut com a stupor mundi (sorpresa del món). El seu pare Enric VI havia aconseguit un dels grans somnis dels emperadors germànics mitjançant el seu casament amb Constança de Sicília, hereva de la dinastia normanda dels Hauteville que havia regnat a Sicília i Nàpols d'ençà del s. XI. D'aquesta manera, Frederic II, en ser coronat emperador germànic, com abans ho havia estat rei de Sicília, dominà gairebé tota Alemanya i Itàlia. Sols els Estats Pontificis del centre d'Itàlia s'hi resistien, i això fou font inesgotable de conflictes. El Papat cercà aliats desesperadament, per evitar ser engolit pels emperadors germànics, i els trobà en França i zones del Nord d'Itàlia.
Els Staufen d'altra banda tingueren conflictes continus amb el Papat, cercant la supremacia a Europa. Ja Frederic I Barbarroja (1122-1190) n'havia tingut prou. En el cas de Frederic II es pot afegir la seua condició de lliurepensador i avançat al seu temps. Ja hem dit que fou conegut com a stupor mundi, i és que parlava set idiomes, féu importants reformes legislatives al Sud d'Itàlia (que anticipen l'Estat modern), conquerí Jerusalem a través de la negociació (i de fet fou durant un temps rei de Jerusalem), escrigué un bell tractat sobre la caça amb falcons i un llarg etcètera. La seua primera dona fou, per cert, Constança d'Aragó, filla del nostre rei Alfons el Cast.
Tornant a l'escut de Sicília i l'Armorial de Gelre, sobta veure que en la pàgina a ell dedicat, l'escut de la ciutat de Roma (amb el seu celebèrrim SPQR). Això es podria relacionar amb l'especial situació del Regne de Sicília respecte al Papat. Ja al s. XI els conqueridors normands de Sicília posaren aquest Regne sota vassallatge papal. Fou una forma astuta d'eludir reclamacions de l'Imperi d'Orient, el legítim propietari del país, i alhora que el papa reconeguera el títol reial als nous dominadors.
L'especial relació d'aquest regne amb el papat es repeteix amb els tractats d'Anagni i Caltabellotta ja esmentats, que posaren fi a les conteses entre els nostres reis i els Anjou (de França i Nàpols) a la Mediterrània Occidental. El Papa féu de mitjancer i posà l'illa sota el seu tutelatge. L'ocupació de l'illa per la Corona d'Aragó i l'establiment definitiu de la seua dinastia allà no acabà de satisfer del tot el Papat, ja que els tractats esmentats estipulaven el retorn de l'illa.
D'aquestes reticències i discrepàncies se'n fa ressó al s. XIV Francesc Eiximenis al capítol 251 del Primer del Crestià, quan parla De la dignitat del rei de Sicília. Ací, després de dir-nos que aquesta casa és exida de la casa d'Aragó, ens explica que el seu rei és subjugat al vicari de Jesucrist en l'espiritual, jatsia que per lo temporal sia stada entre ell e la sancta Sgleya per alcun temps alguna gran contesa, la qual haurà fi en breu si a Déu plau.
Foli 142v de l'edició incunable del 'Primer del Crestià' (València. Lambert Palmart. 1483).
Servisquen, doncs, aquestes línies finals per a reivindicar el pregon passat catalanoaragonès de Sicília, fruit de la petjada que deixaren cinc segles de relacions mútues. La historiografia del Risorgimento italià ha tingut una obsessió malaltissa a esborrar aquest passat comú. Potser ressentits de la llarga dominació de cinc segles? No som pas l'únic poble que ha passat per Sicília. Fruit potser d'aquest ressentiment, o potser de la ignorància i la coentor, és la substitució del bell emblema sicilià que combina les nostres quatre barres i l'àliga dels Staufen per la ridícula actual bandera siciliana, on apareix un home amb tres cames (sic!).
Servisca també aquest final d'article per a reivindicar l'antic emblema sicilià d'origen catalanoaragonès. Aquest emblema tingué un petita derivació al s. XV. Llavors, en estingir-se la dinastia siciliana derivada del Casal de Barcelona, i passar, doncs, directament el Regne a dependre de la Corona d'Aragó, els nostres reis prengueren un emblema, que combina les quatre barres originals i l'emblema que ens ocupa de Sicília.
Lluís Brines
Autor: Lluís Brines
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Admiro su prodigiosa facultad para viajar en el tiempo y asistir a la estrambótica conversación entre flamencos y castellanos en pleno siglo XIV.
No puedo estar más de acuerdo con lo que afirma en su última intervención.
Volia dir Abat. Uii que tonto que estic.
Hala quina trampa més barroera que has fet!!
Els anglesos sempre han tingut llana de sobra i eren a més a més els principals exportadors d'aquest producte a Flandes i la resta d'Europa, fins que amb la guerres del XIV amb França aquest últim decretés un bloqueig comercial prohibint a Flandes la importació d'aquesta llana, i l'obligació de comprar-li-la als gossets falderos dels francesos, els castellans, que eren coneguts a Flandes per espanyols perquè així s'autodenominaven, i els flamencs van dir: -ah, sí sí, em sona d'algo, allò que hi ha més enllà de la cordillera eixa. Perquè d'haver-se presentat com el que eren, castellans, els flamencs hagueren dit: ca,ca què??, i per això apareix al Gelre Rei d'Espanya, per aquesta falta d'informació del que era Espanya i, per damunt de tot, per l'absolut desconeixement del que era Castella i Lleó.
Per tant, Anglaterra i Flandes es van desenvolupar sense la necessitat de la llana castellana, i només els flamencs la van necessitar en un temps determinat per imposició, sinó hagueren seguit amb la llana anglesa per desenvolupar-se.
Això que has dit es un trampa molt i molt barroera, amic Amat
https://es.wikipedia.org/wiki/Comercio_medieval_de_lana_en_Inglaterra
¿Y esto lo afirmas tú basándote en qué datos o documentos?
¿Has estado en algún archivo flamenco u holandés consultando alguno de los miles de papeles que documentan el intenso comercio de lana CASTELLANA que salía de los puertos CASTELLANOS de la actual Cantabria, o del de Bilbao, en el Señorío de Vizcaya dependiente de la corona de CASTILLA, materia prima sin la cual la industria textil de los Países Bajos o Inglaterra jamás se habría desarrollado?
¿De verdad pretendes que alguien medianamente informado se trague eso de que en la época Castilla era una estepa incógnita como Siberia?
Antoni, en el que mostres el que sembla és que pel desconeixement que n'hi havia a l'Europa del que era Castella i Lleó (només fa falta pegar una mirada a la inexistència de llinatges que se'ns mostra, i l'únic que se'ns mostra al full següent és el dels Narbona -ja francesos-), aquest "rei de Panya" s'ha de traduir com alguna cosa així com "rei de Sibèria".
Tot el que no era el conegudíssim imperi català del casal de Barcelona i el ja menys conegut regne de Portugal, tota la resta, la estepa castillana, era coneguda (molt poca coneguda) com a "rei de Sibèria", perdó, de "Panya".
f. 60v. Armas de Castilla y León. Texto: "die conic van spaengrij" = "de koning van Spanje" = "el rey de España".
Vaya vaya...
Salut companys!… ens retrobem al xat quan en Lluis Brines publiqui la segona part…i subsegüents….
Enhorabona a tots!
Cuidat, Xavi!
Gràcies Francesc D. i Edmund, sí, penso que hem avançat força en aquest tema dels "Manrique" de Narbona.
Quasi segur que eren catars, però en el cas d'aquests personatges, per l'època, encara no estaven perseguits, que això va vindre un segle després. Aquests Narbona/Menerba/Olargues anaren a Castella a conquerir terres i en molts casos, quedar-se-les per ells com feien alhora els seus familiars d'Urgell o Girona; "per la gràcia de Déu". Potser en el cas dels Narbonesos, aprofitant la posterior persecució i desfeta a l'Occitània, els castellans van acabar de rematar-los desdoblant-los i fent-los castellans de tota la vida.
Disculpeu, però des d'ahir que no em trobo del tot bé. He agafat el virus fantasma. Res greu. Això sí, si les vacunes fantasma em varen fer molt més fantasma de l'habitual, tenint el virus fantasma potser em trobareu insuportable durant alguns mesos, disculpeu-me.
Aquesta nit de alguna poqueta de febre he somiat amb l'Ermessenda i l'Ermengarda, el que em preocupa es que també he somiat amb el Rodrigo González de Lara i m'he despertat de sobte amb l'estat psiquiàtric que tan bé va definir el Woody Allen com a "Pànic Homosexual"
Edmund, m'ha agradat molt la teva forma de descriure el possible origen de les calderes en els escuts, que trobo ben raonable i possible, el que m'havia fet riure es que feres als gals Astèrix i Obèlix com a gots catalaunics, i això és passar-se'n una mica trobo...,
Bé, i per acabar, estic molt orgullós de que jo, precisament jo, estigui fent possible probablement la continuació de la chansó de l'heroi "Aymeri de Narbona" amb "Amalric fill d'Aymeri" que compondré pròximament utilitzant el sirventès és clar, per maldar contra els castellans.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Aymeri_de_Narbonne
Fins un altra.
En la següent llista apareix un Guillem de Menerva i un Ponç de Mirabel o Mirabéu. https://wp-ca.wikideck.com/Fa%C3%AFdit
I seguint el fil de la trovalla d'en Xavi, aquest Ponç de Menerva podria ser un 'Faïdit', heretges Càtars del LlengüadOc, i que segurament van formar part dels Catalans que Raimón IV de Tolosa va portar a Terra Santa a la primera Croada. Després de la Croada Albiguesa es van refugiar en terres de la Corona d'aragó i el subreialme de Castella. Caldrà mirar-se-ho be i veure si hi tenen alguna relació amb els Calders. Salut, Donec Perficiam!
Xavi.G i Edmund, crec que ja podem cantar Bingo! Felicitats! Donec Perficiam!
Molt bones troballes companys!...
Aprofundint en l'origen dels Calders, al propi armorial trobem els Spanheim, casal d'origen germano-got del segle X o anterior ....l'escut d'armes és un escaquer or i gules, i al primer quart un calder....(f44r.291 wappwnwiki).... els calders es feien servir per alimentar nombroses tropes i famílies.... no és broma, senyors.
https://wappenwiki.org/index.php?title=Gelre_Armorial_Folio_44
si resseguiu l'historial del fitxer imatge veureu que el calder ha estat modificat recentment....
Molt sorprenent al consultar la dinastia spanheim, a molts llocs en diuen sponheim i no hi apareix a l'escut heràldic ni l'or ni el calder.... bé, en realitat gens sorprenent.....oi?
Desperta Ferro!
https://oc.wikipedia.org/wiki/Olargues#/media/Fichi%C3%A8r:Olargues_maison_prieur.JPG
O/leriis...
https://oc.wikipedia.org/wiki/Olargues
Ui ui uiiiiii....
Olargués/Menerba/Narbona
https://gw.geneanet.org/lu777?lang=en&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=pons+ii+le+jeune&n=d+olargues
Els Calders eren també senyors de Tudela.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Baronia_de_Calders
Si el que diuen aquí és cert, em sembla un gran avanç.
A Pons de Menerba/Narbona se'l va conèixer a Castella com a Rodrigo González de Lara (suposat oncle del suposat primer Manrique de Lara)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vescomtat_de_Menerba
Afegir ara que em ve al cap, que si a finals del s. XIII el segon fill dels Narbona agafava el cognom taLAiRAn, també a finals del XI podia haver estat així i per tant a aquest segon fill d'Eimeric II se'l conegués com Amalric de taLAiRAn. Que en català seria taLAiRÀ (en occità crec que mantenen la ena).
Lluís Lluís, si va per mi lo de resseguir aquest tema colateral que he ficat en aquest fil del Gelre respecte als Narbona/Lara, que ha vingut a conte a partir dels Narvàez que surten al Gelre secció Castella (i prou...), doncs podria resumir-ho em que no em crec que la nissaga Manrique de Lara, que llueixen aquest "Manrique" durant segles, els vingui d'un Manrique castellà de finals del s. XI que amb aquest cognom surt del no res, precisament quan anys a venir emparenta per casament amb els Amalric/Aimeric de Narbona, i que alhora és nomenat en documents llatins contemporanis com "Amalricus". No m'ho crec. La meva hipòtesi es que aquest primer Manrique no és un Lara, sinó un Narbona, Amalric, segon fill d'Eimeric II de Narbona.
I ja que estem, i continuant amb aquest tema, he trobat que els continuadors d'aquesta suposada nissaga Lara vescomtes de Narbona, o no posen les calderes del seu llinatge al seu escut, mantenint l'original tot de gules(1) o afegeixen dues rodeles(2), que no calderes.
1. https://commons.m.wikimedia.org/wiki/Category:Aymeri_VI_de_Narbonne
2. https://commons.m.wikimedia.org/wiki/Category:Almaric_II,_Viscount_of_Narbonne
També he vist que aquestos Narbona que continuen la nissaga agafen també el nom de Talairan, poble al costat de Narbona, taLAiRAn...
https://gw.geneanet.org/lu777?lang=en&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=amalric+ier&n=de+narbonne+lara
No tot poden ser roses en aquest pantà que m'he ficat, i l'escut del Nunyo Sanç(3) que ha deixat el Francesc D. és força decebedor i irrebatible pel que fa a la meva hipòtesi, però així i tot em dona esperança de resseguir en la recerca el fet que el pare d'aquest Nunyo, el Sanç de Cerdanya, hagués casat abans de amb una Lara, amb una Ermesenda filla d'una altra Ermesensa(4) (aquesta amb clares vinculacions amb els Narbona(5)), que també siguin dues les Ermesendes de Narbona, també mare i filla (aquesta darrera la que va casar amb el primer Manrique i el primer vinculat amb Narbona per aquest casament), i que a la Ermesenda mare casada amb el vescomte Eimeric II no se li conegui la família(6).
(Ja suposo que resulti una mica complicat de seguir-ho)
3. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Nu%C3%B1o_S%C3%A1nchez
4. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Sancho_I_de_Cerda%C3%B1a
5. https://gw.geneanet.org/lu777?lang=en&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=aimery+ier+aymeri+iii+perez&n=de+narbonne+lara
6. https://gw.geneanet.org/lu777?lang=en&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=manrique+perez&n=de+lara
Lluís Brines, respecte al tercer apunt que fas, dir-te que em sembla molt assenyada aquesta visió i fa reflexionar. Només una pregunta i un comentari sobre el teu estudi.
Respecte al que dius del comtat de Pallars, es feu feudatari d'Aragó o de Barcelona, o una vegada feta l'unió?, no em queda clar tal i com ho dius.
Respecte al teu article i l'armorial, noto a faltar a l'armorial la referència a Catalunya o Barcelona i València, mentre que l'Aragó resulta repetitiu alhora que una mica contradictori. Mira que no costava gens haver ficat l'escut dels quatre pals fent referència al c. de Barcelona al costat del de la creu d'Aragó i la de coses que ens haguérem estalviat..., o tal volta ni així s'ho haguérem estalviat potser...
Totalment d'acord amb en Lluis…
Això mereix un estudi molt, però que molt profund, …. I sobretot honest, molt honest!
Resum armorial gelre d'inicis del segle XV fet per gent no hispànica:
castella: ( el regne hereu i amb origen en gran pelaio i demés nobles i reis d'origen mític castillà….)
-Dos escuts identificats: el del subreialme i el dels narvaez
-Trenta buit escuts en blanc.
Res més!
catalunya: ( la confederació medieval amb origen en les campanyes catalauniques per la reconquesta d'hispania tarraconensis, liderades per Otger Cataló amb suport franc i got català)
-Quaranta escuts catalans identificats, alguns dels quals han estat palmàriament usurpats pels castillans…. I en manquen un número indeterminat….
Desperta Ferro!
Ja vaig felicitar amb anterioritat l'autor per aquest article tant important.
Personalment em costa seguir el fil de tot el que exposeu, però no tinc cap dubte que és molt important.
Podrieu enunciar la vostra hipòtesi en un segon o tercer treball? Podrieu plantejar un relat senzill d'aquests descobriments?
Rebeu salutacions cordials
Gràcies de nou pels elogis. Sols alguins apunts a les darreres coses que heu escrit:
1-En el tema de la numeració dels manuscrits no hi ha un criteri unànim, tot depén evidentment de la pàgina on es comence, de si se compten les fulles en blanc, etc. Per cert, als manuscrits, i també als incunables, no és estrany trobar-se fulles en blanc, i també fulles repetides. De nou això crea discrepàncies a l'hora de numerar.
No és tampoc estrany en manuscrits i incunables trobar-se afegits a llapis, alguns d'ells horribles, que desfan l'estètica del manuscrit o incunable, si bé no és aquest el cas ací.
2-Gran sorpresa la meua en analitzar amb detall els escuts heràldics nostres: A banda del full principal per mi analitzar, hi han dos, no un, folis més dedicats a escuts catalans i aragonesos. Una prova més de la nostra rellevància internacional.
3-Sobre el parentiu i lligam de la casa d'Urgell amb Castella, en parle al meu article. Crec que és una conseqüència lògica de la nefasta divisió comtal encetada per Guifré el Pilós i no desfeta pels seus descendents. En concret, la divisió entre el comtat de Barcelona i el d'Urgell fou nefasta, i impedí durant segles l'avanç de la Reconquesta i de l'expansió de la nació doncs. Envoltat pel comtat de Barcelona i per Aragó, que ja havia fet tributari Pallars, l'única aliança lògica per a Urgell era Castella.
https://gw.geneanet.org/lu777?lang=en&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=pedro+gonzalez&n=de+lara
Nuño Peres de Lara te un Germà Manrique, o Amalric senyor de Molina. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Nu%C3%B1o_P%C3%A9rez_de_Lara
Un altre conexió, Nuño Sanç de Roselló i de Lara amb els escuts dels Calders-Lara i pals Catalans. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Nu%C3%B1o_S%C3%A1nchez
Per altra banda i resseguint amb els Narbona/Lara, he trobat l'escut dels vescomtes de Narbona, i és evident que la casa de Lara agafa l'escut dels Narbona com a base o camp (o el que signifique aquest canvi) de les calderes de la casa de Manrique de Lara.
https://es.wikipedia.org/wiki/Casa_de_Lara
https://it.wikipedia.org/wiki/Amalrico_II_di_Narbona
https://es.wikipedia.org/wiki/Casa_de_Manrique_de_Lara
Molt bonic l'original del Gelre. Gràcies per tota la feina i explicacions, Lluís Brines.
Edmund, crec que l'error hi és al wappenWiki que vas enllaçar.
El full on comença el rei d'Aragó i emperador de Barcelona és, al meu parèixer, el 62v, no el 62r com posa el wappenWiki.
https://www.blasonari.net/apellidos/Farn%C3%A9s-Farners.html
https://www.blasonari.net/apellidos/Farnesio.html
… i aquest és l'article que us deia…. Possiblement que algú ja el tingui …. Es va publicar al 2007, però penso que ara és escaient recordar-ho….
https://xdoc.mx/documents/el-duque-otger-de-catalon-y-los-barones-de-la-fama-5f651c5baa7cb
…. M'he deixat els links….disculpeu
https://www.blasonari.net/apellidos/Cervera-Cerbera.html
https://www.blasonari.net/apellidos/Alem%C3%A1n-Alam%C3%A1n-Alema%C3%B1-Alemani-Alemany-Alamany-Alam%C3%ADn.html
https://www.blasonari.net/apellidos/Ercilla-Hercilla.html
https://www.blasonari.net/apellidos/Ribelles-Ribellas-Rivellas-Rivelles.html
https://www.blasonari.net/apellidos/Cervell%C3%B3-Cervell%C3%B3n-Cerbell%C3%B3n-Cerbell%C3%B3.html
Lluis, gràcies per passar-nos una joia artística com ara l'armorial sencer digitalitzat, però no m'agarada haver de dir que la qüestió no s'ha resolt....
...resseguint la numeració a la còpia digitalitzada, hom detecta manipulacions en el compteig i numeració dels folis, ja que no quadra el numero escrit a llapis al propi armorial, ni amb els que llueixen a wiki ni a wappenwiki i demés portals que el reprodueixen....d'altra banda és molt curiós que observant l'original digitalitzat, -que de ben segur ha estat manipulat-, hi ha tres folis amb escuts en blanc després del d'en Narvaez, i ja passa directament al f62 r per després saltar directament al f63r....i per tant, el famós foli 62v continua esborrat....Fem comptes....a cada foli de l'armorial hi caben quinze escuts heràldics....n'hi ha tres de buits després d'en Narvaez i si afegim el desaparegut 62v, fan un total de 45 escuts pels que hi havia lloc i no es van transcriure o es van esborrar....
Cal fer notar que tots els escuts del foli 63, és a dir 63r i 63v són de casals nobiliaris catalans i ja els tenim força estudiats. Cap novetat... I que si hi afegim els del foli 62r, tenim reconeguts tots els escuts dels nou barons de la fama, excepte el d'Erill...adjunto links a blasonari castillà per les baronies de la fama, i a un article d'investigació que dona suport a la realitat, que no llegenda, d'en Otger Cataló, pels que vulgueu aprofundir i descobrir la veritat d'Otger i la mentida del paio Don Pelaio....després de llegir l'article us preguntareu com és possible que la gent es pugui empassar l'origen d'escaya en base a Don Pelaio, que no té cap base de res, i s'obvii l'origen catalàunic d?espanya i la reconquesta, amb el munt d'evidències que tenim...
Tornant a la famosa omissió del foli 62v, la meva hipòtesi com ja us he reiterat es que l' escut heràldic dels Erill (Ercilla segons els castellans), junt amb els d'altres casals i reialmes catalans que delatarien l'origen català de tota España i Portugal, així com de les grans fites catalanes han estat esborrats, lògicament amb total complicitat dels estats actuals implicats....
En comentaris anteriors ja us he avançats alguns dels candidats a ser entre els casals i reialmes esborrats...Grans mestres templers com els Erill, Pinós, Montagut, ...mestres càtars,... reialmes conquerits per catalans (Tortosa a Terra Santa, Cordoba, Jaen, Almeria, Salamanca, Extremadura, Torrejón de Ardoz, Murcia, Conill de la frontera, etc)....i proposo d'afegir els escuts nobiliaris de grans eclesiàstics, militars i navegants, Roger de Lluria, Roger de Flor, casal dels Colom, casal del Marimon, casal del Farners, casal dels Borja, etc....
Felicitats per l'article Lluís i gracies per compartir l'armorial digitalitzat! Donec Perficiam!
I sí que està l'obra digitalitzada, clar que està. Com diem a València, pensat i fet:
https://uurl.kbr.be/1733715
El foli 62v mereix ésser estudiat, doncs.
I abans de dormir, vos posaré també alguns links interessants.
A la wiki en hongarès és on més folis originals n'he trobat:
https://hu.wikipedia.org/wiki/Gelre
I aquest és el foli 55v on apareix el Dannebrog, i que serví per a determinar la bandera oficial danesa:
https://it.wikipedia.org/wiki/Armoriale_di_Gheldria#/media/File:Gelre_Folio_55v.jpg
No sé on he llegit que el foli de darrere de la Corona d'Aragó ha desaparegut. Això és impossible. En paleografia es considera el foli com a unitat sencera, i es posa r, que vol dir recto, per a la part davantera, i v, que vol dir verso, per a la part de darrere.
Per tant, si hi ha el foli 62 r, que és el que he analitzat al meu article, per lògica existeix també el 62v, que és el que he descobert gràcies a vosaltres.
Intentaré esbrinar en quina biblioteca està el manuscrit, i si demane còpia digitalitzada segur que n'envien, això ho fan totes les biblioteques serioses. Si és que no està l'obra digitalitzada en algun lloc.
I per cert, parlant dels lligams entre els Països Baixos i Flandes amb els Països Catalans, un amic meu holandès me descobrí que a Flandes algunes ciutats tenen emblemes quatribarrats o quasi (recorde el que he dit que la xifra de 4 barres la fixa definitivament Pere el Cerimoniós), per exemple Malines:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Malines
I, sorpresa, em va dir que això es deu a que nobles d'aquestes ciutats participaren en les conquestes de València i Mallorca, i Jaume I els premià amb la cessió de l'emblema quatribarrat! Un tema digne d'estudi i d'un altre article.
Gràcies a tots els que heu lloat el meu modest treball.
Llàstima que els comentaris han estat embrutats per alguns trolls espanyolistes, que ja sé cert que han estat banejats.
Precisament un link que ha posat l'usuari Edmund Cooke m'ha permès descobrir que el foli de darrere del que l'Armorial dedica a la Corona d'Aragó està dedicat a un fum de llinatges catalans i aragonesos. Certament tinguérem una gran projecció. M'agradaria poder obtenir una còpia de l'original, sinó analitzaré escut per escut. I aquest article mereix, doncs, una segona part.
Tinc alguns coneixements de paleografia i d'alemany (tenint present que el neerlandès antic era molt semblant a l'alemany antic), i per tant intentaré deduir què posa en les explicacions. Sobre el darrer comentari, sí, posa "Arragoen" i al costat "Sardaengen". Més a la dreta "Mayurc". Al bell mig "Corse". Després "Graf van der Lunen". Graf en alemany vol dir comte. I "van" equival a l'alemany "von", que és preposició "de". La imatge que jo tinc està tallada un poquet per l'esquerra. Crec que posa a baix a mà dreta "Vescomte de Montcada". Després seguint cap a la dreta: "die Marqués de Villena". "le comte d'Urgel", "le comte de d'Empuriis" i "le comte de Prades". Der / die / das és l'article "el / la" en alemany, Aquests mots es declinent, i possiblament en neerlandés antic també. El neerlandés modern crec que els ha simplificat en "de". És curiós com els darrers títols semblen estar escrits en francès. Potser degut a certa semblança entre el català i el francès medieval, i també donat que França durant gran part de l'Edat Mitjana fou el país hegemònic en Europa Occidental a tots els nivells, aquesta era la llengua que usaven els nostres avantpassats per a moure's per Europa. O potser els neerlandesos o germànics en general en sentir la nostra llengua la identificaven amb el francès. Això ho deixe a gust del lector.
En fi, ja heu vist alguns un poc del procés d'investigació. Cal tenir la ment oberta i estar obert a totes les hipòtesis.
Gràcies de nou a tots (excepte als borinots espanyolistes que han embrutat aquest fil).
Prova.
Doncs tens raó Francesc. La Maria de la Off aquesta es desargumenta com en Rodamon!…
Pero respecte a l'origen de la Universitat de Cambridge no es confon…
https://www.pet.cam.ac.uk/
https://en.wikipedia.org/wiki/Peterhouse,_Cambridge
Maria off Sparta, només t'ha faltat dir ' Viaja y culturízate' per a semblarte al Ramir Romaní.
Doncs Mira Maria Off Sparta! Aquest senyor castillà sense màcula, genealogista i armero mayor del reyno de escanya, falangista y otras hierbas, és quí diu que els Calders provenen de Barcelona i que una branca es va establir a Llanera, Astúrias. No ho dic jo. Perque mateu sempre al missatger quan no teniu arguments? Si tu no vols debatir amb sectaris, que carai fas aquí? Si segons tu, quatre niñatos nacionalistes ( No se d'on ho treus aixó, potser ets vident?)
s'estan carregant la història d'escanya, no serà que la història d'escanya te fissures per tot arreu i no s'aguanta per enlloc i qualsevol amb una mica de sentit comú la pot desmuntar? Això no pasaria si la història fós solida. https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_de_Cadenas_y_Vicent
Molt bó, Francesc D., dues calderes d'or en pal a Astúries. Ja portem tres línies.
Hahaha, Edmund, m'has fet riure amb això dels astèrixs.
En el que segur estem tots d'acord inclós el Ramiroff és que la de Làra és la Esther Vera.
Maria Off Sparta, malgrat tota la teva rabieta i tirallonga de despropossits i insults, ho pots rebatre amb arguments, encara que només siguin febles? Que te que veure intentar dissipar dubtes i cercar la veritat, sigui la que sigui, amb el nacionalisme que tingui cadasqú, o no? Si t'has cregut la faula oficial, doncs perfecte però, si només tens insults com a arguments...
En aquesta web de cognoms ens diu que hi ha uns Calders originaris de Barcelona i uns altres establerts a Llarena, Asturias. Ves per on, ja els tením per les castelles. Potser els Calders quan son a les Castelles crean un llinatge nou i es cambien el nom per desvincular-se de l'imperi? Son els Calders els Lara- Urgell? Si més no, les armes son les mateixes. Continuem per a Bingo! https://www.google.es/amp/www.quesignificaelapellido.com/calders/amp/
Ostres Xavi, vas per feïna! Brutal!!
Edmund, potser no es cambiaven el nom per una qüestió de pronunciació. Jo crec, i és una especulació que, com Castella era una nova terra recent conquerida, els mateixos nobles Catalano-Occitans cambiaven de nóm per tal de desvincular-se dels Francs que, era l'Imperi i quí realment comença la reconquesta, creant així un nou territori sense estar sote les ordres dels Francs i més tard dels Comtes de Barcelona. La història Bardúlia vol fer creure que un paio ( Dom Pelaio amb 4 asturs) que va sortir d'una cova a Covadonga ( Cova-donga, o Cova-llonga?, no pas Cueva-donga) va fer recular a l'altre imperi, l'Andalussí. Aixó no és creible perque 4 asturs no poden fer recular cap imperi, si no hi ha un altre imperi d'arrera que hi doni suport. El dels Francs! Salut i bona feina!
He trobat aquesta tesis doctoral sobre els Lara, posterior als treballs del Diego González Díez que apuntaves, Francesc D., i encara que només dona accés a la introducció, en l'índex es pot apreciar que aquesta tesis segueix la línea que jo apunto, i als Manrique de Manzanedo del González Díes no els comenta ni resegueix per a res.
https://idus.us.es/bitstream/handle/11441/24229/Original_TD1521.TomoI.Pag000-023.pdf?sequence=2&isAllowed=y
....els entesos en heràldica sostenen que la simbologia que hi ha darrera del nom i escut parlant dels Calders te origen en els gots que des del segle III tenien milícies itinerants i nombroses, ja que havien de fer el menjar per a moltes persones, guerres i les seves famílies donat que gaire bé sempre estaven guerrejant, quan no era contra el Romans, docns contra el Huns, i també entre ells mateixos....és a dir, Xavi, poca broma amb l'Astèrix i l'Obèlix, que per mí no són més que una broma simpàtica que fan els francs (actuals francesos), del que realment eren els gals de la Galia, que no eren més que gots catalaunics afincats a la Galia, denomincació que l'imperi romà va donar a aquest territori....
...Els Calders també els tenim a França, però allà no van canviar el cognom i l'escut heràldic esdeve simbol parlant, com a la Catalunya medieval i actual....
https://ca.wikipedia.org/wiki/Caudiers_de_Fenollet
Només els castillans van canviar el nom, se suposa que adoptant el del tronyo de lloc (Lara de los Infantes) perdut per la província actual de Burgos que el comte d'urgell va repoblar a l'inici de la reconquesta hispànica, evidenciant no només que l'heràldica del casal dels Lara perd sentit, si no a més que és una burda còpia de la dels Calders catalans originals....
https://es.wikipedia.org/wiki/Lara_de_los_Infantes
Si l'origen es comú en tots aquests casals nobles, com es pot explicar la divergència en el nom? ....No será que enrealitat els castillans mai han sabut llegir ni dir Calders i per això es van inventar el casal de los Lara, que per ells és més fàcil de llegir i dir, i per contra els francesos, que sí el saben llegir, entendre i dir la paraula original, i per això ells van mantenir el nom Caudiers??....
He trobat un altra connexió encara més forta amb els Urgell, aquesta vegada una doble connexió i més antiga, per la filla d'aquest Rodrigo González de Lara que us enllaço, que es casa amb Ermengol VI i pel propi casament d'aquest Rodrigo amb una filla d'Ermengol V.
Aquest Rodrigo González de Lara és l'oncle del primer Manrique de Lara que identifico amb Amalric fill d'Eimeric II de Narbona.
Per tant, aquesta potent connexió amb els Urgell continua i segueix o parteix de la línia dels Lara vinculats amb Narbona (o simplement dels Narbona), no amb els Manrique de Manzanedo que apunta González Díez.
https://es.wikipedia.org/wiki/Rodrigo_Gonz%C3%A1lez_de_Lara
El quartejat urgelí de les calderes dels Manrique de Lara penso que queda bastant justificat amb açò, ara quedarien per buscar la conexió de les calderes de l'escut amb els Calders, o potser aquestes dues calderes són les de l'Asterix i l'Obelix, ves tu a saber...
Bona feina Xavi! Si es que al final, els escuts d'armes parlan per si sols. Els Manrique de Lara tenen l'escacat dels Urgell i les armes dels Calders. Jo no m'ho he pogut mirar a fons però, veient els escuts d'armes ja se m'avia ficat la mosca darrera l'orella. És alló de " que pone en tu DNI" Doncs ara li podem dir als Bardulios, Que posa al teu escut d'armes? Molt bona feina! Donec Perficiam.
Una conexió amb els Urgell l'acabo de trobar.
Una filla d'Ermessenda i germana del Pere Malrique II senyor de Molina i vescomte de Narbona, Elvira de Subirats, va casar amb Ermengol VIII.
S'ha d'anar resseguint.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vescomtat_de_Narbona
No em convenç aquest enllaç de la casa Manrique de Lara, Francesc D.. Per a mi aquest Gonzalo Martínez Diez es fa un lio ben gran, no sé per qué.
Manrique està clar que ve de Amalric(que). I els lligams estan molt clars. Els historiadors antics lo únic que van intentar es castellanitzar a aquesta nissaga occitana.
Aquestos Manrique de Manzanedo també eren senyors de Molina i Lara?
S'autoproclamaven comtes amb la fórmula catalano-occitana?
La primigènia Casa de Lara d'on surt la casa Manrique de Lara no va per aquest camí que apunta Martinez Diez.
https://es.wikipedia.org/wiki/Casa_de_Lara
De totes formes s'haurà de mirar les possibles branques emparentades dels Calders i dels Urgell, però penso que agafant de base als Narbona.
Gràcies i salutacions, Francesc D., bona nit.
Aquest és l'enllaç que volia penjar sobre els Manrique de Lara. No entenc perque s'ha linkat l'enllaç que va penjar L'Edmund de Ernesto Fernández Xesta. Bona recerca Xavi. G. Donec Perficiam! https://es.m.wikipedia.org/wiki/Casa_de_Manrique_de_Lara
I ara ve lo gros...
Castella era pobra, una terra despoblada i pobra.
Totes aquestes catedrals castellano-lleoneses que ens estampa dia sí dia també no sé ja si el profesor Bacterio, Highface, Bernat o el de infoJobs, van ser pagades amb donacions dels nobles i PÀNFILS CATALAUNICS en un 60%, pels nobles i pàmfils borgonyons, francs i anglesos en un altre 30% i el 10% restant potser el van pagar ells.
MIRA QUE SOM DE BURROS.
Val, ja crec que ho tinc clar.
Eimeric II (1106-1134 Setge de Fraga) va casar dues vegades, amb Ermengarda amb qui va tenir a l'hereu Eimeric, un segon anomenat Amalric i una filla, Ermengarda filla, i amb Ermesenda amb qui va tenir a Ermesenda filla.
Segons diuen sense tenir-ho massa clar, els dos fills varen morir abans que el pare, encara que al major Eimeric, he trobat també que el fan morir junt al pare al setge de Fraga.
Per a mi aquest segon fill, Amalric, que no mor abans que el pare, ja que se'n va a cercar fortuna a Panya, és el primer Manrique de Lara i, conforme diuen les cróniques d'aquest primer Manrique de Lara I senyor de Molina, a imitació del que feien els Urgell o els Cabrera, anaven batallant i conquerint llocs castellans (almoràvits) com Molina d'Aragó (1139) proclamant-se comtes "per la gràcia de Déu", no per la gràcia del rei de Castella o de Lleó.
A Narbona queda governant Ermengarda filla amb prou embolic i pretendents, i l'altra filla Ermesenda es casa amb aquest primer Manrique de Lara, que no és altre que el seu mig germà Amalric.
Així és com s'anomena a aquest primer Manrique de Lara I senyor de Molina en un document de la catedral d'Ourense de 1145 quan s'autoproclama comte: "Amalricus, ipso die quo hec carta facta fuit, factus comes"
Aquest Amalric primer Manrique de Lara casat amb la seva mitja germana Ermesenda tenen a Eimeric, que co-governarà com a vescomte de Narbona fins a la seva mort (1167) amb la seva tieta Ermeganda, i a Pedro Manrique de Lara que continuarà la co-governació amb la seva tieta i heretarà després el vescomtat de Narbona, a més de les possessions castellanes. Res estrany en aquest Pedro, el seu oncle-avi ja es deia així, Pere Berenguer, bisbe de Rodés i co-governant de Narbona amb l'avi d'aquest Pedro. Per tant, aquest Pedro Manrique de Lara II señor de Molina seria Pere Amalric vescomte de Narbona, comte de Molina (suposo) i senyor de Lara entre altres llocs.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Liste_des_vicomtes_de_Narbonne
https://es.wikipedia.org/wiki/Manrique_P%C3%A9rez_de_Lara
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ermengarda_de_Narbona
https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Manrique_de_Lara_(II_se%C3%B1or_de_Molina)
Armes de la casa de Lara. https://www.blasonari.net/apellidos/Lara.html
Armas dels Calders. https://www.blasonari.net/apellidos/Calders.html
Xavi G, segurament la casa de Lara la inicia alguna branca dels Calders car, les armes son les mateixes. Més tard s'emparenten amb els Urgell. https://www.ramhg.es/images/stories/pdf/silografia-articulos/201212_fernandez_xesta_intitulacion_sigilografica_reyes_aragon_corcega.pdf
….pobret ignorant adoctrinat!…colacoca, desempallegat de la teva paranoia, si no seràs infeliç per sempre més….
El que dius és cert a mitges … t'explico tros de soca!.,.,Espanya sempre ha estat adalt de tot i sempre invicta mentre ha estat integrada a la confederació catalana …. Des que els castellans ens l'heu robada no ha fet mes que baixar i baixar i perdre i perdre prestigi, batalles, guerres i totes les possessions territorials que els catalans vàrem aconseguir des del segle V als camps catalaunics fins al segle XVIII….ah!….
Per si no ho recordes, Cuba la darrera colonia panyola es va perdre al segle XIX, inicis del XX….En resum, les fites catalanes guanyades durant tretze segles, la merda castillana les ha perdut en menys de dos….Tot un record guiness!…oi tros de sòmines??
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Escut d'armes actual de Torrejón de Ardoz:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Torrej%C3%B3n_de_Ardoz
Heràldica 100% goda-catalana
Escut d'armes actual de Salamanca:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Salamanca
Heràldica 100% goda-catalana
….I el millor de tot Xavi….Els trolls no han dit ni muuu!… suposo que han tornat a les seves cabernes al adonar-se que en Mompó i en Mandado tenen raó respecte a l'origen català de tots nobles castillans…
CASTILLA ES CASTELLA PER QUE ES CATALANA…ERGO ESPAÑA ES ESPANYA PER QUE ES CATALANA
Desperta Ferro!
Molt bona troballa!, per tant, resulta que l'únic noble castillà que llueix a l'armorial es got catalaunic!…una altra prova de la usurpació genocida castillana…. Ets un crack Xavi G. !!
Ah, per cert, pa' que s'antere tot lo món, fa dies que estic tenint problemes per publicar en la WEB i inclús per accedir-hi amb la meva contrasenya, i no són imaginacions meves causades, potser, pels efectes secundaris de la vacuna fantasma, nooooooo.
Ah, i rellegint el vescomtat de Narbona me n'adono que els Manrique de Lara no són altra cosa que els Amalric o Eimeric de Narbona.
Aquí (1), on fan un tall per donar pas a la nissaga de la Casa de Lara (tall dinàstic que no apareix en altres idiomes), es tracta d'una més de les superxeries a que estem massa acostumats...
1- https://es.wikipedia.org/wiki/Vizcondes_de_Narbona
Edmund, vaig recordar que en un vídeo de l'INH, crec que d'en Rafel Mompó, fa als Narváez uns Narbona. Les flors de lis de l'escut dels Narváez ja ens indica alguna cosa en aquest sentit.
Ara he trobat el personatge Narváez que potser és el que apareix a l'armorial de Gelre, i a la seva biografia ens tornen a corroborar que son uns Narbona.
O sigui, que no són ni d'origen castellà ni navarrès, sinó occitans catalaunics.
https://dbe.rah.es/biografias/6845/rodrigo-de-narvaez-y-biedma
Hola?
Bola?
EIH!!, DEIXA'M ESCRIURE, INQUISIDOR DOCTORAL DELS COLLONS!!
hola¿?
Hola?
De res company!… descobrir la veritat i destapar les mentides historiogràfiques és un plaer….és com ara caminar, nadar, esquiar, conduir o anar en bici…. Un cop t'han ensenyat com es fa i has apres a fer-ho tot sol ja no s'oblida mai….
Gràcies a tots els investigadors de l'INH per ensenyar-nos a caminar. Gràcies per alliberar la nostra identitat esborrada. Gràcies!
Gracies per les aportacións Edmund,son molt reveladores. Donec Perficiam!
En conclusió senyors, el famós foli 62v s'ha fet desapareixer per ocultar la heràldica i conquestes catalanes a tots els territoris que avui dia figuren a la historiografía castillana com a reconquestes castillanes de la hispània medieval.....
Desperta Ferro!
... a banda l'estudi d'en Xerta, si analitzem la historiografia oficial respecte al Regne de Cordoba, hom pot pregunta-se.... Si el gran Enric II de Castella va ser l'alliberador del regne derrotant els musulmans el 29 de juny de 1236 ( quina precisió cronològica tan espectacular ) i ja tenia les seves armes heràldiques personals pròpies del regne de castella segons apareix a l'armorial gelre, com es que l'escut del nou regne conquerit per aquest dit el primer trastàmara no son les seves armes si no les del comtat d'ampuries.....?
Escut del Reialme de Córdoba, abans de les usurpacions castillanes:
https://www.google.es/search?q=escut+regne+de+cordoba&tbm=isch&ved=2ahUKEwjG14T42aT1AhVD4hoKHdiXBWcQ2-cCegQIABAC&oq=escut+regne+de+cordoba&gs_lcp=ChJtb2JpbGUtZ3dzLXdpei1pbWcQAzoECB4QClCSE1jnHmDcJmgAcAB4AIABmQGIAYQIkgEDMi44mAEAoAEBwAEB&sclient=mobile-gws-wiz-img&ei=WdnaYYbHK8PEa9ivlrgG&bih=672&biw=1024&client=safari&hl=ca-es#imgrc=Q9Ce9t8wMxMwBM
Escut de la regimiento infanteria mecanizada nº 10 de Cordoba, segons exercit panyol actual:
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Regimiento_Acorazado_%C2%ABC%C3%B3rdoba%C2%BB_n.%C2%BA_10#/media/Archivo%3ACoat_of_Arms_of_the_10th_Armored_Regiment_C%C3%B3rdoba_(2015).svg
Escut dels Fdez de Cordoba:
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Escudo_de_Fern%C3%A1ndez_de_C%C3%B3rdoba.svg
Bon dia tot el dia senyors! Avui em sento generós i us en donaré pistes del per què la pagina 62v de l'armorial ha desaparegut.....adjunto link a un treball del gran academic Ernesto Fernández-Xesta y Vázquez....
https://www.ramhg.es/images/stories/pdf/silografia-articulos/201212_fernandez_xesta_intitulacion_sigilografica_reyes_aragon_corcega.pdf
Llegiu amb detall i molt a poc a poc....tan sols son 11 pàgines.....
Us n'adonareu que el gran heraldista Xesta, parla del foli 62v quan en realitat és el 62r el que hi llueix al seu estudi/treball.... també parla de l'escut del Regne de Còrdoba, un escut i heràldica català totalment esborrat.... és clar, ho va conquerir el comte d'Ampuries, les armes del qual coincideixen al 100% amb les del Regne cordobés....
Desperta Ferro!
Xavi, no hi ha res mes dels Narvaéz. Desconec per què estan inclosos a l'armorial.... potser algu dels fatxendes habituals ens pot iluminar, però ves per on de ben segur que res diran, per que no hi ha res a dir...oi bernal, prim, caralt, colacoca, rodamon, jobs, i demés adoctrinats mentals?
Efectivament Francesc....Si es que tots els casals nobiliaris i heràldica hispàniques son originaris de la Gotia Catalana o Marca hispànica.... i això es dedueix analinzant l'armorial gelre, tant per tot allò que surt, com el que no surt....ho dic per l'inexistent o esborrat foli 62v que sorprenentment no apareix a l'armorial.... No serà per que s'ha fet desapareixer per no delatar el genocidi i usurpació castillanes?....
Pareu atenció: tot seguit us relaciono casals i nobles d'origen got-català, la heràldica dels quals se l'han apopiat els castillans:
Casal d'Erill - Ramon d'Erill 1077 dc - lleo rampant de gules armat de sabre
Casal Ecard de Torroja - Guillem de Torroja i Arnau de Torroja 1122 dc - Castells i creus a quarts
Casal de Pinós - Hug de Pinós 1067 dc - creu, pins i/o pinyes...varia força la seva heràldica segons la font consultada - molts estudiosos l'identifiquen amb Hugues de Payns, primer gran mestre i fundador de l'Ordre del Temple
Casal Queralt-Timor - Pere II de Queralt 1230 dc - camp de gules amb lleo daurat i camp argent amb tres fajes de gules a quarts. Cavaller Templer com els seus germans Jaume i Arnau
Casal d'Alemany - Guerau d'Alemany 1114 dc - camp d'argent amb tres ales de gules
Casal de Montagut i Castellfolit - Pere de Montagut 1230 dc - castell d'argent sobre gules i creu de gules sobre argent, a quarts - va ser gran mestre templer
Casal de Castellbo - Arnau I de Castellbó 1185 dc - camp d'or i banda superior negre amb tres diamants. Va ser defensor dels càtars
Si es que quan comences a gratar una mica surt de tot i més senyors.....
Per cert, algu te una explicació lògica i raonable diferent a la que plantejo pel fet que el foli 62 v d l'armorial no hi sigui?.....
Francesc D.. Amb el López de Haro ni idea, s'hauria d'estudiar.
Nomes com a una possibilitat, potser no surten a l'armorial perquè els bascos els hi furtaven als holandesos totes les balenes.
Cap confusió, Edmund, tranquil, m'havia quedat clar el que volies dir amb el Pánfilo.
El que em preguntava era el per què no he trobat (en una petita recerca que he fet amb el Google) a cap personatge/noble rellevant de cognom Narvaez del s. XIV o anterior que justifiqués la seva inclusió al Gelre, perquè el Pánfilo és segle o segle i mig posterior a l'armorial.
Això és tot, amic.
Armes dels Llopis. https://www.armoria.info/libro_de_armoria/llopis.html
També és molt curiós l'escut de Biscaïa, un arbre amb un Llop com les armes dels Llopis. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Se%C3%B1or%C3%ADo_de_Vizcaya
Volia dir Iñigo Lopez Ezquerra I senyor de Biscaïa. Les Armas dels Llop son com les de la casa de Haro. https://www.armoria.info/libro_de_armoria/llop.html
Tampoc apareix les armes dels Lopez de Haro, senyors de Biscaia i que Castella s'atribueix, encara que fou independent, administratíva i jurídicament de Castella. És molt curiós el nom del primer fundador de la casa de Haro, o Faro, o Far, Iñiguez 'Ezquerra' quand hauria de ser 'el Zurdo'. Tambe és molt curiós l'escut dels Lopez de Haro, un Llop com les armes dels Llop aragonesos i Valencians. Lopes seria fill de Llop. Salut! https://es.m.wikipedia.org/wiki/%C3%8D%C3%B1igo_L%C3%B3pez,_se%C3%B1or_de_Vizcaya
Disculpeu si us he dut confusió…. Nomes aclarir que l'escut f61r correspon al casal d'en Panfilo, no que sigui el seu escut d'armed personal….el casal de Narvaez te escut de gules amb cinc flors de lis platejades….
Efecticament, són originaris de Navarra….La primitiva casa solar estuvo radicada en la villa de San Juan-Pie-de-Puerto, en la vertiente septentrional de los Pirineos. Pasó al a conquista de Valencia y Andalucía. Destacan en este linaje: Pánfilo de Narváez, conquistador en Nueva España y el general Narváez, varias veces Presidente del Consejo de Gobierno de la reina doña Isabel II.
Sigui com sigui, no ens ha d'extranyar que facin passar per Castellà un linatge Navarres ridiculament i patètica irrellevant, quan resulta que fan passar el Gran Capità, un noble català del casal Cardona, per un noble andalus….oi?
De tot el que he exposat només t'ha cridat l'atenció la escatologia?….però si és només un toc d'humor marrec!….Es clar, suposo que als merdosos nomes els interessa la merda…
Fins i tot en això també us passem al davant…. Tenim caganer i els castellans només merda….
Deixa de fer el dropo i passa pel xat el link al foli original 60v de l'armorial on apareix l'escut del subreialme de castella i les grans i nombroses cases nobiliaries castillanes….
Vinga fes-ho, comportat com un home i deixa d'aborrir-nos amb la teva habitual diarrea verborreica tros de soca!
Disculpes, m'he deixat l'enllaç abans
http://www.heraldaria.com/armorial.php
JA HI SOC AQUÍ!!
I algú sap qui són aquests Narváez del s.XIV? Perquè el Pànfilo no pot ser.
Per cert, aquí diu que els Narváez que apareixen al Gelre amb les flors de lis són de Navarra, no de Castella.
On són per altra banda els Mendoza, Velasco, Enríquez, Manrique de Lara, Alba, Ponce de León, Ayala, etc etc?
Castella era un estado moderno al XIV o encara no havia arribat a ser un estat medieval a l'europea??
Per cert Lluis, crec que a l'esquerra hi possa:
Pierre IV Die Coninc
És en Pere IV d'Aragó, és a dir, Pere III de Catalunya-Aragó, conegut com Pere el Cerimonios. Nascut a Balaguer, Lleida, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Mort a Barcelona, 5 de gener de 1387. Fou Comte de Barcelona i per tant, Sobirà de la Corona Catalano-aragonesa amb els títols de rei d'Aragó, de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387), duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387) i finalment comte d'Empúries (1386-1387).
De mentres l'Enric II de Castella (1334-1379), que segons la caverna oficial nomes va regnar un any (1366-1367) i va ser el primer tratàmara, es treia els mocs del nas, es mirava la merda caient pel forat del cul, i l'enveja el corcava per dins,…si es que va existir, és clar!
Jo també llegeixo el mateix…penseu que al segle XIV, feia 600 anys que els gots s'afincaren a l'imperi romà d'occident, provinents d'escandinavia i del nord est europeu, havent fet fora d'europa no nomes al romans, tambe als huns….els gots catalans a la reconquesta ibèrica front els mussulmans, van mantenir el nom de l'antigua provincia Tarraconensis com a regne tarragonum, regne tarraconensis, regne d'arragona o en flamenc arragoen, tot evitant les reclamacions territorials dels nous vikings arribats a centre europa, els Francs, i per diferenciar-se de la resta de gots no tarraconensis….però sempre mantenint les barres catalauniques…..en aquells temps el regne tarraconensis comprenia tota castella, un dels subreialmes del regne….
De fet si reseguiu l'armorial, podreu comprovar que moltes cases nobles centre europees llueixen barres i senyeres….De fet n'hi ha mes de 65 escuts d'armes a tota europa….. França en té, Anglaterra, Escocia, Alemanya, Holanda i bèlgica també….
Comtat de Loon
Comtat de Weid
Lord de Ligne
Ducat Bravant f8v
Guillaume I d'Isenburg
Lord of Hanau
Comtat de Rieneck
Ulrich IV de Hanau
Gerard VI de Loon
Comtat d'Odenkirck
Konrad of Alfter
Henri de Ehren
Comtat de Oldenburg
Ministrriales of Spanheim (291 f44 r)
Comtat de Hartcourt
Comtat de Granpré
Humbert VII de Villars
Raimond Roger comte de Turenne
Pierre de Vozerier
Jacques d'Harcourt
Jean IV Comte dAgimont
Jean IV de Crevecour
Yon III de Garencières
Clare Earl of Gloucester
Wake ( 598 f 58r)
Constable of England
Jean Lovell de Tichmersh
Stathern
Guillaume Keith
Frèderic III Rei de Sicilcia
Berthout of Malines (809 f72)
Henri VII de Bautersem senyor de Berghes
Henri VII Berthout
Arnould de Born senyor d'Esloo
Guillaume Berthout de Duffel
Cortenbach
Jean de Malines
Wautier Berthout
Shoier III de Melle
Jean de Moorslede
Arnould of Egmond
Jean of la Hamaide (1050 f84r)
Henri Scheiffart de Merode (1137 f87r)
Gerard de Weidenau (1161)
Guillaume de Mérode de Vlatten (f88r)
Walter of Voorst
Conrad de Elverfeld
Gumbert d'Alpen (. 1314 f93v)
Comtat de Looz (1343)
Voserier
Bosinchen en Gueldre (1443 f101v)
Louis d'Harcourt of Chatellerault
Jean IV of Agimont (1475bis)
Kempenich of Issembourg (1497)
Arnould d'Oreye-Montferrant (f105v)
Ville en Hainaut
La Hamaide
Beesde en Gueldre (1539 f106v)
Arnold de Stevoort (207r)
Godefroid of Lechelle
Ernest v. Wulverhost
Gerrit v. d. Rhyn
Comtat de Loen
Conrad d'Elverfeld (1656 f 111r)
Gaston III comte de Foix
Si afegim els que apareixen a l'armorial pel regne arragoen, tots de llinatge got-català, resulten més de doscents escuts d'origen catalaunic a tots europa, essent els catalans els mes rellevants durant el segles XV i XVI….
No ho apareixen a l'armorial els casals Fernandez de Cordoba i Alba…. De fet no hi apareix cap casa noble castillana, portuguesa, adturiana ni navarresa… amb prou feines hi surt d'escut del reialme …..
Algú pot passar un link on es puguin apreciar les pagines originals de l'armorial on surten aquests escuts?….
Ho dic perque a l'article d'en Lluis sí que es pot apreciar l'original i voldria comprovar que als folis de l'armorial hi surten realment els escuts de castella, navarra i portugal….tots tres subreialmes catalans….
Resum armorial gelre: mes de dos cents escuts armes amb barres catalauniques, per només un de castellà: el del gran Panfilo Narvaez….
Desperta Ferro!
M'ha agradat molt llegir aquest article.
Gràcies a l'autor per la seva feina.
No llegeixo bé, sota l'escut i cimera numero 1, crec que hi posa ARRAGOEN i a la seva esquerra?
....Mira bernaldito fofito, no sé que és el que pretens al participar als xats de l'inh, però està clar que tant tu com els teus correligionaris no esteu interessats en res més que reafimar la història que l'estat centralista castellà ha anat redactant, oi?....em sembla perfecte que us creieu els contes de fades castellans, però no aconseguireu mai que la gent amb neurones ens els empassem per més temps per molt que ho intenteu....canteu més que un elefant rosa i no us en adoneu!....a veure si se m'enten....es com si en un xat sobre temàtica i historia cabalística jueva, a més del savis jueus, hi participessin talibans sarraïns dient que la seva religió és la única i que els jueus no han existit mai i mai no han contribuït per res a la ciència, l'humanisme, el dret i el coneixement en general...del tot ridícul, però això és el que feu i així es com uns veiem els que pensen que la historia estat castellana és un conte de fades....ho entens ara?... oi que sí gabatxo analfabet?....
Donec Perficiam!
....Què vols dir amb això de "sempre la tindrem més llonga, més grossa i ho farem millor”?....potser la llarga llista d'escuts nobiliaris castellans als armorials medievals?....la llarga llista de papes i templers castellans?....l'enorme quantitat de consulats de mar castellans tot i no tenir drassanes permanents ni accés al mar mediterrani?.....potser la grossa tradició i flota naval medieval, amb multitud d'escoles de cartografia i portolaris?.... i per acabar, qué es el que fareu millor?...es que no se m'acut res que pogueu fer millor que els catalans, res de res...bé, res no, hi ha una cosa que heu fet millor, la qual cosa no vol dir que en el futur la pogueu continuar fent: MENTIR, ROBAR, USURPAR, GENOCIDAR i MENYSTENIR als catalans...durant quan temps et penses que ho podreu continuar fent això?....fins al dia del judici final?.....estàs verament molt fotut noi...
....Claveguera mediterrània?...Vaja si els teus compatriotes gabatxos i italians et senten dir això, potser se't menjen el poc cervell que et queda....és clar, com que castella mai, mai, mai ha tingut sortida al mediterrani, cap castellà sap ni ha sabut ni sabrà que és el mediterrani, oi gabatxo?...
Imperi lingüístic?....sí es clar, mitjançant l'execució irracional de pragmàtiques reials que des de començaments del segle XVI feien "legal” confiscar tots els dietaris manuscrits que arribaven de les amèriques (redactats en català òbviament, desl quals no en queda ni un d'original, ni un), i obligaven a totes les impremtes de l'imperi a publicar exclusivament en castellà, alhora que prohibia tenir i comerciar amb llibres no redactats en castellà, sota pena d'expropiació, confiscació, privació de llibertat i fins i tot mort.
...Mitjançant els consultats de mar l'imperi i influència comercial catalana va arribar a totes les costes del mediterrani, del mar del nord, a les costes i illes del sud-est asiàtic, i òbviament a tot el continent americà. És a dir, tot el mon conegut aleshores...obviament l'antartida no, ho entens?....Ningú al mon navegava, comerciava i lluitava més que els catalans, coneguts llavors com a espanyols... Les campanyes militars i navals al mediterrani, totes exitoses, es van estendre fins a terra santa, mantenint a ratlla l'imperi sarraí....tot això va succeir al llarg de gaire bé 700 anys, des del segle X fins al segle XVI...de mentres els castellans es miraven com els queia la merda pel forat del cul.... no se'ls coneixia enlloc, excepte a castella...per això no ha passat a la història ni un templer, ni un papa, ni un militar, ni un noble, res de res....a partir de llavors la usurpació genocida castellana va iniciar-se implacablement, com tothom sap. Primer per Felip II (parodiat al Quixot per en Sirvent) i va tenir el seu colofó final amb un altre merdòs, Felip V, amb la ocupació castellana i la fi de l'imperi català....des de llavors som un nació ocupada. S'enten bé, oi gabatxo ignorant?....
Tot el mon és fins a Sicilia? Quina pregunta és aquesta?...una pregunta que només pot fer una persona analfabeta i de baix nivell intel·lectual....dons òbviament Sicilia no es tot el mon...T'explico gabatxo plebeu...
Bernal, no lo intente, ellos, en su religión afirman que fueron dueños del mediterráneo, y conquistaron América, desde california a Buenos Aires, y que Hernan cortés, Pizarro, orellana, balboa, cabeza de vaca, los pinzones, bartolome días, Magallanes, almagro, etc, etc eran todos catalanes, afirman en su religión nacionalista friki que no existió nobleza castellana, aragonesa, Navarra,,,,,, que solo tienen historia ellos,,,,, que podemos hacer???, reírnos,,,,,,,, sólo nos queda la risa,,,
Tot el mon es… hasta Sicilia? dos décadas en un Peloponeso empobrecido? Ahora compara tu clavaguera mediterránea con un imperio lingüístico desde California a la Patagonia.
Ho sento, srmpre la tindrem més llonga, més grossa i ho farem millor.
Babayu.
Soplagaitas.
…. Vinga merdós, respon ja enlloc de somiqueixar!
…. Quants escuts d'armes de nobles castellans apareixen a l'armorial?…..
Com que ets un covard putrefacte incapaç de veure mes enlla del teu nas, ja ho dic jo per tu….
ZERO PATATERO!!!!
Ho entens merdos?
…. Sí es clar…. Mentre la merda castellana es mirava el forat del cul, els catalans ens expandiem per tot el mon, tros d'ignorant!
Cómo te ha escocido la pillada, eh?
Por mucho que intentes arreglarlo ahora con insultos de parvulario, tu ignorancia ha quedado manifiesta sin paliativos.
Por cierto, de Portugal y Castilla solo aparecen las armas reales porque ya eran estados modernos, no conglomerados tribales de señorzuelos sin importancia.
Hale, a seguir pataleando.
.... Bernaldo potser pots demanar ajut als teus amics el doctore highface, colacoca i a l'alvar primo delgado....De ben segur que faran el ridícul com ara tu, tros de soca!
…. Però m'agrada que facis el ridicul!
Continua bordant, si us plau!
….Ets penós gabatxo merdós!
…. Gabatxo nomes era un ham ….Hi has picat com un lluç de palangre, tros de llondro….Portugal i Navarra sí que hi apareixen …. Per portugal nomes hi apareix l'escut reial…. Res mes, cap casa noble, cap bisbe, res de res….per navarra tots els escuts son de cases nobiliaries originaries de catalunya….
Ni Galicia ni La gran asturies hi apareixen, i per castella nomes apareix l'escut del suposat rei enric II i el d'en Narvaez, la nisaga d'en "Pánfilo”…una nissaga llastimosa i envejosa que va fer el ridícul a les ameriques….res del gran pelayo… un personatge imaginari!….
Us adjunto un link a l'arxiu digitalitzat de l'armorial…. No te pèrdua…. Ni un sol noble castilla ni portuges….
http://wappenwiki.org/index.php?title=Gelre_Armorial
Es molt curios que no aparegui ni un sol noble, ni bisbe, ni bonhome a castella ni a portugal… nomes el dels narvaez!….no sera que al segle XIV no hi havia nobles ni casals nobiliaris castellans i portuguesos rellevants a nivell europeu….?…. O fins i tot cap ni un?….
Desperta Ferro!
Pampezar, ni sabes la diferencia entre folio y página, srñal de ignorancia supina en este campo.
Suspenso.
Demuestra tú tu afirmación primero, que tampoco incluyes ningún link.
¡Anda! ¡se te acaba de ver el plumero! ¡Jamás has visitado un archivo o bilblioteca para investigar nada! ¡solo ratoneas por la red!
… No faig servir ulleres ….veig prou be, gracies!….Tampoc camells…em moc en automovil…..i de tant en tant en bici o a peu….
Bernaldo el Gabatxo, pots deixar de dir foteses i de fer el marrec sociopata i consentit, i per una vegada des que participes a aquest xat, comportar-te com un home ilustrant-nos amb un link, arxiu, fotografia o imatge d'aquesta pagina que dius?….o es que t'ho has inventat això que a la pg60v de l'armorial hi apareixen escuts dels nobles castellano-lionesos del segle XIV?….
Desperta Ferro!
Y las de Portugal en el folio 67. No sé a quién pretendes engañar, pero como no afines la táctica se van a reír de ti hasta las piedras del río.
Pues las de Castilla y León están el el folio 60 vuelto. Igual deberías cambiar de gafas o de camello.
Molt bona feina!….enhorabona Lluis!
Per cert, de entre els mes de 1700 escuts heraldics no he pogut trobar a l'armorial de Gelre cap ni un originari de castella, navarra, portugal ni tampoc de les asturies, ni del gran don pelayo.
Si algu ho ha trobat, prego passi la referència….
Gràcies companys!
Desperta ferro!